Diferència entre les revisions de "President"
m |
m (Text reemplaça - 'paisos' a 'països') |
||
Llínea 13: | Llínea 13: | ||
'''[[President]]''' (del [[llatí]] ''praesĭdere'', «assentar-se al front»), en general, és la designació utilisada per a identificar a la persona que dirigix una reunió, una sessió de treball o una [[assamblea]]. Actualment, el terme aïllat es referix al funcionari públic, electe per a un periodo determinat, que ostenta el [[poder eixecutiu]] d'un [[Estat]] o d'una [[regió]]. Esta fòrmula va ser incorporada per primera volta en la [[Constitució d'els Estats Units]] i actualment s'utilisa de manera generalisada. De la mateixa manera que atres sustantius com a vident, pacient, etc, la seua forma femenina pot determinar-se anteponent-li l'artícul femení corresponent (la vident, la pacient, la president), o be, utilisant directament la forma femenina '''''presidenta''''', recollida pel [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].<ref>{{DGLV|Presidenta}}</ref> Ademés, servix per a identificar a qui presidix determinat orgue públic colegiat, com els sò en via d'eixemple, els presidents respectius del [[Congrés]], [[Senat]], [[Cambra baixa|Cambra]], [[Cort Suprema]], [[Tribunal Constitucional]] i uns atres. També existix la paraula [[Vicepresident]], que és un funcionari (de carrera o de facto) de govern, o un home o dòna de negocis, en un ranc inferior al del president en la jerarquia organisacional. | '''[[President]]''' (del [[llatí]] ''praesĭdere'', «assentar-se al front»), en general, és la designació utilisada per a identificar a la persona que dirigix una reunió, una sessió de treball o una [[assamblea]]. Actualment, el terme aïllat es referix al funcionari públic, electe per a un periodo determinat, que ostenta el [[poder eixecutiu]] d'un [[Estat]] o d'una [[regió]]. Esta fòrmula va ser incorporada per primera volta en la [[Constitució d'els Estats Units]] i actualment s'utilisa de manera generalisada. De la mateixa manera que atres sustantius com a vident, pacient, etc, la seua forma femenina pot determinar-se anteponent-li l'artícul femení corresponent (la vident, la pacient, la president), o be, utilisant directament la forma femenina '''''presidenta''''', recollida pel [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].<ref>{{DGLV|Presidenta}}</ref> Ademés, servix per a identificar a qui presidix determinat orgue públic colegiat, com els sò en via d'eixemple, els presidents respectius del [[Congrés]], [[Senat]], [[Cambra baixa|Cambra]], [[Cort Suprema]], [[Tribunal Constitucional]] i uns atres. També existix la paraula [[Vicepresident]], que és un funcionari (de carrera o de facto) de govern, o un home o dòna de negocis, en un ranc inferior al del president en la jerarquia organisacional. | ||
− | De la mateixa manera i per extensió es denomina també, en alguns | + | De la mateixa manera i per extensió es denomina també, en alguns països, al màxim directiu de [[empresa|emprese]]s privades, [[universitat]]és, cambres empresarials, associacions i institucions de diversa índole, públiques o privades. |
== President de la República == | == President de la República == | ||
− | En els | + | En els països en règim de govern [[república|republicà]], el [[cap d'Estat]] o [[cap de govern|governe]] rep el títul de ''president''. Normalment, els Caps d'Estat són elegits pel poble, el [[congrés]] o [[parlament]] per un periodo inferior a una década (4 a 8 anys, segons el país). |
Els presidents es poden distinguir segons les seues funcions i poders de la següent forma: | Els presidents es poden distinguir segons les seues funcions i poders de la següent forma: | ||
− | * Quan complixen únicament funcions de cap d'Estat: esta és la forma com funcionen les [[parlamentarisme|repúbliques parlamentàries]]. En dites formes de govern el president designa al [[primer ministre]] d'acort al respal del [[parlament]] i carix de funcions eixecutives. Només firma les lleis i decrets aprovats pel [[consell de ministres]] i té la capacitat de dissoldre el parlament, previ acort en el primer ministre. El president complix la funció de representar el [[Estat]] i les funcions protocolars associades. Té exactament el mateix paper que un rei d'una monarquia constitucional o parlamentària, on lo únic que canvia bàsicament és el nom. Són electes per [[sufragi directe]] o de forma [[sufragi indirecte|indirecta]] pel parlament o una assamblea electoral formada per a dit propòsit. Existixen habitualment en els | + | * Quan complixen únicament funcions de cap d'Estat: esta és la forma com funcionen les [[parlamentarisme|repúbliques parlamentàries]]. En dites formes de govern el president designa al [[primer ministre]] d'acort al respal del [[parlament]] i carix de funcions eixecutives. Només firma les lleis i decrets aprovats pel [[consell de ministres]] i té la capacitat de dissoldre el parlament, previ acort en el primer ministre. El president complix la funció de representar el [[Estat]] i les funcions protocolars associades. Té exactament el mateix paper que un rei d'una monarquia constitucional o parlamentària, on lo únic que canvia bàsicament és el nom. Són electes per [[sufragi directe]] o de forma [[sufragi indirecte|indirecta]] pel parlament o una assamblea electoral formada per a dit propòsit. Existixen habitualment en els països que han passat d'una [[monarquia]] a una [[república]]. |
* Quan ademés de les '''funcions de cap d'Estat, té algunes del poder eixecutiu que són del seu exclusiu camp d'acció o les compartix en el primer ministre''': esta correspon a formes de govern [[República semipresidencialista|semipresidencials]] o semiparlamentaries, com en [[França]]. En estos sistemes, el president té un important rol en la direcció de les [[relacions exteriors]] i la [[defensa nacional]], la facultat de convocar a [[plebiscit]]s i dissoldre el parlament per la seua iniciativa, i també és el garant de l'orde constitucional. En general són electes per [[sufragi universal]]. | * Quan ademés de les '''funcions de cap d'Estat, té algunes del poder eixecutiu que són del seu exclusiu camp d'acció o les compartix en el primer ministre''': esta correspon a formes de govern [[República semipresidencialista|semipresidencials]] o semiparlamentaries, com en [[França]]. En estos sistemes, el president té un important rol en la direcció de les [[relacions exteriors]] i la [[defensa nacional]], la facultat de convocar a [[plebiscit]]s i dissoldre el parlament per la seua iniciativa, i també és el garant de l'orde constitucional. En general són electes per [[sufragi universal]]. |
Revisió de 11:50 20 set 2016
President (del llatí praesĭdere, «assentar-se al front»), en general, és la designació utilisada per a identificar a la persona que dirigix una reunió, una sessió de treball o una assamblea. Actualment, el terme aïllat es referix al funcionari públic, electe per a un periodo determinat, que ostenta el poder eixecutiu d'un Estat o d'una regió. Esta fòrmula va ser incorporada per primera volta en la Constitució d'els Estats Units i actualment s'utilisa de manera generalisada. De la mateixa manera que atres sustantius com a vident, pacient, etc, la seua forma femenina pot determinar-se anteponent-li l'artícul femení corresponent (la vident, la pacient, la president), o be, utilisant directament la forma femenina presidenta, recollida pel Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.[1] Ademés, servix per a identificar a qui presidix determinat orgue públic colegiat, com els sò en via d'eixemple, els presidents respectius del Congrés, Senat, Cambra, Cort Suprema, Tribunal Constitucional i uns atres. També existix la paraula Vicepresident, que és un funcionari (de carrera o de facto) de govern, o un home o dòna de negocis, en un ranc inferior al del president en la jerarquia organisacional.
De la mateixa manera i per extensió es denomina també, en alguns països, al màxim directiu de empreses privades, universitatés, cambres empresarials, associacions i institucions de diversa índole, públiques o privades.
President de la República
En els països en règim de govern republicà, el cap d'Estat o governe rep el títul de president. Normalment, els Caps d'Estat són elegits pel poble, el congrés o parlament per un periodo inferior a una década (4 a 8 anys, segons el país).
Els presidents es poden distinguir segons les seues funcions i poders de la següent forma:
- Quan complixen únicament funcions de cap d'Estat: esta és la forma com funcionen les repúbliques parlamentàries. En dites formes de govern el president designa al primer ministre d'acort al respal del parlament i carix de funcions eixecutives. Només firma les lleis i decrets aprovats pel consell de ministres i té la capacitat de dissoldre el parlament, previ acort en el primer ministre. El president complix la funció de representar el Estat i les funcions protocolars associades. Té exactament el mateix paper que un rei d'una monarquia constitucional o parlamentària, on lo únic que canvia bàsicament és el nom. Són electes per sufragi directe o de forma indirecta pel parlament o una assamblea electoral formada per a dit propòsit. Existixen habitualment en els països que han passat d'una monarquia a una república.
- Quan ademés de les funcions de cap d'Estat, té algunes del poder eixecutiu que són del seu exclusiu camp d'acció o les compartix en el primer ministre: esta correspon a formes de govern semipresidencials o semiparlamentaries, com en França. En estos sistemes, el president té un important rol en la direcció de les relacions exteriors i la defensa nacional, la facultat de convocar a plebiscits i dissoldre el parlament per la seua iniciativa, i també és el garant de l'orde constitucional. En general són electes per sufragi universal.
- Quan és al mateix temps cap d'Estat i cap de Govern: en este cas el president nomena o designa a tots els integrants del govern en forma exclusiva. Estos règims polítics es denominen presidencialistes, en ells sol existir una clara divisió de poders, i els presidents no tenen la capacitat de dissoldre el Congrés, encara que solen ser també coegisladors. Sorgix en els Estats Units (1787) i és la forma de govern dels Estats del continent americà, llevat en Canadà i gran part del Carib que tenen un règim parlamentari. Són electes per sufragi directe en la majoria dels països, com Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia, Equador, Mèxic, Uruguay i Veneçuela, o indirectament com en Estats Units, per mig d'un colege electoral.
President del Govern
En alguns països en monarquia parlamentària, el primer ministre rep el títul de president del Govern. Eixe és el cas d'Espanya.
Vore també
- Canceller
- Primer ministre
- Cap de Govern
- Premier
- President del Govern
- Lendakari
- Presidents indígenes
- Cap d'Estat
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Presidente de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.