Diferència entre les revisions de "Idioma català"

	Català; Català
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Espanya, França, Itàlia i Andorra
Regió:	Andorra, Alguer, Perpinyà i Catalunya
Parlants:	4,4 millons
Rànquing:	123º
Família:	Indoeuropea; Itàlica; Romanç-occidental; Galo-Ibèric; Ibèric-Romanç; Català;
	estatus oficial
Llengua oficial de:	Andorra i Espanya en la regió de Catalunya
Regulat per:	Institut d'Estudis Catalans
	còdics de la llengua
ISO 639-1	ca
ISO 639-2	cat
ISO/FDIS 639-3	cat
SIL	{{{sil}}}
	Extendió del català
	vore també: llengua

Última revisió del 06:47 7 oct 2022

El català (català, llengua catalana pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones.

És la segona més parlada de Catalunya, a on és superada pel castellà tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.^[1]

Orige de la Llengua Catalana

El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nort-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga denominar l'independència de la llengua romànica respecte al llatí. Originàriament, no tenia uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arribava fins al valencià alacantí acabant en un castellà valencianisat en Múrcia i pel nort a les llengües d'Oc, acabant en les fronteres franceses de les Llengües d'Oïl.

Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenien i tenen hui en dia dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en la llengua aragonesa de la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en l'occità per mig del dialecte de transició rossellonés.

Segons el filòlec Antoni Ferrando en la seua Història de la llengua catalana, el sintagma «llengua catalana» es documenta per primera volta en 1341, en la carta de cessió del lloc de Sagra, un poblet valencià de la Marina Alta.

Vore també: Evolució del llatí: el llatí vulgar

Extensió del català

El català és una llengua parlada en Catalunya, Andorra i El Roselló i en la ciutat de l’Alguer de Sardenya.^[2] No obstant està disputada per alguns la consideració del valencià i del balear com a llengua o varietat dialectal del català sense ninguna base filológica. La corrent que erroneament considera que en la Comunitat Valenciana, Illes Balears i Aragó se parla una varietat del català se denomina pancatalanisme.

Situació sociollingüística del català

La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de bilingüisme social: en el francés en el Roselló, en el italià (més que en el sart) en l'Alguer, i en el castellà en Catalunya i Andorra, on també es parla el francés.

Característiques del català

Vocalisme

Consonantisme

Morfologia

Sistema d'escritura

El sistema de escritura presenta certes característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la -l- geminada: -l·l- (com en intel·ligent –inteligent–). L'atra característica és la ny [ɲ] que se troba també en afaan oromo, hongarés, quenya, való, judeoespanyol, malayo, indonesi, ewe, gã, ganda, valencià lingala, sesoto, swahili, zhuang i zulú. També és destacable la grafia -ig [t∫] representada en poques paraules o la "t+consonant" per a la representació de consonants dobles en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (setmana, cotna, atles, bitllet, jutge, platja).

Desenroll històric

El català no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al sigle XIX, ya que anteriorment es considerava una varietat dialectal de la llengua provençal.^[3].

En quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la Península itàlica i en el vocabulari nàutic mediterràneu. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant en Europa com en els Estats Units i Hispanoamèrica, aixina com en els centres catalans de tot lo món.

Cites

El català Antoni Badia i Margarit, rector de l'Universitat de Barcelona, va deixar escrit en el seu llibre titulat Gramática Histórica Catalana (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):

No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente

Vore també

Referències

↑ Usos lingüísticos. Datos comparados 2003-2008. Cataluña, Instituto de Estadística de Cataluña
↑
- «Català». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
↑ Gramática Histórica Catalana ". 1952 Antoni Badia Margarit

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma català.
Pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans (català)
El Català, una variant més de l'Occità Artícul d'Emili Miedes (valencià)
L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Catalans Artícul de Ricart García Moya (espanyol)

Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià

Idiomes d'Espanya ·
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc

Llengües de França
Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés

[1] Usos lingüísticos. Datos comparados 2003-2008. Cataluña, Instituto de Estadística de Cataluña

[2] 
«Català». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[3] «Català». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[3] Gramática Histórica Catalana ". 1952 Antoni Badia Margarit

[1]

[2]

[3]

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 |parlantsnatius=
 |parlantsnonatius=
-|rank= No està entre els 100 primers
+|rank= 123º
 |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
 &nbsp;&nbsp;[[Itàlica]]<br />
@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 |iso2= cat
 |iso3= cat
-|mapa=[[Image:Extensio del balear.jpg|230px|center]] En color taronja, el català.
+|mapa=[[File:Coneixement del català per comarques 2011.png|230px|thumb|Extendió del català]]
 }}
-El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. Pronunciat en valencià [kataˈla] (en català es pronúncia [kətəˈla]).
+El '''català''' (''català, llengua catalana'' pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.
+És la segona més parlada de [[Catalunya]], a on és superada pel [[castellà]] tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.<ref>[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=3311&PARENT=25&CTX=B#FROM Usos lingüísticos. Datos comparados [[2003]]-[[2008]]. Cataluña], Instituto de Estadística de Cataluña</ref>
 == Orige de la Llengua Catalana ==
-El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat  en la zona nor-oriental de la península ibèrica. Al igual que totes les llengües germàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga "denominar" l'independència de la llengua romànica respecte al [[Llatí]]. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i el occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba hasda el valencià alacantí terminant en un "castellà avalencianat" en Múrcia i a les [[Llengües d'oïl]] acabant en les fronteres franceses.
+El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nort-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga ''denominar'' l'independència de la llengua romànica respecte al [[llatí]]. Originàriament, no tenia uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arribava fins al valencià alacantí acabant en un ''castellà valencianisat'' en [[Múrcia]] i pel nort a les [[Occità|llengües d'Oc]], acabant en les fronteres franceses de les [[Llengües d'Oïl]].
-Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el català llimita pel oest en el aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en el occità per mig del dialecte de transició rosellonés.
+Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenien i tenen hui en dia dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en la [[llengua aragonesa]] de la franja oriental d'[[Aragó]], pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de [[Tarragona]] i nort de [[Castelló]] i pel nort en l'[[occità]] per mig del dialecte de transició rossellonés.
-Veja's [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]]
+Segons el filòlec [[Antoni Ferrando Francés|Antoni Ferrando]] en la seua ''Història de la llengua catalana'', el sintagma «llengua catalana» es documenta per primera volta en 1341, en la carta de cessió del lloc de [[Sagra]], un poblet valencià de la [[Marina Alta]].
-== Extensió del Català ==
+* Vore també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]]
-El Català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] o [[Perpinyà]], pero la corrent política del [[pancatalanisme]] afirma que també la utilisen en lo [[Regne de Valéncia]] i en les [[Illes Balears]] pel seu paregut en el Català.
-===Postura valencianista, balearista i aragonesista===
+== Extensió del català ==
-Els defensors del [[mossarabisme]], defenen que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.
-===Postura pancatalanista===
+El català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] i en la ciutat de l’[[Alguer]] de [[Sardenya]].<ref>{{DGLV|Català}}</ref> No obstant està [[Conflicte llingüístic valencià|disputada]] per alguns la consideració del [[idioma valencià|valencià]] i del [[idioma balear|balear]] com a llengua o varietat dialectal del català sense ninguna base filológica. La corrent que erroneament considera que en la [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]] se parla una varietat del català se denomina [[pancatalanisme]].
-Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[Llengua Valenciana]], el [[Balear]] i el [[Català]] perteneixen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controladas per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la [[Llengua Valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de 'ex-falangista [[Joan Fuster]]
-== Característiques del Català ==
+== Situació sociollingüística del català ==
+La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de [[bilingüisme]] social: en el [[Idioma francés|francés]] en el Roselló, en el [[Idioma italià|italià]] (més que en el [[sart]]) en l'[[Alguer]], i en el [[idioma espanyol|castellà]] en [[Catalunya]] i [[Andorra]], on també es parla el francés.
+==Característiques del català==
+{{en desenroll|Sempreval}}
 === Vocalisme ===
 === Consonantisme ===
 === Morfologia ===
 === Sistema d'escritura ===
+El sistema de escritura presenta certes característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la ''-l-'' geminada: ''-[[l·l]]-'' (com en ''intel·ligent'' –inteligent–). L'atra característica és la ''ny'' [ɲ] que se troba també en [[afaan oromo]], [[idioma hongarés|hongarés]], [[quenya]], [[idioma való|való]], [[idioma judeoespanyol|judeoespanyol]], [[idioma malayo|malayo]], [[idioma indonesi|indonesi]], [[idioma ewe|ewe]], [[idioma ga|gã]], [[idioma ganda|ganda]], [[idioma valencià|valencià]] [[idioma lingala|lingala]], [[idioma sesoto|sesoto]], [[idioma swahili|swahili]], [[idioma zhuang|zhuang]] i [[idioma zulú|zulú]]. També és destacable la grafia ''-ig'' [t∫] representada en poques paraules  o la "t+''consonant''" per a la representació de consonants dobles  en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (''setmana'', ''cotna'', ''atles'', ''bitllet'', ''jutge'', ''platja'').
+== Desenroll històric ==
+El català no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al [[sigle XIX]], ya que anteriorment es considerava una varietat [[dialecte|dialectal]] de la [[llengua provençal]].<ref>Gramática Histórica Catalana ". [[1952]] Antoni Badia Margarit</ref>.
-== Dialectes de Català ==
+En quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la [[Península itàlica]] i en el vocabulari nàutic [[mediterràneu]]. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]] i [[Hispanoamèrica]], aixina com en els centres catalans de tot lo món.
-=== Català septentrional, o rossellonés ===
+== Cites ==
-Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula "pas" per a les negacions i té la característica "Salat".
-=== Català central ===
+El català [[Antoni Badia i Margarit]], rector de l'Universitat de Barcelona, va deixar escrit en el seu llibre titulat ''Gramática Histórica Catalana'' (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):
-Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment es el català que s'ha imposat a la resta de Catalunya.
-=== Català nort-occidental ===
+{{Cita|''No es el catalán una lengua románica que siempre haya estado entre las lenguas con personalidad propia: todo lo contrario, era considerado como una variedad dialectal de la lengua provenzal, y sólo desde hace relativamente poco, ha merecido la categoría de lengua neolatina independiente''}}
-Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien ans entre lo regne valencià i lleida. Actualment s'usa com a escusa per a dir que lo valencià es el català occidental.
-=== Català de transició o Tortosí ===
+== Vore també ==
-Dialecte del català compartit en el valencià. Es el punt de barrejada entre valencià i català.
+* [[Institut d'Estudis Catalans]]
+* [[Dialecte barceloní]]
+* [[Regles d'esquivar vocables]]
+==Referències==
+<references/>
 == Enllaços externs ==
-*[http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm Articul d'[[Emili Miedes]] “El Català, una variant mes de l'Occità”]
+{{Commonscat|Catalan language}}
-*Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla del Institut d'Estudis Catalans]
+* [https://www.iec.cat/ Pàgina web de l'Institut d'Estudis Catalans] {{ca}}
+* [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm El Català, una variant més de l'Occità] Artícul d'[[Emili Miedes]] {{val}}
+* [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Catalans] Artícul de [[Ricart García Moya]] {{es}}
+{{Llengües romàniques}}
+{{Llengües d'Espanya}}
+{{Llengües de França}}
 [[Categoria:Llengües]]
-{{Llengües de França}}
-{{Llengües d'Espanya}}
-{{Llengües romàniques}}