Diferència entre les revisions de "Nicòsia"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Nicosia Collage.png|250px|miniaturadeimagen|Fotografies de Nicosia]] | [[Archiu:Nicosia Collage.png|250px|miniaturadeimagen|Fotografies de Nicosia]] | ||
| − | '''Nicòsia''', en [[Idioma grec|grec]] ''Λευκωσία'', pronunciat /lefko' | + | '''Nicòsia''', en [[Idioma grec|grec]] ''Λευκωσία'', pronunciat /lefko'sia/) és la ciutat més gran de l'[[illa de Chipre]]. Situada sobre el riu Pedieos, i de la mateixa manera que l'illa, la ciutat de Nicòsia també està dividida: la part sur és la capital de la [[República de Chipre]], i la [[Nicòsia Nort|part nort]] és la capital de la [[República Turca del Nort de Chipre]]. En els temps antics, la ciutat fon coneguda com Ledra, i era un dels dotze regnes antics de l'illa de Chipre. Nicòsia ha segut la capital de l'illa per més de mil anys, i fon conquistada pels [[Poble franc|francs]], els [[República de Venècia|venecians]], els [[turcs]] i l'[[Imperi britànic]]. |
| − | El centre històric de Nicòsia està tancat dins d'un gran mur | + | El centre històric de Nicòsia està tancat dins d'un gran mur migeval construït pels venecians. Eixe mur és hui el monument més conegut de la ciutat. Les portes i els bastions d'eixe mur hui alberguen edificis importants, com l'ajuntament. La part nort de la ciutat està ocupada pel govern turc chiprà, i funciona com a capital de la [[República Turca del Nort de Chipre]], un Estat només reconegut per Turquia. Nicòsia és hui l'única capital dividida del món.<ref>[http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/nicosia-ultima-capital-dividida-2520009 Nicòsia, l'última capital dividida]. En El Periódico Internacional.</ref> |
La ciutat es desenrolla en un ritme ràpit i té un nivell de vida dels més alts en el món. Ademés, és la sèu de l'[[Universitat de Chipre]] i d'atres tres universitats privades. | La ciutat es desenrolla en un ritme ràpit i té un nivell de vida dels més alts en el món. Ademés, és la sèu de l'[[Universitat de Chipre]] i d'atres tres universitats privades. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Nicòsia fon fundada pels [[aqueos]], provinents de la regió de la península de [[ | + | Nicòsia fon fundada pels [[aqueos]], provinents de la regió de la península de [[Peloponés]], nomenada [[Acaya]] (en [[grec clàssic]] Ἀχαΐα, ''Achaïa''; [[grec modern]] Αχαΐα), despuix de la [[Guerra de Troya]]. |
| − | Coneguda com ''Ledra'' o ''Ledrae'' en temps antics, la ciutat fon la sèu dels reis de la [[Casa de Lusignan]] des de [[1192]]. Passà a formar part de la [[República de Venècia]] en [[1489]] i va caure en mans dels turcs en [[1571]]. | + | Coneguda com ''Ledra'' o ''Ledrae'' en temps antics, la ciutat fon la sèu dels reis de la [[Casa de Lusignan]] des de [[1192]]. Passà a formar part de la [[República de Venècia]] en [[1489]] i va caure en mans dels turcs en l'any [[1571]]. |
Nicòsia va sofrir un periodo d'extrema violència abans d'independisar-se, i des de l'invasió turca en [[1974]], part de la zona nort de la ciutat ha estat dins dels llímits d'una zona vigilada per la [[ONU]] en la nomenada [[Llínea Verda (Chipre)|Llínea Verda]] o "llínea *Atila".<br /> | Nicòsia va sofrir un periodo d'extrema violència abans d'independisar-se, i des de l'invasió turca en [[1974]], part de la zona nort de la ciutat ha estat dins dels llímits d'una zona vigilada per la [[ONU]] en la nomenada [[Llínea Verda (Chipre)|Llínea Verda]] o "llínea *Atila".<br /> | ||
| − | Pese a les devastacions provocades pels | + | Pese a les devastacions provocades pels invasors turcs, Nicòsia, com les atres principals ciutats de [[Chipre]], conserva restants arqueològics grecs ya des del nomenat periodo "arcaic". A estos se sumen l'interessant arquitectura [[arquitectura gòtica|gòtica]] edificada pels erròneament denominats "francs" o "llatins" a partir de les creuades i fins a l'ocupació turca. Entre estes edificacions es destaca la [[catedral]] de Nicòsia d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
{{Capitals Europa}} | {{Capitals Europa}} | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Chipre]] |
[[Categoria:Capitals d'Europa]] | [[Categoria:Capitals d'Europa]] | ||
Última revisió del 01:03 16 set 2023
Nicòsia, en grec Λευκωσία, pronunciat /lefko'sia/) és la ciutat més gran de l'illa de Chipre. Situada sobre el riu Pedieos, i de la mateixa manera que l'illa, la ciutat de Nicòsia també està dividida: la part sur és la capital de la República de Chipre, i la part nort és la capital de la República Turca del Nort de Chipre. En els temps antics, la ciutat fon coneguda com Ledra, i era un dels dotze regnes antics de l'illa de Chipre. Nicòsia ha segut la capital de l'illa per més de mil anys, i fon conquistada pels francs, els venecians, els turcs i l'Imperi britànic.
El centre històric de Nicòsia està tancat dins d'un gran mur migeval construït pels venecians. Eixe mur és hui el monument més conegut de la ciutat. Les portes i els bastions d'eixe mur hui alberguen edificis importants, com l'ajuntament. La part nort de la ciutat està ocupada pel govern turc chiprà, i funciona com a capital de la República Turca del Nort de Chipre, un Estat només reconegut per Turquia. Nicòsia és hui l'única capital dividida del món.[1]
La ciutat es desenrolla en un ritme ràpit i té un nivell de vida dels més alts en el món. Ademés, és la sèu de l'Universitat de Chipre i d'atres tres universitats privades.
Història[editar | editar còdic]
Nicòsia fon fundada pels aqueos, provinents de la regió de la península de Peloponés, nomenada Acaya (en grec clàssic Ἀχαΐα, Achaïa; grec modern Αχαΐα), despuix de la Guerra de Troya.
Coneguda com Ledra o Ledrae en temps antics, la ciutat fon la sèu dels reis de la Casa de Lusignan des de 1192. Passà a formar part de la República de Venècia en 1489 i va caure en mans dels turcs en l'any 1571.
Nicòsia va sofrir un periodo d'extrema violència abans d'independisar-se, i des de l'invasió turca en 1974, part de la zona nort de la ciutat ha estat dins dels llímits d'una zona vigilada per la ONU en la nomenada Llínea Verda o "llínea *Atila".
Pese a les devastacions provocades pels invasors turcs, Nicòsia, com les atres principals ciutats de Chipre, conserva restants arqueològics grecs ya des del nomenat periodo "arcaic". A estos se sumen l'interessant arquitectura gòtica edificada pels erròneament denominats "francs" o "llatins" a partir de les creuades i fins a l'ocupació turca. Entre estes edificacions es destaca la catedral de Nicòsia d'estil gòtic.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Nicòsia, l'última capital dividida. En El Periódico Internacional.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nicòsia.
| Capitals d'Europa |
|---|
| Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |