Diferència entre les revisions de "José Cano Coloma"
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
== Mare de Deu dels Desamparats == | == Mare de Deu dels Desamparats == | ||
| − | {{Cita|El [[21 de juliol]] de 1936 una gentada, enfurida pel colp militar del [[18 de juliol]], s'estava reunint en la plaça de la Mare de Deu, i diversos exaltats llançaven arengues per a que entraren a la Basilica de la Mare de Deu i la cremaren. Havia un grup de guardies civils i alguns milicians que intentaven posar orde a aquells exaltats, eren molt pocs per a parar aquell viver de gent, i es llavors quan sorgi la figura de l'alcalde Cano Coloma. Este junt al rector de l'Universitat el Dr. Peset Aleixandre i l'arquitecte [[Francesc Xavier Goerlich]], intentaren per tots els mijos evitar que se cremara la Basilica en la Mare de Deu dins; la catedral i els Sants Joans junt a unes atres iglesies ya havien segut incendiades.}} | + | {{Cita|El [[21 de juliol]] de 1936 una gentada, enfurida pel colp militar del [[18 de juliol]], s'estava reunint en la plaça de la Mare de Deu, i diversos exaltats llançaven arengues per a que entraren a la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basilica de la Mare de Deu]] i la cremaren. Havia un grup de guardies civils i alguns milicians que intentaven posar orde a aquells exaltats, eren molt pocs per a parar aquell viver de gent, i es llavors quan sorgi la figura de l'alcalde Cano Coloma. Este junt al rector de l'Universitat el Dr. Peset Aleixandre i l'arquitecte [[Francesc Xavier Goerlich]], intentaren per tots els mijos evitar que se cremara la Basilica en la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Deu]] dins; la catedral i els Sants Joans junt a unes atres iglesies ya havien segut incendiades.}} |
{{Cita|Salvem a la Mare de Deu, apaguem el foc i deixem un piquet per a que ningu entre.}} | {{Cita|Salvem a la Mare de Deu, apaguem el foc i deixem un piquet per a que ningu entre.}} | ||
Revisió de 17:21 14 jun 2020
| Josep Cano Coloma | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat i polític | ||
| Naiximent: | 1902 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1967 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
José o Josep Cano Coloma (Valéncia, 1902 - † 1967) fon un advocat i polític valencià. Fon l'alcalde de la ciutat de Valéncia durant la Segona República i la guerra civil espanyola (des de març de 1936 fins a febrer de 1937).
Biografia
Josep Coloma fon advocat de professió. En les Corts de l'any 1931 fon diputat pel Partit Republicà Radical i anteriorment havia segut regidor de l'Ajuntament de Valéncia, en el periodo març 1936 - febrer 1937; i fon elegit Alcalde de Valencia, apenes un any, com a representant d'Esquerra Republicana.
Quan fon triat com a diputat era regidor de Valéncia i lletrat assessor dels ajuntaments d'Albal i El Puig. Dos dies despuix d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, va posar per damunt del partidisme el seu servici, al donar-se conte que estaven assaltant i cremant els temples, com la Real Basílica, de la ciutat, envià la Guàrdia Civil i a la brigada de Bombers i va amagar l'image de la Mare de Deu dels Desamparats en l'Ajuntament del Cap i Casal, d'esta manera va evitar que fora destruïda. Se va emportar l'image de la Verge i tot lo que havia per terra tirat i ho va tindre tapiat en l'Ajuntament durant el temps que va durar la guerra del 1936.
Empresonat
Passat un temps, quan no era alcalde i trobant-se en la ciutat de Barcelona fon detingut pel Servici d'Informació Militar(SIM) de la República; se li acusava d'ajudar als sublevats, fon empresonat i abans d'acabar la guerra civil fon lliberat.
Josep Cano tornà a Valencia i al poc temps fon detingut per l'eixercit de Franco, compareixent davant d'un tribunal de guerra i esta volta baix l'acusacio de “auxili a la rebelio”. La sentencia li fon comunicada el 28 de setembre de 1939, fon condenat a vint anys de presó, la pena la complí al principi en Valencia, posteriorment fon traslladat a Andalusia i passat un temps a Guipúscoa d'a on se fugà en 1943.
Vixqué amagat durant set anys en la ciutat de Valéncia. Estant amagat se li jujà novament, esta volta pel TERM, “Tribunal de Repressió a la Francmaçoneria i el Comunisme”. Cano Coloma havia pertanygut a la Lliga Francmaçònica de Valéncia (Va pertànyer a la maçoneria en el nom simbòlic de "Gai"), el juí es declarà en suspens al no estar l'acusat present.
En l'any 1950 es decretà una amnistia parcial i estant amagat decidi presentar-se, pero el TERM reobrí el cas per francmaçó i se li condenà a dotze anys i un dia, de reclusió menor, ademés de cinc anys d'inhabilitació de la seua professio d'advocat. Passats uns mesos se li alçà parcialment la pena d'inhabilitació i se li permeté que complira l'arrest en el seu domicili. Fon rehabilitat com a advocat.
Mare de Deu dels Desamparats
- Extracte de l'artícul "Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu" de J. Morales en la web d'Accio Nacionalista Valenciana.
Reconeiximents
Té un carrer dedicat en la ciutat de Valéncia, paralel al Carrer de la Serreria.
Bibliografia
- RAMÍREZ, Néstor. José Cano Coloma Vents contraris. Recuerdos autobiográficos de José Cano Coloma Valéncia: Ajuntament, 1983. ISBN: 84-500-9498-4
Enllaços externs
- En recort de Cano Coloma - Levante-EMV
- Els republicans que salvaren la Mare de Deu dels Desamparats - Levante-EMV
- Mapa del Carrer Alcalde Cano Coloma
- Diccionari biogràfic de polítics valencians (1810-2005)
- Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu per J.Morales - Accio Nacionalista Valenciana
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul José_Cano_Coloma.wikipedia.org/wiki/{{{2}}} de la Wikipedia en [[Idioma no definit en la plantilla {{getlang}}, afegix-lo]], baix llicència Creative Commons-BY-SA.