Diferència entre les revisions de "Llínea 3 (MetroValencia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ']]''' a ']] ''')
(Text reemplaça - 'Image: Madrid-MetroRENFE.svg' a 'Image:Madrid-MetroRENFE.svg')
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 54: Llínea 54:
 
|<FONT COLOR="#FFFFFF">Colón</FONT>
 
|<FONT COLOR="#FFFFFF">Colón</FONT>
 
|-
 
|-
|align="right" style="padding-right:0px;"|[[Image: Madrid-MetroRENFE.png|11px|RENFE]] [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]]
+
|align="right" style="padding-right:0px;"|[[Image:Madrid-MetroRENFE.svg|11px|RENFE]] [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]]
 
|bgcolor="#FF0000" style="padding: 0px;"|[[Image: Madrid-MetroLinea.png|31px]]
 
|bgcolor="#FF0000" style="padding: 0px;"|[[Image: Madrid-MetroLinea.png|31px]]
 
|<FONT COLOR="#FFFFFF">Xàtiva</FONT>
 
|<FONT COLOR="#FFFFFF">Xàtiva</FONT>
Llínea 106: Llínea 106:
 
La '''llínea 3''', esta basada en l'antiga llínea del trenet que conectava l'estació de 'Valéncia-Central' (décades més tart ''Pont de Fusta'') i la localitat de [[Rafelbunyol]].
 
La '''llínea 3''', esta basada en l'antiga llínea del trenet que conectava l'estació de 'Valéncia-Central' (décades més tart ''Pont de Fusta'') i la localitat de [[Rafelbunyol]].
  
En el fi de fer aplegar la llínea 3 fins al centre de la Ciutat de Valéncia i així conectar importants núcleus comercials i culturals, se concebí un proyecte de túnel baix la ciutat en 1992, construint-se a partir de 1993 i inaugurant-se la primera secció del proyecte el [[5 de maig]] de [[1995]] entre l'estació de ''Palmaret'' (encara en l'exterior i situada en la localitat d'[[Alboraya]] i la de l'''Alameda'' situada baix el [[Pont de l'exposició]] (conegut popularment com la ''Peineta'') construït per [[Santiago Calatrava]].
+
En el fi de fer aplegar la llínea 3 fins al centre de la Ciutat de Valéncia i aixina conectar importants núcleus comercials i culturals, se concebí un proyecte de túnel baix la ciutat en 1992, construint-se a partir de 1993 i inaugurant-se la primera secció del proyecte el [[5 de maig]] de [[1995]] entre l'estació de ''Palmaret'' (encara en l'exterior i situada en la localitat d'[[Alboraya]] i la de l'''Alameda'' situada baix el [[Pont de l'exposició]] (conegut popularment com la ''Peineta'') construït per [[Santiago Calatrava]].
  
 
Posteriorment esta llínea fon ampliada el [[16 de setembre]] de [[1998]] fins a l'estació de ''Avinguda del Cid''. En esta ampliació se construí també un ramal tècnic entre l'estació de ''Colón'' i ''Jesús'' que l'unia a la llínea 1.
 
Posteriorment esta llínea fon ampliada el [[16 de setembre]] de [[1998]] fins a l'estació de ''Avinguda del Cid''. En esta ampliació se construí també un ramal tècnic entre l'estació de ''Colón'' i ''Jesús'' que l'unia a la llínea 1.
Llínea 116: Llínea 116:
 
La llínea 3 de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]] (la segona de més afluència de passagers) discorre en superfície des de Rafelbunyol fins a l'estació de El Palmaret i baix terra des de Machado fins al final de llínea, en Mislata-Almassil. Els túnels de la llínea 3 son diferents en distints trams de la llínea. Des de El Palmaret fins a Alameda, el túnel és ample i de doble via. A partir d'Alameda, la llínea 3 compartix infraestructura en la 5 i ací els túnels passen a ser circulars i discorren en paralel (o superposts, estació de Xàtiva) albergant una única via. Esta configuració se mante fins a l'estació de Avinguda del Cid, on a partir d'ací i fins a Mislata-Almassil, torna a ser ample i de doble via.
 
La llínea 3 de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]] (la segona de més afluència de passagers) discorre en superfície des de Rafelbunyol fins a l'estació de El Palmaret i baix terra des de Machado fins al final de llínea, en Mislata-Almassil. Els túnels de la llínea 3 son diferents en distints trams de la llínea. Des de El Palmaret fins a Alameda, el túnel és ample i de doble via. A partir d'Alameda, la llínea 3 compartix infraestructura en la 5 i ací els túnels passen a ser circulars i discorren en paralel (o superposts, estació de Xàtiva) albergant una única via. Esta configuració se mante fins a l'estació de Avinguda del Cid, on a partir d'ací i fins a Mislata-Almassil, torna a ser ample i de doble via.
  
Les unitats UTE ('''Unitat de Tren Elèctric''') serie 3900 presten servici a esta llínea, recollint la tensió per als motors de tracció a través dels pantógrafs situats en els coches motors de cada unitat. El sistema de catenària en els túnels circulars és a través d'un raïl fix en les bóvedes dels mateixos, mentres que en els túnels amples de doble via i en superfície, el sistema de catenària és convencional.
+
Les unitats UTE ('''Unitat de Tren Elèctric''') série 3900 presten servici a esta llínea, recollint la tensió per als motors de tracció a través dels pantógrafs situats en els coches motors de cada unitat. El sistema de catenària en els túnels circulars és a través d'un raïl fix en les bóvedes dels mateixos, mentres que en els túnels amples de doble via i en superfície, el sistema de catenària és convencional.
  
 
==== Estacions de la llínea 3 ====
 
==== Estacions de la llínea 3 ====

Última revisió del 23:04 18 ago 2022

Llínea 5
Madrid-MetroLinea-inicio.png Rafelbunyol
Madrid-MetroLinea-sin.png La Pobla de Farnals
Madrid-MetroLinea-sin.png Massamagrell
Madrid-MetroLinea-sin.png Museros
Madrid-MetroLinea-sin.png Albalat dels Sorells
Madrid-MetroLinea-sin.png Foyos
Madrid-MetroLinea-sin.png Meliana
Madrid-MetroLinea-sin.png Almàssera
Madrid-MetroLinea-sin.png Alboraya
Madrid-MetroLinea-sin.png Palmaret
Madrid-MetroLinea-sin.png Machado
Llínea 4Llínea 6 Madrid-MetroLinea.png Benimaclet
Madrid-MetroLinea-sin.png Facultats
Llínea 5 Madrid-MetroLinea.png Alameda
Llínea 5 Madrid-MetroLinea.png Colón
RENFE Llínea 5 Madrid-MetroLinea.png Xàtiva
Llínea 1Llínea 5 Madrid-MetroLinea.png Àngel Guimerà
Llínea 5 Madrid-MetroLinea.png Avinguda del Cid
Llínea 5 Madrid-MetroLinea.png Nou d'Octubre
Llínea 5 Madrid-MetroLinea.png Mislata
Llínea 5 Madrid-MetroLinea.png Mislata-Almassil
Llínea 5 Madrid-MetroLinea.png Faitanar
Llínea 5 Madrid-MetroLinea.png Quart de Poblet
Llínea 5 Madrid-MetroLinea.png Salt de l'Aigua
Llínea 5 Madrid-MetroLinea.png Manises
Llínea 5 Madrid-MetroLinea.png Roses
Llínea 5 Madrid-MetroLinea-fin.png Aeroport

La llínea 3, esta basada en l'antiga llínea del trenet que conectava l'estació de 'Valéncia-Central' (décades més tart Pont de Fusta) i la localitat de Rafelbunyol.

En el fi de fer aplegar la llínea 3 fins al centre de la Ciutat de Valéncia i aixina conectar importants núcleus comercials i culturals, se concebí un proyecte de túnel baix la ciutat en 1992, construint-se a partir de 1993 i inaugurant-se la primera secció del proyecte el 5 de maig de 1995 entre l'estació de Palmaret (encara en l'exterior i situada en la localitat d'Alboraya i la de l'Alameda situada baix el Pont de l'exposició (conegut popularment com la Peineta) construït per Santiago Calatrava.

Posteriorment esta llínea fon ampliada el 16 de setembre de 1998 fins a l'estació de Avinguda del Cid. En esta ampliació se construí també un ramal tècnic entre l'estació de Colón i Jesús que l'unia a la llínea 1.

El 20 de maig de 1999 se dugué a terme la prolongació fins a l'estació de 'Mislata-Almassil' en la veïna localitat de Mislata.

A principis de 2007 començà el soterrament de les vies de la Llínea 3 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana al seu pas per la localitat d'Alboraya, donant lloc a dos estacions subterrànees (El Palmaret i Alboraya-Centre). La llínea tornarà a eixir a la superfície al passar la localitat, a l'altura del Barranc del Carraixet.

La llínea 3 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (la segona de més afluència de passagers) discorre en superfície des de Rafelbunyol fins a l'estació de El Palmaret i baix terra des de Machado fins al final de llínea, en Mislata-Almassil. Els túnels de la llínea 3 son diferents en distints trams de la llínea. Des de El Palmaret fins a Alameda, el túnel és ample i de doble via. A partir d'Alameda, la llínea 3 compartix infraestructura en la 5 i ací els túnels passen a ser circulars i discorren en paralel (o superposts, estació de Xàtiva) albergant una única via. Esta configuració se mante fins a l'estació de Avinguda del Cid, on a partir d'ací i fins a Mislata-Almassil, torna a ser ample i de doble via.

Les unitats UTE (Unitat de Tren Elèctric) série 3900 presten servici a esta llínea, recollint la tensió per als motors de tracció a través dels pantógrafs situats en els coches motors de cada unitat. El sistema de catenària en els túnels circulars és a través d'un raïl fix en les bóvedes dels mateixos, mentres que en els túnels amples de doble via i en superfície, el sistema de catenària és convencional.

Estacions de la llínea 3[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]