Timothy McVeigh

Timothy McVeigh
Nom real	Timothy James McVeigh
Naiximent	23 d'abril de 1968 Lockport, Nueva York, Estats Units

Timothy James McVeigh (Lockport, Nova York, 23 d'abril de 1968 – Terre Haute, Indiana, 11 de juny de 2001) va ser un terroriste d'extrema dreta nortamericà autor del atentat explosiu contra l'edifici federal Alfred P. Murrah en Oklahoma City en 1995, a on varen morir 168 persones i varen resultar ferides al voltant de 680 persones.

Infància

El segon dels tres fills de l'obrer de General Motors William McVeigh i l'agent de viages Mildred "Mickey" McVeigh, l'únic varó, va créixer en l'oest del estat de Nova York. Entre les seues aficions es trobaven la televisió, el cine, les historietas, el fútbol americà i el béisbol. Va ser Ed McVeigh, el seu yayo i verdadera figura paterna, qui li va inculcar la passió per les armes de fòc, i solia portar-li a practicar tir a l'aire lliure. En vàries oportunitats el jove McVeigh va portar armes a la seua escola per a impressionar als seus companyers i va manifestar el seu desig d'obrir ell mateix una tenda d'armes quan fora adult.

Segons el seu testimoni, que mai va ser corroborat, va sofrir abusos constants en l'escola per la seua dèbil complexió i baixa estatura, i solia fantasiar en venjar-se. *McVeigh va atribuir a això el seu odi contra totes les institucions o persones que, al seu juí, abusaren dels dèbils.

En decembre de 1979 els pares de McVeigh es varen separar i varen deixar que els seus fills decidiren en quí viure. Les seues germanes Jennifer i Patty es varen quedar en la seua mare i Timothy en el seu pare. Despuix d'intentar infructuosament recompondre el seu matrimoni, els McVeigh es varen divorciar definitivament en 1986.

Joventut i servici militar

Despuix de graduar-se de l'escola secundària Sweet Home, va abandonar els estudis universitaris en el Bryant & Stratton College per a treballar, entre atres coses, com a empleat d'una hamburgueseria i guàrdia de seguritat en la Pinkerton Government Services de Buffalo (NY).

En els seus temps lliures llegia la revista militar Soldier of Fortune i llibres d'extrema dreta que comprava per correu, tals com Cavalcar, disparar en tino i dir la veritat, de l'activiste pel dret a posseir armes Jeff Cooper, i la novela distòpica del supremacista blanc William Luther Pierce Els Diaris Turner. Este llibre descriu una sanguinosa revolució neonazi contra un Govern federal nortamericà controlat pels judeus i motivada per l'enduriment de les lleis de control d'armes, durant la qual un grup de terroristes d'ultradreta destruïxen les oficines centrals del FBI en un camió-bomba, llancen atacs nuclears contra Nova York, Israel i la Unió Soviètica, i someten al país a una brutal neteja ètnica. El protagoniste de la novela, el líder terroriste Earl Turner, mor en una missió suïcida en estrelar un avió equipat en una bomba atòmica contra El Pentágono.

En 1987 va ingressar en el servici militar i va entrenar primer en Fort Benning. Durant el seu servici, McVeigh va radicalisar el seu amor per les armes afiliant-se al Partit Republicà i a la Associació Nacional del Rifle, i va travar amistat en Terry Nichols, qui també detestava al Govern.

Posteriorment va ser traspassat a Fort Riley, junt a Nichols i Michael Fortier, que, de la mateixa manera que Nichols, també simpatisava en les idees de McVeigh. Es va dedicar en passió a la seua carrera militar, al punt de tindre un uniforme i botes extres per a presentar-se impecable a l'inspecció. No obstant, McVeigh va ser amonestat pels seus superiors per comprar una camiseta racista durant una protesta del Ku Klux Klan contra la presència de conscriptes afroamericans i supòsits simpatisants del Black Power en la base.

Despuix d'obtindre la millor puntuació del seu batalló (1.000 punts) en l'entrenament en tancs Bradley, va solicitar el seu ingrés en les Forces Especials o Boines Verdes. Abans de poder presentar-se a l'adestrament, va esclatar la guerra del Golf i el grup de McVeigh va partir al Mig Oriente.

El 22 de febrer de 1991, durant l'Operació Tormenta del Desert, la divisió de tancs a la que pertanyia McVeigh va avistar una trinchera iraquí d'ametralladores a més d'un quilómetro i mig. Despuix d'ordenar-se-li obrir fòc, McVeigh va vore clarament cóm el seu dispar li volava el cap a un soldat iraquí a l'hora que destruïa el lloc d'ametralladores. Més tart va participar en l'assessinat massiu de presoners de guerra iraquí i va ser testic de la masacre nortamericana de soldats iraquís i militants de la OLP que es retiraven de Kuwait a través de la cridada autopista de la mort (27 de febrer de 1991). Els horrors de la guerra li varen afectar emocionalment i va patir estrés postraumàtic.

En març de 1991 va retornar a Estats Units per a participar en el curs de selecció i evaluació dels Boines Verdes. L'entrenament de 24 dies era molt més dur que el bàsic i McVeigh va ser declarat no apte psicològicament, per lo que va renunciar als dos dies d'haver començat. Poc despuix va abandonar l'Eixèrcit i va ser donat oficialment de baixa el 31 de decembre d'eixe any.

Va rebre numeroses condecoracions del Govern pels seus servicis en el Golf Pèrsic, incloent l'Insígnia de Combat de l'Infanteria i l'Estrela de Bronze.

Waco i Ruby Ridge

El 21 d'agost de 1992, en Ruby Ridge (Idaho), agents del FBI varen protagonisar un tiroteig en Randy Weaver, partidari de la segregació racial, per vendre armes illegalment a un informant del Govern. L'enfrontament va culminar en l'arrest de Weaver i va deixar tres morts: l'esposa de Weaver, el seu fill i un policia.

En febrer de 1993, la ATF va prendre per assalt la sèu de la [Davidians|secta davidiana]] en Waco, Texas, per a complir una orde judicial per venda illegal d'armes. Despuix d'un tiroteig, quatre agents i sis davidians varen morir i varis atres varen resultar ferits, entre ells el líder de la secta, David Koresh. Els agents es varen retirar i els davidians varen permanéixer en la seua sèu. McVeigh va decidir llavors viajar a Waco per a presenciar els fets, pero se li va impedir el pas en un lloc de control.

Despuix de treballar en vàries exposicions d'armes, va viajar a la granja del seu amic Terry Nichols, en Decker, Míchigan, a on va entrar en contacte en Mark Koernke, un teòric de la conspiració i cabecilla de la Michigan Militia, una de les milícies d'extrema dreta que varen proliferar en el sur i el mig oest d'Estats Units durant la década de 1990. Allí es trobava quan, el 19 d'abril de 1993, el quarter dels davidians va ser incendiat. Varen morir Koresh i 75 membres de la secta.

Este incident i el de Ruby Ridge varen ser decisius en la seua vida i varen reafirmar la seua creència de que el Govern nortamericà estava evolucionant cap al totalitarisme.

En maig d'eixe any es va traslladar a Kingman, Arizona, ciutat a on vivia Michael Fortier. En setembre de 1994, McVeigh es va enterar de que estava a punt d'aprovar-se una llei de control d'armes. Degut açò, li va confessar a Fortier que planejava posar una bomba en un edifici federal del Govern nortamericà i ho va invitar a colaborar. Pese a la negativa de Fortier, li va explicar cada detall del futur atac. McVeigh va triar com a blanc el Edifici Federal Alfred P. Murrah, en Oklahoma City, i la data 19 d'abril de 1995, el segon aniversari de la masacre de Waco.

L'atentat

Artícul principal → Atentat d'Oklahoma City.

El Edifici Federal Alfred P. Murrah despuix de l'explosió.

En octubre de 1994 McVeigh i Terry Nichols varen furtar d'una pedrera en Marion (Kansas) 1.800 quilos de nitrat d'amoni i vàries caixes de Tovex altament explosives, que varen combinar en tres barrils de nitrometano comprats illegalment en una pista de carreres en Texas. El 15 d'abril de 1995, McVeigh va llogar un camió Ford F-700 de 1993 baix l'àlies de Robert D. Kling. Al sendemà, ell i Nichols varen transformar el vehícul en un coche-bomba a la vora del llac Geary, en Kansas. Prèviament, McVeigh va estacionar el seu mig d'escap, un automòvil Mercury Marquis de 1977 de color groc. En ell va posar un cartell de "no remolcar" i, en l'interior, un sobre que contenia retallades de prensa, propaganda d'extrema dreta, una còpia de la declaració d'independència (en el revers de la qual va escriure una amenaça contra els polítics que detestava: "Obedixquen la Constitució i no els assessinaré") i varis escrits a on explicava els seus motius per a efectuar l'atentat.

Despuix de treballar durant tres hores preparant la bomba, McVeigh es va separar de Nichols.

Prop de les 9 AM del dia 19 d'abril, McVeigh va estacionar el vehícul-bomba front al Edifici Federal Alfred P. Murrah, que albergava oficines del FBI i el America's Kids Day Care Center, una guarderia per als fills dels empleats, i va fugir del lloc a pas normal per a no despertar sospites, per lo que va poder presenciar l'explosió ans d'escapar de la ciutat en el seu automòvil. Damunt portava una pistola semiautomàtica Glock de 9 mm per al cas de que fora capturat.

L'explosió va destruir la frontera de l'edifici, pero no ho va derrocar en la seua totalitat com era el desig de McVeigh. A causa del bombàs varen morir immediatament 167 persones, entre elles 19 chiquets (dels quals 15 es trobaven en la mencionada guarderia), i unes 700 varen resultar ferides.

Una atra persona va morir mentres prestava servicis de rescat.

A Timothy McVeigh no li importaven les víctimes. Segons ell, encara que no eren culpables, treballaven per a un "imperi del mal". La seua intenció no era la d'assessinar chiquets ni civils aliens al Govern, ya que este fet entelaria el seu mensage polític; no obstant, no va sentir llàstima per ells i, quan va ser detingut, va declarar que no havien segut més que "danys colaterals" de l'atentat. Més tart, va intentar justificar-se argumentant que també varen morir chiquets en Ruby Ridge i Waco.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Timothy McVeigh.

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Timothy McVeigh de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.