Diferència entre les revisions de "Túria"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Text reemplaça - 'Riba-roja de Túria' a 'Ribarroja del Túria') |
||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
[[File:Albarracin river.JPG|thumb|right|250px|Atra vista del Túria al seu pas per la [[Serra d'Albarracín]].]] | [[File:Albarracin river.JPG|thumb|right|250px|Atra vista del Túria al seu pas per la [[Serra d'Albarracín]].]] | ||
[[File:Puente Grande sobre el río Turia.jpg|thumb|right|250px|Pont sobre el Riu Túria al seu pas per ''[[Las Rinconadas]] ([[Santa Cruz de Moya]] '')]] | [[File:Puente Grande sobre el río Turia.jpg|thumb|right|250px|Pont sobre el Riu Túria al seu pas per ''[[Las Rinconadas]] ([[Santa Cruz de Moya]] '')]] | ||
| − | [[File:Río Turia 01.JPG|thumb|right|250px|El Túria al seus pas per [[ | + | [[File:Río Turia 01.JPG|thumb|right|250px|El Túria al seus pas per [[Ribarroja del Túria]]]] |
[[File:Parque de cabecera valencia.jpg|right|thumb|250px|Parc de capçalera]] | [[File:Parque de cabecera valencia.jpg|right|thumb|250px|Parc de capçalera]] | ||
[[File:Valencia rio turia03.jpg|thumb|right|250px|Pont damunt de l'antic caixer del Túria en Valéncia]] | [[File:Valencia rio turia03.jpg|thumb|right|250px|Pont damunt de l'antic caixer del Túria en Valéncia]] | ||
Última revisió del 02:46 4 dec 2023
| Túria | ||
| ||
| Llongitut: | 280 km | |
| Altura del naiximent: | 1.680 msnm | |
| Cabal mig: | 14 m³/s en Vilamarchant | |
| Superfície conca: | 6393,6 km² | |
| Conca hidrogràfica: | Confederació Hidrogràfica del Xúquer | |
| Països que travessa: | Espanya | |
| Desembocadura: | Mar Mediterràneu | |
| Ample desembocadura: | 225 m | |
El Túria o Guadalaviar (en Terol), és un riu situat en l'est de la Península Ibèrica. Naix en la Muela de San Juan , en el terme municipal de Guadalaviar en la província de Terol, en l'entorn dels Montes Universales en la Serra d'Albarracín. Se li ha denominat Guadalaviar des del sigle X aixina com actualment en el seu primer tram fins a la confluència en el riu Alfambra en la ciutat de Terol. Desemboca en la ciutat de Valéncia despuix de 280 km de recorregut.
Conegut presuntament en época prerromana com Tirio, prenent el nom de l'urbe íbera Tiris, propenca a la seua desembocadura, encara que no s'ha localisat encara este topònim.
Topografia del riu[editar | editar còdic]
Este és un característic riu mediterràneu, en grans diferencies de cabal en les distintes époques de l'any. Els aports hídrics se produïxen principalment per torrents i barrancs originats pels desgels en la zona del seu naiximent i per les fortes tormentes que se produïxen en la seua conca hidrogràfica.
Degut a les seues peculiaritats, tant pels seus diferenciats aspectes orogràfics com a les seues diferencies de cabals hidràulics, se diferencien vàries zones o trams.
Des del seu naiximent fins a la província de Valéncia[editar | editar còdic]
El seu naiximent, com ya hem dit, se produïx en l'entorn dels Montes Universales, recollint els seus aports de les torrenteres i barrancs com el de la Serra del Tremedal i la Serra de Jabalón. En Tramacastilla recull les aigües del riu Garganta.
Fins a la localitat de Gea d'Albarracín, el riu conserva una temperatura i purea d'aigües ideals per a la cria de la truita autòctona.
En la mateixa capital de Terol, rep les aigües del riu Alfambra, següent este un dels seus principals afluents, a pesar de que en époques estivals disminuïx considerablement els seus aports. Fins a este punt se li denomina Guadalaviar, i a partir d'ací rep també el nom de Túria.
En Villel recull les aigües del riu Camarena i ya en el Racó d'Ademús en la província de Valéncia, té com afluents al riu Riodeva, Ebrón i Bohílgues.
Abandona el Racó d'Ademús per a entrar en Santa Cruz de Moya en la província de Conca, on se troba en les aigües salines del riu Arcos.
Poc més allà del seu pas per Las Rinconadas el seu llit transcorre baix un majestuós pont construït a mitat del sigle XX, despuix del qual entra de nou en la província de Valéncia.
Transcurs per les comarques de l'alt Túria[editar | editar còdic]
Lo agrest del terreny impedix l'aprofitament de l'aigua, el riu discorre encaixonat per diverses atalayes, aplegant a ser de difícil accés el seu llit.
No obstant, comença el seu major aprofitament per a rec en el Canal Camp de Túria que rega les zones de Llíria, Casinos i Bétera.
Més avall se troba en l'afluent riu El Reatillo, que degut al seu cabal és més similar a un torrent, que a la categoria de riu per la que se reconeix.
La Vega i horta valenciana[editar | editar còdic]
A partir d'ací hi ha regades més de 12.000 ha en les seues aigües en las comarques del Camp de Túria i l'Horta de Valéncia.
Existixen varios proyectes sobre esta zona, tant d'urbanisació com de protecció de l'entorn, havent-se creat el parc natural, que conferix un dels més grans parcs naturals urbans.
El parc natural abarca 15 térmens municipals per a on passa el riu Túria des de la ciutat de Valéncia fins a Pedralba, passant per Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ribarroja del Túria, L'Eliana, La Pobla de Vallbona, Sant Antoni de Benaixeve, Benaguasil, Llíria, Vilamarchant i Chest.
La seua desembocadura en Valéncia capital[editar | editar còdic]
Són famoses les seues inundacions, en especial la del 14 d'octubre de 1957, coneguda com la Gran riuada de Valéncia, que en un cabal de 3.700 m³/s inundà gran part de la ciutat de Valéncia produint un caos en la població.
Este fet feu crear un proyecte per a desviar dit llit i evitar posteriors inundacions, aixina mateix procurava a la ciutat generar noves infraestructures per al creiximent de la ciutat. Este proyecte se materialisà en la construcció d'un nou llit desviant-lo pel sur de la ciutat, conegut com Pla Sur; dit llit aparentment està sec, degut a que a soles discorre cabal per ell durant les creixcudes, puix els cabals ordinaris s'utilisen per al regadiu de la Vega de Valéncia en les preses de les sequies des de l'Assut del Repartiment.
L'antic llit que passa per la zona centre de la ciutat s'ha convertit en un espai lúdic-cultural, el Jardí del Túria, que no té referents en ninguna atra latitut, on podem trobar grans espais ajardinats, zones deportives, sales d'exposicions, auditoris oberts i la Ciutat de les Arts i de les Ciències.
Zona lúdica del riu Túria al seu pas per Valéncia:
Camps de fútbol
Zona de patinaje
El Gulliver
Senyes hidrogràfiques i infraestructures[editar | editar còdic]
El seu règim és mediterràneu i presenta un cabal escàs, en una mija de 14 m³/s en Vilamarchant, aigües cap amunt de Valéncia.
Pantans i preses[editar | editar còdic]
- Pantà de l'Arquillo de San Blas, de 22 hm³
- Presa de los Alcamines, (en construcció), de 16 hm³
- Pantà de Benaixeve, de 228 hm³
- Pantà de Loriguilla, de 71 hm³
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Río_Turia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Túria.