Diferència entre les revisions de "Ceba"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Cultiu de la ceba == | == Cultiu de la ceba == | ||
| + | |||
| + | [[File:Field with onions.jpg|thumb|right|200px|<center>Camp de cebes</center>]] | ||
Té una forta resistència a la secada encara que no li pot faltar l'[[aigua]] durant l'engrandiment del bulp. Quan es fa en règim de secà, per tal d'aprofitar els mesos habitualment menys secs, s'utilisen les varietats primerenques que ya es cullen en [[maig]] o en [[juny]] abans de les fortes calors de l'[[estiu]]. Si les cebes passen una excessiva penúria d'aigua resulten molt coents i en bulp poc desenrollat. | Té una forta resistència a la secada encara que no li pot faltar l'[[aigua]] durant l'engrandiment del bulp. Quan es fa en règim de secà, per tal d'aprofitar els mesos habitualment menys secs, s'utilisen les varietats primerenques que ya es cullen en [[maig]] o en [[juny]] abans de les fortes calors de l'[[estiu]]. Si les cebes passen una excessiva penúria d'aigua resulten molt coents i en bulp poc desenrollat. | ||
Revisió de 21:43 16 maig 2021
La ceba (Allium cepa L. ) és una planta herbàcea bulbosa de la família de les tiliàcees.
Particularitats
Originària d'Àsia central, actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrànea. Té un únic bulp gran, de forma ovoide. El seu desenroll és bienal i arriba fins a 1 m de llargària. Les seues fulles són semicilíndriques i naixen d'un bulp subterràneu, proveït d'arrels superficials. El seu brot és erecte i habitualment s'origina en el segon any de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbela de flors blanques o rosades. Al ser tallat, el bulp desprén un oli volàtil sulfurat que produïx llagrimeig per irritació de la conjuntiva. Utilisada primordialment en la gastronomia, de manera secundària la ceba també té fama com a planta medicinal, i ha estat utilisada en el tractament de l'asma, la diabetis, la hipertensió, etc.
Cultiu de la ceba
Té una forta resistència a la secada encara que no li pot faltar l'aigua durant l'engrandiment del bulp. Quan es fa en règim de secà, per tal d'aprofitar els mesos habitualment menys secs, s'utilisen les varietats primerenques que ya es cullen en maig o en juny abans de les fortes calors de l'estiu. Si les cebes passen una excessiva penúria d'aigua resulten molt coents i en bulp poc desenrollat.
Actualment en agricultura extensiva es sembra directa pero tradicionalment es fea un planter que es transplantava al cap d'uns dos mesos a finals de l'autumne o a finals d'hivern i principi de primavera. Un problema fisiològic molt corrent és que algunes cebes s'"espiguen" (creix el tàlem floral) quan passen fret a l'hivern i llavors ya no fan el bulp.
Components actius principals
Els principals components són (entre paréntesis, les cantitats aproximades en 100 gr. de ceba):
• Minerals: conté principalment potassi, fòsfor,calci, magnesi, sodi, sofre i, en cantitats menors, ferro, manganés, zinc, coure i seleni.
• Vitamines: C , E , K , B1, B2, B3, B6, B9.
• Oli essencial en molts components sulfurosos.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/All de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.