Diferència entre les revisions de "Manuel (Valéncia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ']]'''' a '''']]')
 
(No es mostren 24 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Manuel''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]]. Llimita en [[Énova]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]], [[Senyera (Ribera Alta)|Senyera]] i [[Vilanova de Castelló]] (en la mateixa comarca); i en [[Xàtiva]] (en la [[Costera]]).
+
[[File:Manuel enero 2016 06.JPG|thumb|Manuel]]
 +
[[Archiu:Manuel 7 de gener 2016 08.JPG|300px|miniaturadeimagen|Plaça de Sant Gil, en Manuel.]]
 +
'''Manuel''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]].
 +
 
 +
Llimita en [[Énova]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]], [[Senyera (Ribera Alta)|Senyera]] i [[Vilanova de Castelló]] (en la mateixa comarca); i en [[Xàtiva]] (en la [[Costera]]).
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Situat en el sector meridional de la comarca en la marge dreta del [[riu Albaida]]. Per la part oriental penetra la serra Valenta, chicoteta elevació montanyosa de 129 m. d'altitut, composta de [[Pedra calcaria|calcaries]] [[Terciari|terciàries]], que s'obri cap al pla [[quaternari]] que ocupa tota la mitat nort del terme. El riu Albaida creua este terme de sur-est a nort-oest i al seu marge esquerre s'alcen els tossals de Les Salines, l'altura màxima de les quals tot just arriba a els 109 m.
+
Situat en el sector meridional de la comarca en la marge dreta del [[riu Albaida]]. Per la part oriental penetra la serra Valenta, chicoteta elevació montanyosa de 129 m. d'altitut, composta de [[Pedra calcaria|calcaries]] [[Terciari|terciàries]], que s'obri cap al pla [[quaternari]] que ocupa tota la mitat nort del terme. El riu Albaida creua este terme de sur-est a nort-oest i al seu marge esquerre s'alcen els tossals de Les Salines, l'altura màxima de les quals tot just arriba als 109 m.
  
El núcleu urbà es troba en la part del tossal que s'obri cap a la vall del Xúquer, prop del riu Albaida, i es troba partit en dos per la línea férrea.
+
El núcleu urbà es troba en la part del tossal que s'obri cap a la vall del Xúquer, prop del riu Albaida, i es troba partit en dos per la llínea férrea.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
 
Antiga [[alqueria]] islàmica de la qual, en [[1467]], el senyor territorial era Vicent Ferrer, cavaller de [[Xàtiva]]; en [[1496]] passà a Joan de Tallada i en [[1515]] es vincula en baronia. Posteriorment fon propietat dels Quintana i dels comtes de Castellar i Carlet.  
 
Antiga [[alqueria]] islàmica de la qual, en [[1467]], el senyor territorial era Vicent Ferrer, cavaller de [[Xàtiva]]; en [[1496]] passà a Joan de Tallada i en [[1515]] es vincula en baronia. Posteriorment fon propietat dels Quintana i dels comtes de Castellar i Carlet.  
  
En [[1609]] estigueren deshabitades les 31 cases de [[morisc]]s que n'hi havien. En [[1611]] s'otorga la [[carta pobla]] i en [[1663]] torna a haver 40 cases habitades. [[Cavanilles]] nos conta que, en [[1795]], produïa [[arròs]], [[seda]], [[forment]] i [[dacsa]]; des de [[1782]] s'explotaren, per orde de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], unes [[salina|salines]] que n'hi havia en el seu terme.
+
En l'any [[1609]] estigueren deshabitades les 31 cases de [[morisc]]s que n'hi havien. En l'any [[1611]] s'otorga la [[carta pobla]] i en [[1663]] torna a haver 40 cases habitades. [[Cavanilles]] nos conta que, en [[1795]], produïa [[arròs]], [[seda]], [[forment]] i [[dacsa]]; des de l'any [[1782]] s'explotaren, per orde de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], unes [[salina|salines]] que n'hi havia en el seu terme.
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
| Alcalde_1 = Carlos Terraillón Benito
 +
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_2 = Francisco Sanz Ferris
 +
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_3 = Francisco Sanz Ferris
 +
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_4 = Ernest Pallás Garrido
 +
| Partit_4 = [[UPV]]
 +
| Alcalde_5 = José Cambra Bueno
 +
| Partit_5 = [[GIP]]
 +
| Alcalde_6 = Ramiro Monroig Zamorano
 +
Salvador Alberola Soler
 +
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
[[PP]]
 +
| Alcalde_7 = José Cambra Bueno
 +
| Partit_7 = [[GIP]]
 +
| Alcalde_8 = José Cambra Bueno
 +
| Partit_8 = [[GIP]]
 +
| Alcalde_9 = José Cambra Bueno
 +
| Partit_9 = [[GIP]]
 +
| Alcalde_10 = Josep Antoni Pastor
 +
| Partit_10 = [[Compromís]]
 +
| Alcalde_11 = Purificación Atienza Boronat
 +
| Partit_11 = [[Compromís]]
 +
| Alcalde_12 = César Ramón Carbonell Pedrós
 +
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
Conta en una població de 2.496 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]]  
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
| align=center| 2.486 || align=center| 2.436 || align=center| 2.472 || align=center| 2.411 || align=center| 2.425 || align=center| 2.426 || align=center| 2.436 || align=center| 2.497 || align=center| 2.533 || align=center| 2.570
+
| align=center| 2.486 || align=center| 2.436 || align=center| 2.472 || align=center| 2.411 || align=center| 2.425 || align=center| 2.426 || align=center| 2.436 || align=center| 2.497 || align=center| 2.533 || align=center| 2.570 || align=center| 2.439 || align=center| 2.496
 
|}
 
|}
 +
</center>
 +
 
== Economia ==
 
== Economia ==
 
Basada tradicionalment en l'agricultura.
 
Basada tradicionalment en l'agricultura.
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
* '''Iglésia de Santa Anna'''. El seu estil és toscà. És l'únic monument resenyable, construïda en el [[segle XVIII]] i restaurada després de la [[Guerra Civil espanyola|guerra de 1936-39]] afegint-lo llavors una controvertida rematada en el campanar. A la fi de la década dels 80 es modificaren completament la part superior del campanar i es va restaurar i va endreçar el mateix fins a la seua base.
+
* '''Iglésia de Santa Anna'''. El seu estil és toscà. És l'únic monument resenyable, construïda en el [[sigle XVIII]] i restaurada despuix de la [[Guerra Civil espanyola|guerra de 1936-39]] afegint-lo llavors una controvertida rematada en el campanar. A la fi de la década dels 80 es modificaren completament la part superior del campanar i es va restaurar i va endreçar el mateix fins a la seua base.
  
 
== Llocs d'interés ==
 
== Llocs d'interés ==
Llínea 29: Llínea 68:
  
 
== Fills ilustres ==
 
== Fills ilustres ==
* '''[[Godofredo Garrigues Perucho''']] (Manuel, 1905 - 1990) fon un compositor, director de banda i professor de música.
+
* '''[[Godofredo Garrigues Perucho]] ''' (Manuel, 1905 - 1990) fon un compositor, director de banda i professor de música.
  
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
<references />
+
{{listaref}}
  
 +
* [https://www.manuel.es/ Ajuntament de Manuel]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Manuel INE. Població de Manuel]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 +
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.manuel.es/ Ajuntament de Manuel]
+
{{commonscat|Manuel}}
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
+
 
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
+
{{Municipis de La Ribera Alta}}
{{Municipis de La Ribera Alta}}
+
 
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 18:39 9 jul 2024

Manuel
Plaça de Sant Gil, en Manuel.

Manuel és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta.

Llimita en Énova, la Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova, Senyera i Vilanova de Castelló (en la mateixa comarca); i en Xàtiva (en la Costera).

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en el sector meridional de la comarca en la marge dreta del riu Albaida. Per la part oriental penetra la serra Valenta, chicoteta elevació montanyosa de 129 m. d'altitut, composta de calcaries terciàries, que s'obri cap al pla quaternari que ocupa tota la mitat nort del terme. El riu Albaida creua este terme de sur-est a nort-oest i al seu marge esquerre s'alcen els tossals de Les Salines, l'altura màxima de les quals tot just arriba als 109 m.

El núcleu urbà es troba en la part del tossal que s'obri cap a la vall del Xúquer, prop del riu Albaida, i es troba partit en dos per la llínea férrea.

Història[editar | editar còdic]

Antiga alqueria islàmica de la qual, en 1467, el senyor territorial era Vicent Ferrer, cavaller de Xàtiva; en 1496 passà a Joan de Tallada i en 1515 es vincula en baronia. Posteriorment fon propietat dels Quintana i dels comtes de Castellar i Carlet.

En l'any 1609 estigueren deshabitades les 31 cases de moriscs que n'hi havien. En l'any 1611 s'otorga la carta pobla i en 1663 torna a haver 40 cases habitades. Cavanilles nos conta que, en 1795, produïa arròs, seda, forment i dacsa; des de l'any 1782 s'explotaren, per orde de Carles III, unes salines que n'hi havia en el seu terme.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Carlos Terraillón Benito PSPV-PSOE
1983 - 1987 Francisco Sanz Ferris PSPV-PSOE
1987 - 1991 Francisco Sanz Ferris PSPV-PSOE
1991 - 1995 Ernest Pallás Garrido UPV
1995 - 1999 José Cambra Bueno GIP
1999 - 2003 Ramiro Monroig Zamorano

Salvador Alberola Soler

PSPV-PSOE

PP

2003 - 2007 José Cambra Bueno GIP
2007 - 2011 José Cambra Bueno GIP
2011 - 2015 José Cambra Bueno GIP
2015 - 2019 Josep Antoni Pastor Compromís
2019 - 2023 Purificación Atienza Boronat Compromís
2023 César Ramón Carbonell Pedrós PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 2.496 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2018 2022
2.486 2.436 2.472 2.411 2.425 2.426 2.436 2.497 2.533 2.570 2.439 2.496

Economia[editar | editar còdic]

Basada tradicionalment en l'agricultura.

Monuments[editar | editar còdic]

  • Iglésia de Santa Anna. El seu estil és toscà. És l'únic monument resenyable, construïda en el sigle XVIII i restaurada despuix de la guerra de 1936-39 afegint-lo llavors una controvertida rematada en el campanar. A la fi de la década dels 80 es modificaren completament la part superior del campanar i es va restaurar i va endreçar el mateix fins a la seua base.

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

Fills ilustres[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló