Diferència entre les revisions de "Lliga Àrap"
| Llínea 86: | Llínea 86: | ||
|nota9 = | |nota9 = | ||
}} | }} | ||
| − | |||
| − | |||
[[Image:Flag_of_the_Arab_League.svg|thumb|250px|Bandera de la Lliga Àrap]] | [[Image:Flag_of_the_Arab_League.svg|thumb|250px|Bandera de la Lliga Àrap]] | ||
La '''Lliga d'Estats Àraps''' o simplement '''Lliga Àrap''' (en [[idioma àrap|àrap]]: ''' جامعة الدول العربية Yami`at ad-Duwal al-`Arabiyya'''), és una organisació que agrupa als [[Estats àraps]]. | La '''Lliga d'Estats Àraps''' o simplement '''Lliga Àrap''' (en [[idioma àrap|àrap]]: ''' جامعة الدول العربية Yami`at ad-Duwal al-`Arabiyya'''), és una organisació que agrupa als [[Estats àraps]]. | ||
| Llínea 110: | Llínea 108: | ||
* 5. Els [[Maronites]] de Líban tindrien un règim privilegiat. | * 5. Els [[Maronites]] de Líban tindrien un règim privilegiat. | ||
| − | També s'establia que esta unió estaria dirigida per la família Hachemita. No obstant, este primer proyecte contà en una important oposició; clarament en contra es manifestaren la comunitat judeua, gran part de l'opinió pública libanesa, una part dels sirians que defenien la seua pròpia nacionalitat al marge del restant de pobles àraps, [[Egipte]], que aspirava a una unitat baix la seua hegemonia i el Rei d'Aràbia, que no vea en bons ulls que es forjara en la seua frontera nort una unió tan forta dominada per la família Hachemita. Esta forta oposició va acostar al proyecte al seu fracàs. Davant del poc èxit dels Hachemites en el procés d'unitat, el president egipci Nabas, va llançar un segon proyecte que suponia un menor grau d'integració pero en un major soport, especialment per part dels anglesos. Després de dos conferències ([[Aleixandria]] en [[1944]] i El Caire en [[1945]]) i una intensa llabor diplomàtica es conseguí, pressionant als països més reticents, crear la Lliga dels Estats Àraps. Esta va unir a set països en relativa capacitat d'acció: Egipte, [[Síria]], [[Líban]], TransJordània, [[Iraq]], | + | També s'establia que esta unió estaria dirigida per la família Hachemita. No obstant, este primer proyecte contà en una important oposició; clarament en contra es manifestaren la comunitat judeua, gran part de l'opinió pública libanesa, una part dels sirians que defenien la seua pròpia nacionalitat al marge del restant de pobles àraps, [[Egipte]], que aspirava a una unitat baix la seua hegemonia i el Rei d'Aràbia, que no vea en bons ulls que es forjara en la seua frontera nort una unió tan forta dominada per la família Hachemita. Esta forta oposició va acostar al proyecte al seu fracàs. Davant del poc èxit dels Hachemites en el procés d'unitat, el president egipci Nabas, va llançar un segon proyecte que suponia un menor grau d'integració pero en un major soport, especialment per part dels anglesos. Després de dos conferències ([[Aleixandria]] en [[1944]] i El Caire en [[1945]]) i una intensa llabor diplomàtica es conseguí, pressionant als països més reticents, crear la Lliga dels Estats Àraps. Esta va unir a set països en relativa capacitat d'acció: Egipte, [[Síria]], [[Líban]], TransJordània, [[Iraq]], [[Aràbia Saudita]] i [[Yemen]], junt en un representant dels àraps palestins, deixant les portes obertes a la possible entrada del restant de països àraps que volgueren unir-se ad ells una vegada conseguiren la seua independència. |
S'establí la seua seu fixa en El Caire. Encara que es prohibia l'ingerència en assunts interns d'atres països, sí es varen marcar una série d'objectius: enfortir les relacions entre els estats membres, coordinar les seues polítiques per a salvaguardar la seua independència i sobirania, i en general, tot quant afectava als assunts i interessos dels països àraps. També s'estretia la cooperació en matèria econòmica, en comunicacions, en assunts culturals i en les polítiques de benestar social. Es conseguí l'acort de no recórrer a la força per a resoldre conflictes entre els membres de la Lliga. | S'establí la seua seu fixa en El Caire. Encara que es prohibia l'ingerència en assunts interns d'atres països, sí es varen marcar una série d'objectius: enfortir les relacions entre els estats membres, coordinar les seues polítiques per a salvaguardar la seua independència i sobirania, i en general, tot quant afectava als assunts i interessos dels països àraps. També s'estretia la cooperació en matèria econòmica, en comunicacions, en assunts culturals i en les polítiques de benestar social. Es conseguí l'acort de no recórrer a la força per a resoldre conflictes entre els membres de la Lliga. | ||
Revisió de 14:10 28 dec 2017
| جامعة الدول العربية Yāmi`at ad-Duwal al-`Arabiyya Lliga de Estats Àraps | ||||||||||||
| ||||||||||||
| ||||||||||||
La Lliga d'Estats Àraps o simplement Lliga Àrap (en àrap: جامعة الدول العربية Yami`at ad-Duwal al-`Arabiyya), és una organisació que agrupa als Estats àraps.
Fon fundada el 22 de març de 1945 per set Estats. El seu objectiu principal és:
La seua diferència en atres organisacions com l'Unió Europea és que no ha conseguit un grau important d'integració regional i que l'organisació no manté relacions directes en els ciutadans dels seus Estats-membre. La carta fundacional de la Lliga Àrap declara que coordinarà assunts econòmics, incloent relacions comercials, comunicacions, cultura i salut. La seu permanent (Secretaria General) de la Lliga es troba en El Caire, Egipte. Excepte entre 1979-1989 que va estar ubicada en Tunis.
En la seua carta fundacional, la Lliga Àrap fixa com els seus objectius inicials els de conseguir que el restant d'estats àraps que inclús es troben colonisats per països europeus s'independisen i que en el protectorat britànic de Palestina, la minoria judeua no cree l'estat de Israel. També especifica que no es tracta d'una Unió d'estats ni d'una Federació, sino una Lliga en que tots els estats sobirans mantenen una total independència.
Fundació
Durant la Segona Guerra Mundial, El Caire fon el centre de la presa de decisions tant econòmiques com militars dels britànics per a tot Orient Pròxim. Esta posició estratègica clau, permeté al govern egipci entrar en conversacions en atres països àraps per a consolidar una unió més estreta entre tots ells. En eixe moment, la situació en tots els Estats Àraps era molt diferent; mentres que en els governs d'Iraq i Síria hi havia una clara voluntat de fomentar els vínculs entre els països àraps, en el Líban (en una important població cristiana) no es vea en tan bons ulls. En Yemen, Aràbia Saudita i Egipte el sentiment d'unitat àrap ya estava més estés, encara que sempre mantenint per davant els interessos nacionals.
Lo que estava fora de tot dubte, era el fet que la guerra havia contribuït notablement a consolidar el sentiment d'unitat entre tots els àraps. Este estretament de llaços va desembocar en un primer intent de creació d'una Lliga d'Estats Àraps, afavorit ademés, per l'impuls britànic, que s'assegurava aixina l'influència en la zona.
El primer borrador, desenrollat pel primer ministre d'Iraq i per Gran Bretanya, establia cinc punts pels quals s'hauria de regir l'unió:
- 1. Formació d'una Gran Síria, que estaria formada per Síria, Palestina, TransJordània i Líban.
- 2. Creació de la Lliga Àrap, formada per l'unió d'Iraq i de la Gran Síria.
- 3. La Lliga tindria un consell permanent encarregat de coordinar les qüestions relatives a l'administració i govern, els assunts exteriors, la defensa, les qüestions econòmiques i la protecció de les minories.
- 4. Es concediria una chicoteta autonomia als judeus de Palestina.
- 5. Els Maronites de Líban tindrien un règim privilegiat.
També s'establia que esta unió estaria dirigida per la família Hachemita. No obstant, este primer proyecte contà en una important oposició; clarament en contra es manifestaren la comunitat judeua, gran part de l'opinió pública libanesa, una part dels sirians que defenien la seua pròpia nacionalitat al marge del restant de pobles àraps, Egipte, que aspirava a una unitat baix la seua hegemonia i el Rei d'Aràbia, que no vea en bons ulls que es forjara en la seua frontera nort una unió tan forta dominada per la família Hachemita. Esta forta oposició va acostar al proyecte al seu fracàs. Davant del poc èxit dels Hachemites en el procés d'unitat, el president egipci Nabas, va llançar un segon proyecte que suponia un menor grau d'integració pero en un major soport, especialment per part dels anglesos. Després de dos conferències (Aleixandria en 1944 i El Caire en 1945) i una intensa llabor diplomàtica es conseguí, pressionant als països més reticents, crear la Lliga dels Estats Àraps. Esta va unir a set països en relativa capacitat d'acció: Egipte, Síria, Líban, TransJordània, Iraq, Aràbia Saudita i Yemen, junt en un representant dels àraps palestins, deixant les portes obertes a la possible entrada del restant de països àraps que volgueren unir-se ad ells una vegada conseguiren la seua independència.
S'establí la seua seu fixa en El Caire. Encara que es prohibia l'ingerència en assunts interns d'atres països, sí es varen marcar una série d'objectius: enfortir les relacions entre els estats membres, coordinar les seues polítiques per a salvaguardar la seua independència i sobirania, i en general, tot quant afectava als assunts i interessos dels països àraps. També s'estretia la cooperació en matèria econòmica, en comunicacions, en assunts culturals i en les polítiques de benestar social. Es conseguí l'acort de no recórrer a la força per a resoldre conflictes entre els membres de la Lliga.
Membres
Membres de la Lliga Àrap (i data de la seua admissió):
- Egipte - 22 de març, 1945 (Fundador) (suspés, 1979-1989)
- Iraq - 22 de març, 1945 (Fundador)
- Jordània (com TransJordània entre 1945-1949) - 22 de març, 1945 (Fundador)
- Líban - 22 de març, 1945 (Fundador)
- Aràbia Saudita - 22 de març, 1945 (Fundador)
- Síria - 22 de març, 1945 (Fundador)
- Yemen del Nort - 5 de maig, 1945 (Fundador), des de 1990 com Yemen 1967-1990 (fusió en Yemen del Nort)
- Líbia - 28 de març, 1953
- Sudan - 9 de giner, 1956
- Marroc - 1 d'octubre, 1958
- Tunísia - 1 d'octubre, 1958
- Kuvait - 20 de juliol, 1961
- Algèria - 16 d'agost, 1962
- Emirats Àraps Units - 12 de juny, 1971
- Bahrain - 11 de setembre, 1971
- Qatar - 11 de setembre, 1971
- Oman - 29 de setembre, 1971
- Mauritània - 26 de novembre, 1973
- Somàlia - 14 de febrer, 1974
- Palestina - 9 de setembre, 1976 (representada per la OLP)
- Jibuti - 18 de decembre, 1977
- Comores - 20 de novembre, 1993
La suspensió d'Egipte es va deure a la firma dels acorts de Camp David i a l'establir relacions diplomàtiques en Israel. Durant esta suspensió fon quan la seu de la Lliga es traslladà de El Caire a Tunis.
Organisació
La Lliga Àrap està composta pels organismes següents:
- Consell de la Lliga Àrap, integrat per tots els estats membres. Cada país té un vot i les decisions aprovades no són necessàriament vinculants;
- Consell Econòmic i Social Àrap;
- Comités tècnics;
- Agències àraps especialisades;
- Unions o associacions àraps;
- secretària general, nomenat pel Consell
Secretaris Generals de la Lliga Àrap Abdul Razek Azzam (Egipte) 1945—1952 Abdul Khlek Hassouna (Egipte) 1952 — 1972 Mahmoud Riyadh (Egipte) 1972 — 1979 Chedi Klibi (Tunis) 1979 — 1990 Dr. Ahmad Esmat Abd al Meguid (Egipte) 1991 — 2001 Amr Moussa (Egipte) 2001 a la data
Vore també
- Organisació de l'Unitat Africana
- Organisació d'Estats Americans
- Organisació Àrap de Transportistes Aéreus
Referencies
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Liga_Árabe de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
- Arab League Pàgina oficial (anglés i àrap)
- Cims i documents