Diferència entre les revisions de "L'Alt Millars"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars. | Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars. | ||
| − | De primordial importancia és estudiar l'orografia ya que cal senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la | + | De primordial importancia és estudiar l'orografia ya que cal senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la superfície comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres més occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). És d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., és la més alta de la Comunitat Valenciana, despuix del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en direcció NO-SE, la serra d'Espadan que s'estén des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacións montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica. |
== Rius == | == Rius == | ||
La ret fluvial està dominada pel riu [[Millars]] del qual regim aplega a un nivell de suficiencia tot l'any gracies a que replega les precipitacions de les serres terolanes, en especial Gudar i Javalambre. Al baixar de l'erm de [[Terol]] el Millars s'encaixa considerablement donant lloc en el tram entre Puebla de Arenoso i Montanejos a una profunda gola de gran valor paisagístic. El curs del riu a lo llarc de la comarca està molt aprofitat per a fins hidroelectrics com ho demostra la proliferació d'embassaments existents: Arenoso-Montanejos, Cirat i Vallat. | La ret fluvial està dominada pel riu [[Millars]] del qual regim aplega a un nivell de suficiencia tot l'any gracies a que replega les precipitacions de les serres terolanes, en especial Gudar i Javalambre. Al baixar de l'erm de [[Terol]] el Millars s'encaixa considerablement donant lloc en el tram entre Puebla de Arenoso i Montanejos a una profunda gola de gran valor paisagístic. El curs del riu a lo llarc de la comarca està molt aprofitat per a fins hidroelectrics com ho demostra la proliferació d'embassaments existents: Arenoso-Montanejos, Cirat i Vallat. | ||
| − | L'afluent més important que rep el [[Millars]] és el riu Villahermosa que travessa la comarca en direcció nort-sur i s'unix al principal en Vallat. Prove de Terol, a on replega aigües de la zona oriental de la Serra de Gudar i de la Serra dels Monegros. El restant d'afluents són barrancs de menor importancia: Maimona, Montan, Palos, Pequeño, etc. Tots estos rius i barrancs han llaurat en els materials cretacius de la comarca fondos talls i estretes valls que configuren un element important del | + | L'afluent més important que rep el [[Millars]] és el riu Villahermosa que travessa la comarca en direcció nort-sur i s'unix al principal en Vallat. Prove de Terol, a on replega aigües de la zona oriental de la Serra de Gudar i de la Serra dels Monegros. El restant d'afluents són barrancs de menor importancia: Maimona, Montan, Palos, Pequeño, etc. Tots estos rius i barrancs han llaurat en els materials cretacius de la comarca fondos talls i estretes valls que configuren un element important del païsage. |
== Clima == | == Clima == | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Castelló]] | ||
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
{{Municipis de L'Alt Millars}} | {{Municipis de L'Alt Millars}} | ||
Última revisió del 11:53 26 gin 2023
| L'Alt Millars | |
| País | Espanya |
| Província | Castelló |
| Capital | Cirat |
| Municipi | 22 |
| Àrea | 647 km² |
| |
L'Alt Millars és una comarca de l'interior de la província de Castelló, en la Comunitat Valenciana (Espanya). La seua capital no oficial és el municipi de Cirat, (encara que el municipi més gran i de major activitat és Montanejos).
Geografia[editar | editar còdic]
Llimita pel nort en la comarca del L'Alcalatén, a l'est en La Plana Baixa, al sur en L'Alt Palància, i a l'oest en la comarca Gúdar-Javalambre (en la província de Terol). La conca alta del riu Millars traça gran part de l'orografia montanyosa d'esta comarca.
Els relleus propis del Maestrat, taules i moles sobre substrat caliç delineats per barrancs encixats, finalisen practicament en la comarca de l'Alt Millars.
De primordial importancia és estudiar l'orografia ya que cal senyalar per a evidenciar la seua rellevancia, que el 90 per 100 de la superfície comarcal te cotes per damunt dels 500 m. Al nort el massiç de Penyagolosa forma una barrera entre la comarca i les terres més occidentals de la comarca de Penyagolosa (Vistabella, Chodos, Adzaneta). És d'obligada referencia citar l'altitut del cim de Penyagolosa ya que en els seus 1.813 m., és la més alta de la Comunitat Valenciana, despuix del pic Calderon en la Serra de Javalambre, que es situa en el llimit del terme municipal de Pobla de Sant Miquel en Terol. Al sur discorix en direcció NO-SE, la serra d'Espadan que s'estén des de Pina fins Eslida. Entre les dos formacións montanyoses, el terreny presenta una altitut elevada, sent travessats pels profunts talls excavats per la ret hidrografica.
Rius[editar | editar còdic]
La ret fluvial està dominada pel riu Millars del qual regim aplega a un nivell de suficiencia tot l'any gracies a que replega les precipitacions de les serres terolanes, en especial Gudar i Javalambre. Al baixar de l'erm de Terol el Millars s'encaixa considerablement donant lloc en el tram entre Puebla de Arenoso i Montanejos a una profunda gola de gran valor paisagístic. El curs del riu a lo llarc de la comarca està molt aprofitat per a fins hidroelectrics com ho demostra la proliferació d'embassaments existents: Arenoso-Montanejos, Cirat i Vallat.
L'afluent més important que rep el Millars és el riu Villahermosa que travessa la comarca en direcció nort-sur i s'unix al principal en Vallat. Prove de Terol, a on replega aigües de la zona oriental de la Serra de Gudar i de la Serra dels Monegros. El restant d'afluents són barrancs de menor importancia: Maimona, Montan, Palos, Pequeño, etc. Tots estos rius i barrancs han llaurat en els materials cretacius de la comarca fondos talls i estretes valls que configuren un element important del païsage.
Clima[editar | editar còdic]
El clima dels Alts de Millars mante les caracteristiques mediterranees continentals, suavisats en les zones baixes, a on la mija en giner és de 6 a 8 graus i en el més d'agost de 22 a 24 graus, en els erms occidentals les temperatures són més baixes en miges inferiors als 450-600 mm. anuals, si be esta última cantitat és superada en les serres més altes.
Llengua[editar | editar còdic]
La comarca es troba situada en l'àmbit llingüístic del idioma espanyol.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
| Municipis de L'Alt Millars | |
|---|---|
| Ayòder • Aranyol • Argileta • Castell de Vilamalefa • Cirat • Cortes d'Arenós • Espadella • Fanzara • La Font de la Reina • Les Fonts d'Ayòder • Lludient • Montanejos • Montan • La Pobla d'Arenós • Sucaina • Toga • Torralba • Torrechiva • Vallat • Vilafermosa • Vilamalur • Vilanova de Viver | |
