Diferència entre les revisions de "Francisco Rubiales Moreno"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Francisco Rubiales Moreno''' (Villamartín, Càdis, 1948) és un periodiste, ensagiste i escritor espanyol. == Biografia == Francis…»)
(Sense diferències)

Revisió de 12:10 7 jul 2024

Francisco Rubiales Moreno (Villamartín, Càdis, 1948) és un periodiste, ensagiste i escritor espanyol.

Biografia

Francisco Rubiales Moreno naixqué en l'any 1948 en la localitat gaditana de Villamartín. Estudià Magisteri, Filosofia i Periodisme, i posteriorment es doctorà en Periodisme, camp professional al que més temps ha dedicat, eixercitant diverses ocupacions que comprenen les següents diferents facetes:

Actualment és president del grup Euromedia Comunicació i de la Fundació Tercer Mileni. També dirigix dos revistes i tres fòrums especialisats en debat cívic; i escriu ensajos i artículs, com el blog "Vot en blanc". Eixercix com a professor de postgrau en les Universitats de Sevilla i de Càdis; en EOI Escola de Negocis i en IEJE (Institut d'Estudis Jurídics i Empresarials El Mont; ara nomenat Institut d'Estudis Cajasol).

Soci fundador i membre de la junta directiva de APC (Associació per al Progrés de la Comunicació) de sèu en Sevilla.

Obra

Com a escritor, ha publicat els següents llibres:

  • China, nueva cultura (Ed. Zero, 1970).
  • Democracia secuestrada (Ed. Almuzara, 2005). ISBN: 84-96416-33-X
  • Políticos, los nuevos amos (Ed. Almuzara, 2007). ISBN: 84-96710-25-4
  • Periodistas sometidos. Los perros del poder (Ed. Almuzara, 2009). ISBN: 978-84-92573-64-6
  • Democracia severa, más allá de la indignación (Tecnos, 2015), junt a Juan Jesús Mora Molina.

Com a director d'edició, ha publicat alguns llibres colectius, com:

  • Nuestro mundo (Espasa Calpe, 1985)
  • El debate andaluz (Encuentros 2000-Fundación Sevillana de Electricidad, 1996-1999).

Pensament

En els seus llibres, conferències, artículs, i en el blog "Vot en blanc", l'autor expon la tesis de que la democràcia està degradada en Espanya, i atres països occidentals, per l'excessiu poder dels partits polítics, i el consegüent retraïment de la societat civil. Els polítics, aliats en els mijos de comunicació, impedirien, segons Rubiales, una major influència dels ciutadans en els assunts que els conferixen. Estos deurien fer notar el seu descontent en els grans partits polítics, per mig de la crítica, el respal a partits nets i decents, el rebuig a la corrupció, el vot en blanc o el vot nul de rebuig;, entre atres formes de lluita.

Francisco Rubiales, que hauria afirmat que es «va curar del seu esquerranisme» en Cuba, és d'ideologia lliberal-conservadora.

Enllaços externs