Diferència entre les revisions de "Quito"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Quito''', oficialment ''Sant Francisco de Quito'', és la capital de la [[República de l'Equador]], de la Província de Pichincha i la capital més antiga d'[[Amèrica del Sur]]. És la ciutat més poblada d'Equador des de finals de l'any 2018 en més de dos millons d'habitants en l'àrea urbana, i més de tres millons en tota l'àrea metropolitana. Ademés, és la capital de la Província de Pichincha. Està ubicada sobre la foya de Guayllabamba, en les ales occidentals de l'estratovolcán actiu Pichincha, en la part oriental dels Vages a una altitut promig de 2850 m s. n. m. La ciutat està dividida en trenta i dos parròquies urbanes i trentatrés parròquies rurals, les quals es subdividen en barris. Quito és l'epicentre polític, econòmic, administratiu, artístic, deportiu i cultural d'Equador. Alberga els principals organismes governamentals, administratius i culturals. Ademés, la majoria d'empreses transnacionals que treballen en Equador tenen la seua matriu en l'urbs. | '''Quito''', oficialment ''Sant Francisco de Quito'', és la capital de la [[República de l'Equador]], de la Província de Pichincha i la capital més antiga d'[[Amèrica del Sur]]. És la ciutat més poblada d'Equador des de finals de l'any 2018 en més de dos millons d'habitants en l'àrea urbana, i més de tres millons en tota l'àrea metropolitana. Ademés, és la capital de la Província de Pichincha. Està ubicada sobre la foya de Guayllabamba, en les ales occidentals de l'estratovolcán actiu Pichincha, en la part oriental dels Vages a una altitut promig de 2850 m s. n. m. La ciutat està dividida en trenta i dos parròquies urbanes i trentatrés parròquies rurals, les quals es subdividen en barris. Quito és l'epicentre polític, econòmic, administratiu, artístic, deportiu i cultural d'Equador. Alberga els principals organismes governamentals, administratius i culturals. Ademés, la majoria d'empreses transnacionals que treballen en Equador tenen la seua matriu en l'urbs. | ||
| − | La data de la seua primera fundació és incerta; els registres més antics es troben en la facenda del Inga al voltant de l'any 1030 a. C. L'inca Huayna Cápac convertí a Quito en una ciutat important del nort del Tahuantinsuyo, territori de l'Imperi inca, i durant varis lapsus de temps es movilisà entre esta i Tomebamba, esta última capital nortenya de l'imperi. No obstant, s'utilisa la conquista espanyola de la ciutat, el [[6 de decembre]] de [[1534]], com el seu naiximent i data de fundació. L'Escola Quiteña és com s'ha nomenat al conjunt de manifestacions artístiques i d'artistes que es desenrollà en el territori de la Real Audiència de Quito. L'Escola Quiteña alcançà la seua época de major esplendor entre els sigles XVII i XVIII, aplegant a adquirir gran prestigi entre les atres colónies americanes i inclús en la cort espanyola de Madrit. El [[24 de maig]] de [[1822]], l'eixèrcit independentiste comandat pel mariscal Antonio José de Sucre va véncer a les forces realistes lleals a Espanya, els qui estaven baix les órdens de Melchor d'Aymerich, en la denominada batalla de Pichincha. Gràcies a la victòria de les tropes | + | La data de la seua primera fundació és incerta; els registres més antics es troben en la facenda del Inga al voltant de l'any 1030 a. C. L'inca Huayna Cápac convertí a Quito en una ciutat important del nort del Tahuantinsuyo, territori de l'Imperi inca, i durant varis lapsus de temps es movilisà entre esta i Tomebamba, esta última capital nortenya de l'imperi. No obstant, s'utilisa la conquista espanyola de la ciutat, el [[6 de decembre]] de [[1534]], com el seu naiximent i data de fundació. L'Escola Quiteña és com s'ha nomenat al conjunt de manifestacions artístiques i d'artistes que es desenrollà en el territori de la Real Audiència de Quito. L'Escola Quiteña alcançà la seua época de major esplendor entre els sigles XVII i XVIII, aplegant a adquirir gran prestigi entre les atres colónies americanes i inclús en la cort espanyola de Madrit. El [[24 de maig]] de [[1822]], l'eixèrcit independentiste comandat pel mariscal Antonio José de Sucre va véncer a les forces realistes lleals a Espanya, els qui estaven baix les órdens de Melchor d'Aymerich, en la denominada batalla de Pichincha. Gràcies a la victòria de les tropes grancolombines, es conseguí la lliberació de Quito i l'independència de les províncies pertanyents a la Real Audiència de Quito. El [[13 de maig]] de [[1830]] es crea la [[República de l'Equador]], en Quito com a capital despuix de separar-se de la [[Gran Colòmbia]]. |
| − | És la primera ciutat declarada, junt a | + | És la primera ciutat declarada, junt a [[Cracovia]] en [[Polònia]], com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], el [[8 de setembre]] de 1978.[9] En 2018, Quito ha segut evaluada dins del concepte de ciutats mundials o globals com una ciutat beta, segons l'estudi de GaWC, sent la ciutat mundial més globalizado de l'Equador, a la parell de ciutats llatinoamericanes com la Ciutat de Panamà i Sant Josep. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 19:33 29 gin 2023
Quito, oficialment Sant Francisco de Quito, és la capital de la República de l'Equador, de la Província de Pichincha i la capital més antiga d'Amèrica del Sur. És la ciutat més poblada d'Equador des de finals de l'any 2018 en més de dos millons d'habitants en l'àrea urbana, i més de tres millons en tota l'àrea metropolitana. Ademés, és la capital de la Província de Pichincha. Està ubicada sobre la foya de Guayllabamba, en les ales occidentals de l'estratovolcán actiu Pichincha, en la part oriental dels Vages a una altitut promig de 2850 m s. n. m. La ciutat està dividida en trenta i dos parròquies urbanes i trentatrés parròquies rurals, les quals es subdividen en barris. Quito és l'epicentre polític, econòmic, administratiu, artístic, deportiu i cultural d'Equador. Alberga els principals organismes governamentals, administratius i culturals. Ademés, la majoria d'empreses transnacionals que treballen en Equador tenen la seua matriu en l'urbs.
La data de la seua primera fundació és incerta; els registres més antics es troben en la facenda del Inga al voltant de l'any 1030 a. C. L'inca Huayna Cápac convertí a Quito en una ciutat important del nort del Tahuantinsuyo, territori de l'Imperi inca, i durant varis lapsus de temps es movilisà entre esta i Tomebamba, esta última capital nortenya de l'imperi. No obstant, s'utilisa la conquista espanyola de la ciutat, el 6 de decembre de 1534, com el seu naiximent i data de fundació. L'Escola Quiteña és com s'ha nomenat al conjunt de manifestacions artístiques i d'artistes que es desenrollà en el territori de la Real Audiència de Quito. L'Escola Quiteña alcançà la seua época de major esplendor entre els sigles XVII i XVIII, aplegant a adquirir gran prestigi entre les atres colónies americanes i inclús en la cort espanyola de Madrit. El 24 de maig de 1822, l'eixèrcit independentiste comandat pel mariscal Antonio José de Sucre va véncer a les forces realistes lleals a Espanya, els qui estaven baix les órdens de Melchor d'Aymerich, en la denominada batalla de Pichincha. Gràcies a la victòria de les tropes grancolombines, es conseguí la lliberació de Quito i l'independència de les províncies pertanyents a la Real Audiència de Quito. El 13 de maig de 1830 es crea la República de l'Equador, en Quito com a capital despuix de separar-se de la Gran Colòmbia.
És la primera ciutat declarada, junt a Cracovia en Polònia, com a Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, el 8 de setembre de 1978.[9] En 2018, Quito ha segut evaluada dins del concepte de ciutats mundials o globals com una ciutat beta, segons l'estudi de GaWC, sent la ciutat mundial més globalizado de l'Equador, a la parell de ciutats llatinoamericanes com la Ciutat de Panamà i Sant Josep.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quito.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Amèrica del Nort: Ciutat de Mèxic • Ottawa • Washington D. C. Amèrica Central: Belmopan • Ciutat de Guatemala • Ciutat de Panamà • Managua • San José • San Salvador • Tegucigalpa | |