Diferència entre les revisions de "Torres dels Serrans"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
[[File:Torres de Serranos 04.JPG|right|275px|thumb|<center>Fos de les Torres dels Serrans</center>]] | [[File:Torres de Serranos 04.JPG|right|275px|thumb|<center>Fos de les Torres dels Serrans</center>]] | ||
| − | Les '''Torres dels Serrans''' foren construïdes entre els anys [[1392]] i [[1398]] per l'arquitecte [[Pere Balaguer]] per encàrrec dels [[Jurats de Valéncia]]. Va prendre com a model el Portal Real del | + | Les '''Torres dels Serrans''' foren construïdes entre els anys [[1392]] i [[1398]] per l'arquitecte [[Pere Balaguer]] per encàrrec dels [[Jurats de Valéncia]]. Va prendre com a model el Portal Real del [[Monasteri de Poblet|Monasteri de Poblet]]. |
La seua ubicació fon ocupada anteriorment pel Portal dels Roteros (nomenada Porta d'Alcàntera en temps dels sarraïns), en la Plaça dels Furs, enfront de les Alberedes del [[riu Túria]] i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans. Este fet és el que les dona nom, encara que també s'ha dit que dit nom ve de la principal família que vivia en el carrer homònim. | La seua ubicació fon ocupada anteriorment pel Portal dels Roteros (nomenada Porta d'Alcàntera en temps dels sarraïns), en la Plaça dels Furs, enfront de les Alberedes del [[riu Túria]] i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans. Este fet és el que les dona nom, encara que també s'ha dit que dit nom ve de la principal família que vivia en el carrer homònim. | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
Per tant, en l'any [[1526]] la [[Real Senyera]] va ser acompanyada per milers de lansquenets alemanys i companyies valencianes, grans canons de [[Xàtiva]], cos armat del [[Centenar de la Ploma]] i el Virrei, música marcial de tabals, pifres i trompetes. I no és per molestar. Pero, va haver en alguna de les que ara es titulen "comunitats històriques" ([[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]]...) una bandera equiparable a la Real Senyera en tant que valor material, històric i protocolari? Sospite que no." | Per tant, en l'any [[1526]] la [[Real Senyera]] va ser acompanyada per milers de lansquenets alemanys i companyies valencianes, grans canons de [[Xàtiva]], cos armat del [[Centenar de la Ploma]] i el Virrei, música marcial de tabals, pifres i trompetes. I no és per molestar. Pero, va haver en alguna de les que ara es titulen "comunitats històriques" ([[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]]...) una bandera equiparable a la Real Senyera en tant que valor material, històric i protocolari? Sospite que no." | ||
| − | == L'edifici | + | == L'edifici == |
[[File:Escudo coronado de.Valencia con lo rat penat.JPG|rigth|thumb|<center>Escut Real.</center>]] | [[File:Escudo coronado de.Valencia con lo rat penat.JPG|rigth|thumb|<center>Escut Real.</center>]] | ||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
== Atres funcions == | == Atres funcions == | ||
| − | ===Presó=== | + | === Presó === |
En [[juliol]] de l'any [[1586]], l'incendi provocat en la càrcel de la Casa de la Ciutat obligà a traslladar als presos nobles, cavallers i generosos a atres dependències, entre elles les Torres dels Serrans. Aixina que les torres albergarien des de fins del [[sigle XVI]] i fins al [[sigle XIX]] una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de [[1865]] començà el derrocament de la [[muralla de Valéncia]]. | En [[juliol]] de l'any [[1586]], l'incendi provocat en la càrcel de la Casa de la Ciutat obligà a traslladar als presos nobles, cavallers i generosos a atres dependències, entre elles les Torres dels Serrans. Aixina que les torres albergarien des de fins del [[sigle XVI]] i fins al [[sigle XIX]] una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de [[1865]] començà el derrocament de la [[muralla de Valéncia]]. | ||
A continuació aportem algunes senyes històriques i anècdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor [[Ricart Garcia Moya]], que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del [[Regne de Valéncia|Regne]] i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal. | A continuació aportem algunes senyes històriques i anècdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor [[Ricart Garcia Moya]], que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del [[Regne de Valéncia|Regne]] i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal. | ||
| − | ===Funció simbòlica i avís de guerra | + | === Funció simbòlica i avís de guerra === |
"EI 7 de [[juny]] s'activà la maquinària bèlica del [[Regne de Valéncia|Regne]] en la protocolària colocació de la [[Real Senyera]] en les Torres dels Serrans; acció que significava la declaració de guerra "a sanc i foc". Durant els dies en que la bandera va estar exposta en les torres -mentres les forces del Regne anaven organisant-se-, mai va permanéixer sense custòdia: "la guardaren de dia i de nit vint hòmens del Centenar de la Ploma". | "EI 7 de [[juny]] s'activà la maquinària bèlica del [[Regne de Valéncia|Regne]] en la protocolària colocació de la [[Real Senyera]] en les Torres dels Serrans; acció que significava la declaració de guerra "a sanc i foc". Durant els dies en que la bandera va estar exposta en les torres -mentres les forces del Regne anaven organisant-se-, mai va permanéixer sense custòdia: "la guardaren de dia i de nit vint hòmens del Centenar de la Ploma". | ||
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
Pareix que no existia en la [[Corona d'Espanya]] -i potser en cap atre regne europeu- una bandera que tinguera per a la seua defensa una companyia armada, com succeïa en la [[Real Senyera]]." (RGM) | Pareix que no existia en la [[Corona d'Espanya]] -i potser en cap atre regne europeu- una bandera que tinguera per a la seua defensa una companyia armada, com succeïa en la [[Real Senyera]]." (RGM) | ||
| − | ===Pistes de la llabor defensiva=== | + | === Pistes de la llabor defensiva === |
“En la seua part posterior podem observar la bella escala que dona accés a la planta noble, a on els jurats i els cavallers rebien les visites ilustres de la ciutat, i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, aixina com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abat, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en [[1363]] alertà a la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor [[Pere IV el Cerimoniós]]. | “En la seua part posterior podem observar la bella escala que dona accés a la planta noble, a on els jurats i els cavallers rebien les visites ilustres de la ciutat, i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, aixina com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abat, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en [[1363]] alertà a la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor [[Pere IV el Cerimoniós]]. | ||
| Llínea 78: | Llínea 78: | ||
Han segut retratades i descrites pel viager anglés Henry Cook en els seus "Annales" publicats en [[Londres]] en [[1585]], i també pel francés Jouvín, en el seu "Voyage" de [[1672]]. Laborde, un atre francés, enviat com a espia per [[Napoleó]] en [[1813]], es quedà subjugat per la bellea i solidea d'esta construcció, considerada com la més brillant obra gòtica defensiva de la Península Ibèrica. | Han segut retratades i descrites pel viager anglés Henry Cook en els seus "Annales" publicats en [[Londres]] en [[1585]], i també pel francés Jouvín, en el seu "Voyage" de [[1672]]. Laborde, un atre francés, enviat com a espia per [[Napoleó]] en [[1813]], es quedà subjugat per la bellea i solidea d'esta construcció, considerada com la més brillant obra gòtica defensiva de la Península Ibèrica. | ||
| − | Des de l'any [[1404]] en el Rei [[Martí I l'Humà]] i fins a [[1976]], en el Rei [[Joan Carles I]], les torres han segut testimonis mudes de les primeres entrades de 22 sobirans de la [[Corona d'Aragó]], rumbo a la Sèu. (J.D.A.) | + | Des de l'any [[1404]] en el Rei [[Martí I l'Humà]] i fins a l'any [[1976]], en el Rei [[Joan Carles I]], les torres han segut testimonis mudes de les primeres entrades de 22 sobirans de la [[Corona d'Aragó]], rumbo a la Sèu. (J.D.A.) |
| − | ==Vore també== | + | == Vore també == |
| − | *[[Muralla àrap de Valéncia]] | + | * [[Muralla àrap de Valéncia]] |
| − | *[[Torres de Quart]] | + | * [[Torres de Quart]] |
| − | ==Referències== | + | == Referències == |
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
* Aragó, Lucila; Azkárraga, José Mª; Salazar, Juan. Valencia 1931-1936 : guia urbana, la ciudad en la II República. 2a edició. Valéncia: Universitat de Valéncia, 2010. ISBN 978-84-370-7757-4 | * Aragó, Lucila; Azkárraga, José Mª; Salazar, Juan. Valencia 1931-1936 : guia urbana, la ciudad en la II República. 2a edició. Valéncia: Universitat de Valéncia, 2010. ISBN 978-84-370-7757-4 | ||
| + | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciatorresserranos.html JDiezArnal Torres de Serranos] | ||
* Vaamonde Valencia, José Lino, Salvamento y protección del Tesoro Artístico español durante la guerra, 1936-1939, Caracas, Imprenta de Cromotip, 1973 | * Vaamonde Valencia, José Lino, Salvamento y protección del Tesoro Artístico español durante la guerra, 1936-1939, Caracas, Imprenta de Cromotip, 1973 | ||
| − | ==Bibliografia== | + | == Bibliografia == |
* Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8 | * Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8 | ||
| + | * López Cavero, Javier. Torres de Serranos y de Quart - La ciudad amurallada de Valencia. 2015. Ajuntament de Valéncia. ISBN: 978-84-9089-025-7 | ||
| − | ==Enllaços externs== | + | == Enllaços externs == |
| − | *[http://www.elreinodevalencia.es/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=5&Itemid=28 Galeria fotogràfica, fotos antigues de Valéncia.] | + | {{Commonscat|Torres de Serrans}} |
| + | |||
| + | * [http://www.elreinodevalencia.es/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=5&Itemid=28 Galeria fotogràfica, fotos antigues de Valéncia.] | ||
{{Monuments de Valéncia}} | {{Monuments de Valéncia}} | ||
Última revisió del 11:08 6 jul 2024
Les Torres dels Serrans foren construïdes entre els anys 1392 i 1398 per l'arquitecte Pere Balaguer per encàrrec dels Jurats de Valéncia. Va prendre com a model el Portal Real del Monasteri de Poblet. La seua ubicació fon ocupada anteriorment pel Portal dels Roteros (nomenada Porta d'Alcàntera en temps dels sarraïns), en la Plaça dels Furs, enfront de les Alberedes del riu Túria i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans. Este fet és el que les dona nom, encara que també s'ha dit que dit nom ve de la principal família que vivia en el carrer homònim.
Introducció[editar | editar còdic]
El monument, és una mostra del gòtic militar i va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional el 3 de juny de 1931. Dispon de dos torres poligonals simètriques, unides per un cos central, que remarquen el caràcter defensiu; la seua funció no es llimità a estes tasques perque la seua presència, les fa semblar més a un arc triumfal que a una fortalea defensiva. I com a tal, foren utilisades en diverses ocasions, com testifiquen documents de l'época.
- Un eixemple lo tenim en este fragment d'En Ricart Garcia Moya:
- “ ...en l'assalt a la Serra d'Espadà, l'eixèrcit del Regne -debilitat pel mal d'Almenara- va contar en el reforç de 4.000 lansquenets alemanys, cedits pel rei Carles I de Valéncia.
- Precisament, els alemanys varen tindre l'honor d'acompanyar a la Real Senyera per la tornada triumfal a Valéncia, "entraren-la per damunt el portal dels Serrans", mercé concedida pel governador del Regne El senyor Don Hieromi de Cabanyelles, en tindre autoritat sobre el protocol de la regnícola ensenya.
- Hi ha molts detalls que han segut interpretats erròneament en els nostres dies. Un Jurat en Cap de 1526, dels que acompanyaven a la bandera junt en el governador del Regne, no equivalia a un regidor de l'actual Ajuntament de Valéncia, sino al d'un alt comandament de l'eixèrcit."(...)
- "Darrere de la victòria a Espadà, l'entrada triumfal de la Real Senyera en Valéncia (25 de setembre de 1526) va ser apoteòsica: quatre mil alemanys de cinc en cinc en filera, en escopetes, piques i "espases de tres pams, amples com tres dits" formaven la vanguarda de la desfilada; despuix "venien els tabals, trompetes i ministres" i el Justícia Criminal en la Real Senyera o bandera del Rat Penat junt en "Hieroni Cabanyelles", governador general del Reyne de Valéncia, en oficials reals e el capità dels alemanys Rogondolfo" i les companyies valencianes.
- Tanta expectació com els alemanys -especialment la companyia armada en "espases de dos mans"- despertava en l'eixèrcit del Regne els famosos canons de Xàtiva, artilleria de campanya que ya va estar present al començament de la sublevació en el sege de Benaguasil: "les dos bombardes de Xàtiva; la que sa nomena el Bou i la que es diu el Porc". Precisament en la solemne entrada de la Real Senyera en la catedral, i en el cerimoniós ingrés en la Sala de l'archiu, es varen disparar grans canons: "Quan dalt la Bandera a la Seu i a la Sala, tiraren grans bombardes".
.jpg)
Per tant, en l'any 1526 la Real Senyera va ser acompanyada per milers de lansquenets alemanys i companyies valencianes, grans canons de Xàtiva, cos armat del Centenar de la Ploma i el Virrei, música marcial de tabals, pifres i trompetes. I no és per molestar. Pero, va haver en alguna de les que ara es titulen "comunitats històriques" (Catalunya, País Vasc, Galícia...) una bandera equiparable a la Real Senyera en tant que valor material, històric i protocolari? Sospite que no."
L'edifici[editar | editar còdic]
Cada una de les torres posseïx tres plantes voltades, unides per un cos central més devall, decorat en una filigrana d'estil flamíger. La part posterior presenta unes escales afegides en el sigle XIV. Les torres estan descobertes per la part posterior (gola oberta), per a que aixina, un eixèrcit assaltant no poguera utilisar-les contra la ciutat. Lo mateix passà despuix en la construcció de les Torres de Quart.
La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidada, per a la que se varen utilisar roques de pedreres pròximes com Alginet i Rocafort.
Tota la part que dona cap a l'exterior de la ciutat tenia un remat de marlets, perdut el de la zona central per damunt de la porta; no obstant això, sí que es conserva en la cuidadosa restauració de fins del sigle XIX i principis del sigle XX, la llabor de traçaria calada d'arqueries cegues sobre columnetes, que junt en l'escut real i els escuts de la ciutat subjectats per àngels, proporcionen el caràcter essencialment ornamental d'esta zona central de la porta. Per damunt d'esta llabor decorativa i unint les torres dels extrems es trobava el camí de ronda o barbacana en els seus corresponents marlets recolzats sobre grossos elements escalonats i revoltons.
En l'interior criden l'atenció les mènsules sobre les que arranquen els nervis de les voltes. En la decoració de les estàncies interiors treballaren insignes artistes de l'época com els pintors Pere Nicolau i Marçal Pintor, estos s'encarregaren de dorar i colocar les claus i els escuts que rematen les voltes.
En algunes parts de la selleria i la mamposteria es poden localisar alguns signes lapidaris que utilisaven els canterers per a facilitar el recont dels blocs que s'anaven utilisant en la construcció.
Atres funcions[editar | editar còdic]
Presó[editar | editar còdic]
En juliol de l'any 1586, l'incendi provocat en la càrcel de la Casa de la Ciutat obligà a traslladar als presos nobles, cavallers i generosos a atres dependències, entre elles les Torres dels Serrans. Aixina que les torres albergarien des de fins del sigle XVI i fins al sigle XIX una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de 1865 començà el derrocament de la muralla de Valéncia. A continuació aportem algunes senyes històriques i anècdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor Ricart Garcia Moya, que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del Regne i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal.
Funció simbòlica i avís de guerra[editar | editar còdic]
"EI 7 de juny s'activà la maquinària bèlica del Regne en la protocolària colocació de la Real Senyera en les Torres dels Serrans; acció que significava la declaració de guerra "a sanc i foc". Durant els dies en que la bandera va estar exposta en les torres -mentres les forces del Regne anaven organisant-se-, mai va permanéixer sense custòdia: "la guardaren de dia i de nit vint hòmens del Centenar de la Ploma".
Pareix que no existia en la Corona d'Espanya -i potser en cap atre regne europeu- una bandera que tinguera per a la seua defensa una companyia armada, com succeïa en la Real Senyera." (RGM)
Pistes de la llabor defensiva[editar | editar còdic]
“En la seua part posterior podem observar la bella escala que dona accés a la planta noble, a on els jurats i els cavallers rebien les visites ilustres de la ciutat, i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, aixina com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abat, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en 1363 alertà a la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor Pere IV el Cerimoniós.
Esta campana va patir una mossa en 1813 durant el sege de les tropes franceses en la Guerra de l'Independència, per lo que està fora d' us. (...)
Per a rematar[editar | editar còdic]
La reconstrucció lenta, pero constant, se va efectuar totalment i el gòtic edifici -borrades les senyals carcelàries- es va mostrar grandiós com un dels monuments històrics i artístics més bells de Valéncia.
Les Torres dels Serrans repleguen abans que res, l'espirit de govern de la ciutat. Realisades en estil gòtic, la seua construcció buscava des dels seus inicis, arrebatar el control de les muralles de la ciutat als elements nobiliaris que controlaven determinats trossos de les dites muralles, sent esta una de les causes que portarà al Consell de la ciutat - controlat pel patriciat urbà- a encarregar la realisació de la dita obra.
En els durs anys de la Guerra Civil varen ser triades per la seua solidea com a depòsit dels fondos pictòrics del Museu del Prat. Han segut retratades i descrites pel viager anglés Henry Cook en els seus "Annales" publicats en Londres en 1585, i també pel francés Jouvín, en el seu "Voyage" de 1672. Laborde, un atre francés, enviat com a espia per Napoleó en 1813, es quedà subjugat per la bellea i solidea d'esta construcció, considerada com la més brillant obra gòtica defensiva de la Península Ibèrica.
Des de l'any 1404 en el Rei Martí I l'Humà i fins a l'any 1976, en el Rei Joan Carles I, les torres han segut testimonis mudes de les primeres entrades de 22 sobirans de la Corona d'Aragó, rumbo a la Sèu. (J.D.A.)
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Aragó, Lucila; Azkárraga, José Mª; Salazar, Juan. Valencia 1931-1936 : guia urbana, la ciudad en la II República. 2a edició. Valéncia: Universitat de Valéncia, 2010. ISBN 978-84-370-7757-4
- JDiezArnal Torres de Serranos
- Vaamonde Valencia, José Lino, Salvamento y protección del Tesoro Artístico español durante la guerra, 1936-1939, Caracas, Imprenta de Cromotip, 1973
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8
- López Cavero, Javier. Torres de Serranos y de Quart - La ciudad amurallada de Valencia. 2015. Ajuntament de Valéncia. ISBN: 978-84-9089-025-7
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torres dels Serrans.
