Diferència entre les revisions de "Jaén"

Última revisió del 19:33 1 maig 2023

Jaén és una ciutat espanyola pertanyent a la comunitat autònoma d'Andalusia i capital de la província del seu mateix nom.

Conta, en l'any 2022, en una població de 111.669 habitants segons el INE, lo que supon aproximadament una sexta part de la població total de la província de Jaén.

La ciutat s'emmarca dins de la comarca de l'àrea metropolitana de Jaén de la que és capçalera, i absorbix . La seua superfície és de 424,30 km². També és sèu del partit judicial número 1 de la província i de la diòcesis homònima.

Geografia[editar | editar còdic]

S'alça al peu del cerro de Santa Catalina, en carrers empinats i de pronunciades pendents que definixen el seu urbanisme, eixamplant-se cap a les zones més planes i àmplies dels nous barris i bulevars. En les seues afores abunden fèrtils terres de cultiu, i extensos olivars que cobrixen gran part del seu terme. Cap al sur i el surest es troben les serres de Jaén i Jabalcuz, i al nort s'obri el pla del riu Guadalbullón, que passa a molt curta distància de la ciutat.

Història[editar | editar còdic]

Per la seua situació, Jaén ha tingut una gran importància estratègica, havent-se trobat en el seu núcleu urbà varis dels assentaments humans més antics d'Europa. De la mateixa manera, va tindre gran importància en l'història del-Ándalus i del Regne de Castella.

Economia[editar | editar còdic]

L'activitat econòmica més important de la província de Jaén és la producció d'oli d'oliva, sent la major productora mundial, lo que queda pantent baix el lema que rep la ciutat, com a «Capital mundial de l'oli d'oliva». En este sentit, la ciutat alberga des de l'any 1983 i de forma bienal Expoliva, una fira internacional de referent mundial dedicada al sector de l'oli d'oliva i indústries afins, celebrada actualment en l'Institució Ferial de Jaén. No obstant, l'economia també està basada en el sector servicis, l'administració, l'indústria agrícola i alimentària, la construcció, i un incipient turisme cultural.

Patrimoni[editar | editar còdic]

Entre el seu patrimoni històric-artístic cal destacar la catedral de l'Asunción de la Verge, el castell en els seus tres alcassers, els Banys Àraps, el Museu Internacional d'Art Íbero i l'emblemàtic Monument a les Batalles, situat en la cèntrica plaça de les Batalles, que commemora la batalla de les Naus de Tolosa i la batalla de Bailén, abdós ocorregudes en la província de Jaén.

Festivitats[editar | editar còdic]

Les festes populars més representatives de Jaén són les «Lumbres de Sant Antón», que se celebren la nit del 16 al 17 de giner. Durant eixa nit es corre la Carrera Urbana Internacional Nit de Sant Antón. En octubre se celebra la fira de Sant Lucas. El seu orige data del sigle XIV, sent el seu dia gran el 18 d'octubre. Especial menció té la Semana Santa de Jaén, declarada Festa d'Interés Turístic Nacional, tenint gran expectació la processó de «El Yayo», durant la matinada del Divendres Sant.

Vore també[editar | editar còdic]

Anex:Municipis de la província de Jaén

Referències[editar | editar còdic]

Ajuntament de Jaén
Diputació Provincial de Jaén
INE. Població de Jaén
Jaén. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía
Jaén. Instituo Andaluz del Patrimonio Histórico
Cano García, Gabriel. Geografía de Andalucía. Tomo VII. Divisiones territoriales y comarcalizaciones en Andalucía. Pasado y presente. Tartessos. Barcelona. 1990. p. 32. ISBN 8476630123. OCLC 627189965
Díez Bedmar, Mª del Consuelo (1999). Jaén: Concejalía de Cultura, Servicio de Publicaciones, ed. El raudal de la Magdalena y el crecimiento urbano de Jaén. ISBN 84-88183-45-3
Ortiz, Jesús (2003). «Jaén: inmensa montaña leonada.». Escritura pública (23): 54-56. ISSN 1695-6508

Bibliografia[editar | editar còdic]

Cárdenas Muñoz, Andrés (1997). Jaén, la mirada de un siglo: 1900-1997. Diario Ideal Jaén. OCLC 431835704
Ceán Bermúdez, Juan Agustín (1832). Sumario de las antigüedades romanas que hay en España
Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
Chueca García, Fernando (1994). «El Jaén desaparecido». Boletín del Instituto de Estudios Giennenses 1 (153): 279-282. ISSN 0561-3590. OCLC 695313323
Chueca Goitia, Fernando (2003). «Alegoría de Jaén». Boletín del Instituto de Estudios Giennenses (185): 95-98. ISSN 0561-3590. OCLC 695308806
Jiménez Cobo, Martín (2000). Jaén romano. Publicaciones Obra Social y Cultural CajaSur. Córdoba. OCLC 43680626
Madoz, Pascual. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar». D. Madoz, 1845
Porras Arboledas, Pedro Antonio (1997). La ciudad de Jaén (1246-1525). Avatares políticos e institucionales de una ciudad fronteriza. Universidad Complutense: Departamento de Historia Medieval. OCLC 278983727

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jaén.

Municipis i pedanies de la Comarca Metropolitana de Jaén

Capitals de província d'Espanya ·

Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 '''Jaén''' és una ciutat [[Espanya|espanyola]] pertanyent a la [[comunitat autònoma]] d'[[Andalusia]] i capital de la [[província de Jaén|província del seu mateix nom]].
-Conta, en l'any [[2022]], en una població de 111.669 habitants segons el [[INE]], lo que supon aproximadament una sexta part de la població de tota la província.
+Conta, en l'any [[2022]], en una població de 111.669 habitants segons el [[INE]], lo que supon aproximadament una sexta part de la població total de la província de Jaén.
+La ciutat s'emmarca dins de la [[Comarca Metropolitana de Jaén|comarca de l'àrea metropolitana de Jaén]] de la que és capçalera, i absorbix . La seua superfície és de 424,30 km². També és sèu del partit judicial número 1 de la província i de la diòcesis homònima.
+== Geografia ==
+S'alça al peu del cerro de Santa Catalina, en carrers empinats i de pronunciades pendents que definixen el seu urbanisme, eixamplant-se cap a les zones més planes i àmplies dels nous barris i bulevars. En les seues afores abunden fèrtils terres de cultiu, i extensos [[Olivar|olivars]] que cobrixen gran part del seu terme. Cap al sur i el surest es troben les serres de Jaén i Jabalcuz, i al nort s'obri el pla del riu Guadalbullón, que passa a molt curta distància de la ciutat.
+== Història ==
+Per la seua situació, Jaén ha tingut una gran importància estratègica, havent-se trobat en el seu núcleu urbà varis dels assentaments humans més antics d'Europa. De la mateixa manera, va tindre gran importància en l'història del-Ándalus i del [[Regne de Castella]].
+== Economia ==
+L'activitat econòmica més important de la província de Jaén és la producció d'[[oli d'oliva]], sent la major productora mundial, lo que queda pantent baix el lema que rep la ciutat, com a «Capital mundial de l'oli d'oliva». En este sentit, la ciutat alberga des de l'any [[1983]] i de forma bienal Expoliva, una fira internacional de referent mundial dedicada al sector de l'oli d'oliva i indústries afins, celebrada actualment en l'Institució Ferial de Jaén. No obstant, l'economia també està basada en el sector servicis, l'administració, l'indústria agrícola i alimentària, la construcció, i un incipient turisme cultural.
+== Patrimoni ==
+Entre el seu patrimoni històric-artístic cal destacar la catedral de l'Asunción de la Verge, el castell en els seus tres alcassers, els Banys Àraps, el Museu Internacional d'Art Íbero i l'emblemàtic Monument a les Batalles, situat en la cèntrica plaça de les Batalles, que commemora la batalla de les Naus de Tolosa i la batalla de Bailén, abdós ocorregudes en la província de Jaén.
+== Festivitats ==
+Les festes populars més representatives de Jaén són les «Lumbres de Sant Antón», que se celebren la nit del 16 al 17 de [[giner]]. Durant eixa nit es corre la Carrera Urbana Internacional Nit de Sant Antón. En [[octubre]] se celebra la fira de Sant Lucas. El seu orige data del [[sigle XIV]], sent el seu dia gran el [[18 d'octubre]]. Especial menció té la [[Semana Santa]] de Jaén, declarada Festa d'Interés Turístic Nacional, tenint gran expectació la processó de «El Yayo», durant la matinada del Divendres Sant.
 == Vore també ==
@@ Llínea 14: / Llínea 31: @@
 * [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=23050 Jaén. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía]
 * [https://guiadigital.iaph.es/municipio/3543/jaen Jaén. Instituo Andaluz del Patrimonio Histórico]
+* Cano García, Gabriel. Geografía de Andalucía. Tomo VII. Divisiones territoriales y comarcalizaciones en Andalucía. Pasado y presente. Tartessos. Barcelona. 1990. p. 32. ISBN 8476630123. OCLC 627189965
+* Díez Bedmar, Mª del Consuelo (1999). Jaén: Concejalía de Cultura, Servicio de Publicaciones, ed. El raudal de la Magdalena y el crecimiento urbano de Jaén. ISBN 84-88183-45-3
+* Ortiz, Jesús (2003). «Jaén: inmensa montaña leonada.». Escritura pública (23): 54-56. ISSN 1695-6508
 == Bibliografia ==