Diferència entre les revisions de "Francesc Tàrrega"
m (Text reemplaça - 'Càdis' a 'Cadis') |
m |
||
Llínea 26: | Llínea 26: | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Músics]] | ||
[[Categoria:Músics valencians]] | [[Categoria:Músics valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Compositors]] | ||
+ | [[Categoria:Compositors valencians]] |
Revisió de 09:22 2 nov 2016
Francesc d'Asís Tàrrega i Eixea (Vilarreal, 21 de novembre de 1852-Barcelona, 15 de decembre de 1909) va ser un compositor i guitarriste valencià.
Biografia
Un accident va marcar la seua infància quan, segons pareix, va caure a una séquia en un descuit de la chicona que li cuidava, i va quedar la seua vista danyada. El seu pare, en el temor de que quedara cego, es va traslladar a Castelló per a que assistira a classes de música i poguera guanyar-se la vida com a músic.
Va entrar en el Conservatori de Madrit en 1874, a on va estudiar composició en Emilio Arrieta. A finals de 1870 ensenyava guitarra (Emilio Pujol i Miguel Llobet varen ser alumnes seus) i donava concerts en regularitat. Virtuós del seu instrument, era conegut com el Sarasate de la guitarra. En 1880 va donar recitals en París i Londres.
Durant l'hivern de 1880, va substituir al seu amic i guitarriste Luis de Soria en un concert en Novelda (Alacant), ciutat a on va conéixer a la seua futura esposa, María Rizo.
Gires, concerts i obres
En 1881, despuix d'un concert en Lió, va aplegar a París, a on va conéixer als personages més importants de l'época. Va actuar en varis teatres, i va ser invitat a tocar per a la reina Isabel II d'Espanya. Despuix de tocar en Londres, va tornar a Novelda per a contraure matrimoni en la seua novia María Rizo.
Va realisar freqüents gires: Perpiñán (França), Cadis (Espanya), Niça (França), Mallorca (Espanya), París, Valéncia, i més. En Valéncia va conéixer a Concha Martínez, rica viuda que ho va prendre baix la seua protecció artística, i li va oferir a ell i a la seua família una casa en Barcelona. Allí és a on va compondre la major part de les seues més famoses obres.
De regrés d'un viage a Granada va escriure l'obra Recorts de l'Alhambra, i en Argèlia li va aplegar l'inspiració per a compondre Dansa mora. Allí va conéixer a Camille Saint-Saëns i més tart, en Sevilla, va escriure la major part dels seus estudis. Al seu volgut amic i compositor Tomás Bretón li va dedicar el famós Caprig àrap.
Es va instalar en 1885 en Barcelona, i allí va morir el 15 de decembre de 1909.