Diferència entre les revisions de "Cabriel"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''Cabriel''' es un riu de Espanya, afluent del Xúquer. La seua conca medix 4.754,2 km², el seu cabal mig es de 220,82 Hm³ i te un recor...».) |
(Text reemplaça - 'Patrimoni de la Humanitat' a 'Patrimoni de l'Humanitat') |
||
| (No es mostren 24 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Cabriel''' | + | <div style="line-height: 1em;"> |
| + | <!-- ficha riu -->{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right" | ||
| + | |- align=center style="vertical-align: top;" | ||
| + | |style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2"| '''Cabriel''' | ||
| + | |- | ||
| + | | align=center colspan="2"| | ||
| + | {| style="background: none;" | ||
| + | |- align=center | ||
| + | | [[File:PLAYA BONICHES MAYO 2007.JPG|300px]] | ||
| + | |} | ||
| + | ---- | ||
| + | |- style="vertical-align: top;" | ||
| + | | Llongitut: | ||
| + | | 220 km. | ||
| + | |- style="vertical-align: top;" | ||
| + | | Altura del naiximent: | ||
| + | | 1620 msnm. | ||
| + | |- style="vertical-align: top;" | ||
| + | | Cabal mig: | ||
| + | | 20,92 m³/s | ||
| + | |- style="vertical-align: top;" | ||
| + | | Superfície conca: | ||
| + | | 4.754,2 km² | ||
| + | |- style="vertical-align: top;" | ||
| + | | Conca hidrogràfica: | ||
| + | | n/d | ||
| + | |- style="vertical-align: top;" | ||
| + | | Països que travessa: | ||
| + | | [[Espanya]] | ||
| + | |- style="vertical-align: top;" | ||
| + | | Desembocadura: | ||
| + | | [[Xúquer]] | ||
| + | |- style="vertical-align: top;" | ||
| + | | Ample desembocadura: | ||
| + | | 65 m. | ||
| + | |}</div> | ||
| + | <noinclude> | ||
| + | El '''Cabriel''' és un [[riu]] d'[[Espanya]], afluent del riu [[Xúquer]]. La seua conca medix 4.754,2 km², el seu cabal mig és de 220,82 Hm³ i té un recorregut de 220 km. | ||
== Recorregut == | == Recorregut == | ||
| − | Naix al peu de la [[Mola de Sant Joan]], en el [[Sistema Ibèric]], en el terme municipal | + | Naix al peu de la [[Mola de Sant Joan]], en el [[Sistema Ibèric]], en el terme municipal d'[[Albarracín]], en la [[província de Terol]]. Passa pels térmens de [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Boniches]], [[Campillos-Paravientos]], [[Pajaroncillo]], [[Villar del Humo]], [[Cardenete]], [[Enguídanos]] i [[Mira]]. A partir d'ací el riu servix de frontera natural entre la [[província de Conca]] i la [[província de Valéncia]], fins aplegar al parage de ''Los Cárceles'', on fa de frontera entre la [[província d'Albacete]] i la [[província de Valéncia]], entrant en [[Valéncia]] per Casas del Río ([[Requena]]), i s'unix al riu [[Xúquer]] en la localitat de [[Cofrents]]. |
| − | Els seus principals afluents per la dreta | + | Els seus principals afluents per la dreta són el riu [[Laguna]] i el riu [[Guadazaón]]. Per l'esquerra el riu [[Vencherque]], el riu [[San Martín]] i el riu de [[Mira]]. |
| − | == | + | == Història == |
| − | El riu creua parages ara deshabitats; pero que han | + | El riu creua parages ara deshabitats; pero que han segut ocupats des de temps prehistòrics. Destaquen en el terme de [[Villar del Humo]] les pintures rupestres de l'abric de la finca Selva Pascuala i atres, que han mereixcut la seua declaració com [[Patrimoni de l'Humanitat]] des de [[1998]] per l'[[UNESCO]]. |
== Economia == | == Economia == | ||
| + | Té un pantà d'importància, el [[pantà de Contreres]], situat entre [[Minglanilla]] i [[Villargordo del Cabriel]], i un menor, la presa de [[Víllora]]. En l'afluent riu [[Guadazaón]] esta la presa de El Bujioso. | ||
| − | + | Les aigües són utilisades per al regadiu de chicotetes extensions d'hortes en [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Campillos-Paravientos]] i [[Boniches]]. Des d'ací el riu creua terrenys forestals fins aplegar a la vega de Cardenete i Víllora. | |
| − | + | Destaca pel seu important aprofitament hidroelèctric de les seues aigües, en les centrals hidroelèctriques de Víllora, Contreres i Mirasol. Les aigües retingudes per la presa de Víllora són turbinades en la central Lucas de Urquijo (del Cabriel) i les de la presa de El Bujioso són turbinades en la mateixa central en el costat del Guadazaón. A continuació, les aigües embassades en el [[pantà de Contreres]] són turbinades en el salt de peu de la [[presa de Contreres]]. Un quilómetro més avall de la presa, les aigües són conduïdes al salt de Mirasol. Estos salts són explotats per [[Iberdrola Generación]], i en conjunt sumen una potencia punta propenca als 200 MW. | |
| − | |||
| − | Destaca | ||
== Mig ambient == | == Mig ambient == | ||
| − | El riu Cabriel pot presumir de ser el riu que te les aigües de millor calitat d' Europa, degut al important despoblament de la seua conca i a la inexistència d' activitats econòmiques que puguen impactar sobre les aigües. En les seues netes aigües viuen el [[barp]], la [[truita]] arcoiris (introduïda), la truita comú, | + | El riu Cabriel pot presumir de ser el riu que te les aigües de millor calitat d'Europa, degut al important despoblament de la seua conca i a la inexistència d'activitats econòmiques que puguen impactar sobre les aigües. En les seues netes aigües viuen el [[barp]], la [[truita]] arcoiris (introduïda), la truita comú, aixina com la [[llúdria]]. |
| − | L' orografia del territori que travessa, des | + | L'orografia del territori que travessa, des del seu naiximent fins a Cofrents, és espectacular, destacant ''los Cuchillos'' i ''las Hoces del Cabriel'', on se pot practicar el rafting i el piragüisme d'aigües blanques en el periodo de soltes del [[pantà de Contreres]] (des del més de juny a agost). També senyalarem com païsages destacats els del seu afluent el riu [[Laguna]] i riera de Tejadillos, des del seu orige en la serra de Valdemeca fins a la seua confluència en el Cabriel. Forma la [[Laguna del Marquesado]] en el municipi del mateix nom. El recorregut entre Pajaroncillo i Cardenete, creua lo més recòndit de la [[província de Conca]], destacant el pont espectacular de la via férrea Utiel - Conca prop de la estació d'[[Enguídanos]]. |
| − | El recorregut fluvial esta propost com Lloc d' Interés Comunitari ([[LIC]]) de la Ret Natura 2000 de | + | El recorregut fluvial esta propost com Lloc d'Interés Comunitari ([[LIC]]) de la Ret Natura 2000 de l'[[Unió Europea]]. |
| − | En les rodalies del riu existixen dos parages naturals: el [[Hoces del Cabriel|parc natural de las | + | En les rodalies del riu existixen dos parages naturals: el [[Hoces del Cabriel|parc natural de las Hoces del Cabriel]], en la [[Comunitat Valenciana]], i la [[Hoces del Cabriel|reserva natural de las Hoces del Cabriel]], en [[Castella la Mancha]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
| − | + | {{Traduït de|es|Río_Cabriel}} | |
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Cabriel River}} | ||
| + | [[Categoria:Rius d'Espanya]] | ||
| + | [[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Afluents del Xúquer]] | [[Categoria:Afluents del Xúquer]] | ||
Última revisió del 00:45 27 ago 2023
| Cabriel | ||
| ||
| Llongitut: | 220 km. | |
| Altura del naiximent: | 1620 msnm. | |
| Cabal mig: | 20,92 m³/s | |
| Superfície conca: | 4.754,2 km² | |
| Conca hidrogràfica: | n/d | |
| Països que travessa: | Espanya | |
| Desembocadura: | Xúquer | |
| Ample desembocadura: | 65 m. | |
El Cabriel és un riu d'Espanya, afluent del riu Xúquer. La seua conca medix 4.754,2 km², el seu cabal mig és de 220,82 Hm³ i té un recorregut de 220 km.
Recorregut[editar | editar còdic]
Naix al peu de la Mola de Sant Joan, en el Sistema Ibèric, en el terme municipal d'Albarracín, en la província de Terol. Passa pels térmens de Salvacañete, Alcalá de la Vega, Boniches, Campillos-Paravientos, Pajaroncillo, Villar del Humo, Cardenete, Enguídanos i Mira. A partir d'ací el riu servix de frontera natural entre la província de Conca i la província de Valéncia, fins aplegar al parage de Los Cárceles, on fa de frontera entre la província d'Albacete i la província de Valéncia, entrant en Valéncia per Casas del Río (Requena), i s'unix al riu Xúquer en la localitat de Cofrents.
Els seus principals afluents per la dreta són el riu Laguna i el riu Guadazaón. Per l'esquerra el riu Vencherque, el riu San Martín i el riu de Mira.
Història[editar | editar còdic]
El riu creua parages ara deshabitats; pero que han segut ocupats des de temps prehistòrics. Destaquen en el terme de Villar del Humo les pintures rupestres de l'abric de la finca Selva Pascuala i atres, que han mereixcut la seua declaració com Patrimoni de l'Humanitat des de 1998 per l'UNESCO.
Economia[editar | editar còdic]
Té un pantà d'importància, el pantà de Contreres, situat entre Minglanilla i Villargordo del Cabriel, i un menor, la presa de Víllora. En l'afluent riu Guadazaón esta la presa de El Bujioso.
Les aigües són utilisades per al regadiu de chicotetes extensions d'hortes en Salvacañete, Alcalá de la Vega, Campillos-Paravientos i Boniches. Des d'ací el riu creua terrenys forestals fins aplegar a la vega de Cardenete i Víllora.
Destaca pel seu important aprofitament hidroelèctric de les seues aigües, en les centrals hidroelèctriques de Víllora, Contreres i Mirasol. Les aigües retingudes per la presa de Víllora són turbinades en la central Lucas de Urquijo (del Cabriel) i les de la presa de El Bujioso són turbinades en la mateixa central en el costat del Guadazaón. A continuació, les aigües embassades en el pantà de Contreres són turbinades en el salt de peu de la presa de Contreres. Un quilómetro més avall de la presa, les aigües són conduïdes al salt de Mirasol. Estos salts són explotats per Iberdrola Generación, i en conjunt sumen una potencia punta propenca als 200 MW.
Mig ambient[editar | editar còdic]
El riu Cabriel pot presumir de ser el riu que te les aigües de millor calitat d'Europa, degut al important despoblament de la seua conca i a la inexistència d'activitats econòmiques que puguen impactar sobre les aigües. En les seues netes aigües viuen el barp, la truita arcoiris (introduïda), la truita comú, aixina com la llúdria.
L'orografia del territori que travessa, des del seu naiximent fins a Cofrents, és espectacular, destacant los Cuchillos i las Hoces del Cabriel, on se pot practicar el rafting i el piragüisme d'aigües blanques en el periodo de soltes del pantà de Contreres (des del més de juny a agost). També senyalarem com païsages destacats els del seu afluent el riu Laguna i riera de Tejadillos, des del seu orige en la serra de Valdemeca fins a la seua confluència en el Cabriel. Forma la Laguna del Marquesado en el municipi del mateix nom. El recorregut entre Pajaroncillo i Cardenete, creua lo més recòndit de la província de Conca, destacant el pont espectacular de la via férrea Utiel - Conca prop de la estació d'Enguídanos.
El recorregut fluvial esta propost com Lloc d'Interés Comunitari (LIC) de la Ret Natura 2000 de l'Unió Europea.
En les rodalies del riu existixen dos parages naturals: el parc natural de las Hoces del Cabriel, en la Comunitat Valenciana, i la reserva natural de las Hoces del Cabriel, en Castella la Mancha.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Río_Cabriel de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cabriel.