Anfós Ramon

Anfós Ramon

300px
Naiximent	28 de març de 1924 Valéncia
Mort	17 de juny de 2014 Valéncia
Activitat	Poeta i escritor
Nacionalitat	Espanya
Periodo	Sigle XX
Moviment	Neorrealisme
Obres principals	A tres carrers

Anfós Ramon i Garcia (Russafa, Valéncia, 28 de març de 1924 - Valéncia, 17 de juny de 2014) fon un poeta i escritor valencià en llengua valenciana.

La seua formació lliterària l'adquirix a nivell de poble, sense més títuls, donant-li més valor a la seua condició d'autotidacta. Poeta vocacional que comença a fer versos des de molt jove i utilisa en casi tota la seua obra, la llengua valenciana. Ha segut considerat com un dels més grans poetes que ha donat la llengua valenciana. La seua obra ha segut arreplegada en antologies i catàlecs i ha segut traduïda a l'anglés i musicada per cantautors com Vicent Savall.

Llengua

La seua obra està escrita casi al cent per cent en llengua valenciana, pero també ha fet incursions en castellà, guanyant les Flors Naturals de Montanejos, Chest, Enguera i Alboraig.

Prensa

Va formar part de la redacció del desaparegut diari "Al dia", en la seua primera época, dedicat exclusivament a l'informació econòmica i que dirigia don Marti Dominguez, tenint com antecedent el semanari "Valencia-fruits".

Atres càrrecs i honors

Anfos Ramon en Manuel Latorre

Fon director de "La Noche Eucarística", vicepresident de "Lo Rat Penat" i president de la Secció de Jocs Florals, durant onze anys.

Se li concedí el títul de "Caballer de la Poesia", per l'Associació "Amigos de la Poesia" de Valéncia.

El 13 de decembre de 2002 rebé el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, tercera edició, otorgat per l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. Ademés, en 10 de giner de 2012 ingressà com a Acadèmic d'Honor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Va ser vicepresident de Coalició Valenciana.

És posseïdor del Premi Llealtat del Grup d'Acció Valencianista des de l'any 2008.

L'importància de la seua activitat lliterària l'ha dut a figurar en la "Gran Enciclopedia de la Región Valenciana", aixina com en la "Antology of Valencian Poetry", editada en bilingüe (anglés i valencià), en 1970, per la "Stephen F. Austin State University".

En el llibre de Sanchis Guarner sobre la Renaixença en el Regne de Valéncia, figura classificat en el grup dels "angoixats", de la generació neorrealista. Autor de bon numero de llibres, molts d'ells en premis lliteraris dins de l'àmbit valencià.

Flors Naturals i atres premis

La seua primera Flor Natural, la va obtindre en Algemesí, en 1957. En 1958, va obtindre les de Meliana, Vilanova de Castelló i Puçol, donant-se la circumstància que en esta última població també li donaren la Viola i l'Englantina. En 1959, conseguix la seua primera Flor Natural de Valéncia a més de les de Castelló, Manises, Algemesí, Meliana i Vilanova de Castelló. El premi "Bernat i Baldoví" el conseguí en 10 ocasions.

Premis per orde cronològic:

• 1957: Obtingué la seua primera Flor Natural en Algemesí, seguida de les poblacions de Castelló, Manises, Meliana i Vilanova de Castelló.
• 1959: Conseguix la primera Flor Natural en Valéncia.
• 1963: Premi "Valéncia" de Lliteratura de la Diputació Provincial.
• 1975: Premi "Xavier Casp", Ajuntament de Carlet.
• 1977: Premi "Ciutat de Castelló", concedit per l'Ajuntament de Castelló de la Plana.
• 1982: Premi "Primavera" de l'Associació Cultural i d'Investigació "El Palleter" de Catarroja.
• 1983: Premi "Primavera" de l'Associació Cultural i d'Investigació "El Palleter" de Catarroja.

Llibres

• "A tres carrers". "Premi Valencia" de Lliteratura de la Diputació Provincial, en 1963, Poemes.
• "Sembrarem la veritat". Premi "Xavier Casp", convocat per l'Ajuntament de Carlet en 1975
• "Des de la veu del silenci". Premi "Ciutat de Castelló" en 1977.
• "Exigire la font i el testimoni". Premi "Falla Pintor Andreu" d'Alzira en 1981.
• "I les notes de vidre a la paraula". "Premi Primavera" de l'Associacio Cultural i d'Investigacio "El Palleter" de Catarroja en 1982.
• "Si el vent estrena paraules". "Premi Primavera" de l'Associacio Cultural i d'Investigacio "El Palleter" de Catarroja. 1984.
• "La meua historia exigida". 1990
• "L'espill transparent" . 1993
• "De la nit i les mentires", editat per (AELLVA-ABV). 1993
• "Ofici de paraules". Editat per "Lo Rat Penat" en 1995.
• "La clau del llavi obert". "Premi Valencia" de Poesia, "Roiç de Corella", convocat per l'Ajuntament de Valencia, (1997), publicat en 1999.
• "Rapsodia en carn per dins". Premi "Benvingut Oliver" convocat per l'Ajuntament de Catarroja. 1997. Per qüestions de política, este llibre no s'ha publicat al estar escrit en les normes de la RACV. Editat casi una década despuix per l'Oronella.

Poemes

La casa vella

Yo tinc una casa vella

al poble on em vaig criar.

Tinc un forcat i una rella

i un lligo i una corbella

que saben de treballar.

És una casa que obliga

a recordar als majors:

Una casa molt antiga

que sap del gra i de l'espiga

i de frets i de calors.

I tinc davant el paisage

d'un poble que mira al cel

portant al cor el mensage

d'una llengua que es fa image

i es més dolça que la mel.

Alli tinc un lloc propici

per reviure la costum.

Tinc el recort i l'indici

d'una vida i un ofici

ple de terra i ple de llum.

I tinc el temps de l'escola

i les llibretes en blanc.

Tinc el colom que revola

i el morter i la caçola

i la tauleta i el banc.

Alli tinc el pas primer

i encara el primer desig.

Tinc la flor del taronger

i el joc montat al carrer

i el trinquet i el set i mig.

I perque la meua infancia

està viva en aquell lloc,

ara que ho veig a distancia,

comprenc la seua importància

i em dic per dins a poc a poc:

Yo tinc una casa vella

que em parla del dia clar.

Tinc el blat i la rosella

i un somi entre cella i cella:

Tornar al poble, ¡tornar! ...

Com la sanc feta paraula

Poema de cara al meu poble que està parlant

en veu baixa, quan es hora de forjar a crits

el futur que alguns li neguen, com el fruit

rebordonit li nega a l´arbre la collita.

¡Germans! ¡Germans de terra i de preguntes

que no trobeu resposta com Deu mana!

¡Germans encadenats pel dur silenci

dictat des del poder que ens avasalla!

Ya se, Pare Vicent, que falten hòmens;

que molta gent, deserta; que se cansa

de tanta inhibicio i tanta mentira;

de tanta mala brossa que s´escampa

com un castic de borres o d´injuries

o fills que al fosc reneguen de la patria.

Ya se, bon Sant Vicent, que nostra llengua,

per no sé quins favors, se malbarata,

negant la seua viva trayectoria

i el seu valor que no admet la rebaixa.

Un poble mor, quan mor la seua llengua.

La sanc de l´esperit, es la paraula.

I si la paraula i llengua nos destrocen,

Serem uns morts vivint sense esperança.

I quan la veu del poble en tot el Regne

se torne mes unanim i mes ampla,

podrem cantar units eixa victoria

que el propi orgull ab força nos reclama.

¡Perdona, Sant Vicent, les nostres culpes!

¡Perdona a qui es denigra i a qui estafa!

Que mentres quede un fill bo en esta terra,

¡No ha de morir la llengua valenciana!

Obres colectives

Ha participat en:

• “Ausias des de la Valencia dels 90” (Ajuntament de Catarroja)
• “Clams de Vida” (AELLVA-l’Oronella)
• “Recitals poetics de primavera” (Ajuntament de Valéncia)
• “Recitals poetics Edicions VI-IX” (l’Oronella).
• Colaborà en el llibre “Miquel Adlert. Homenage” (Lo Rat Penat)
• “El pensament valencianiste de Miquel Adlert” (l’Oronella).

Cites

Són tres colors els de nostra Senyera: roig de sanc, groc de sol i blau de cel. I el poble que la du en el cor fidel com un simbol sagrat hui la venera

Anfós Ramon (4.2.2008)

El poble valencià no mereix tindre esta classe de polítics tan despreciables per inofensius, inoperants i descastats, que segurament, per no seguir la doctrina de Jesús, són incapaços de llançar als nous mercaders que estan malbaratant la nostra llengua, història i cultura en el "Temple" d'Espanya.

Puix la llengua valenciana, que és oficial com la castellana, en el nostre Estatut d'Autonomia, en les demés autonomies i institucions nacionals l'han desterrat i, com un insult més, desapareix del mapa. Clar, que tot açò té un principi com totes les coses del món. ¿Quants catedràtics valencians han hagut en les universitats catalanes? Yo crec que cap. En canvi, en els anys 50/60, en l'Universitat de Valéncia hi havia cinc catedràtics catalans! A saber: Reglà, Tarradell, Giralt, Dolç i Ernest Lluch. Ells foren els que deixaren el camp sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapacitats i abandonats polítics valencians no els falta la collita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleria d'Educació, Cultura i Deport o l'Institució Alfons el Magnànim...

I el poble seguix callant i contemplant la destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya ha entrat també en les falles. Per això yo acuse, als militants de l'Opus del Govern, d'incúria, apatia, negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yo no soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i sa total falta d'amor a sa mare Valéncia i a son maltractat poble.

"Yo acuse" (Las Provincias, 12.9.2008) per Anfós Ramon

Enllaços externs

• Anfós Ramon, nou acadèmic d'honor de la RACV. Associació d'Escritors en Llengua Valenciana
• Anfos Ramón: El Poeta Titanic - El Periódico de Valencia
• Anfós Ramon i Garcia - Nostra dolça Llengua Valenciana