Diferència entre les revisions de "Valéncia Club de Fútbol"
| Llínea 354: | Llínea 354: | ||
* [[1984]]/[[1985]] : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa | * [[1984]]/[[1985]] : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa | ||
* [[1985]]/[[1986]] : 16é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa | * [[1985]]/[[1986]] : 16é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa | ||
| − | * [[1986]]/[[1987]] : | + | * [[1986]]/[[1987]] : '''Campeó de Segona Divisió''' - 1a ronda de Copa |
* [[1987]]/[[1988]] : 14é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa | * [[1987]]/[[1988]] : 14é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa | ||
* [[1988]]/[[1989]] : 3r de Primera Divisió - 1a ronda de Copa | * [[1988]]/[[1989]] : 3r de Primera Divisió - 1a ronda de Copa | ||
Revisió de 15:35 25 oct 2022
El Valéncia Club de Fútbol S. A. D. és un club de fútbol de la ciutat de Valéncia. Fon fundat el 18 de març de l'any 1919 i juga en la Primera Divisió d'Espanya. Disputa els partits com a local en l'Estadi de Mestalla en una capacitat per a 55.000 espectadors.
En la classificació històrica de la LFP el Valéncia CF ocupa el 4r lloc[1] per darrere de Real Madrid, FC Barcelona i At. Madrid. És el quint club espanyol en més títuls nacionals (14 campeonats nacionals), i el tercer en més títuls internacionals per darrere de Real Madrid i FC Barcelona (5 títuls en competicions UEFA a nivell de clubs[2]). Ademés, formava part del conjunt de clubs més importants d'Europa, el desaparegut G-14.
En l'any 2005 entrà en el "TOP 20" dels clubs més rics del món, directament al lloc 19, en uns ingressos de 90,6 millons d'euros.[3] En el 2007 un nou estudi el situava el 18 en una facturació de 107,6 millons d'euros.[4] Té 65.000 socis,[5] a l'espera d'una nova ampliació, i més de 700 penyes[6] és per tant el tercer club en número de socis i penyes del país, al mateix temps segons l'enquesta del CIS de maig del 2007, el Valéncia CF és el tercer club de fútbol en percentage en quant a simpatisants en Espanya (8,3%), únicament per darrere de Real Madrid (32,8%) i FC Barcelona (25,7%).[7]
Història
- Artícul principal → Història del Valéncia Club de Fútbol.
El club es gestà el 5 de març de 1919, en el cèntric Bar Torino, situat en el carrer Barcelonina, per un grup de fútbolers que varen decidir formar un nou club que representara a la ciutat de Valéncia despuix de la desaparició del Club Valéncia de fútbol anys abans. El 18 de març d'eixe mateix any s'aproven oficialment els Estatuts, naix aixina el Valéncia Foot-ball Club. El 4 d'abril es constituïx la primera Junta Directiva, el primer president fon Octavio August Milego Díaz, triat a sorts llançant una moneda a l'aire en Gonzalo Medina Pernas. El primer partit de l'història es va disputar contra el Gimnástico en Castelló i pergué el Valéncia per 1-0.
Durant els anys 1920 el Valéncia disputa el Campeonat Regional, el qual guanya per primera vegada en 1923. Este títul li va donar l'oportunitat de participar per primera vegada en la Copa d'Espanya prèvia eliminació del Murcia FC en una eliminatòria. El 16 de giner de 1923 el Valéncia comprà els terrenys per 316.439,20 pessetes al baró de Bellver i el 20 de maig de 1923 es va inaugurar el camp de Mestalla en un aforament de 17.000 espectadors en un partit entre el Valéncia FC i el FC Llevant que conclogué en resultat de 1-0 per als locals. En 1928 s'inicia el campeonat de Lliga i el Valéncia juga en la Segona Divisió despuix de perdre en l'eliminatòria prèvia contra el Racing de Santander, l'equip che acabà la temporada 1928/29 en 5a posició.
Els anys 1930 estan marcats per la Guerra Civil espanyola, despuix de la qual el camp de Mestalla va quedar arrasat i n'hi hagué que reconstruir-lo. En 1934 el Valéncia va disputar i va perdre la seu primera final de Copa contra el Real Madrid en Barcelona.
Els anys 1940 foren possiblement els millors del club en la seua història. Es tingué que "castellanisar" el nom del club a Valéncia Club de Fútbol per orde de la Delegació nacional de deports. El Valéncia conseguix el seu primer títul nacional al guanyar la Copa del Generalíssim de 1941 al Espanyol per 3-1 en la final. En la temporada 1941/42 el club guanya el primer Campeonat de Lliga de la seua història. També es proclama campeó en les temporades 1943/44 i 1946/47. Els héroes d'esta década són Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza els que integraven la ya mítica Davantera elèctrica. En 1949 guanya de nou la Copa del Generalíssim.
Durant els anys 1950 es torna a guanyar una atra Copa del Generalíssim en l'edició de 1954 i arriba a una atra final en la de Copa del Generalíssim de 1952. En lliga l'equip passa sense pena ni glòria pel campeonat.
En els anys 1960 arriben els primers èxits europeus al guanyar la Copa de Fires de la temporada 1961/62 i 1962/63 al Barcelona primer i al Dinamo Zagreb despuix. També conseguix una nova Copa del Generalíssim en 1967 guanyant en la final al Athletic.
Els anys 1970 escomencen en un nou títul de lliga en la temporada 1970/71 de la mà d'Alfredo Di Stéfano. En 1976 arriba procedent de Rosario central el davanter Mario Alberto Kempes, qui marcaria una época en el club. En la seua primera temporada va conseguir el pichichi en 24 gols. En un Kempes estelar el Valéncia conseguix la Copa del Rei de 1978/79 derrotant al Real Madrid per 2-0 en 2 gols del Matador.
A pesar que els anys 1980 varen escomençar en un nou títul europeu, la Recopa 1979/80, fon una década negra per al valencianisme. El club es viu obligat a vendre a Kempes al River Plate. A causa de les obres en Mestalla pel Mundial d'Espanya 82 el club es va vore immers en una greu crisis financera. En la temporada 1982/83 el Valéncia es va salvar del descens en un gol de Tendillo en l'última jornada davant del Real Madrid en Mestalla. El deute continuà aumentant any a any lo que va afectar el rendiment deportiu de l'equip. En la temporada 1985/86 el Valéncia descendix a Segona Divisió. Retorna despuix d'un any en l'infern en Arturo Tuzón com a president i una plantilla repleta de jugadors de la pedrera. En Tuzón en la presidència es tanquen diverses temporades en superàvit, per lo qual es va reduint el deute a poc a poc. En lo deportiu l'equip també es recupera i finalisa la temporada 1989/90 com a subcampeó.
Els anys 1990 estan marcats per la conversió obligada del club en Societat Anònima Deportiva en 1992. Despuix de la conversió arriba a la presidència Paco Roig. En lo deportiu l'equip es manté en els llocs de mija taula, a excepció de la temporada 1995/96 en la que finalisa segon. Es torna a guanyar un títul, la Copa del Rei 1998/99, en Claudio Ranieri com a entrenador.
Els anys 2000 suponen la segona edat d'or del Valéncia CF. En la temporada 1999/00 s'arriba per primera vegada a la final de la UEFA Champions League, pero és derrotat pel Real Madrid. Repetix final l'any següent, el rival esta vegada és el Bayern de Munich, que arrebata el títul als valencianistes en la tanda de penals. En la temporada 2001/02, en un fins llavors desconegut Rafa Benítez, el Valéncia guanya de nou un títul de Lliga. En la temporada 2003/04 repetix títul i també guanya la Copa de la UEFA. Despuix dels tres títuls en tres anys, Rafa Benítez se'n va al Liverpool. Torna al Valéncia Claudio Ranieri i en ell es guanya la Supercopa d'Europa, no obstant en Lliga el rumbo de l'equip no és gens bo i Ranieri acaba cessat. Eixe mateix any arriba a la presidència Juan Bautista Soler. En la gestió de Soler l'equip entra en una greu crisis econòmica, que porta a la paralisació de les obres del Nou Mestalla que el propi Soler va posar en marcha. Es conseguix un nou títul de copa en la temporada 2007/08, no obstant eixe any en Lliga l'equip es veu embolicat en la lluita per evitar el descens. En estiu de 2008 Soler coloca en la presidència a Vicente Soriano, el qual assegura durant mesos que té una solució per a la situació econòmica del club. Despuix d'un esperpèntic any en el social, en l'aparició d'una empresa fantasma uruguayana cridada Inversiones Dalport, les institucions valencianes es veuen obligades a desestajar a Soler i Soriano del club per mig d'una ampliació de capital duta a terme pel president Manuel Llorente i Javier Gómez. En lo deportiu el club conseguix tornar a la Champions League de manera directa al quedar en tercera posició.
Uniforme
- Uniforme titular: Camiseta blanca en detalls negres, pantaló negre, miges blanques.
- Uniforme alternatiu: Camiseta taronja, pantaló blanc i miges taronges.
- Tercer uniforme: Camiseta blava en una banda groga i un atra roja, pantaló blanc i miges blaus.
Proveïdors i patrocinadors
| Periodo | Proveïdor | Patrocinador |
|---|---|---|
| 1980-1982 | Adidas | Cap |
| 1982–1984 | Ressy | |
| 1984–1989 | Edesa | |
| 1989–1993 | Puma | Mediterrania |
| 1993–1994 | Luanvi | |
| 1994–1995 | Cip | |
| 1995–1998 | Ford | |
| 1998–2000 | Terra Mítica | |
| 2000–2001 | Nike | |
| 2001–2002 | Metrored | |
| 2002–2003 | Terra Mítica | |
| 2003–2008 | Toyota | |
| 2008–2009 | Valéncia Experience | |
| 2009–2011 | Kappa | Unibet |
Estadi
- Artícul principal → Estadi de Mestalla.
Els primers anys despuix de la seua fundació, l'equip va entrenar i va disputar els seus encontres en el desaparegut camp d'Algiròs. En 1923 s'inaugurà el seu estadi, el Camp de Mestalla, que des de la temporada 1969-70 fins a la 94-95 es denominà Lluís Casanova en honor de l'històric president, ell mateix va solicitar que tornara l'estadi al seu nom original. Actualment, i despuix de diverses reformes importants des de la seua inauguració, té capacitat per a 55.000 persones, tots assentats, i unes dimensions de 105 x 70 metros.
Futur estadi
El nou recint tindrà capacitat per a uns 75.000 espectadors i ha segut encarregat al despaig d'arquitectes Reid Fenwick Associats i a l'ingenieria ARUP Sport. Estes empreses prendran com a base el proyecte interior de ARPA-Arena, guanyador del concurs de maquetes en juny del 2006. El dit estadi podrà sufragar-se en part dels beneficis obtenguts per la venda del solar de l'actual Mestalla, la requalificació de la qual també provocà reticències que es varen vore aclarides per la CE.[8]
Actualment la construcció del nou estadi està parada per falta de liquidea. El club espera posar-lo en marcha de nou en la venda de les parceles de l'actual Mestalla.
Himne
Fon un encàrrec del club al director de la banda municipal de Valéncia, D. Pablo Sanchez Torrella, que va compondre la música en la forma tradicional valenciana, el passodoble. La lletra fon escrita per Ramón Gimeno Gil. Es va estrenar i va tindre presentació oficial en motiu dels festejos del 75 aniversari del Club en el Palau de la Música el 21 de setembre de 1993.
Atres seccions i filials
Valéncia CF Mestalla
El Valéncia CF - Mestalla és el primer equip filial del Valéncia CF. Fon fundat l'any 1944 i va sorgir en l'idea de suministrar jugadors per a la primera plantilla del club. Debutà en Tercera Divisió en la temporada 1946/47 i eixe mateix any va conseguir l'ascens a Segona Divisió.
Actualment milita en la 2ªB del fútbol espanyol
Valéncia CF Indoor
En la temporada 2007-2008, i en motiu de la creació de la Lliga Espanyola de Fútbol Indoor, el Valéncia CF creà un equip de jugadors a on es varen incorporar alguns com Gaizka Mendieta, entre atres. El Valéncia aixina com atres equips va tindre accés a esta competició gràcies a ser un dels 9 equips que han conquistat en alguna ocasió la Lliga.
Valéncia CF Femení
Per a la temporada 2009-2010 el Valéncia contarà en un equip de fútbol femení despuix d'arribar a un acort en el Club Deportiu Colege Alemà de Valéncia pel que els equips femenins del Colege Alemà competiran devall el nom de Valéncia CF.
Seccions deportives
El 26 d'agost de 1924 es creen algunes seccions deportives baix la direcció i tutela del club blanquinegre competint en hockey herba, ciclisme, natació, atletisme, boxeig, esgrima, tenis i caça cinegètica, més tart se'ls afegiria el balonmà i basquet.
Atletisme
La secció d'atletisme del Valéncia CF es va crear l'any 1924 i se mantingué com a secció deportiva durant 70 anys, des de la seua creació en 1924 fins a l'any 1994, en el que la secció passa a denominar-se Valéncia CA a partir de la temporada 1994/1995, i el club es desvincula d'ella. Posteriorment l'any 1999 se li canvia de nou el nom i passa a denominar-se CA Valéncia Terra i Mar. [9]
Senyes del club
- Assistència mija: 37.741[10]
- Accionistes: 46.000 - Abonats 44.000 - Penyes 734
- Temporades en 1ª Divisió: 76.
- Temporades en 2ª Divisió: 4.
- Lloc històric en la Lliga: 3r.
- Millor lloc en la lliga: 1r
- Pijor lloc en la lliga: 16é
- Partits jugats: 2.398
- Partits guanyats: 1.050
- Partits empatats: 551
- Partits perduts: 776
- Gols a favor: 3.985
- Gols en contra: 3.129
- Punts: 2.973 punts
- Diferència de gols: 829
- Major golejada conseguida en casa: Valéncia CF 8 - Sevilla FC 0 (17/10/1943); Valéncia CF 8 - Sporting de Gijón 0 (29/11/1953)
- Major golejada conseguida fora: Real Madrid 1 - Valéncia CF 6 (04/02/1951); Màlaga 1 - Valéncia CF 6 (31/01/2004)
- Major golejada rebuda casa: Valéncia CF 1 - Athletic de Bilbao 5 (15/01/1933).
- Major golejada rebuda fora: Sevilla FC 10 - Valéncia CF 3 (13/10/1940)
- Màxim golejador (Trofeu Pichichi): Mundo (2): 41/42 - 27 gols, 43/44 - 27 gols; Ricardo: 57/58 - 19 gols; Waldo: 66/67 - 24 gols; Kempes (2): 76/77 - 24 gols, 77/78 - 28 gols.
- Màxim golejador espanyol (Trofeu Zarra): David Villa (4): 05/06 - 25 gols, 06/07 - 18 gols, 08/09 - 28 gols, 09/10 - 21 gols
- Porter menys golejat (Trofeu Zamora): Eizaguirre (2): 43/44 - 32 gols, 44/45 - 28 gols; Goyo: 57/58 - 28 gols; Abelardo: 70/71 - 19 gols; Manzanedo: 78/79 - 26 gols; Ochotorena: 88/89 - 25 gols; Cañizares (3): 00/01 - 34 gols, 01/02 - 23 gols, 03/04 - 25 gols.
- Més partits disputats: Fernando (552), Arias (500), Angulo (417), Cañizares (416).
- Més minuts disputats: Fernando (51811), Arias (45454), Cañizares (37957), Giner (37094).
- Més gols marcats: Mundo (206), Waldo (147), Kempes (145), Fernando (140)
- Número més gran de grogues: Albelda (115), Arias (110), Carboni (99), Baraja (84).
- Major vegades expulsat: Carboni (14), Giner (11), Camarasa (10) Arias i Ayala (7)
- Popularitat en Espanya: Segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) el Valéncia C.F. És el 3r equip més popular en Espanya en 2,1 millons d'aficionats en tota Espanya, lo qual supon un 5,3% de la població. Per damunt a soles estarien el Real Madrid (32,8%) i el F.C. Barcelona (25,7).[11]
- (verificar senyes dels partits en: http://www.ciberche.net/histoche/matches.php)
Entrenadors
El Valéncia CF a lo llarc de la seua història ha contat en grans entrenadors de la talla de Ramón Alzines; qui va conseguir el primer títul de Lliga i Copa per al club valencianiste; Alfredo Di Stéfano, el treball del qual es va vore recompensat en un títul de Lliga i un atre de Recopa d'Europa; Jacinto Quincoces, Rafael Benítez, que va portar al títul de Lliga despuix de 31 anys sense conseguir-ho ademés de conseguir el doblet de Lliga i UEFA, Héctor Cúper que va dirigir al conjunt che a les dos finals consecutives de Lliga de Campeons. L'actual entrenador és Marcelino García Toral.
Presidents
- 1919-1922: David Baviera Climent
- 1922: Jordi Puchades Moreno
- 1922: Rafa Alejos Andreu
- 1922-1924: Ramón Leonarte Ribera
- 1924: Francisco Romeu Zarandieta (en funcions)
- 1924-1925: Pablo Verdeguer Menges
- 1925-1929: Facundo Pascual Quilis
- 1929-1932: Juan Giménez Cánovas
- 1932-1933: Manuel García del Moral
- 1933-1935: Adolfo Royo Soriano
- 1935-1936: Francisco Almenar Quinzá
- 1936: Luis Casanova Giner (en funcions)
- 1936-1939: Josep Rodríguez Tortajada (en funcions)
- 1939-1940: Alfredo Giménez Buesa (en funcions)
- 1940-1959: Luis Casanova Giner
- 1959-1961: Vicente Iborra Gil
- 1961-1973: Juliol de Miguel i Martínez de Bujanda
- 1973-1975: Francisco Ros Casares
Tornejos nacionals
Tornejos internacionals
Tornejos regionals
Tornejos amistosos
Atres premis i distincions
Evolució històrica del club
Rànquing en Europa
El millor onze de l'història
Himne del Valéncia C.F.Es un equip de primera nostre Valéncia Club de Fútbol que lluita per a defendre en totes bandes nostres colors En el Camp de l'Algirós ya començarem a demostrar que era una bona manera per a Valéncia representar ¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia!, es el millor ¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia! del nostre cor. Units com sempre els valencianistes et seguirem en cada estadi per a que triumfes t'animarem. En la capital del Túria es el Valéncia qui vist de blanc i defén la camiseta ple de corage per a guanyar. En Mestalla continuarem sempre esforçant-se per a triumfar i les glories arribaren i en competència continuaran. ¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia!, es el millor ¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia!, del nostre cor. Units com sempre els valencianistes et seguirem, en cada estadi per a que triumfes t'animarem.
Bibliografia i atres
Referències
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||
