Zucchiolo
Zucchiolo és una hortaliça de la família de les cucurbitáceas, específicament una nova varietat de la família de la carabassa (Cucurbita maxima), que ha segut millorada per a la seua producció durant els 12 mesos de l'any baix cultiu en hivernàcul. El seu orige es deu a la millora vegetal del zapallito de tronc i atres cucurbitáceas selvats, lo que ha resultat en el seu característic color groc.
Els fruts de Zucchiolo poden presentar-se en color vert obscur o vert clar, en una forma ovalada i llaugerament achatada, un diàmetro de 7 a 10 cm i un pes aproximat de 250 grams. La pell és comestible, lluenta, tersa i ferma, mentres que la polpa és crujiente i llaugera. Estos fruts poden consumir-se tant fresca com cuinats.
Zucchiolo té un alt contingut en fibra, vitamines A, B i C, i antioxidants, com els polifenoles. Ademés, el seu consum proporciona una varietat de minerals, com calcio, ferro, yodo, magnesi, fòsfor, sodi i potassi.[1]
Descripció botànica
Variacions de Zucchiolo i denominacions
El gènero Cucurbita, pertanyent a la família Cucurbitaceae, es va originar fa aproximadament 16 millons d'anys despuix de la seua divergència en el gènero germà Peponopsis. Les carabasses comprenen tres espècies principals: Cucurbita maxima (a on s'inclou Zucchiolo), Cucurbita moschata, i Cucurbita pepo.[2]
Orige i distribució
Zucchiolo és una varietat millorada de la família de la carabassa (Cucurbita maxima), seleccionada per al seu cultiu durant tot l'any en hivernàcul. El seu orige es remonta al creuament del zapallito de tronc en atres cucurbitáceas selvats.
La domesticació de Cucurbita maxima es va portar a terme en Amèrica del Sur. S'han trobat restants arqueològics d'esta espècie des del nort d'Argentina fins a Perú. Les espècies selvades més relacionades són Cucurbita ecuadorensis i Cucurbita andreana, sent esta última el ancestro selvat més provable.
- Cucurbita maxima* es cultiva àmpliament en el nort de Mèxic, Estats Units i el sur d'Amèrica (Argentina, Bolívia, Uruguay), des dels 100 metros fins als 3,000 metros sobre el nivell del mar. [3]
Planta
Cucurbita maxima és una de les espècies en major diversitat dins del gènero Cucurbita, incloent varietats arbustivas i rastreras, en variabilitat en tamany, forma i color de fulls, flors, fruts i llavors, aixina com resistència a determinades malalties. Les plantes són monoicas, en sexes masculí i femení en el mateix individu. El número cromosòmic és 2n=2x=40, sugerint un orige alopoliploide.
Raïl
El sistema radicular és profunt, alcançant més d'1.5 a 1.8 metros de profunditat, encara que la majoria de les raïls es troben en els primers 50-60 centímetros del perfil del sol.
Talle
El brot pot ser engrossat, redonejat o llaugerament anguloso, i en els nucs de les guies poden sorgir raïls adventicias que penetren a més d'1-1.5 metros de profunditat.
Fulls
Les fulles són grans, de làmina simple, freqüentment lobuladas, en màrgens que oscilen des de sancers fins a denticulats, i superfícies pubescentes. El pedúncul sol ser suau al tacte i rígit.
Flores
Les flors masculines i femenines són aromàtiques i de color groc lluent, en pétals fusionats en una flor gran, campanulada i tubular. Els pétals tenen lòbuls amples en màrgens crispats. Les flors masculines tenen 3 estams, anteres llineals i filaments lliures, mentres que les flors femenines presenten 3-6 placentes pluriovuladas, estigma en 3-5 lòbuls, i un ovari de variada forma.
Frut
Les espècies cultivades de Cucurbita maxima carixen de cucurbitacina, un compost químic present en les espècies selvades que els dona un sabor amarc, mentres que els fruts cultivats presenten un sabor suau. El color del frut madur varia des de roig o anaranjado rojós fins a vert parduzco i blau grisáceo. La polpa és llaugerament fibrosa, en tons que van del taronja al groc.
Llavors
Les llavors varien en color des de pardo clar fins a tons bronzejada, sent grosses, planes o llaugerament estriadas, en màrgens redonejats.[3]
Valor nutricional
El frut es caracterisa per una pell lluenta, tersa i ferma, i una polpa crujiente i llaugera, lo que li otorga una versatilitat en el seu us culinari.
| Propietats per 100 g | Zucchiolo |
| Proteïna (g) | 1,2 |
| Greix (g) | 0,1 |
| Carbohidrats (g) | 0,6 |
| Calories (Kcal) | 26,3 |
| Humitat (g) | 92,5 |
| Fibra (g) | 0,8 |
| Sucre (g) | 3,7 |
| Sal (g) | <0,005 |
| Minerals (g) | 0,6 |
| Vitamina C (mg/kg) | 124 |
| Betacaroteno (µg/100g) | 116 |
Anàlisis nutricionals realisats en els laboratoris de AINIA (Associació d'Investigació de l'Indústria i de l'Universitat de Granada. [4]
El frut conté fibra insoluble en la seua part externa, mentres que la polpa és rica en fibra soluble, lo que contribuïx a la regulació de la motilitat intestinal i ajuda a previndre trastorns digestius. Ademés, el seu alt contingut d'aigua favorix el hidratació i l'eliminació de toxines.
Referències
- ↑ Schaefer, H.; Renner, S. S. (2011). Cucurbitaceae (en en), Springer, pp. 112–174. doi:10.1007/978-3-642-14397-7_10. ISBN 978-3-642-14397-7. Consultat el 2024-09-20.
- ↑ «Genetics, Genomics and Breeding of Cucurbits» (en en). Routledge & CRC Press. Consultat el 2024-09-20.
- ↑ 3,0 3,1 Chen, Xuehao; Qi, Xiaohua; Xu, Xuewen(2024-06-27).«From Ancestors to Modern Cultivars: Tracing the Origin, Evolution, and Genetic Progress in Cucurbitaceae».Molecular Plant Breeding.15(0)ISSN 1923-8266.Consultat el 2024-09-20.(en en)
- ↑ «Zucchiolo: Baix schmeckt dones neue Schlank-Gemüse» (en de). bild.de (2024-08-19). Consultat el 2024-09-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zucchiolo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.