Diferència entre les revisions de "Lucía Bosè"
(Text reemplaça - ' de a' a ' d'a') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
* ''La señora sin camelias'', (''La signora senza camelie'') ([[1953]]) de [[Michelangelo Antonioni]]. | * ''La señora sin camelias'', (''La signora senza camelie'') ([[1953]]) de [[Michelangelo Antonioni]]. | ||
* ''Traicionada'' (''Tradita'') ([[1954]]) de [[Mario Bonnard]]. | * ''Traicionada'' (''Tradita'') ([[1954]]) de [[Mario Bonnard]]. | ||
| − | * ''Sinfonía | + | * ''Sinfonía d'amor'' (Sinfonia d'amore) ([[1954]]) de [[Glauco Pellegrini]]. |
* ''[[Muerte de un ciclista]]'' ([[1955]]) de [[Juan Antonio Bardem]]. | * ''[[Muerte de un ciclista]]'' ([[1955]]) de [[Juan Antonio Bardem]]. | ||
* ''Así es la aurora'', (''Cela s’appelle l’aurore'') ([[1955]]) de [[Luis Buñuel]]. | * ''Así es la aurora'', (''Cela s’appelle l’aurore'') ([[1955]]) de [[Luis Buñuel]]. | ||
Revisió de 03:00 30 nov 2021
Lucía Borloni Bosè (Milà, 28 de giner de 1931 - Segòvia, 23 de març de 2020). Fon una actriu italiana resident en Espanya.
Des dels seus començos com a Miss Itàlia en l'any 1947, Lucía Bosè, musa del neorealisme italià, va actuar en diferents películes italianes i en algunes películes espanyoles.
Va ser la matriarca d'una coneguda saga d'artistes, com el cantant Miguel Bosè, l'actriu Paola Dominguín o la modele i cantant Bimba Bosè.
L'1 de març de l'any 1955, Lucía Bosè es va casar per lo civil en el célebre torero espanyol Luis Miguel Dominguín, en Las Vegas (Estats Units), i el 16 d'octubre de 1955 ho varen fer per l'Iglésia, en Espanya. El torero i l'actriu varen tindre tres fills: Miguel (que adoptaria el nom artístic de Miguel Bosé, 3 d'abril de 1956), Lucía (que adoptaria el nom artístic de Lucía Dominguín, 19 d'agost de 1957) i Paola (que adoptaria el nom artístic de Paola Dominguín, 5 de novembre de 1960), i dèu nets: Bimba Bosé (1975-2017), Olfo (1980), Jara i Lucía (els quatre, fills de Lucía Dominguín), Nicolás Coronat (1988) i Ànima Sofia Villalta (1997) (abdós fills de Paola Dominguín) i Diego, Tadeo, Ivo i Telmo (els quatre naixcuts per gestació subrogada, fills de Miguel Bosé).
Filmografía
- Non c'è pace tra gli ulivi (1950) de Giuseppe de Santis.
- Crónica de un amor, (Cronaca di un amore) (1950) de Michelangelo Antonioni.
- Roma hora 11, (Roma ora 11) (1951) de Giuseppe de Santis.
- París, siempre París, (Parigi è sempre Parigi) de Luciano Emmer.
- La señora sin camelias, (La signora senza camelie) (1953) de Michelangelo Antonioni.
- Traicionada (Tradita) (1954) de Mario Bonnard.
- Sinfonía d'amor (Sinfonia d'amore) (1954) de Glauco Pellegrini.
- Muerte de un ciclista (1955) de Juan Antonio Bardem.
- Así es la aurora, (Cela s’appelle l’aurore) (1955) de Luis Buñuel.
- El testamento de Orfeo, (Le testament d’Orphée) (1960) de Jean Cocteau.
- Nocturno 29 (1968) de Pere Portabella.
- Metello (1969) de Mauro Bolognini.
- Satiricón, (Fellini Satyricon) (1969) de Federico Fellini.
- Del amor y otras soledades (1969) de Basilio Martín Patiño.
- Jutrzenka, un invierno en Mallorca, (1970) de Jaime Camino.
- La casa de las palomas (1972) de Claudio Guerin.
- Ceremonia sangrienta (1973) de Jorge Grau.
- Vera, un cuento cruel (1973) de Josefina Molina.
- Nathalie Granger (Nathalie Granger) (1974) de Marguerite Duras.
- Los viajes escolares (1974) de Jaime Chávarri.
- Manchas de sangre en un coche nuevo (1975) de Antonio Mercero.
- Lumière (1976) de Jeanne Moreau.
- Violanta (1977) de Daniel Schmid.
- Crónica de una muerte anunciada, (Cronaca di una morte annunciata) (1987) de Francesco Rosi.
- Brumal (1988) de Cristina Andreu.
- El niño de la luna (1988) de Agustín Villaronga.
- El último harén (Harem Suare) (1999) de Ferzan Ozpetek.
- A propósito de Buñuel (2000) de José Luis López-Linares.
- Alfonsina y el mar (2013) de David Sordella.