Diferència entre les revisions de "Josep Payà"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Josep Payá Alberola''' ([[Elig]], 28 de juny de [[1939]]), és un històric dirigent [[valencianiste]]. Tota la seua lluita valencianista ha transcorregut en | + | '''Josep Payá Alberola''' ([[Elig]], 28 de juny de [[1939]]), és un històric dirigent [[valencianiste]]. Tota la seua lluita valencianista ha transcorregut en les terres del sur del [[Regne de Valéncia]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Revisió de 17:59 16 feb 2018
Josep Payá Alberola (Elig, 28 de juny de 1939), és un històric dirigent valencianiste. Tota la seua lluita valencianista ha transcorregut en les terres del sur del Regne de Valéncia.
Biografia
Josep Payá, junt ad atres valencianistes d'Elig ha mantingut viva la flama del valencianisme, que com ell varen creure des del primer moment en la necessitat de treballar per l'implantació del moviment valencianiste en les comarques alacantines.
En l'any 1965 creà la “Penya la Tranquilitat”, per a fomentar el folclore i les tradicions locals. Fon un dels 22 fundadors dels Premis de Poesia i Pintura “Café Marfil”.
Fundador de l'Associació Històric Festera “Pobladores de Elche”, de “Amigos de la Universidad de Elche”; aixina com dels Jubilats i Pensionistes Iliticans, que actualment presidix.
Fundà en 1978 el Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig (PHACE), del que és actualment president i des del qual ha treballat en la defensa de la llengua valenciana i de la nostra història. Es un membre actiu de la Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia, de la que ha segut Vicepresident per Alacant entre 1994 i 1996 i del Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano.
Fon l'impulsor, junt a Josep Esteve Rico Sogorb, del I Congrés de la Llengua Valenciana celebrat en Elig l'any 1985, aixina com u dels firmants del les Normes d'El Puig en 1981.
També es acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i té en possessió la “Encomienda de Alfonso X El Sabio”.
Destaca la seua ininterrompuda fidelitat als principis que allumenaren el moviment valencianiste a principis dels anys 70.
Te publicats diferents llibres en llengua valenciana, tant de novela com d'ensaig i de teatre.
Obra
- Historia de Elche
- Judes Valentins
- En defensa de la nostra identitat
- Discurs de Valenciania
- ¡Mujer! ¡Mujer!
- Vida y obra del pintor José Cañizares
- Informe sobre la Llengua Valenciana
- Vides Subterranees
- La Dama d'Elig
- Vida y Obra de Pedro Ibarra
Premis
- Palma Dorada 1980 d'Ambit Local del Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano.
- Premi Llealtat 2011 del Grup d'Accio Valencianista.
Discurs de benvinguda en el I Congrés de la Llengua Valenciana
Josep Payà pronuncià les següents paraules, donant la benvinguda als assistents al Congrés:
El primer Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia, abans del sigle X. En l'any 1100, quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem un caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre Regne: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en Dénia); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, Xàtiva i Alcoy, destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en Europa.
En 1247, ya teniem modena propia; Furs, diferencies del rest del estats de la Corona d'Aragó. Després el primer Sigle d'Or de Lliteratura, on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen ab la Taula de Canvis; Consolat del Mar; en 1441 el primer colege de Boticaris, 1474 la primera imprenta en Espanya, una Gutemberg que se pot vore en el Monasteri d'El Puig; el primer llibre imprés en nostra Nació: Les trobes en lahors de la verge María; en 1489 s'edita en [[Venecia] el Liber Elegantiarum, primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià Joan Esteve.
En 1495 se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros.
En 1537, se cofeccionen "Els Capítuls" sobre el funcionament de la Generalitat per a salvaguardar “l'autonomia” de l'institució i corregir erros anteriors.
En 1742 se funda la Real Acadèmia de la Llengua Valenciana, antecesora de l'actual de Cultura Valenciana, i 20 anys després la de Belles Arts.
Tot açò degudament documentat, i més, que nos permet viure tranquils, sense complexes, ni frustacions, que atres patixen. Més eixa tranquilitat i la purea de pensament, nos ha fet als valencians, que creïem en el bon veïnat, patir greus experiències que deuen servir-nos per a no fiar-nos de ningú, molt manco d'eixa espècie tan despretigiada, per la seua propia conducta; els polítics, que no reparen en els sentiments del poble, sols en el seu ego, com digué Le Bruyere El egoísmo es una combinación, un sistema, una voluntad de convertirlo todo en utilidad propia. I seguixc parafrasejant, en este cas a Massillón Para el ambicioso, el buen éxito disculpa la ilegitimidad de los medios. Així puix, estigam alerta a l'hora de votar, no donem nostre sufragi, prestem-lo només i tingam en conte que lo que més mal els fa són les urnes i es nostra única defensa.