Diferència entre les revisions de "Llocnou de Sant Jeroni"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pose categories)
(Etiqueta: Edició visual canviada)
 
(No es mostren 42 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Llocnou de Sant Jeroni''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] en la [[comarca]] de la [[Safor]].
+
{{Infobox pobles
 +
|image_país = [[File:Localització de Llocnou de Sant Jeroni respecte del País Valencià.png|175px]]
 +
|nom = Llocnou de Sant Jeroni
 +
|image_escut = [[File:Escut de Llocnou de Sant Jeroni.svg|Escut de Llocnou de Sant Jeroni|80px]]
 +
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 +
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 +
|província = [[Província de Valéncia]]
 +
|comarca = [[La Safor]]
 +
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Gandia]]
 +
|gentilici = llocnouí/ina       
 +
|llengua = [[Valencià]]
 +
|còdic_postal = 46726
 +
|notes =
 +
|població= 577 hab. (2022)
 +
|alcalde=Ricard Igualde García
 +
|festes=Del 12 al 16 d'agost
 +
|web=https://www.llocnoudesantjeroni.es/
 +
|superfície=6,5 km|coor=38° 54′ 47″ N, 0° 17′ 03″ O|altitut=98 msnm}}
 +
[[Archiu:Església Llocnou.jpg|thumb|Iglésia de Llocnou]]
 +
'''Llocnou de Sant Jeroni''' (en [[castellà]] ''Lugar Nuevo de San Jerónimo''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] en la [[comarca]] de la [[Safor]].
 +
 
 +
==Geografia==
 +
En els seus 6,5 km² de terme, situat en els contraforts de la serra d'[[Ador]] i regat pel [[riu Vernissa]], trobem les partides de la Cuta i l'Ombria, a on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la [[montanya]] i també hi han moltes fonts.
  
 
==Història==
 
==Història==
−
Excavacions fetes en el jaciment conegut com a la Vinya de la Guapa, datat en els anys [[40]] i [[80]], han tret a la llum recialles [[Imperi Romà|romanes]]. També és romana la vila de la Sort, a on s'han fet importants troballes ceràmiques. En tot cas, el poble té l'orige en una alqueria [[Al-Àndalus|àrap]] nomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al rededor de la qual se poden trobar senyals d'[[ibers]] i romans. En l'any [[1361]], la vila pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós, qui la va vendre a Arnau Sarina; posteriorment passà als ducs de [[Gandia]], que la donaren, en [[1424]], al monasteri de [[Sant Jeroni de Cotalba]].
+
Excavacions fetes en el jaciment conegut com a la Vinya de la Guapa, datat en els anys [[40]] i [[80]], han tret a la llum recialles [[Imperi Romà|romanes]]. També és romana la vila de la Sort, a on s'han fet importants troballes ceràmiques. En tot cas, el poble té l'orige en una alqueria [[Al-Àndalus|àrap]] nomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al rededor de la qual se poden trobar senyals d'[[ibers]] i romans. En l'any [[1361]], la vila pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós, qui la va vendre a Arnau Sarina; posteriorment passà als ducs de [[Gandia]], que la donaren, en l'any [[1424]], al monasteri de [[Sant Jeroni de Cotalba]].
 +
 
 +
En l'any [[1505]] els [[moriscs]] abandonaren el Rafalet. En [[1609]], despuix del definitiu [[expulsió dels moriscos|despoblament]] de l'antic emplaçament, els monges donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dos de [[Castellonet]] per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble.
 +
 
 +
A les primeries del [[sigle XX]] els Pobils, que posseïen l'[[almàssera]], i els Tonets, comerciants de [[vi]], eren les famílies més poderoses del poble. Fins a l'any [[1953]] no va conseguir l'independència eclesiàstica de la parròquia d'[[Almiserà]], de la qual era annex.
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
| Alcalde_1 = Federico Artés Martínez
 +
| Partit_1 = [[UCD]]
 +
| Alcalde_2 = Juan Camarena Signes
 +
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_3 = Juan Camarena Signes
 +
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_4 = Juan Camarena Signes
 +
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_5 = Salvador Antonio Alarcó Belmar
 +
| Partit_5 = Iniciativa Independent
 +
| Alcalde_6 = Salvador Antonio Alarcó Belmar
 +
| Partit_6 = [[BLOC]]
 +
| Alcalde_7 = Salvador Antonio Alarcó Belmar
 +
| Partit_7 = [[BNV-EU]]
 +
| Alcalde_8 = Josep Climent
 +
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_9 = Ricard Igualde García
 +
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_10 = Ricard Igualde García
 +
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_11 = Ricard Igualde García
 +
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_12 = Ricard Igualde García
 +
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
  
−
En [[1505]] els [[moriscs]] abandonaren el Rafalet. En [[1609]], despuix del definitiu [[expulsió dels moriscos|despoblament]] de l'antic emplaçament, els monges donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dos de [[Castellonet]] per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble.
+
== Demografia ==
 +
El gentilici dels seus 577 habitants és ''llocnouins'', segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
−
A les primeries del [[sigle XX]] els Pobils, que posseïen l'[[almàssera]], i els Tonets, comerciants de [[vi]], eren les famílies més poderoses del poble. Fins a [[1953]] no va conseguir la independència eclesiàstica de la parròquia d'[[Almiserà]], de la qual era annex.
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2022]]
−
==Economia i demografia==
+
|-
−
El gentilici dels seus 568 habitants (padró de [[2004]]) és ''llocnouins''. L'economia local se basa en l'[[agricultura]] dels cítrics i també, per la situació geogràfica del poble hi han molts llocnouins dedicats al transport.
+
| align=center| 583 || align=center| 569 || align=center| 570 || align=center| 555 || align=center| 555 || align=center| 568 || align=center| 586 || align=center| 568 || align=center| 577 || align=center| 581 || align=center| 577
 +
|}
 +
</center>
  
−
==Geografia==
+
== Economia ==
−
En els seus 6,5 km² de terme, situat en els contraforts de la serra d'[[Ador]] i regat pel [[riu Vernissa]], trobem les partides de la Cuta i l'Ombria, a on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la [[montanya]] i també hi han moltes fonts.
+
 
 +
Basada tradicionalment en l'agricultura. Els terrenys de cultiu de regadiu són de [[tarongers]] i [[hortalices]] i els de secà són de [[vinya]], [[olivar]] i el restant d'[[armelers]] i garroferes. Els terrenys sense cultivar estan poblats de bones pinades per coincidir en l'umbria de la serra d'Ador. També, per la situació geogràfica del poble hi han molts negocis dedicats al transport.
  
 
==Edificis d'interés==
 
==Edificis d'interés==
−
Del seu patrimoni tan sols destacar:
+
Del seu patrimoni es pot destacar:
 
*La Granja. Antic lloc d'esplai i administració dels monges, que es troba en el Rafalet.
 
*La Granja. Antic lloc d'esplai i administració dels monges, que es troba en el Rafalet.
 
*El temple parroquial de Llocnou de Sant Jeroni és una construcció del [[sigle XX]], una obra planificada en l'any [[1951]] per l'arquitecte Pablo Soler Lluch d'acort en uns paràmetros purament classicistes, inspirats en l'academicisme [[Sigle XVIII|dihuitesc]]. El criteri inspirador del proyecte era de lo més simple: fer una iglésia nova segons el model més corrent de les iglésies valencianes, o de les iglésies de la contornada, un llenguage que fora fàcilment assimilable per la massa dels fidels. En atres paraules, se va tractar de fer una iglésia "tradicional" per a que la fe poguera perviure d'acort en les formes tradicionals del món rural. També podria dir-se que es tracta d'un proyecte típic d'un temps també molt especial: la dictadura del general Franco.
 
*El temple parroquial de Llocnou de Sant Jeroni és una construcció del [[sigle XX]], una obra planificada en l'any [[1951]] per l'arquitecte Pablo Soler Lluch d'acort en uns paràmetros purament classicistes, inspirats en l'academicisme [[Sigle XVIII|dihuitesc]]. El criteri inspirador del proyecte era de lo més simple: fer una iglésia nova segons el model més corrent de les iglésies valencianes, o de les iglésies de la contornada, un llenguage que fora fàcilment assimilable per la massa dels fidels. En atres paraules, se va tractar de fer una iglésia "tradicional" per a que la fe poguera perviure d'acort en les formes tradicionals del món rural. També podria dir-se que es tracta d'un proyecte típic d'un temps també molt especial: la dictadura del general Franco.
−
El resultat del proyecte, dut a eixecució entre els anys 1951 i següents, va ser un edifici molt peculiar que tenia poc a vore en realitat en els criteris estilístics que originàriament l'inspiraven. Una anècdota que dona fe del resultat conta que el prestigiós crític d'art [[Alfons Roig]], quan a finals dels [[Anys 60|anys xixanta]] se li va preguntar quina era la millor solució per al treginat de l'iglésia, va afirmar que la millor solució era "deixar que es veren les estreles". Probablement Don Alfons, que era contrari a l'arquitectura de sagell [[Franquisme|franquiste]], va voler dir que l'obra era tan desgraciada que no tenia cap solució. D'acort en eixa visió, el proyecte ha segut, segons els seus paràmetros intencionals, un fracàs rotunt. Ara bé, no necessàriament s'havia de compartir eixa opinió tan radical de D. Alfons Roig —típica també de les idees estètiques d'aquell temps postconciliar—, la qual ha tingut el seu pes específic i ha segut causa principal d'un sentiment bastant generalisat de decepció i desamor entre la població cap a un edifici que, al remat, és la joya arquitectònica més preada que ha produït Llocnou en el sigle XX.   
+
El resultat del proyecte, dut a eixecució entre els anys 1951 i següents, va ser un edifici molt peculiar que tenia poc a vore en realitat en els criteris estilístics que originàriament l'inspiraven. Una anècdota que dona fe del resultat conta que el prestigiós crític d'art [[Alfons Roig]], quan a finals dels [[Anys 60|anys xixanta]] se li va preguntar quina era la millor solució per al treginat de l'iglésia, va afirmar que la millor solució era "deixar que es veren les estreles". Probablement Don Alfons, que era contrari a l'arquitectura de sagell [[Franquisme|franquiste]], va voler dir que l'obra era tan desgraciada que no tenia cap solució. D'acort en eixa visió, el proyecte ha segut, segons els seus paràmetros intencionals, un fracàs rotunt. Ara be, no necessàriament s'havia de compartir eixa opinió tan radical de D. Alfons Roig —típica també de les idees estètiques d'aquell temps postconciliar—, la qual ha tingut el seu pes específic i ha segut causa principal d'un sentiment bastant generalisat de decepció i desamor entre la població cap a un edifici que, al remat, és la joya arquitectònica més preada que ha produït Llocnou en el sigle XX.   
  
−
En la darrera década del segle XX, per iniciativa popular, se va plantejar la rehabilitació del sostre interior. Això va desencadenar un replantejament integral del temple que es va materialisar en la rehabilitació/construcció del campanar, a partir del criteri d'apartar-se del neobarroc o el neoacademicisme. Eixe llenguage va quedar reduït exclusivament als elements mobles, i es conservaren en us especialment les images devocionals. En l'interior, se va traure partit decoratiu als elements estructurals: l'armadura de ferro va quedar a la vista i, en l'exterior, els elements de nova construcció (com ara el cos de campanes i el remat del campanar) se va replantejar tractant de trobar l'equilibri entre ruptura i integració en els elements construïts en els anys cinquanta.
+
En la darrera década del sigle XX, per iniciativa popular, se va plantejar la rehabilitació del sostre interior. Això va desencadenar un replantejament integral del temple que es va materialisar en la rehabilitació/construcció del campanar, a partir del criteri d'apartar-se del neobarroc o el neoacademicisme. Eixe llenguage va quedar reduït exclusivament als elements mobles, i es conservaren en us especialment les imàgens devocionals. En l'interior, se va traure partit decoratiu als elements estructurals: l'armadura de ferro va quedar a la vista i, en l'exterior, els elements de nova construcció (com ara el cos de campanes i el remat del campanar) se va replantejar tractant de trobar l'equilibri entre ruptura i integració en els elements construïts en els anys cinquanta.
  
−
==Festes Patronals==
+
== Política ==
 +
===Corporació municipal===
 +
El Ple de l'[[ajuntament]] està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de [[26 de maig]] de [[2019]] foren elegits 4 regidors del [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|Partit Socialista del País Valencià]] (PSPV-PSOE) i 3 de [[Coalició Compromís|Compromís per Llocnou de Sant Jeroni]] (Compromís).
 +
 
 +
===Alcaldes===
 +
Des de l'any [[2011]] l'[[alcalde]] de Llocnou de Sant Jeroni és Ricard Igualde García de [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV]].
 +
 
 +
== Festes ==
 
Celebra les seues festes patronals del 12 al 16 d'agost en honor de Sant Jeroni, la Mare de Déu del Carmen, la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc.
 
Celebra les seues festes patronals del 12 al 16 d'agost en honor de Sant Jeroni, la Mare de Déu del Carmen, la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc.
  
−
==Política i Govern==
+
== Vore també ==
−
===Corporació municipal===
+
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
−
El Ple de l'[[Ajuntament]] està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|Partit Socialista del País Valencià]] (PSPV-PSOE) i 3 de [[Coalició Compromís|Compromís per Llocnou de Sant Jeroni]] (Compromís).
+
   
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
* [https://www.llocnoudesantjeroni.es Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Jeroni  INE. Població de Llocnou de Sant Jeroni]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Llocnou de Sant Jeroni}}
 +
 
 +
* [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]
  
−
===Alcaldes===
+
{{Municipis de La Safor}}
−
Des de [[2011]] l'[[alcalde]] de Llocnou de Sant Jeroni és Ricard Igualde García de [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV]].
 
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 17:26 3 jul 2024

Llocnou de Sant Jeroni
Localització de Llocnou de Sant Jeroni respecte del País Valencià.png Escut de Llocnou de Sant Jeroni
{{{image_província}}}
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: La Safor
• Partit judicial: Gandia
Ubicació: 38° 54′ 47″ N, 0° 17′ 03″ O
• Altitut: 98 msnm
Superfície: 6,5 km
Població: 577 hab. (2022)
• Densitat: {{{densitat}}}
Gentilici: llocnouí/ina
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46726
Festes majors: Del 12 al 16 d'agost
Alcalde: Ricard Igualde García
Pàgina web: https://www.llocnoudesantjeroni.es/


Iglésia de Llocnou

Llocnou de Sant Jeroni (en castellà Lugar Nuevo de San Jerónimo), és un municipi de la Comunitat Valenciana en la comarca de la Safor.

Geografia[editar | editar còdic]

En els seus 6,5 km² de terme, situat en els contraforts de la serra d'Ador i regat pel riu Vernissa, trobem les partides de la Cuta i l'Ombria, a on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la montanya i també hi han moltes fonts.

Història[editar | editar còdic]

Excavacions fetes en el jaciment conegut com a la Vinya de la Guapa, datat en els anys 40 i 80, han tret a la llum recialles romanes. També és romana la vila de la Sort, a on s'han fet importants troballes ceràmiques. En tot cas, el poble té l'orige en una alqueria àrap nomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al rededor de la qual se poden trobar senyals d'ibers i romans. En l'any 1361, la vila pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós, qui la va vendre a Arnau Sarina; posteriorment passà als ducs de Gandia, que la donaren, en l'any 1424, al monasteri de Sant Jeroni de Cotalba.

En l'any 1505 els moriscs abandonaren el Rafalet. En 1609, despuix del definitiu despoblament de l'antic emplaçament, els monges donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dos de Castellonet per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble.

A les primeries del sigle XX els Pobils, que posseïen l'almàssera, i els Tonets, comerciants de vi, eren les famílies més poderoses del poble. Fins a l'any 1953 no va conseguir l'independència eclesiàstica de la parròquia d'Almiserà, de la qual era annex.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Federico Artés Martínez UCD
1983 - 1987 Juan Camarena Signes PSPV-PSOE
1987 - 1991 Juan Camarena Signes PSPV-PSOE
1991 - 1995 Juan Camarena Signes PSPV-PSOE
1995 - 1999 Salvador Antonio Alarcó Belmar Iniciativa Independent
1999 - 2003 Salvador Antonio Alarcó Belmar BLOC
2003 - 2007 Salvador Antonio Alarcó Belmar BNV-EU
2007 - 2011 Josep Climent PSPV-PSOE
2011 - 2015 Ricard Igualde García PSPV-PSOE
2015 - 2019 Ricard Igualde García PSPV-PSOE
2019 - 2023 Ricard Igualde García PSPV-PSOE
2023 Ricard Igualde García PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

El gentilici dels seus 577 habitants és llocnouins, segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2022
583 569 570 555 555 568 586 568 577 581 577

Economia[editar | editar còdic]

Basada tradicionalment en l'agricultura. Els terrenys de cultiu de regadiu són de tarongers i hortalices i els de secà són de vinya, olivar i el restant d'armelers i garroferes. Els terrenys sense cultivar estan poblats de bones pinades per coincidir en l'umbria de la serra d'Ador. També, per la situació geogràfica del poble hi han molts negocis dedicats al transport.

Edificis d'interés[editar | editar còdic]

Del seu patrimoni es pot destacar:

  • La Granja. Antic lloc d'esplai i administració dels monges, que es troba en el Rafalet.
  • El temple parroquial de Llocnou de Sant Jeroni és una construcció del sigle XX, una obra planificada en l'any 1951 per l'arquitecte Pablo Soler Lluch d'acort en uns paràmetros purament classicistes, inspirats en l'academicisme dihuitesc. El criteri inspirador del proyecte era de lo més simple: fer una iglésia nova segons el model més corrent de les iglésies valencianes, o de les iglésies de la contornada, un llenguage que fora fàcilment assimilable per la massa dels fidels. En atres paraules, se va tractar de fer una iglésia "tradicional" per a que la fe poguera perviure d'acort en les formes tradicionals del món rural. També podria dir-se que es tracta d'un proyecte típic d'un temps també molt especial: la dictadura del general Franco.

El resultat del proyecte, dut a eixecució entre els anys 1951 i següents, va ser un edifici molt peculiar que tenia poc a vore en realitat en els criteris estilístics que originàriament l'inspiraven. Una anècdota que dona fe del resultat conta que el prestigiós crític d'art Alfons Roig, quan a finals dels anys xixanta se li va preguntar quina era la millor solució per al treginat de l'iglésia, va afirmar que la millor solució era "deixar que es veren les estreles". Probablement Don Alfons, que era contrari a l'arquitectura de sagell franquiste, va voler dir que l'obra era tan desgraciada que no tenia cap solució. D'acort en eixa visió, el proyecte ha segut, segons els seus paràmetros intencionals, un fracàs rotunt. Ara be, no necessàriament s'havia de compartir eixa opinió tan radical de D. Alfons Roig —típica també de les idees estètiques d'aquell temps postconciliar—, la qual ha tingut el seu pes específic i ha segut causa principal d'un sentiment bastant generalisat de decepció i desamor entre la població cap a un edifici que, al remat, és la joya arquitectònica més preada que ha produït Llocnou en el sigle XX.

En la darrera década del sigle XX, per iniciativa popular, se va plantejar la rehabilitació del sostre interior. Això va desencadenar un replantejament integral del temple que es va materialisar en la rehabilitació/construcció del campanar, a partir del criteri d'apartar-se del neobarroc o el neoacademicisme. Eixe llenguage va quedar reduït exclusivament als elements mobles, i es conservaren en us especialment les imàgens devocionals. En l'interior, se va traure partit decoratiu als elements estructurals: l'armadura de ferro va quedar a la vista i, en l'exterior, els elements de nova construcció (com ara el cos de campanes i el remat del campanar) se va replantejar tractant de trobar l'equilibri entre ruptura i integració en els elements construïts en els anys cinquanta.

Política[editar | editar còdic]

Corporació municipal[editar | editar còdic]

El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 de Compromís per Llocnou de Sant Jeroni (Compromís).

Alcaldes[editar | editar còdic]

Des de l'any 2011 l'alcalde de Llocnou de Sant Jeroni és Ricard Igualde García de PSPV.

Festes[editar | editar còdic]

Celebra les seues festes patronals del 12 al 16 d'agost en honor de Sant Jeroni, la Mare de Déu del Carmen, la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Safor
Ador  •  Alfauir  •  Almiserà  •  Almoines  •  L'Alqueria de la Comtesa  •  Alquerieta de Guardamar  •  Barig  •  Bellreguart  •  Beniarjó  •  Benifairó de Valldigna  •  Beniflà  •  Benirredrà  •  Castellonet  •  Daimús  •  La Font d'En Carròs  •  Gandia  •  Llocnou de Sant Jeroni  •  Miramar  •  Oliva  •  Palma de Gandia  •  Palmera  •  Piles  •  Potries  •  Rafelcofer  •  El Real de Gandia  •  Ròtova  •  Simat de Valldigna  •  Tavernes de Valldigna  •  Vilallonga  •  Xeraco  •  Xeresa
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llocnou_de_Sant_Jeroni&oldid=332927»