Diferència entre les revisions de "Hongria"

	Magyar Köztársaság
Bandera	Escut
	himne nacional: Himnusz
Capital; • Població; • Coordenades	Budapest ; 1.695.000 (2005); 47_00_N_20_00_E_ 47° 00′ N 20° 00′ E
ciutat més poblada	Budapest
Idioma oficial	Hongarés
Forma de govern	República parlamentària
President	János Áder
Fundació; • • Principat; • Regne hongarés; • Ocupació turca; • Lliberació; • Revolució; • Àustria-Hongria; • Tractat Trianon; • País comuniste; • Rep. actual	; 895 (Pacte de sanc); 1000 (Esteban I); 1541 (Vasallo otomà); 1686 (Pau de Karlowitz); 1848 (Revolució lliberal); 1867 (kiegyezés); 1920 (Despuix de Gran Guerra); 1949 (Invasió soviètica); 1989 (Revolució del 89)
Superfície; • Total; • % aigua; Fronteres	Lloc 110º; 93.030 km2; 0,74 %;
Població; • Total; • Densitat	Lloc 84º; 9.950.000 (2012 est.); 106,95 hab/km2
PIB (nominal); • Total (2010); • PIB per càpita	Lloc 53º; US$ 132.276 millons; n/d
PIB (PPA); • Total (2010); • PIB per càpita	Lloc 52º; US$ 188.403 millons; n/d
IDH (2013)	0,818 (43º) – Molt alt
Moneda	Forint hongarés HUF
‎Gentilici	Hongarés/a
Fus horari; • en estiu	UTC+1; UTC+2
Domini Internet	.hu
Prefix telefònic	+36
Prefix radiofònic	HAA-HAZ, HGA-HGZ
Còdic ISO	348 / HUN / HU
Membre de: OTAN, ONU, OCDE, OSCE, COE

Última revisió del 22:24 28 ago 2023

La República d'Hongria o Hongria^[1] (en hongarés: Magyar Köztársaság) és un país d'Europa Central que forma part de l'Unió Europea de la qual la seua moneda és el forint. Llimita en Àustria, Eslovàquia, Ucrània, Romania, Sèrbia, Croàcia i Eslovènia. És dita localment Terra dels Magiars. Junt en Polònia, Eslovàquia i República Checa, integra el grup de Visegrád de nacions.

Des de 1989 Hongria és una república parlamentària democràtica i li la considera un país desenrollat. És un destí turístic important, puix atrau a més de dèu millons de visitants tots els anys. El país conta en el major sistema de coves de aigües termals del món, el major llac d'Europa Central, el llac Balató, i les majors praderies naturals del Vell continent, en Hortobágy.

Política[editar | editar còdic]

La constitució hongaresa en vigor fins a 2011 va ser adoptada en 1949, i va ser modificada en diverses ocasions, l'última el 23 d'octubre de 1989, quan es va proclamar la República en lloc de la República Popular existent fins llavors. El 18 d'abril de 2011 el Parlament va aprovar una nova constitució.

En l'actualitat, Hongria es definix com una democràcia lliberal parlamentària, en la que l'autoritat residix en el poble i la pràctica del govern es realisa dins del marc d'un estat de dret.

L'orgue suprem del poder és el parlament, o en hongarés Országgyűlés. D'acort en la constitució, cada quatre anys tenen lloc eleccions al parlament per a elegir els 386 diputats segons un sistema mixt; 176 escans són elegits en districtes electorals individuals i 210 segons els vots conseguits per les llistes elaborades pels partits.

El president de la República és elegit cada cinc anys pel parlament. El seu paper és més be representatiu. El primer president despuix de l'arribada de la democràcia va ser l'escritor i traductor Árpád Göncz, que va estar en el càrrec entre el 2 de maig de 1990 i el 4 d'agost del 2000. Des de 2012 el president és János Áder. El Primer Ministre és Viktor Orban des del 29 de maig de 2010.

Geografia[editar | editar còdic]

Hongria ocupa la conca mija del riu Danubi, terra plana formada per les torrentades d'este riu i el seu afluent el Tisza, que és coneguda com planura hongaresa i que s'estén també pel nort de Sèrbia, sur d'Eslovàquia i oest de Romania. A l'oest destaca el llac Balató.

El clima és continental, en hiverns frets, estius càlits i precipitacions miges. En Budapest, la mija de giner és −1,0 °C, la de juliol 21,9 °C i la precipitació anual de 498m.

Economia[editar | editar còdic]

Hongria contínua demostrant ser una economia de creiximent moderat-alt, com un dels membres més recents de la Unió Europea (des del 2004). El sector privat és responsable de més d'un 80% del PIB. L'inversió estrangera en companyies hongareses és prou comuna, en inversions per un total de més de 23.000 millons de dólars des de 1989.El sector automovilístic està en auge en l'inversió d'empreses tan importants com Audi, Mercedes, GM-Opel, Suzuki, que faran aumentar el seu PIB. La inflació i el desocupació —abdós polítiques prioritàries des de 2001— han disminuït substancialment; no obstant, la taxa de suïcidis permaneix prou alta. Reformes econòmiques com la del sistema de salut, imposts i finançació dels governs locals no han segut conseguides pel present govern. La seua moneda és el Florí hongarés (en hongarés Forint).

Referències[editar | editar còdic]

↑ Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hongria.

Països d'Europa

Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membres: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Croàcia \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \|Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburc \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Romania \| Suècia \| República Checa \| Chipre
Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Herzegovina \| Kosovo \| Montnegre \| Sèrbia

[1] Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6

[1]

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 | dirigents_noms = [[János Áder]]
 | fundació = [[Història d'Hongria|Fundació]]
-| fundació_hites = &nbsp;• [[Gran Principat d'Hongria|Principat]]<br />&nbsp;• [[Regne d'Hongria (medieval)|Regne hongarés]]<br />&nbsp;• [[Hongria otomana|Ocupació turca]]<br />&nbsp;• [[Lliberació de Buda|Lliberació]]<br />&nbsp;• [[Revolució hongaresa de 1848|Revolució]]<br />&nbsp;• [[Imperi austrohúngaro|Àustria-Hongria]]<br />&nbsp;• [[Tractat de Trianon|Tractat Trianon]]<br />&nbsp;• [[República Popular d'Hongria|País comuniste]]<br />&nbsp;• [[Política d'Hongria|Rep. actual]]
+| fundació_hites = &nbsp;• [[Gran Principat d'Hongria|Principat]]<br />&nbsp;• [[Regne d'Hongria (migeval)|Regne hongarés]]<br />&nbsp;• [[Hongria otomana|Ocupació turca]]<br />&nbsp;• [[Lliberació de Buda|Lliberació]]<br />&nbsp;• [[Revolució hongaresa de 1848|Revolució]]<br />&nbsp;• [[Imperi austrohúngaro|Àustria-Hongria]]<br />&nbsp;• [[Tractat de Trianon|Tractat Trianon]]<br />&nbsp;• [[República Popular d'Hongria|País comuniste]]<br />&nbsp;• [[Política d'Hongria|Rep. actual]]
 | fundació_dates = <br />[[895]]&nbsp;([[Pacte de sanc d'Hongria|Pacte de sanc]])<br />[[1000]]&nbsp;([[Esteban I d'Hongria|Esteban I]])<br />[[1541]]&nbsp;([[Estats vasallo i tributaris de l'Imperi otomà|Vasallo otomà]])<br />[[1686]]&nbsp;([[Pau de Karlowitz]])<br />[[1848]]&nbsp;([[Revolució lliberal]])<br />[[1867]]&nbsp;([[Compromís austrohúngaro|kiegyezés]])<br />[[1920]]&nbsp;(Despuix de [[Primera Guerra Mundial|Gran Guerra]])<br />[[1949]]&nbsp;([[Ocupació soviètica d'Hongria|Invasió soviètica]])<br />[[1989]]&nbsp;([[Revolució del 89]])
 | superfície = 93.030
@@ Llínea 56: / Llínea 56: @@
 | matrícula_avió=
 }}
-La '''República d'Hongria''' o '''Hongria''' (en [[Idioma hongarés|hongarés]]: ''Magyar Köztársaság'') és un país d'[[Europa]] Central que forma part de l'[[Unió Europea]] de la qual la seua [[moneda]] és el [[forint]]. Llimita en [[Àustria]], [[Eslovàquia]], [[Ucrània]], [[Romania]], [[Sèrbia]], [[Croàcia]] i [[Eslovènia]]. És dita localment ''Terra dels Magiars''. Junt en [[Polònia]], [[Eslovàquia]] i [[República Checa]], integra el grup de Visegrád de nacions.
+La '''República d'Hongria''' o '''Hongria'''<ref>{{Països RACV}}</ref> (en [[Idioma hongarés|hongarés]]: ''Magyar Köztársaság'') és un país d'[[Europa]] Central que forma part de l'[[Unió Europea]] de la qual la seua [[moneda]] és el [[forint]]. Llimita en [[Àustria]], [[Eslovàquia]], [[Ucrània]], [[Romania]], [[Sèrbia]], [[Croàcia]] i [[Eslovènia]]. És dita localment ''Terra dels Magiars''. Junt en [[Polònia]], [[Eslovàquia]] i [[República Checa]], integra el grup de Visegrád de nacions.
 Des de 1989 Hongria és una [[república parlamentària]] democràtica i li la considera un país desenrollat. És un destí turístic important, puix atrau a més de dèu millons de visitants tots els anys. El país conta en el major sistema de coves de [[aigües termals]] del món, el major llac d'Europa Central, el [[llac Balató]], i les majors praderies naturals del Vell continent, en [[Hortobágy]].
@@ Llínea 75: / Llínea 75: @@
 == Economia ==
-Hongria continua demostrant ser una economia de creiximent moderat-alt, com un dels membres més recents de la [[Unió Europea]] (des del [[2004]]). El sector privat és responsable de més d'un 80% del [[PIB]]. L'inversió estrangera en companyies hongareses és prou comuna, en inversions per un total de més de 23.000 millons de dólars des de [[1989]].El sector automovilístic està en auge en l'inversió d'empreses tan importants com Audi, Mercedes, GM-Opel, Suzuki, que faran aumentar el seu PIB. La [[inflació]] i el [[desocupació]] —abdós polítiques prioritàries des de 2001— han disminuït substancialment; no obstant, la taxa de [[suïcidi]]s permaneix prou alta. Reformes econòmiques com la del sistema de salut, imposts i finançació dels governs locals no han segut conseguides pel present govern. La seua moneda és el [[Florí hongarés]] (en hongarés ''Forint'').
+Hongria contínua demostrant ser una economia de creiximent moderat-alt, com un dels membres més recents de la [[Unió Europea]] (des del [[2004]]). El sector privat és responsable de més d'un 80% del [[PIB]]. L'inversió estrangera en companyies hongareses és prou comuna, en inversions per un total de més de 23.000 millons de dólars des de [[1989]].El sector automovilístic està en auge en l'inversió d'empreses tan importants com Audi, Mercedes, GM-Opel, Suzuki, que faran aumentar el seu PIB. La [[inflació]] i el [[desocupació]] —abdós polítiques prioritàries des de 2001— han disminuït substancialment; no obstant, la taxa de [[suïcidi]]s permaneix prou alta. Reformes econòmiques com la del sistema de salut, imposts i finançació dels governs locals no han segut conseguides pel present govern. La seua moneda és el [[Florí hongarés]] (en hongarés ''Forint'').
+== Referències ==
+{{Reflist}}
+== Enllaços externs ==
+{{commonscat|Hungary}}
+{{Països Europa}}
 {{UE}}
-[[Categoria:Països]]
+[[Categoria:Hongria]]
 [[Categoria:Països d'Europa]]
 [[Categoria:Unió Europea]]