Diferència entre les revisions de "José Cano Coloma"

Revisió de 17:18 14 jun 2020

Josep Cano Coloma


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Advocat i polític
Naiximent:	1902
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	1967
Lloc de defunció:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

José o Josep Cano Coloma (Valéncia, 1902 - † 1967) fon un advocat i polític valencià. Fon l'alcalde de la ciutat de Valéncia durant la Segona República i la guerra civil espanyola (des de març de 1936 fins a febrer de 1937).

Biografia

Josep Coloma fon advocat de professió. En les Corts de l'any 1931 fon diputat pel Partit Republicà Radical i anteriorment havia segut regidor de l'Ajuntament de Valéncia, en el periodo març 1936 - febrer 1937; i fon elegit Alcalde de Valencia, apenes un any, com a representant d'Esquerra Republicana.

Quan fon triat com a diputat era regidor de Valéncia i lletrat assessor dels ajuntaments d'Albal i El Puig. Dos dies despuix d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, va posar per damunt del partidisme el seu servici, al donar-se conte que estaven assaltant i cremant els temples, com la Real Basílica, de la ciutat, envià la Guàrdia Civil i a la brigada de Bombers i va amagar l'image de la Mare de Deu dels Desamparats en l'Ajuntament del Cap i Casal, d'esta manera va evitar que fora destruïda. Se va emportar l'image de la Verge i tot lo que havia per terra tirat i ho va tindre tapiat en l'Ajuntament durant el temps que va durar la guerra del 1936.

Empresonat

Passat un temps, quan no era alcalde i trobant-se en la ciutat de Barcelona fon detingut pel Servici d'Informació Militar(SIM) de la República; se li acusava d'ajudar als sublevats, fon empresonat i abans d'acabar la guerra civil fon lliberat.

Josep Cano tornà a Valencia i al poc temps fon detingut per l'eixercit de Franco, compareixent davant d'un tribunal de guerra i esta volta baix l'acusacio de “auxili a la rebelio”. La sentencia li fon comunicada el 28 de setembre de 1939, fon condenat a vint anys de presó, la pena la complí al principi en Valencia, posteriorment fon traslladat a Andalusia i passat un temps a Guipúscoa d'a on se fugà en 1943.

Vixqué amagat durant set anys en la ciutat de Valéncia. Estant amagat se li jujà novament, esta volta pel TERM, “Tribunal de Repressió a la Francmaçoneria i el Comunisme”. Cano Coloma havia pertanygut a la Lliga Francmaçònica de Valéncia (Va pertànyer a la maçoneria en el nom simbòlic de "Gai"), el juí es declarà en suspens al no estar l'acusat present.

En l'any 1950 es decretà una amnistia parcial i estant amagat decidi presentar-se, pero el TERM reobrí el cas per francmaçó i se li condenà a dotze anys i un dia, de reclusió menor, ademés de cinc anys d'inhabilitació de la seua professio d'advocat. Passats uns mesos se li alçà parcialment la pena d'inhabilitació i se li permeté que complira l'arrest en el seu domicili. Fon rehabilitat com a advocat.

Mare de Deu dels Desamparats

El 21 de juliol de 1936 una gentada, enfurida pel colp militar del 18 de juliol, s'estava reunint en la plaça de la Mare de Deu, i diversos exaltats llançaven arengues per a que entraren a la Basilica de la Mare de Deu i la cremaren. Havia un grup de guardies civils i alguns milicians que intentaven posar orde a aquells exaltats, eren molt pocs per a parar aquell viver de gent, i es llavors quan sorgi la figura de l'alcalde Cano Coloma. Este junt al rector de l'Universitat el Dr. Peset Aleixandre i l'arquitecte Francesc Xavier Goerlich, intentaren per tots els mijos evitar que se cremara la Basilica en la Mare de Deu dins; la catedral i els Sants Joans junt a unes atres iglesies ya havien segut incendiades.

Salvem a la Mare de Deu, apaguem el foc i deixem un piquet per a que ningu entre.

Josep Cano Coloma i Vicent Peset Aleixandre foren dos homens valencians, republicans, que en valentia i exponent la seua integritat fisica, donaren la cara per a salvar de l'image de la Mare de Deu dels Desamparats de ser destruida per uns exaltats. Cano Coloma fon perseguit per les dos faccions i el Dr. Peset terminà sent fusilat pels vencedors.

Extracte de l'artícul "Josep Cano Coloma, l'alcalde que salvà a la Mare de Deu" de J. Morales en la web d'Accio Nacionalista Valenciana.

Reconeiximents

Té un carrer dedicat en la ciutat de Valéncia, paralel al Carrer de la Serreria.

Bibliografia

RAMÍREZ, Néstor. José Cano Coloma Vents contraris. Recuerdos autobiográficos de José Cano Coloma Valéncia: Ajuntament, 1983. ISBN: 84-500-9498-4

Enllaços externs

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul José_Cano_Coloma.wikipedia.org/wiki/{{{2}}} de la Wikipedia en [[Idioma no definit en la plantilla {{getlang}}, afegix-lo]], baix llicència Creative Commons-BY-SA.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+{{Biografia|
+| nom = Josep Cano Coloma
+| image =
+| peu =
+| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
+| ocupació = Advocat i polític
+| data_naix = [[1902]]
+| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+| data_mort = [[1967]]
+| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+}}
 '''José o Josep Cano Coloma''' ([[Valéncia]], [[1902]] - † [[1967]]) fon un advocat i [[polític]] [[Valencians|valencià]]. Fon l'[[alcalde de Valéncia|alcalde]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] i la [[guerra civil espanyola]] (des de març de [[1936]] fins a febrer de [[1937]]).