Diferència entre les revisions de "Israel"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut')
Llínea 26: Llínea 26:
 
Anys despuix del naiximent del [[sionisme]] polític el [[1897]] i de la [[Declaració de Balfour de 1917]], la [[Lliga de Nacions]] va otorgar al [[Regne Unit]] el [[Mandat Britànic de Palestina]], despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional judia [...] i el desenroll d'institucions d'autogovern, aixina com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió..."<ref>Artícul 2 [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/palmanda.asp The Palestine Mandate]. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]</ref> En [[novembre]] de [[1947]], despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], les [[Nacions Unides]] acordaren la [[Partició de Palestina]], en un estat judeu, un estat àrap, i una [[Jerusalem]] administrada per l'[[ONU]].<ref>{{cite web |url=http://www.yale.edu/lawweb/avalon/un/res181.htm |publisher=Yale University |title=United Nations General Assembly Resolution 181 |accessdate=[[21 d'agost]] de [[2007]] |date=[[29 de novembre]] de [[1947]] |work=The Avalon Project}}</ref>  
 
Anys despuix del naiximent del [[sionisme]] polític el [[1897]] i de la [[Declaració de Balfour de 1917]], la [[Lliga de Nacions]] va otorgar al [[Regne Unit]] el [[Mandat Britànic de Palestina]], despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional judia [...] i el desenroll d'institucions d'autogovern, aixina com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió..."<ref>Artícul 2 [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/palmanda.asp The Palestine Mandate]. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]</ref> En [[novembre]] de [[1947]], despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], les [[Nacions Unides]] acordaren la [[Partició de Palestina]], en un estat judeu, un estat àrap, i una [[Jerusalem]] administrada per l'[[ONU]].<ref>{{cite web |url=http://www.yale.edu/lawweb/avalon/un/res181.htm |publisher=Yale University |title=United Nations General Assembly Resolution 181 |accessdate=[[21 d'agost]] de [[2007]] |date=[[29 de novembre]] de [[1947]] |work=The Avalon Project}}</ref>  
  
Els líders sionistes acceptaren la partició pero els líders àraps la rebujaren, donant inici a la [[Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina]]. Israel declarà la seua independència el [[14 de maig]] de [[1948]], i els estats àraps veïns la atacaren el dia següent. Des de llavors, els països àraps i Israel han tingut diversos conflictes bèlics, i com a conseqüència, Israel controla més [[territoris ocupats per Israel|territoris]] dels que estan estipulats en els [[Acorts d'armistici àrap-israelites de 1949|Acorts d'Armistici de 1949]]. Algunes fronteres internacionals estan disputades, pero Israel ha firmat tractats de pau en [[Egipte]] i [[Jordània]], tot i que els esforços per resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit.
+
Els líders sionistes acceptaren la partició pero els líders àraps la rebujaren, donant inici a la [[Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina]]. Israel declarà la seua independència el [[14 de maig]] de [[1948]], i els estats àraps veïns la atacaren el dia següent. Des de llavors, els països àraps i Israel han tengut diversos conflictes bèlics, i com a conseqüència, Israel controla més [[territoris ocupats per Israel|territoris]] dels que estan estipulats en els [[Acorts d'armistici àrap-israelites de 1949|Acorts d'Armistici de 1949]]. Algunes fronteres internacionals estan disputades, pero Israel ha firmat tractats de pau en [[Egipte]] i [[Jordània]], tot i que els esforços per resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit.
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==

Revisió de 13:30 22 feb 2018

מדינת ישראל
Medinat Yisra’el
دولة إسرائيل
Dawlat ’Isrā'īl
Estat d'Israel
Flag of Israel.svg Emblem of Israel.svg
ISR orthographic.svg

Capital:
Ciutat més poblada:
Forma de Govern:
President:
Llengües:
Ubicació:
Altitut:
Superfície:
Població:
Densitat:
Gentilici:
Moneda:
Prefix Telefònic:
Us Horari:
Domini de Internet:
Membre de:


Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael, en àrap: إسرائيل, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael, en àrap: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mig, localisat en la regió oriental del Mar Mediterràneu. Llimita en el Líban al nort, en Síria al nort-est, en Jordània a l'est i en Egipte al sur-est. Judea, Samària i Gaza són territoris adjacents. Ademés, Israel controla una série de territoris en la ribera oest del riu Jordà. Té costes en el mar Mediterràneu, el golf d'Aqaba (o d'Elat), la mar Morta i el mar de Galilea.

Anys despuix del naiximent del sionisme polític el 1897 i de la Declaració de Balfour de 1917, la Lliga de Nacions va otorgar al Regne Unit el Mandat Britànic de Palestina, despuix de la Primera Guerra Mundial, i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional judia [...] i el desenroll d'institucions d'autogovern, aixina com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió..."[1] En novembre de 1947, despuix de la Segona Guerra Mundial, les Nacions Unides acordaren la Partició de Palestina, en un estat judeu, un estat àrap, i una Jerusalem administrada per l'ONU.[2]

Els líders sionistes acceptaren la partició pero els líders àraps la rebujaren, donant inici a la Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina. Israel declarà la seua independència el 14 de maig de 1948, i els estats àraps veïns la atacaren el dia següent. Des de llavors, els països àraps i Israel han tengut diversos conflictes bèlics, i com a conseqüència, Israel controla més territoris dels que estan estipulats en els Acorts d'Armistici de 1949. Algunes fronteres internacionals estan disputades, pero Israel ha firmat tractats de pau en Egipte i Jordània, tot i que els esforços per resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit.

Etimologia

Durant més de tres mils anys, el nom d'"Israel" s'ha utilisat tant per referir-se al territori com a la nació judia. L'objecte arqueològic més antic que menciona Israel en un sentit diferent al d'un nom propi, és l'Estela de Merneptah, del sigle XIII a.C., que fa referència al poble que habitava aquell territori. El país actualment és oficialment conegut com a Medinat Yisrael o "Estat d'Israel", despuix d'haver-se rebujat atres denominacions com ara Érets Yisrael (la "Terra d'Israel"), Sió i Judea. Poques semanes despuix de la independència, el govern va escollir el terme yisraelim (yisraelí en singular) per referir-se als ciutadans d'Israel, a través d'una declaració oficial del Ministeri d'Assunts Exteriors d'Israel, Moshe Sharett, i que hem ha de distinguir del terme d'"israelites" en referència al poble històric.

Referències

  1. Artícul 2 The Palestine Mandate. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]
  2. «United Nations General Assembly Resolution 181». The Avalon Project. Yale University (29 de novembre de 1947). Consultat el 21 d'agost de 2007.


 
Països d'Àsia
Asia (orthographic projection).svg
Afganistan    Aràbia Saudita    Azerbaijan    Barein    Bangla Desh    Butan    Brunei    Camboja    Catar    China    Corea del Nort    Corea del Sur    Emirats Àraps Units    Filipines    Índia    Indonèsia    Iran    Irac    Israel    Japó    Jordània    Kazakstan    Kirguistan    Kuwait    Laos    Líban    Malàsia    Maldives    Mongòlia    Myanmar    Nepal    Oman    Pakistan    Singapur    Síria    Sri Lanka    Tajikistan    Tailàndia    Taiwan    Timor Oriental    Turcmenistan    Turquia    Uzbekistan    Vietnam    Yemen