Diferència entre les revisions de "Nicòsia"
(Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') |
(Text reemplaça - 'Peloponeso' a 'Peloponés') |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Nicòsia fon fundada pels [[aqueos]], provinents de la regió de la península de [[ | + | Nicòsia fon fundada pels [[aqueos]], provinents de la regió de la península de [[Peloponés]], nomenada [[Acaya]] (en [[grec clàssic]] Ἀχαΐα, ''Achaïa''; [[grec modern]] Αχαΐα), despuix de la [[Guerra de Troya]]. |
Coneguda com ''Ledra'' o ''Ledrae'' en temps antics, la ciutat fon la sèu dels reis de la [[Casa de Lusignan]] des de [[1192]]. Passà a formar part de la [[República de Venècia]] en [[1489]] i va caure en mans dels turcs en l'any [[1571]]. | Coneguda com ''Ledra'' o ''Ledrae'' en temps antics, la ciutat fon la sèu dels reis de la [[Casa de Lusignan]] des de [[1192]]. Passà a formar part de la [[República de Venècia]] en [[1489]] i va caure en mans dels turcs en l'any [[1571]]. | ||
Revisió de 23:01 12 set 2023
Nicòsia, en grec Λευκωσία, pronunciat /lefko'sia/) és la ciutat més gran de l'illa de Chipre. Situada sobre el riu Pedieos, i de la mateixa manera que l'illa, la ciutat de Nicòsia també està dividida: la part sur és la capital de la República de Chipre, i la part nort és la capital de la República Turca del Nort de Chipre. En els temps antics, la ciutat fon coneguda com Ledra, i era un dels dotze regnes antics de l'illa de Chipre. Nicòsia ha segut la capital de l'illa per més de mil anys, i fon conquistada pels francs, els venecians, els turcs i l'Imperi britànic.
El centre històric de Nicòsia està tancat dins d'un gran mur migeval construït pels venecians. Eixe mur és hui el monument més conegut de la ciutat. Les portes i els bastions d'eixe mur hui alberguen edificis importants, com l'ajuntament. La part nort de la ciutat està ocupada pel govern turc chiprà, i funciona com a capital de la República Turca del Nort de Chipre, un Estat només reconegut per Turquia. Nicòsia és hui l'única capital dividida del món.[1]
La ciutat es desenrolla en un ritme ràpit i té un nivell de vida dels més alts en el món. Ademés, és la sèu de l'Universitat de Chipre i d'atres tres universitats privades.
Història
Nicòsia fon fundada pels aqueos, provinents de la regió de la península de Peloponés, nomenada Acaya (en grec clàssic Ἀχαΐα, Achaïa; grec modern Αχαΐα), despuix de la Guerra de Troya.
Coneguda com Ledra o Ledrae en temps antics, la ciutat fon la sèu dels reis de la Casa de Lusignan des de 1192. Passà a formar part de la República de Venècia en 1489 i va caure en mans dels turcs en l'any 1571.
Nicòsia va sofrir un periodo d'extrema violència abans d'independisar-se, i des de l'invasió turca en 1974, part de la zona nort de la ciutat ha estat dins dels llímits d'una zona vigilada per la ONU en la nomenada Llínea Verda o "llínea *Atila".
Pese a les devastacions provocades pels invasors turcs, Nicòsia, com les atres principals ciutats de Chipre, conserva restants arqueològics grecs ya des del nomenat periodo "arcaic". A estos se sumen l'interessant arquitectura gòtica edificada pels erròneament denominats "francs" o "llatins" a partir de les creuades i fins a l'ocupació turca. Entre estes edificacions es destaca la catedral de Nicòsia d'estil gòtic.
Referències
- ↑ Nicòsia, l'última capital dividida. En El Periódico Internacional.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nicòsia.
| Capitals d'Europa |
|---|
| Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |