Diferència entre les revisions de "Idioma vasc"
m (Eusquera s'ha renomenat com Idioma vasc) |
|||
| (No es mostren 66 edicions intermiges d'11 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | {{ | + | {{llengua| |
| − | L<nowiki>'</nowiki>'''Eusquera''', | + | |nom= Eusquera |
| + | |nomnatiu= Euskara | ||
| + | |pronunciació= | ||
| + | |atresdenominacions= | ||
| + | |estats=[[Espanya]] i [[França]] | ||
| + | |regió=[[Euskadi]], [[Navarra]] i [[País Vasc Francés]] | ||
| + | |parlants= 883.146 parl. | ||
| + | |parlantsnatius= | ||
| + | |parlantsnonatius= | ||
| + | |rank= No està entre els 100 primers | ||
| + | |família=[[Llengua aïllada]] | ||
| + | |nació=[[Euskadi]] i [[Navarra]] | ||
| + | |fontcolor= | ||
| + | |regulat= [[Euskaltzaindia]] | ||
| + | |iso1= eu | ||
| + | |iso2= baq (B) eus (T) | ||
| + | |iso3= eus | ||
| + | |sil= | ||
| + | |mapa= | ||
| + | }} | ||
| + | L<nowiki>'</nowiki>'''Eusquera''',<ref>També escrit ''euskera''</ref> '''vasc''', '''éuscar''', '''lingua navarrorum''' o '''aquità''' (estos dos últims térmens antiquats) i ''euskara'' en eusquera ademés de varietats dialectals com ''eskuara'' o ''üskara'' és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera l'única preindoeuropea supervivent en [[Europa]] occidental, i per tant, la de raïls més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees. | ||
== Introducció == | == Introducció == | ||
| − | + | [[Archiu:Percentage of basque speakers by municipalities.JPG|thumb|276px|Distribució dels parlants de vasc en el [[País Vasc]], [[Navarra]] i [[País Vasc francés]].]] | |
| + | L'eusquera és l'única llengua no [[indoeuropeu|indoeuropea]] de la [[Península Ibèrica]] i d'Europa Occidental. Tingué una marcada influència en l'evolució del sistema fonètic del castellà. Despuix d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: la seua lenta recuperació no començà fins a final de la [[Anys 1950|década de 1950]] i principi de la de [[1960]]. En l'arribada de la democràcia, la [[Constitució de 1978]] i l'Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el [[País Vasc]] a on poc a poc ha tornat a la vida pública. Aixina mateix en l'artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de [[Navarra]] de [[10 d'agost]] de [[1982]], se va establir l'oficialitat de l'eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del ''Vascuence'' de [[1986]] descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el [[castellà]], aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominada "vascòfona". En el País vasc Francés, a l'igual que el restant de llengües regionals franceses, l'eusquera no goja de l'estatus de llengua oficial. | ||
| − | [[Categoria: | + | == Us i distribució == |
| + | Dins d'[[Espanya]], se parla en les tres províncies del País Vasc ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de [[França]], se parla en una zona integrada dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; ad estos tres últims comunament se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort"). | ||
| + | |||
| + | L'eusquera era parlat per la major part dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de l'industrialisació. Segons les senyes de [[1867]] que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guipúscoa, 149.000 dels 183.000 viscaïns (dels quals 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavessos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés. | ||
| + | |||
| + | ===Us actual de l'eusquera === | ||
| + | Segons senyes de l'estudi realisat en 2006 per l'Eustat en la Comunitat Autònoma del País vasc, el 60% dels habitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 l'entenien pero el parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscaïns i el 25% dels alavessos és vascoparlant. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[2008]] se constatà un aument creixent de la població que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%. | ||
| + | |||
| + | == Orige == | ||
| + | Encara que hi ha moltes hipòtesis sobre l'orige i parentescs de l'eusquera, totes elles carixen de fonaments sòlits. L’única provada és la que el relaciona en l'antic [[aquità]] parlat en la regió immediatament al nort del País Vasc, del qual, a soles se'n conserven breus inscripcions fúnebres. | ||
| + | |||
| + | * Històricament, una de les primeres hipòtesis mítiques de l'orige de l'eusquera és el tubalisme. La teoria entronca en la creència de que totes les llengües procedixen de [[Babel]] i la seua famosa [[torre]]. L'eusquera seria l'idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes de l'eusquera en el [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]] arribaren a dir que una llengua tan perfecta a soles podria haver segut inspirada pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curiosament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on se troba la major concentració de dolmens del Pirineu (n'hi han censats més de 400) i va ser el mont Ararat a on Noé posà la seua arca, que es troba en el riu també dit Araxes, lo que ha donat lloc a no poques interpretacions sobre l'orige de l'idioma. | ||
| + | * Durant la major part del [[sigle XX]], se'l considerava emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué [[Miguel de Unamuno]]) de les quals a soles queden inscripcions en bronzes i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no va ser el seu creador, el més conegut defensor d'esta teoria va ser el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que l'[[idioma iber]] era l'antecessor de l'eusquera. Hui dia la teoria torna a tindre vigència, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de [[Sprachbund]] de les llengües ibera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que l'iber no seria el antepassat de l'eusquera. | ||
| + | * En les décades finals del sigle XX, prengué cos l'hipòtesis de que l'eusquera era l'únic supervivent d’una família, potser més estesa, de les llengües d'[[Europa]] que va ser granejada en l’arribada dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara llimitades- trobades entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoria. De fet, l'idea arribà fins a rebre recolzament polític en detalls com el germanament entre la capital viscaïna, [[Bilbao]] i la georgiana, [[Tbilissi]] (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; [[valencià]]: basquet, nosatres, formós.) | ||
| + | * A partir del [[sigle XX]], hi ha hagut una explosió de possibles orígens i relacions llingüístiques. Les que més difusió han tengut han segut la caucàsica i la bereber, encara que alguns llingüistes l'han relacionat també en les llengües fino-úgries com el finlandés i l'hongarés. La primera relaciona l'eusquera en les llengües caucàsiques i la segona en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica. El desig de trobar un parent alluntat a l'eusquera ha fet fins que alguns investigadors estrangers hagen fet investigacions de dubtosa calitat, per a arribar a la conclusió desijada. Certs estudis han arribat fins a aplicar el mètodo lèxic-estadístic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, usant per ad allò neologismes i préstams del [[llatí]]; encara que existixca alguna similitut en algunes paraules, la sintaxis i la gramàtica no es pareixen gens. | ||
| + | * Existix diversitat de teories que emparenten l'eusquera en atres moltes llengües europees i la trobada de toponomia vasca en diverses zones europees fins provocà l'hipòtesis de que la seua extensió fon a nivell europeu. El rus Karl Bouda emparentà l'eusquera en diversos idiomes parlats en [[Sibèria]] (chuche) i l'argentí Gandia reflectí que “El poble vasc es el poble més vell d’[[Europa]]. La seua llengua és la que es parlava des del [[Càucas]] a l'[[Atlàntic]] i des del nort d’[[Àfrica]] al nort d’Europa en els periodos paleolític i neolític. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat són posteriors als vascs.” | ||
| + | * Els estudis fets per Theo Vennemann (catedràtic de Llingüística Teòrica de l'Universitat Ludwig-Maximilian de [[Múnich]]) en torn a l'orige dels topònims europeus apunten que la llengua vasca actual està relacionada en la dels habitants prehistòrics d’Europa, ans de l’arribada dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a recolzar la tesis que ya a principi del [[sigle XIX]] exponia Juan Antonio Miguel en referència a una llengua comuna o famílies de llengües en un tronc comú, eren les que es parlaven en tota la [[Península Ibèrica]] i en part d’[[Europa]] i que estaven emparentades en l'eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no són acceptats per molts dels especialistes en llingüística. | ||
| + | |||
| + | == Unificació de l'eusquera == | ||
| + | L'[[eusquera batua|eusquera unificat]] o [[eusquera batua]] (de l'eusquera ‘’batua’’ unificat) va ser creat a partir de l'any 1968, impulsat per la necessitat de proporcionar als parlants una norma unificada per al registre cult, donada l'inviabilitat de publicar en cada u dels dialectes. Encara que s’havia estat discutint sobre la normalisació casi des dels inicis de la lliteratura vasca, va ser en la década de [[1950]] quan se volgué abordar la qüestió definitivament, per considerar-ho necessari si es volia garantisar la supervivència de l'idioma. Una corrent propongué d'utilisar com a base el “labortà clàssic” d'Axular com a model en la mateixa funció que tingué el toscà en l'unificació de la [[llengua italiana]] i en les décades de [[1950]] i [[1960]], Federico Krutwig va ser el principal defensor d’eixe model i va ser seguit per persones com ara Gabriel Aresti i Luis Villasante. Encara que en els seus inicis guanyà recolzaments, finalment la proposta fon rebujada per la major part dels escritors i estudiosos, per trobar-se massa alluntada de la base sociològica de la llengua. | ||
| + | |||
| + | En el Congrés d'Arantzazu, celebrat en [[1968]] i convocat per la [[Real Acadèmia de la Llengua Vasca]] (''Euskaltzaindia''), s’establiren les llínees mestres de lo que despuix seria l'eusquera batua, que actualment és la versió normalisada de l'idioma, el més amprat en l'ensenyança, l’administració pública, els mijos de comunicació i en la major part de la producció escrita en eixa llengua. | ||
| + | Alguns crítics sostenen que el batua és una llengua artificial, com l'[[esperanto]], i que la seua existència i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen l'eusquera autèntic, perque la seua extensió eliminaria els diversos dialectes, que són l'evolució de l'antiga llengua. No obstant, la major part sosté que el batua no és més que la varietat destinada a ser utilisada en els àmbits més formals (com ara l’educació, la televisió pública, els bolletins oficials…) i ve a complementar el restant dels dialectes, no a substituir-los. Com que l'eusquera està recuperant espais en el País Vasc, a través del sistema educatiu i l'ensenyança per a adults, molts chiquets l'han deprés com a llengua pròpia. | ||
| + | |||
| + | == Dialectes == | ||
| + | [[File:Euskalkiak koldo zuazo 2008.png|thumb|right|200px|<center>Mapa dialectal del eusquera.</center>]] | ||
| + | L'eusquera és una llengua prou dialectalisada arribant al punt de que certs llingüistes la consideren un grup de diferents llengües. Actualment l'idioma està unificat per l'[[eusquera batua]]. | ||
| + | |||
| + | Els seus dialectes son: | ||
| + | *[[Dialecte viscaí]] | ||
| + | *[[Dialecte guipuscoà]] | ||
| + | *[[Dialecte Alt navarrés]] | ||
| + | *[[Dialecte Baix navarrés]] | ||
| + | *[[Dialecte labortà]] | ||
| + | *[[Dialecte Suletí]] | ||
| + | *[[Dialecte Roncalés]] † | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[País Vasc Francés]] | ||
| + | * [[Navarra]] | ||
| + | * [[País Vasc]] | ||
| + | * [[Euskal Herria]] | ||
| + | * [[Aquitània]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{reflist}} | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Basque language}} | ||
| + | * [https://www.euskaltzaindia.eus/ Euskaltzaindia] (Real Acadèmia de la Llengua Vasca) | ||
| + | * [https://www.euskaltzaindia.eus/oeh ''Orotariko Euskal Hiztegia''] (Diccionari general d'Euskara, de Euskaltzaindia) | ||
| + | |||
| + | {{Llengües d'Espanya}} | ||
| + | {{Llengües de França}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Vasc]] | ||
| + | [[Categoria:Llingüística]] | ||
| + | [[Categoria:Llengües]] | ||
| + | [[Categoria:Llengües aïllades]] | ||
Última revisió del 12:20 18 ago 2024
| Eusquera Euskara | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Espanya i França |
| Regió: | Euskadi, Navarra i País Vasc Francés |
| Parlants: | 883.146 parl. |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Llengua aïllada |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Euskadi i Navarra |
| Regulat per: | Euskaltzaindia |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | eu |
| ISO 639-2 | baq (B) eus (T) |
| ISO/FDIS 639-3 | eus |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
L'Eusquera,[1] vasc, éuscar, lingua navarrorum o aquità (estos dos últims térmens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera l'única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de raïls més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.
Introducció[editar | editar còdic]
L'eusquera és l'única llengua no indoeuropea de la Península Ibèrica i d'Europa Occidental. Tingué una marcada influència en l'evolució del sistema fonètic del castellà. Despuix d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: la seua lenta recuperació no començà fins a final de la década de 1950 i principi de la de 1960. En l'arribada de la democràcia, la Constitució de 1978 i l'Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el País Vasc a on poc a poc ha tornat a la vida pública. Aixina mateix en l'artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de Navarra de 10 d'agost de 1982, se va establir l'oficialitat de l'eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del Vascuence de 1986 descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el castellà, aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominada "vascòfona". En el País vasc Francés, a l'igual que el restant de llengües regionals franceses, l'eusquera no goja de l'estatus de llengua oficial.
Us i distribució[editar | editar còdic]
Dins d'Espanya, se parla en les tres províncies del País Vasc (Àlava, Viscaya i Guipúscoa) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de França, se parla en una zona integrada dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; ad estos tres últims comunament se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").
L'eusquera era parlat per la major part dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de l'industrialisació. Segons les senyes de 1867 que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guipúscoa, 149.000 dels 183.000 viscaïns (dels quals 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavessos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.
Us actual de l'eusquera[editar | editar còdic]
Segons senyes de l'estudi realisat en 2006 per l'Eustat en la Comunitat Autònoma del País vasc, el 60% dels habitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 l'entenien pero el parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de 2001 a 2006. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscaïns i el 25% dels alavessos és vascoparlant.
En l'any 2008 se constatà un aument creixent de la població que estudiava eusquera en Navarra, quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.
Orige[editar | editar còdic]
Encara que hi ha moltes hipòtesis sobre l'orige i parentescs de l'eusquera, totes elles carixen de fonaments sòlits. L’única provada és la que el relaciona en l'antic aquità parlat en la regió immediatament al nort del País Vasc, del qual, a soles se'n conserven breus inscripcions fúnebres.
- Històricament, una de les primeres hipòtesis mítiques de l'orige de l'eusquera és el tubalisme. La teoria entronca en la creència de que totes les llengües procedixen de Babel i la seua famosa torre. L'eusquera seria l'idioma original, anterior a la confusió de les llengües. Alguns apologistes de l'eusquera en el sigle XVIII i principis del sigle XIX arribaren a dir que una llengua tan perfecta a soles podria haver segut inspirada pel mateix ingeni de Deu. Entre aquells autors, destaquen Astarloa i Larramendi. Curiosament, el riu Araxes banya el mont Aralar, a on se troba la major concentració de dolmens del Pirineu (n'hi han censats més de 400) i va ser el mont Ararat a on Noé posà la seua arca, que es troba en el riu també dit Araxes, lo que ha donat lloc a no poques interpretacions sobre l'orige de l'idioma.
- Durant la major part del sigle XX, se'l considerava emparentat en les llengües íberes prerromanes de la Península Ibèrica, a partir de les teories vasc-iberistes (tesis que defengué Miguel de Unamuno) de les quals a soles queden inscripcions en bronzes i monedes pero els estudis no aportaren gran llum sobre el tema. Encara que no va ser el seu creador, el més conegut defensor d'esta teoria va ser el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que l'idioma iber era l'antecessor de l'eusquera. Hui dia la teoria torna a tindre vigència, encara que per a alguns investigadors la relació es llimitaria a ser de Sprachbund de les llengües ibera i eusquera, mentres que atres lo que consideren es que abdós llengües pertanyien a un mateix grup llingüístic, pero que l'iber no seria el antepassat de l'eusquera.
- En les décades finals del sigle XX, prengué cos l'hipòtesis de que l'eusquera era l'únic supervivent d’una família, potser més estesa, de les llengües d'Europa que va ser granejada en l’arribada dels invasors indoeuropeus a partir del sigle XIII a. C. i del qual el seu orige seria caucàsic. Les semblances –encara llimitades- trobades entre l'eusquera i la llengua georgiana vindrien a apuntalar eixa teoria. De fet, l'idea arribà fins a rebre recolzament polític en detalls com el germanament entre la capital viscaïna, Bilbao i la georgiana, Tbilissi (Georgià: zara, gw, ezer; eusquera: zara, gu, eder; valencià: basquet, nosatres, formós.)
- A partir del sigle XX, hi ha hagut una explosió de possibles orígens i relacions llingüístiques. Les que més difusió han tengut han segut la caucàsica i la bereber, encara que alguns llingüistes l'han relacionat també en les llengües fino-úgries com el finlandés i l'hongarés. La primera relaciona l'eusquera en les llengües caucàsiques i la segona en les llengües berebers. Ninguna ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica. El desig de trobar un parent alluntat a l'eusquera ha fet fins que alguns investigadors estrangers hagen fet investigacions de dubtosa calitat, per a arribar a la conclusió desijada. Certs estudis han arribat fins a aplicar el mètodo lèxic-estadístic buscant semblances entre paraules vasques i berebers, usant per ad allò neologismes i préstams del llatí; encara que existixca alguna similitut en algunes paraules, la sintaxis i la gramàtica no es pareixen gens.
- Existix diversitat de teories que emparenten l'eusquera en atres moltes llengües europees i la trobada de toponomia vasca en diverses zones europees fins provocà l'hipòtesis de que la seua extensió fon a nivell europeu. El rus Karl Bouda emparentà l'eusquera en diversos idiomes parlats en Sibèria (chuche) i l'argentí Gandia reflectí que “El poble vasc es el poble més vell d’Europa. La seua llengua és la que es parlava des del Càucas a l'Atlàntic i des del nort d’Àfrica al nort d’Europa en els periodos paleolític i neolític. Els aris o indoeuropeus, els etruscs, es ibers i atres pobles de l’antiguetat són posteriors als vascs.”
- Els estudis fets per Theo Vennemann (catedràtic de Llingüística Teòrica de l'Universitat Ludwig-Maximilian de Múnich) en torn a l'orige dels topònims europeus apunten que la llengua vasca actual està relacionada en la dels habitants prehistòrics d’Europa, ans de l’arribada dels pobles indoeuropeus. Estos estudis venen a recolzar la tesis que ya a principi del sigle XIX exponia Juan Antonio Miguel en referència a una llengua comuna o famílies de llengües en un tronc comú, eren les que es parlaven en tota la Península Ibèrica i en part d’Europa i que estaven emparentades en l'eusquera. Pero els estudis de Venneman han segut molt criticats pels vascolecs i no són acceptats per molts dels especialistes en llingüística.
Unificació de l'eusquera[editar | editar còdic]
L'eusquera unificat o eusquera batua (de l'eusquera ‘’batua’’ unificat) va ser creat a partir de l'any 1968, impulsat per la necessitat de proporcionar als parlants una norma unificada per al registre cult, donada l'inviabilitat de publicar en cada u dels dialectes. Encara que s’havia estat discutint sobre la normalisació casi des dels inicis de la lliteratura vasca, va ser en la década de 1950 quan se volgué abordar la qüestió definitivament, per considerar-ho necessari si es volia garantisar la supervivència de l'idioma. Una corrent propongué d'utilisar com a base el “labortà clàssic” d'Axular com a model en la mateixa funció que tingué el toscà en l'unificació de la llengua italiana i en les décades de 1950 i 1960, Federico Krutwig va ser el principal defensor d’eixe model i va ser seguit per persones com ara Gabriel Aresti i Luis Villasante. Encara que en els seus inicis guanyà recolzaments, finalment la proposta fon rebujada per la major part dels escritors i estudiosos, per trobar-se massa alluntada de la base sociològica de la llengua.
En el Congrés d'Arantzazu, celebrat en 1968 i convocat per la Real Acadèmia de la Llengua Vasca (Euskaltzaindia), s’establiren les llínees mestres de lo que despuix seria l'eusquera batua, que actualment és la versió normalisada de l'idioma, el més amprat en l'ensenyança, l’administració pública, els mijos de comunicació i en la major part de la producció escrita en eixa llengua. Alguns crítics sostenen que el batua és una llengua artificial, com l'esperanto, i que la seua existència i impuls institucional seria letal per a lo que ells denominen l'eusquera autèntic, perque la seua extensió eliminaria els diversos dialectes, que són l'evolució de l'antiga llengua. No obstant, la major part sosté que el batua no és més que la varietat destinada a ser utilisada en els àmbits més formals (com ara l’educació, la televisió pública, els bolletins oficials…) i ve a complementar el restant dels dialectes, no a substituir-los. Com que l'eusquera està recuperant espais en el País Vasc, a través del sistema educatiu i l'ensenyança per a adults, molts chiquets l'han deprés com a llengua pròpia.
Dialectes[editar | editar còdic]
L'eusquera és una llengua prou dialectalisada arribant al punt de que certs llingüistes la consideren un grup de diferents llengües. Actualment l'idioma està unificat per l'eusquera batua.
Els seus dialectes son:
- Dialecte viscaí
- Dialecte guipuscoà
- Dialecte Alt navarrés
- Dialecte Baix navarrés
- Dialecte labortà
- Dialecte Suletí
- Dialecte Roncalés †
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ També escrit euskera
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma vasc.- Euskaltzaindia (Real Acadèmia de la Llengua Vasca)
- Orotariko Euskal Hiztegia (Diccionari general d'Euskara, de Euskaltzaindia)
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |
Llengües de França 
|
|---|
| Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés |