Llocnou de Sant Jeroni

Llocnou de Sant Jeroni
{{{image_província}}}
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	La Safor
• Partit judicial:	Gandia
Ubicació:	38° 54′ 47″ N, 0° 17′ 03″ O
• Altitut:	98 msnm
Superfície:	6,5 km
Població:	557 hab. (2021)
• Densitat:	{{{densitat}}}
Gentilici:	llocnouí/ina
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46726
Festes majors:	Del 12 al 16 d'agost
Alcalde:	Ricard Igualde García
Pàgina web:	https://www.llocnoudesantjeroni.es/

Iglésia de Llocnou

Llocnou de Sant Jeroni (en castellà Lugar Nuevo de San Jerónimo), és un municipi de la Comunitat Valenciana en la comarca de la Safor.

Geografia

En els seus 6,5 km² de terme, situat en els contraforts de la serra d'Ador i regat pel riu Vernissa, trobem les partides de la Cuta i l'Ombria, a on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la montanya i també hi han moltes fonts.

Història

Excavacions fetes en el jaciment conegut com a la Vinya de la Guapa, datat en els anys 40 i 80, han tret a la llum recialles romanes. També és romana la vila de la Sort, a on s'han fet importants troballes ceràmiques. En tot cas, el poble té l'orige en una alqueria àrap nomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al rededor de la qual se poden trobar senyals d'ibers i romans. En l'any 1361, la vila pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós, qui la va vendre a Arnau Sarina; posteriorment passà als ducs de Gandia, que la donaren, en l'any 1424, al monasteri de Sant Jeroni de Cotalba.

En l'any 1505 els moriscs abandonaren el Rafalet. En 1609, despuix del definitiu despoblament de l'antic emplaçament, els monges donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dos de Castellonet per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble.

A les primeries del sigle XX els Pobils, que posseïen l'almàssera, i els Tonets, comerciants de vi, eren les famílies més poderoses del poble. Fins a l'any 1953 no va conseguir l'independència eclesiàstica de la parròquia d'Almiserà, de la qual era annex.

Demografia

El gentilici dels seus 557 habitants és llocnouins, segons el cens del INE de l'any 2021.

Economia

L'economia local se basa en l'agricultura dels cítrics i també, per la situació geogràfica del poble hi han molts llocnouins dedicats al transport.

Edificis d'interés

Del seu patrimoni es pot destacar:

• La Granja. Antic lloc d'esplai i administració dels monges, que es troba en el Rafalet.
• El temple parroquial de Llocnou de Sant Jeroni és una construcció del sigle XX, una obra planificada en l'any 1951 per l'arquitecte Pablo Soler Lluch d'acort en uns paràmetros purament classicistes, inspirats en l'academicisme dihuitesc. El criteri inspirador del proyecte era de lo més simple: fer una iglésia nova segons el model més corrent de les iglésies valencianes, o de les iglésies de la contornada, un llenguage que fora fàcilment assimilable per la massa dels fidels. En atres paraules, se va tractar de fer una iglésia "tradicional" per a que la fe poguera perviure d'acort en les formes tradicionals del món rural. També podria dir-se que es tracta d'un proyecte típic d'un temps també molt especial: la dictadura del general Franco.

El resultat del proyecte, dut a eixecució entre els anys 1951 i següents, va ser un edifici molt peculiar que tenia poc a vore en realitat en els criteris estilístics que originàriament l'inspiraven. Una anècdota que dona fe del resultat conta que el prestigiós crític d'art Alfons Roig, quan a finals dels anys xixanta se li va preguntar quina era la millor solució per al treginat de l'iglésia, va afirmar que la millor solució era "deixar que es veren les estreles". Probablement Don Alfons, que era contrari a l'arquitectura de sagell franquiste, va voler dir que l'obra era tan desgraciada que no tenia cap solució. D'acort en eixa visió, el proyecte ha segut, segons els seus paràmetros intencionals, un fracàs rotunt. Ara be, no necessàriament s'havia de compartir eixa opinió tan radical de D. Alfons Roig —típica també de les idees estètiques d'aquell temps postconciliar—, la qual ha tingut el seu pes específic i ha segut causa principal d'un sentiment bastant generalisat de decepció i desamor entre la població cap a un edifici que, al remat, és la joya arquitectònica més preada que ha produït Llocnou en el sigle XX.

En la darrera década del sigle XX, per iniciativa popular, se va plantejar la rehabilitació del sostre interior. Això va desencadenar un replantejament integral del temple que es va materialisar en la rehabilitació/construcció del campanar, a partir del criteri d'apartar-se del neobarroc o el neoacademicisme. Eixe llenguage va quedar reduït exclusivament als elements mobles, i es conservaren en us especialment les imàgens devocionals. En l'interior, se va traure partit decoratiu als elements estructurals: l'armadura de ferro va quedar a la vista i, en l'exterior, els elements de nova construcció (com ara el cos de campanes i el remat del campanar) se va replantejar tractant de trobar l'equilibri entre ruptura i integració en els elements construïts en els anys cinquanta.

Política

Corporació municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 de Compromís per Llocnou de Sant Jeroni (Compromís).

Alcaldes

Des de l'any 2011 l'alcalde de Llocnou de Sant Jeroni és Ricard Igualde García de PSPV.

Festes

Celebra les seues festes patronals del 12 al 16 d'agost en honor de Sant Jeroni, la Mare de Déu del Carmen, la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Llocnou de Sant Jeroni
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llocnou de Sant Jeroni.

• Portal turístic de la Safor