Diferència entre les revisions de "Córdova"
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
* [https://dipucordoba.es/ Diputación provincial de Córdova] | * [https://dipucordoba.es/ Diputación provincial de Córdova] | ||
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Córdoba INE. Població de Córdova] | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Córdoba INE. Població de Córdova] | ||
| − | * [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=14021 | + | * [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=14021 Córdova. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía] |
* [https://guiadigital.iaph.es/municipio/2063/cordoba Córdova. Insituto Andaluz del Patrimonio Historico] | * [https://guiadigital.iaph.es/municipio/2063/cordoba Córdova. Insituto Andaluz del Patrimonio Historico] | ||
Revisió de 19:39 16 jun 2023
Córdova és una ciutat d'Andalusia, Espanya, capital de la província homònima, situada en una depressió a la vora del Guadalquivir i al peu de Serra Morena.
Segons el cens del INE de l'any 2018, conta en una població de 325.708 habitants.
És la tercera ciutat de Andalusia tant per tamany com per població, a soles per darrere de Sevilla i Màlaga. Hui és una ciutat de moderat tamany, no obstant, el núcleu antic conté recorts arquitectònics de quan Córdova fon la capital de la província Bètica durant el Imperi Romà i del Califat de Còrdova durant la invasió musulmana, que va governar gran part de la península Ibèrica. Segons els testimonis arqueològics pareix que la ciutat va arribar a en al voltant de mig milló d'habitants allà pel sigle X, sent la ciutat més gran, culta i opulenta de tot el món.[1] Si be els cronistes del sigle X, de forma exagerada varen arribar a dir que la ciutat en al voltant d'un milló d'habitants.
Les mesquites, les biblioteques, els banys i els socs, varen abundar en la ciutat, gestant-se les bases del Renaiximent europeu. Durant la llarga Edat Mija europea, en "Corduba" varen aflorar les lletres i les ciències, contant la ciutat en multitut de fonts, aigüeral i iluminació públiques durant l'época de major esplendor califal.
El seu caixco històric fon declarat Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO en 1984.[2] És candidata a la capitalidad cultural europea per a l'any 2016.[3]
Córdova ha segut el lloc de naiximents de tres grans filòsofs: el estoic romà Séneca, el musulmà Averrois i el judeu Maimónides. També varen nàixer a Córdova els poetes Lucà, Juan de Mena i Luis de Góngora.
Vore també
Referències
- ↑ (en anglés) geography.about.com
- ↑ (en anglés) Historic Centre of Còrdova, web de la UNESCO. (Consultat l'11 de novembre del 2008).
- ↑ Còrdova 2016 Capital Europea de la Cultura, web oficial de la candidatura. (Consultat l'11 de novembre del 2008).
- Ajuntament de Córdova
- Diputación provincial de Córdova
- INE. Població de Córdova
- Córdova. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía
- Córdova. Insituto Andaluz del Patrimonio Historico
Bibliografia
- Aguilar Gavilán, Enrique (1995). Historia de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-7737-053-2
- Andrés de Morales. Historia General de Córdoba. Ed. Adelina Cano y Vicente Millán, 2005, ISBN 84-89409-83-8
- Cuenca Toribio, José Manuel (2002). Historia de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-604-6684-1
- Olivares Dobao, Bartolomé (2002). Andar por la Sierra de Córdoba. Córdoba. ISBN 978-84-607-6463-2
- Ramírez de Arellano, Teodomiro. Paseos por Córdoba. Córdoba.
- Vaquerizo Gil, Desiderio (2003). Guía Arqueológica de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-932945-4-3.
- Ventura, José Manuel (2004). Historia ilustrada de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-96416-12-7.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Córdova.
| |
|---|---|
| Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora | |