Diferència entre les revisions de "Acadèmia Valenciana de la Llengua"

Revisió de 11:42 22 abr 2022

Logo de la AVL

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és una institució de la Generalitat Valenciana de caràcter públic, adscrita a la presidència de la Generalitat Valenciana creada el 16 de setembre de l'any 1998, que té personalitat jurídica pròpia i eixercix les seues funcions en certes dependències del poder polític a través dels seus representants. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 la declara com a organisme competent per a la normativisació del valencià.

Antecedents

Image de prensa

Fon pactada per Jordi Pujol conjuntament en la Generalitat Valenciana durant el govern d'Eduardo Zaplana^[1], en el nomenat Pacte de Reus, en el despropòsit d'acostar la llengua valenciana a la catalana i aixina poder denominar oficialment al valencià com a català, podent treballar en més tranquilitat al voltant de la suplantació de la llengua dels valencians i a favor del pancatalanisme^[2] per mig de subvencions millonàries.^[3].

Posteriorment ad este pacte Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera l'unitat de les llengües.^[4]

Els funcionaris que entren a formar part de la AVL tenen que ser evaluats per les Corts Valencianes i per dirigents de partits polítics pancatalanistes ^[5]

La seua normativa es basa en les Bases ortogràfiques de Castelló, que foren creades pel català Pompeu Fabra, esta normativa no representa en res, al genuí valencià parlat per la majoria dels valencians i no arreplega la majoria de formes valencianes ni paraules valencianes, criminalisant-les.

En un dictamen publicat en l'any 2005, l'Acadèmia defén la denominació "valencià" per a referir-se a la llengua, ademés declarà que el català i el valencià són dos denominacions per designar la mateixa llengua que compartixen els valencians en el restant del territori dels suposts i inexistents Països Catalans. Ademés, l'Acadèmia instà als governs autonòmics català, valencià i balear, i al govern espanyol a adoptar totes les mides pertinents per a harmonisar la dualitat onomàstica de la llengua i proyectar-la com a una entitat única i no fragmentada.

El Poble Valencià no es sent identificat ni recolzat, i rebuja fortament ad esta institució imposta pels interessos polítics, que servix d'arma per al catalanisme.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua subvenciona econòmicament la publicació oficial Unitat Jove de l'organisació política jovenil del Bloc Nacionalista Valencià, Bloc Jove ^[6].

L'orige de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua està en les eleccions generals de 1996; Aznar necessitava a Convergència i Unió per a ser president, Pujol posà com a condició acabar en el «secessionisme» llingüístic valencià, creant una acadèmia valenciana de la llengua catalana que diguera que el valencià era català i assumira la normativa ortogràfica i gramatical del Institut d'Estudis Catalans, Aznar encomanà a Zaplana que aixina fora, Zaplana creà la AVL i junt en el PSPV nomenaren una majoria d'acadèmics que feren realitat els desijos de Pujol. La nova AVL adoptà, sense debat, la normativa catalana i definí el valencià com a «varietat d'esta llengua (el català) parlada a la Comunitat Valenciana», contradient l'Estatut que diu que és un idioma, publicà un diccionari en totes les formes catalanes i la majoria de les valencianes i una gramàtica idèntica a la catalana que arreplega, a peu de pàgina o en segon lloc, les formes valencianes que considera en molts casos dialectals i pròpies de registres informals. L'objectiu de Pujol està complit.

¿Per a qué servix la AVL? per Voro López. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (Las Provincias, 31.10.2019

Creació

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) fon creada per la llei 7/1998, de 16 de setembre i publicada en el DOGV núm. 3.334, de 2 de setembre.

La llei de creació de la AVL, entre atres coses, diu:

Preámbulo. Por estas y otras cuestiones Las Cortes Valencianas acordaron el 17 de Septiembre de 1997 solicitar al Consell Valencià de Cultura que dictaminara sobre las "cuestiones lingüísticas" valencianas.

El Consell Valencià de Cultura (CVC), va solicitar informes sobre algunes qüestions relacionades en la llengua, com la normativa o l'entitat que podria encarregar-se d'eixa normativa, als centres educatius valencians (coleges i instituts), aixina com, ad algunes entitats culturals valencianes.

Durant els anys de govern del PSPV-PSOE en la Comunitat Valenciana la llengua valenciana va desaparéixer de l'educació. Als escolars valencians se'ls ensenyava una atra classe de llengua. Quan els valencians decidiren donar-li la confiança al PPCV per a governar la Comunitat Valenciana el tema llingüístic va seguir en la mateixa situació. Per lo tant, els informes, en sa majoria, dels centres educatius foren favorables a la llengua que s'estava ensenyant, molt pareguda al català (el valencià normalisat segons les Normes de Castelló o del 32).

El CVC, davant l'encàrrec del president Eduardo Zaplana, va emetre un dictàmen, el 13 de juliol de 1998, que entre atres coses, diu:

El Consell Valencià de Cultura propone la creación de un ente de referencia normativa del valenciano, para el cual propone las siguientes características:

I. Que tenga personalidad jurídica propia, con independencia funcional y presupuestaria.

II. Que tenga capacidad para determinar la normativa en materia lingüística, reconocida por una Ley. Que sus decisiones en la materia sean vinculantes para las administraciones públicas, el sistema educativo, los medios públicos de comunicación y otras entidades u órganos de titularidad pública o que cuenten con financiación pública. III. Que los miembros del ente de referencia normativa sean 21, nombrados por periodos de diez años. Que las vacantes que se puedan producir por renovación u otros motivos se cubran por cooptación interna. IV. Que los miembros iniciales sean elegidos por las Cortes Valencianas por una mayoría de dos tercios, y por lo menos dos tercios de estos miembros sean expertos en valenciano con una acreditada competencia científica y académica, según criterios de evaluación objetiva. Y que el resto, hasta los 21 miembros, sean destacadas personalidades de las letras y de la enseñanza con una competencia lingüística y una producción reconocidas en el campo del valenciano.

V. El ente podrá tener relaciones horizontales con las diversas entidades normativas de las otras lenguas del Estado

Al tratarse de un encargo de las propias Cortes Valencianas, el Consell Valencià de Cultura sugiere a la alta institución que la citada Ley sea tramitada parlamentariamente por vía de urgencia

En quan al nom i naturalea de l'Idioma Valencià el referit dictàmen del Consell Valencià de Cultura (CVC) va establir lo següent:

El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema llingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia.

Aixina, des de Madrit se li obliga a Eduardo Zaplana, llavors president de la Comunitat Valenciana, a crear un ent, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per tal de tindre una entitat valenciana que sostinguera i regulara la normativa del català, cosa que ya s'havia pactat abans (Pacte de Reus) entre el president de la Generalitat catalana, Jordi Pujol, José María Aznar que fon president d'Espanya despuix d'eixe acort i Francisco Camps que sería més tart president de la Generalitat Valenciana.

El seu estàndart

El seu estàndart és una barreja entre el valencià parlat i la parla de Barcelona tenint com a referència les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, nomenades com a Normes de Castelló o del 32. Est estàndart és l'oficial com a "valencià" en la Comunitat Valenciana. Uns eixemples d'estandarisació poden ser:

1er. eixemple:
- AVL: Aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les falles.
- Valencià: Esta vesprada anirem en la chiqueta a les falles.
- Català: Aquesta tarda anirem amb la nena/noia a les falles.

2on. eixemple:
- AVL: Nosaltres anirem avant.
- Valencià: Nosatres anirem avant.
- Català: Nosaltres anirem endavant/avant.

3er. eixemple:
- AVL: El valencià ens acosta.
- Valencià: El valencià nos acosta.
- Català: El valencià ens acosta.

Comunicat de Lo Rat Penat

1. L'Associacio Cultural “Lo Rat Penat”, entitat fundada en 1878 i declarada d'Utilitat Publica manifesta la seua mes profunda preocupacio davant la composicio de la AVLL, ya que entenem que eixa composicio no garantisa la personalitat propia i autoctona de la llengua valenciana, reconeguda en el nostre Estatut d'Autonomia i en l'articul 3 de la llei de creacio de l'AVLL, ni reflectix el sentir majoritari del Poble Valencià. Lo Rat Penat no admetra mai l'unitat de la llengua valenciana en la catalana.

2. Lo Rat Penat vol fer sabedor al Poble Valencià de que, sent la mes antiga institucio cultural valenciana i potser la que mes ha fet per l'ensenyança, recuperacio, promocio i difusio de la llengua valenciana, no ha participat, no ha segut consultada ni se li ha demanat opinio en cap moment en el proces de seleccio dels components de la citada AVLL.

3. Lo Rat Penat reafirma i expressa la seua adhesio a la Real Academia de Cultura Valenciana a la que considera acreditada cientificament per a ser el referent normatiu de la llengua valenciana.

4. Lo Rat Penat denuncia novament l'injusticia i discriminacio que supon que es continue sense tornar la validea oficial als tituls de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat.

5. Lo Rat Penat vol fer igualment publica la seua ferma voluntat de seguir en la llinea d'estricte valencianisme i de continuar la llabor d'ensenyança, promocio i difusio de la llengua valenciana i encorajar ad eixos milers de valencians que ara es troben confosos i desconcertats a continuar treballant des de l'unio de tot el mon valencianiste en la defensa de la llengua valenciana, igual que Lo Rat Penat continuarà – des del dialec i la tolerancia, des de la seua independencia politica i ideologica i sense renunciar a res de la que nos fa ser i sentir-nos valencians – en el seu mestrage i quefer cultural.

6. Lo Rat Penat rebuja i lamenta les actuacions de certes persones i colectius que per mig de l'insult expressen el seu sentir ya que en el seu comportament no sols es desacrediten ells si no tambe desacrediten a tot el moviment valencianiste que es majoritariament dialogant, tolerant i respectuos en totes les formes de pensar.

La Junta de Govern de Lo Rat Penat

Valencia, juliol de 2001.

Publicat en la revista Renou nº 41, novembre de 2001, editada per l'Associació Cardona Vives de Castelló

Manifest de la RACV

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) junt ad atres entitats culturals valencianes adherides, envià un manifest (Manifest dels Ciutadans i Ciutadanes sobre la Llengua Valenciana), de data 30 de març de 2004, dirigit al govern de la Generalitat Valenciana i a la propia Acadèmia Valenciana de la Llengua, que, entre atres coses, dia lo següent:

La llengua valenciana és la llengua pròpia i històrica dels valencians. Normalment la denominem en el nom de “valencià”. El valencià, a lo llarc de la nostra història, ha segut considerat sempre com a llengua; no com una simple varietat llingüística de cap atra llengua veïna o bessona. Fon, com totes les romàniques, dialecte del baix llatí, sense que s'haja de supeditar o sometre a ninguna de les germanes en la seua gramàtica o ortografia, i com llengua independent volem que seguixca sent considerat. La multitudinària manifestació del 13 de juny del 1997 mostrà que esta seguia sent la voluntat i el sentir majoritari dels valencians.

Com a conseqüència de lo dit anteriorment, ningú pot qüestionar quin és el nom de la nostra llengua; la tradició clàssica, des dels orígens, denominà a la nostra llengua com a “llengua valenciana” (vore Anex I), el poble valencià sempre denominà i denomina a la nostra llengua com a “valencià”, i l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Us i Ensenyança del Valencià fixaren i consensuaren la denominació de la llengua: “idioma valencià”, “llengua valenciana” o simplement “valencià”.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) va emetre un decàlec (Decàlec presentat per la RACV a la AVL), de data 2 de juny de 2004, que fon enviat a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que, entre atres coses, dia lo següent:

1. Considerem la AVL una institució fortament politisada i en una gran dependència política que li resta l'independència i la pluralitat necessària que ha de tindre una institució acadèmica per a poder treballar científicament.

2.Recordem que en el nomenament dels 21 acadèmics no s'han seguit els requisits marcats per la pròpia llei de creació de la AVL, ya que alguns d'ells no són experts en valencià ni tenen una acreditada competència científica ni acadèmica en esta llengua, ni han destacat en les lletres o ensenyança en matèria llingüística, ni tenen producció reconeguda en valencià.

5. És inacceptable que la AVL qüestione el nom de la llengua valenciana quan una Llei Orgànica de consens i norma bàsica de convivència com és l'Estatut d'Autonomia li dona el nom oficial de “idioma valencià”, denominació que arreplega, junt a la de “llengua valenciana” la Llei d'Us i Ensenyança del Valencià de 1983, denominació esta avalada per la tradició històrica valenciana que mai utilisa la AVL.

7. Nos reafirmem en el contingut del “Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana”, firmat per les principals entitats i editorials valencianistes, presentat al Govern Valencià i a la AVL el 30-3-2004 i exigim que les característiques llingüístiques genuïnes valencianes que en ell s'arrepleguen siguen alçades a la categoria de norma per la AVL si es vol conseguir un consens i una acceptació de la AVL per part del valencianisme cultural.

9. És inacceptable que la AVL faça del valencià una dialecte del català per mig de la fòrmula dels doblets o opcions a on s'oferix generalment primer la forma catalana i seguidament la valenciana. Açò no sols dialectalisa al valencià sino que confon i dificulta el seu aprenentage i procés de normativisació i normalisació, en un intent absurt d'introduir i fer oficials les formes catalanes en territori valencià.

Dictamen de la AVL

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que naixqué d'un pacte polític (CiU-PP), va emetre un dictamen el 9 de febrer de l'any 2005 en el qual negava a la llengua valenciana la seua autoctonia i independència:

... la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autónomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)...

... és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d'autonomia de Catalunya i les Illes Balears...

Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), en data 14 de febrer de 2005, publicà en la prensa un document titulat Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana, que, entre coses, dia lo següent:

La RACV, vist i estudiat el dictamen de l'AVL sobre la llengua valenciana, mostra el seu desacort pels següents motius: 1.- El dictamen fonamenta la seua existència en una premissa falsa, quan afirma que ni l'Estatut d'Autonomia ni la Llei d'Us i Ensenyança del Valencià definiren l'identitat o entitat del valencià. Contràriament a lo que diu el dictamen, el fet que l'Estatut parle d'idioma valencià i la Llei d'Us de llengua valenciana sí equival a dir que el valencià és una llengua i que esta llengua no és la mateixa que la catalana, perque els conceptes de llengua o idioma definixen l'entitat i l'identitat del valencià i exclouen els conceptes de variant o dialecte; aixina ho entenem des de la RACV i aixina ho ha entés tot el poble valencià.

El dictamen confon coses que en filologia estan ben definides com és el concepte de llengua, parlar i sistema o diasistema. Tots els territoris mencionats més tota Occitània formen part d'un sistema llingüístic, el sistema occitanorromànic i dins d'ell unes variants s'alçaren a la categoria de llengua en un prestigi lliterari, en primer lloc l'occità en la lliteratura trobadoresca, en segon lloc el valencià en el Sigle d'Or del s. XV i en tercer lloc els catalans en la Renaixença, els atres parlars, sense tradició lliterària queden com a variants i algun, com el mallorquí, ha assumit la seua anexió al català, segons l'Estatut d'Autonomia balear.

Modificació de l'Estatut

Comunicat de la RACV

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d'octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes durant el periodo de presentació d'esmenes al text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:

"Esmena. Supressió de qualsevo referència a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en el text del nou estatut". Justificació. L'únic Estatut que fins a hores d'ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d'autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l'existència de cap d'entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar.

L'AVL, nega la substantivitat de l'idioma la normativa del qual, ara en l'Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005).

Esmena. Per al cas de no acceptar-se l'anterior esmena es propon, encara que sent contraris a l'existència de l'AVL:

Substitució del carácter normatiu de l'Acadèmia pel seu carácter consultiu, i supressió de l'obligatorietat de les seues normes per a les administracions públiques.

Dins de la Secció en la qual es regulen les funcions de l'AVL s'inclouen institucions tan importants com el Consell Valencià de Cultura, el Comité Econòmic i Social, i el Consell Jurídic Consultiu, i tots ells tenen carácter consultiu.

Establir el carácter obligatori de la normativa de l'AVL en les administracions públiques de la Comunitat Valenciana pot ser, com s'ha indicat en la justificació de l'esmena anterior, inconstitucional, i donar lloc a recursos d'ampar...

En l'any 2006, el PPCV, baix el govern de Francisco Camps, aprovà la reforma de l'Estatut d'Autonomia que incloïa a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, 2005, que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les Corts Valencianes i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).

Presuposts de la Generalitat Valenciana

Des de l'any 2006 en que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s'incorporà a l'Estatut valencià apareix la AVL tots els anys en els presuposts de la Generalitat Valenciana en la corresponent dotació econòmica (per eixemple, en els presuposts de l'any 2009 apareix la AVL en una dotació econòmica de 4,33 millons d'euros i en els presuposts de l'any 2019 apareix la AVL en una dotació econòmica de 3,39 millons d'euros).

Segons l'associació Junts front a l'AVL, des de la seua creació en 1999 fins a l'any 2019, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua supera els 65,7 millons d'euros gastats en salaris dels propis acadèmics, edicions de llibres i campanyes en favor del català.

Acadèmics

Ascensió Figueres Górriz (anterior Presidenta)
Pere Maria Orts i Bosch
Rafael Alemany Ferrer
Manuel Pérez Saldanya
Juan Alfonso Gil Albors
Miquel Navarro Sorní
Xavier Casp Verger
Alfred Ayza Roca
Maria Soledat González Felip
Ricard Bellveser Icardo
Josep Lluís Doménech Zornoza
Vicent Gascón Pelegrí
Ramón Ferrer Navarro (A) (anterior President)
Artur Ahuir López (A)
Angel Calpe Climent (A)
Verónica Cantó Doménech (A)(actual Presidenta)
Emili Casanova Herrero (A)
Jordi Colomina Castanyer (A)
Antoni Ferrando Francés (A)
Albert Hauf Valls (A)
Lluís Meseguer Pallarés (A)
Josep Palomero i Almela (A)
Honorat Ros Pardo (A)
Alfons Vila Moreno (A)
Ramón Arnau García
Carme Barceló Torres
Eduard Mira González (A)

2016 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)

Inma Cerdà Sanchis (A)
Josep Martínes Peres (A)
Carme Miquel Diego
Abelard Saragossà Alba (A)
Joan Francesc Mira i Casterà (A)
Brauli Montoya Abat (A)
Rafael Ramos Alfajarín (A)

2017 - Nomenats per la pròpia AVL

Maria Isabel Guardiola (A)

(A) Actuals acadèmics.

Reacció de l'Institut d'Estudis Catalans a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) mostrà les seues prevencions a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per mig d'una declaració (Declaració de l'Institut d'Estudis Catalans davant la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) aprovada en una sessió celebrada el 18 de juny de 2001. Entre atres coses, afirma que és un fet que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer es parla una sola llengua, nomenada per la romanística internacional llengua catalana; que l'IEC és l'entitat normativa per a tots els territoris a on es parla eixa llengua; i que només des de la premissa de "l'unitat de la llengua" (és dir, l'unitat de les llengües valenciana i catalana), l'institució catalana estaria disposta a colaborar en l'AVL.

Cites

Un eixemple de la trampa en la que caigué el valencianisme quan la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:

¿Que opina voste de l'Academia Valenciana de la Llengua?

Per a mi es, en totes les reserves, una esperança per arribar a un acort i que siga la defensora de la llengua valenciana.

¿Per que te eixa esperança?

La presencia de persones com Ramon Ferrer o Xavier Casp, personalment, me garantixen serietat. Si ells no estigueren pensaria una cosa totalment distinta. Mentres estiguen dins yo confiare en l'Academia, pero si se'n van deixare de confiar.

Entrevista a María Consuelo Reyna (Lo Rat, Nova Epoca. Octubre/Novembre 2001)

Joan Vanrell, president de l'Acadèmia de la Llengua Balear, comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:

En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!

Baleares y Valencia, moneda de cambio, per Juan Vanrell (La Razón, 27.11.2004)

El 25 de juny de 1998 el President Eduardo Zaplana, lider del PP, pacta un text en Joan Romero, lider del PSPV, al voltant de la naturalea de la llengua autoctona. El document aludix directament a l'unitat de la llengua al dir que:

"el valencià forma part del sistema llingüístic propi dels territoris hispànics de l'antiga Corona d´Aragó"

El 19 de juliol de 1998 Levante publicava l'artícul 'Los sastres del dictamen' (E. Aigües i V. Romero) a on denunciava clarament el paper esencial que CiU havia tingut en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i facilitava els noms dels polítics que intervingueren en la 'resolució' del conflicte llingüístic valencià: Pujol, Aznar, Zaplana i Romero, en el seu eixercit de negociadors.

O siga, el destí de la Llengua Valenciana fon votat en l'almoneda de la política barataria:

Aznar estava en minoria i necessitava els vots de Pujol. Una volta més la Llengua Valenciana serví de moneda de canvi. I aixina, el Partit Popular en majoria absoluta, i contradient lo que fins ad eixe moment havia defés, entregà la normalisació de la Llengua Valenciana, precisament als que tenen el comés de destruir-la: a catalans i catalanistes.

¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d´una llengua. Segles XIX i XX, per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)

Y es que, efectivamente, el problema de la Lengua Valenciana no es una cuestión científica, ni histórica, ni filológica, sino exclusivamente política. Nadie hasta hace cuatro días, se ha cuestionado la identidad de nuestro idioma valenciano, así lo reconocieron nuestros clásicos, lo ratificaron personajes como: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Juan de Valdés, etc., y catalanes que tuvieron que escribir sus obras en lengua valenciana, porque era la más culta de su época, ya que el catalán se debatía en la nada: Eximenis, Bonlabi, Amiguet u Onofre Pou, por ejemplo. Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.

Las tribulaciones de la RAE per Joan Ignaci Culla

S'ha fet públic un acort entre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i la 'Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears' en el que s'afirma que «les tres institucions assumeixen la unitat de la llengua catalana, anomenada valencià en el territori de la Comunitat Valenciana». La decisió ha provocat estupor en els (pocs) seguidors que, de bona fe, encara creuen que la AVL supon un punt d'encontre «sense vencedors ni vençuts» entre diferents sensibilitats, i dona la raó als que, des de fa més de vint anys, han vist clar que la creació d'eixa entitat no suponia més que una manera de llegalisar 'en diferit' lo que en el moment de la seua conformació era inviable a nivell social. Açò és: l'acceptació acrítica i sumissa de que el valencià és un dialecte de la llengua catalana, contra l'història lliterària dels valencians i contra la seua consciència sociollingüística majoritària, que sempre ha considerat al valencià i el català com a modalitats llingüístiques en personalitat pròpia i a un mateix nivell, encara que estructuralment emparentades, com també ho estan en atres idiomes del seu entorn.

La sumissió de la AVL, per Òscar Rueda (Las Provincias, 7.2.2020)

Una valencianofòbia a la que pareix apuntar-se l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que en lloc de treballar per defendre el nom i l'entitat de la llengua valenciana, com li mana la seua Llei de Creació, s'ha manifestat en contra d'una sentència que lo que fa, precisament, és blindar llegalment el nom i l'entitat diferenciada del nostre idioma. Una indignació, curiosament, que no mostra la AVL quan accepta acríticament que s'implanten models idiomàtics que accentuen l'assimilació del valencià pel català, promoguts per atres instàncies administratives que suplanten les seues competències.

Comunicat de Lo Rat Penat sobre la sentència del TS i l'actitut de la AVL (1.7.2020)

Notícies en prensa

Coalició Valenciana denuncià en prensa el Pacte de Reus i la creació de la AVL

La AVLl sentencia a mort la llengua dels valencians.

El Palleter. Bolleti d'informacio valencianista (nº 1, setembre 2001)

Greus irregularitats envolten el bateig de la AVLl. La AVLl es el primer pas per a canviar el nom de la llengua dels valencians en la reforma de l'Estatut d'Autonomia. La AVLl va en contra de la seua propia Llei perque s'hauria d'haver compost fa dos anys. Els 21 academics cobraran 9.200.000 de pessetes, cosa que va en contra de la Llei. Unió Valenciana recorrerà als tribunals. El CVC no accepta que els academics cobren.

El Palleter. Bolleti d'informacio valencianista (nº 1, setembre 2001)

Modificació de la normativa de la AVL

La creació de la AVL no ha contentat ni ad uns ni ad atres. El valencianisme considera que ya existix una entitat normativa de la llengua valenciana, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en la seua Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes, una entitat centenària que durant la seua existència, entre atres coses, s'ha dedicat a l'estudi, conreu i l'elaboració de documents relacionats en la llengua valenciana (Gramàtica, ortografia, vocabularis, diccionaris, flexió verbal, traductor, corrector, etc...). El pancatalanisme també rebuja la AVL perque diu que ya està l'Institut d'Estudis Catalans, no és necessari una atra entitat per a codificar, segons ells, la llengua catalana.

Castelló obvia a la AVL y reconoce la autoridad del IEC en el aniversario de Les Normes del 32.

(Levante-EMV, 22.12.2002)

Sobre el Pacte de Reus:

Jordi Pujol: "Zaplana dijo que se reconocería la unidad de la lengua creando la AVL y cumplió.

(Levante-EMV, 30.11.2004)]

Fernando Villalonga (Primer Conseller de Cultura del PP en la Comunidad Valenciana): "Zaplana ya había asumido la unidad de la lengua antes de la reunión en Reus con Pujol"... "Yo redacté el documento de Reus que firmaron el Gobierno Valenciano y la Generalitat Catalana, donde se pactó la unidad lingüística"

(Las Provincias, 9.12.2004)

Francisco Camps celebró una entrevista secreta con Pujol en plena crisis de la Academia.

(Levante-EMV, 8.3.2005)

González Pons (Actual portavoz del gobierno del PP en la Comunidad Valenciana)se reúne en Barcelona el sábado 8 de enero con Joan Rigol (CiU), Ernest Maragall (PSC) y Josep Bargalló (ERC).

(Levante-EMV, 13.3.2005)

Sobre el dictamen de la AVL:

La AVL dictamina que el valenciano y el catalán son la misma lengua. Los académicos resaltan que el pueblo valenciano tiene "unas señas d'identidad propias que percibimos diferenciadas de las de otros pueblos que utilizan nuestra lengua... González Pons asegura que el contenido del consenso "avala la posición" del Gobierno de la Generalitat.

(Heraldo de Castellón, 10.2.2005)

Sobre un informe de l'Unió Europea, que a continuació referenciem:

Un informe de la UE destaca la identidad propia del valenciano frente al catalán. El Consejo de Europa cree que mantienen una relación como el portugués y el brasileño.

(Las Provincias, 22.9.2005)

La resposta de la AVL en la prensa:

La Acadèmia se dirigirá al Consejo de Europa para que reconozca la unidad de la lengua. El ente normativo cuestiona el informe que hace tan sólo una semana elogió el Consell.

(Las Provincias, 1.10.2005)

La AVL sobre el topònim del Cap i Casal:

La AVL estudia el mayor uso de "Valéncia". La mayoría de valencianoparlantes pronuncia el topónimo de la ciudad con acento cerrado, en lugar del oficial "València".

(La Razón, 20.6.2006)

Declaració institucional de la AVL als polítics valencians:

La AVL lamenta que baixe l'us del valencià i propon potenciar el català. L'ent fa una declaració institucional als polítics per a multiplicar els esforços catalanisadors.

(Valéncia Hui, 30.6.2007)

Xavier Casp

En juny de l'any 2001 l'escritor i poeta Xavier Casp accepta entrar, despuix de moltes reticències, en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, fet que li supongué l'enemistat de certs sectors proclius al valencianisme llingüístic que ell mateix havia promogut en els anys huitanta. Fon acusat de traïdor en una concentració de valencianistes el 15 de juny del 2001 a les portes de la sèu de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

No obstant, poc més d'un any despuix, el 10 de setembre del 2002 presentà la seua dimissió com a membre de la AVL, aduint motius de salut. La seua salut empijorà gradualment fins a la seua mort, que li va sobrevindre quan estava en una etapa de recuperació de la malaltia, i treballava en les seues obres completes.

Acadèmia de la llengua. Casp afirma que "si un académico no cree en la lengua valenciana no debe estar en la AVL". El escritor dice que las editoriales catalanas quieren "aniquilarla" para tener más mercado. El poeta llama "fascistas" a los que le acusaron de catalanista por entrar en la AVL.

(Levante-EMV, 23.9.2002)

... la AVL "ha nacido" para defender la singularidad del valenciano, por lo que "si hay algún académico que no cree en la personalidad de la lengua valenciana no debería estar en la Academia" y los académicos "aunque crean en la unidad de la lengua no pueden manifestarlo". En este punto, el poeta desvela que hay "discusiones" en el seno de la AVL porque "varios académicos tienen el prejuicio de que la lengua es una, la catalana, y ya está"... Para Casp la AVL debería "limpiar la lengua valenciana de palabras extrañas, que nadie del pueblo emplea". Así defiende que la ortografía "ha de estar al servicio de lo que se habla, no lo que se habla al servicio de la ortografía.