Diferència entre les revisions de "Montesa"
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
| Alcalde_8 = José Albalat Grimaltos | | Alcalde_8 = José Albalat Grimaltos | ||
| Partit_8 = [[PP]] | | Partit_8 = [[PP]] | ||
| − | | Alcalde_9 = José | + | | Alcalde_9 = Juan García Cerdá (2011-2013) |
| − | | Partit_9 = [[ | + | José Barberá Ferrer (2013-2015) |
| − | | Alcalde_10 = José | + | | Partit_9 = [[BLOC]] |
| − | | Partit_10 = [[ | + | [[PSPV-PSOE]] |
| − | | Alcalde_11 = José | + | | Alcalde_10 = José Barberá Ferrer (2015-2017) |
| − | | Partit_11 = [[ | + | Analía Juan Guillén (2017-2019) |
| − | | Alcalde_12 = | + | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] |
| − | | Partit_12 = [[ | + | [[Compromís]] |
| + | | Alcalde_11 = Analía Juan Guillén (2019-2021) | ||
| + | José Barberá Ferrer (2021-2023 | ||
| + | | Partit_11 = [[Compromís]] | ||
| + | [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_12 = Hector Barberá Cerdá | ||
| + | | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]] | ||
}} | }} | ||
| − | |||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Última revisió del 17:16 17 oct 2023
Montesa és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en la vall del seu mateix nom, el relleu ho forma un ampla vall recorreguda pel riu Canyoles en direcció sur-oest-nordest i llimitat en la seua part septentrional per una ramificació de la serra d'Enguera.
Les alineacions montanyoses són de naturalea cretácica, mentres que el fondo de la vall, en una altitut mija de 249 m. es troba ocupat per molasas miocèniques.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a continuar en la A-35. També conta en estació de ferrocarril de la llínea C-2 de Proximitats Valéncia. (RENFE).
Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]
El terme municipal de Montesa llimita en les localitats següents: L'Alcúdia de Crespins, Ayelo de Malferit, Canals, Enguera, Xàtiva i Vallada, totes elles de la província de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en qué despuix es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes a l'alçar durant la Edat Mija el castell.
Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà Al-Azraq en guerra en Jaume I. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites varen continuar inclús despuix de la mort de Jaume I, en 1276.
L'any 1289 el rei Alfondo III va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant aixina en cristians una zona que fins llavors havia segut perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins a l'any 1317, data en que per desig de Jaume II es va crear l'orde monàstic-militar de Montesa com a substituta en el Regne de Valéncia de la desapareguda Orde Del temple. Per eixe motiu, la vila i el castell de Montesa varen conseguir gran preponderància.
La vila va patir els efectes de diversos terratrémols en març i abril de 1748, i en novembre de 1755, aixina com una tràgica inundació en 1864.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Silverio P Sanz Navarro | (CIC) |
| 1983 - 1987 | Antonio Moltó Sanchis | (AP) |
| 1987 - 1991 | Ricardo Bavera Vila | (PSOE) |
| 1991 - 1995 | Vicente M Olivares | (UV) |
| 1995 - 1999 | Vicente M Olivares | (UV) |
| 1999 - 2003 | José Albalat Grimaltos | (PP) |
| 2003 - 2007 | José Albalat Grimaltos | PP |
| 2007 - 2011 | José Albalat Grimaltos | PP |
| 2011 - 2015 | Juan García Cerdá (2011-2013)
José Barberá Ferrer (2013-2015) |
BLOC |
| 2015 - 2019 | José Barberá Ferrer (2015-2017)
Analía Juan Guillén (2017-2019) |
PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Analía Juan Guillén (2019-2021)
José Barberá Ferrer (2021-2023 |
Compromís |
| 2023 | Hector Barberá Cerdá | PSPV-PSOE |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en una població de 1.152 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2018 | 2022 | |||||||
| 1.248 | 1.270 | 1.244 | 1.260 | 1.258 | 1.256 | 1.353 | 1.400 | 1.414 | 1.446 | 1.425 | 1.180 | 1.152 | |||||||
Monuments[editar | editar còdic]
- Castell de Montesa . Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes del seu històric castell. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc.
El Terratrémol de Montesa va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes varen ser declarades monument arquitectònic-artístic en 1926.
- Iglésia Parroquial. Té per titular a Nostra Senyora de l'Assunció i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del sigle XVIII i renovat en 1857.
Festes locals[editar | editar còdic]
Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la Mare de Dèu del Castell. El principal dia, el de la Mare de Dèu del Castell, sempre recau en el primer dumenge de setembre i, a partir d'eixe dia, s'organisen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.
Ademés des de l'any 1982 se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses. Les festes de moros i cristians se celebren la semana del 9 d'octubre , commemorant la conquiste de Jaume I.
Images de satèlit i mapes[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Montesa
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [3]
- INE. Població de Montesa
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Montesa.
| Municipis de La Costera | |
|---|---|
| L'Alcúdia de Crespins • Barcheta • Canals • Cerdà • Estubeny • La Font de la Figuera • La Granja de la Costera • Génoves • Llanera de Ranes • Lloc Nou d'En Fenollet • Llosa de Ranes • Moixent • Montesa • Novetlè • Roglà i Corberà • Torrella • Vallada • Vallés • Xàtiva | |