Diferència entre les revisions de "Sucre (Bolívia)"
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Vista general de Sucre.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista general de Sucre]] | [[Archiu:Vista general de Sucre.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista general de Sucre]] | ||
| − | '''Sucre''' ([[ | + | '''Sucre''' ([[Quèchua meridional|quèchua]]: ''Chuqichaka''; [[Idioma aimara|aimara]]: ''Sukri''; [[Idioma guaraní|guaraní]]: Sucre), oficialment '''L'Ilustre i Heròica Sucre'''. Bolívia; o també '''L'Ilustre i Heròica Ciutat de Sucre''', el primer nom de la qual fon '''Charcas''' des de l'any [[1538]], '''La Plata''' des de [[1540]] a [[1776]], '''Chuquisaca''' de [[1776]] a [[1839]], i '''Sucre''' des de l'any 1839 fins al dia de hui, és la capital ''[[De iure|de jure]]'' de [[Bolívia]]. Decrets i lleis: |
| − | Decret de l'11 d'agost de 1825: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre». | + | Decret de l'[[11 d'agost]] de [[1825]]: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre». |
| − | Llei del 1º de juliol de 1826: designa a la ciutat com a capital provisoria «mentres el Libertador Bolívar, Pare de la Pàtria, designe el lloc a on anava a erigir-se la ciutat de Sucre, en honor al Mariscal Antonio José de Sucre». | + | Llei del 1º de juliol de [[1826]]: designa a la ciutat com a capital provisoria «mentres el Libertador Bolívar, Pare de la Pàtria, designe el lloc a on anava a erigir-se la ciutat de Sucre, en honor al Mariscal Antonio José de Sucre». |
| − | Llei de declaració del 12 de juliol de 1839: «La ciutat de Chuquisaca és la Capital de la República i sèu nata dels tres poders de l'estat: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i conforme a la llei d'11 d'agost de 1825 es dirà en avant la ciutat Sucre». | + | Llei de declaració del [[12 de juliol]] de 1839: «La ciutat de Chuquisaca és la Capital de la República i sèu nata dels tres poders de l'estat: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i conforme a la llei d'11 d'agost de 1825 es dirà en avant la ciutat Sucre». |
| − | Llei complementària del 18 de juny de 1843: «la Capital de la República es titularà en avant, l'Ilustre i Heròica Sucre». | + | Llei complementària del [[18 de juny]] de [[1843]]: «la Capital de la República es titularà en avant, l'Ilustre i Heròica Sucre». |
| − | Les constitucions que establixen explícitament a Sucre com a capital del país és la de 1868 i la moderna constitució aprovada en 2009 pels bolivians. | + | Les constitucions que establixen explícitament a Sucre com a capital del país és la de [[1868]] i la moderna constitució aprovada en l'any [[2009]] pels bolivians. És ademés la sèu del [[Poder Judicial de Bolívia|Poder Judicial]] del país i igualment és capital del [[departament de Chuquisaca]]. |
| − | En Sucre es resumix l'història de la Confederació dels Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es fundà l'Audiència de Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825. | + | En Sucre es resumix l'història de la Confederació dels Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es fundà l'Audiència de Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825. La ciutat fon designada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]] en l'any [[1991]]. |
| − | + | Segons senyes del cens de l'any [[2012]], el municipi de Sucre conta en una població de 261.201 habitants. L'actual ciutat de Sucre (Chuquisaca o La Plata) fon la capital de la [[Real Audiència de Charcas]] fins a l'any [[1825]]. En la República, fon triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la nomenada [[Guerra civil boliviana de 1898|Guerra Federal]], quan un grup de polítics lliberals ''paceños'', despuix d'una guerra civil en [[1899]], dugueren ''[[de facto]]'' els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a [[La Paz]], a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la [[capitalía|capital]] del [[departament de Chuquisaca]]. | |
| − | |||
| − | |||
| − | L'actual ciutat de Sucre (Chuquisaca o La Plata) fon la capital de la [[Real Audiència de Charcas]] fins a l'any [[1825]]. En la República, fon triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la nomenada [[Guerra civil boliviana de 1898|Guerra Federal]], quan un grup de polítics lliberals ''paceños'', despuix d'una guerra civil en 1899, dugueren ''[[de facto]]'' els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a [[La Paz]], a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la [[capitalía|capital]] del [[departament de Chuquisaca]]. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 14:54 26 feb 2023
Sucre (quèchua: Chuqichaka; aimara: Sukri; guaraní: Sucre), oficialment L'Ilustre i Heròica Sucre. Bolívia; o també L'Ilustre i Heròica Ciutat de Sucre, el primer nom de la qual fon Charcas des de l'any 1538, La Plata des de 1540 a 1776, Chuquisaca de 1776 a 1839, i Sucre des de l'any 1839 fins al dia de hui, és la capital de jure de Bolívia. Decrets i lleis: Decret de l'11 d'agost de 1825: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre». Llei del 1º de juliol de 1826: designa a la ciutat com a capital provisoria «mentres el Libertador Bolívar, Pare de la Pàtria, designe el lloc a on anava a erigir-se la ciutat de Sucre, en honor al Mariscal Antonio José de Sucre». Llei de declaració del 12 de juliol de 1839: «La ciutat de Chuquisaca és la Capital de la República i sèu nata dels tres poders de l'estat: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i conforme a la llei d'11 d'agost de 1825 es dirà en avant la ciutat Sucre». Llei complementària del 18 de juny de 1843: «la Capital de la República es titularà en avant, l'Ilustre i Heròica Sucre». Les constitucions que establixen explícitament a Sucre com a capital del país és la de 1868 i la moderna constitució aprovada en l'any 2009 pels bolivians. És ademés la sèu del Poder Judicial del país i igualment és capital del departament de Chuquisaca. En Sucre es resumix l'història de la Confederació dels Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es fundà l'Audiència de Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825. La ciutat fon designada Patrimoni de l'Humanitat per la Unesco en l'any 1991.
Segons senyes del cens de l'any 2012, el municipi de Sucre conta en una població de 261.201 habitants. L'actual ciutat de Sucre (Chuquisaca o La Plata) fon la capital de la Real Audiència de Charcas fins a l'any 1825. En la República, fon triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la nomenada Guerra Federal, quan un grup de polítics lliberals paceños, despuix d'una guerra civil en 1899, dugueren de facto els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a La Paz, a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la capital del departament de Chuquisaca.
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sucre (Bolívia).
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Amèrica del Nort: Ciutat de Mèxic • Ottawa • Washington D. C. Amèrica Central: Belmopan • Ciutat de Guatemala • Ciutat de Panamà • Managua • San José • San Salvador • Tegucigalpa | |