Anar al contingut

Zona arqueològica de Tlapacoya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Tlapacoya (en náhuatl: Tlapācōiān[lower-alpha 1] o Tlapakoyan[lower-alpha 2] ‘lloc a on es llava, lavadero’)[1] (pronunciació: /t͡ɬaːpaːkoːyaːn/) és el nom que rep el conjunt de díhuit sectors arqueològics excavats a cel obert en diferents marcs cronològics a 79 km de Toluca de Lerdo. Dos dels díhuit sectors possiblement registren l'activitat de grups humans caçadors-recolectors-peixcadors nómades més remota en la Conca de Mèxic, aproximadament entre 24 000 ± 4 000 o 21 700 ± 500 a. P.[lower-alpha 3] en el Pleistoceno tardà i Holoceno enjorn (horisó Arqueolítico mexicà, c. 35 000 o abans – 9 500 a. P.).[3][4] La sedentarización dels seus habitants va ocórrer entre el 6000–4500 a. C. (periodo Precerámico).[5] El chicotet centre regional va escomençar a urbanisar-se en el Preclásico mig (1200 – 400 a. C.), entre el 600–100 a. C.; i va florir en el Preclásico tardà (400 a. C. – 200 d. C.).[6]

El nom original de la ciutat durant el seu esplendor en el Preclásico tardà és desconeguda, aixina com la llengua dels seus habitants. Se sap, en canvi, que Tlapacoya o Tlapacoyan és un topònim náhuatl —donat per acolhuas, cuitlahuacas i chalcas un mileni despuix (Posclásico tardà, 1200–1521 d. C.)—, una llengua uto-asteca aglutinant que permet expressar idees complexes en un sol vocablo per mig de l'adició de dos o més afijos (prefixos i sufixos, o sense ells) a una raïl verbal.[7] Aclarit açò, conservar [n] /n/ en la grafia original (Tlapācōiān, Tlapakoyan) és l'alternativa ortogràfica preferible, sense ella és una variant corrupta.[8] Llavors: *|tla|– (prefix pronominal indefinit i impersonal), –|pāc(ō)|– (veu passiva i impersonal del verp transitivo |pāca| =‘llavar, banyar, blanquejar’) + –|iān| (sufix toponímic que indica un lloc a on una acció es realisa habitualment); per lo que significa ‘lloc a on es llava’. En els voltants orientals de la montanya, existix un atre lloc arqueològic emparentat en Tlapacoya: Zohapilco, en similars temporalitat i a on es va trobar la figurilla d'argila més antiga de Mesoamérica (c. 2300 ± 110 a. C., 2300 a. C.; periodo Arcaic tardà).[9][10]

Tlapacoya reporta l'evidència de antropización de l'entorn natural més antiga coneguda del Valle de Mèxic. Despuix d'un llarc procés civilizatorio (c. 5500–3500 a. C.), es va consagrar com un chicotet centre regional que va florir en el Preclásico tardà (c. 800 a. C.–200 d. C.), l'extensió del qual va alcançar les 25 ha.[11] El lloc prehistòric va ser un assentament temporal seminómada al marge de plages pleistocénicas del llac de Chalco i coves en les ales del cerro en escasses ferramentes toscas i restants gose-vos (sectors Tlapacoya I Alfa i Beta, Tlapacoya II) datats entre el 22 000 ± 4 000–19 700 ± 500 a. P. respectivament (periodo Paleoamericano).[12] Al nort de dits restants, en atres trincheres excavades va ser trobat material lítico empleat per a periodizar la cronologia arcaica del lloc.[13] Aproximadament en les fases Plaja 1, Plaja 2 i Zohapilco (5500–3500 a. C.), es va gestar la sedentarización i el començ de l'agricultura incipient, trobant-se un sol vestigi d'argila tosco datat cap a 2500–2300 a. C.[13] Cap al 1800–1300 a. C., el llogaret es va conformar com un chicotet centre regional. Entre el 1000–800 a. C. va existir influència olmeca, construint-se el basamento piramidal. Va florir en la fase Ticomán (400 a. C.–200 d. C.), decaent cap al 200 d. C.[14]

El lloc destaca per les figurillas «estil Tlapacoya» (c. 1500-300 a. C.) La cultura de Tlatilco i d'Occident també varen eixercitar un paper important en la societat de Tlapacoya. Va ser el primer lloc destinat al cult de l'aigua en la conca de Mèxic.[15]

Els restants del lloc es troben a 20 km al surest de la Ciutat de Mèxic, intramuros del Valle de Mèxic (Altiplano Central), en les ales baixes a la vora oriental de l'antic llac de Chalco,[lower-alpha 4] en un chicotet tossal volcànic (cerro de l'Elefant); en el municipi mexiquense d'Ixtapaluca que, junt en el citat Zohapilco, constituïxen el conjunt de Zohapilco-Tlapacoya.[17] La zona és custodiada —i explorada— pel Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) des del seu descobriment en 1954.[18]

Mig físic

[editar | editar còdic]

Estudis paleoecológicos assentament pleistocénico es va estajar pròxim a un cos acuífero, en un entorn biòtic i el chicotet centre regional preclásico de Tlapacoya.

Assentament

[editar | editar còdic]

És un antic santuari erigit a les deidades de l'aigua, compost per un basamento piramidal atípic de pedra tallada. En el seu cim va tindre un temple i en el seu interior yacer tres tombes. L'identificació de la seua finalitat es deu al descobriment de vasijas decorades en motius religiosos emparentats al cult de l'aigua en les tombes a l'interior del basamento i per l'estil arquitectònic del mateix. Aixina mateix, va anar el destí de grans pelegrinages procedents de l'Occident.[15]

Arqueologia

[editar | editar còdic]

Figurillas de Tlapacoya

[editar | editar còdic]

En 1969, l'arqueòloga francesa Christine Niederberger va excavar el lloc de Zohapilco, localisat en el cerro de Tlapacoya. A on va trobar els restants d'un poblat de 4200 anys d'antiguetat. Allí va trobar dos figurillas d'argila, sent datada la més antiga en el 2300 abans del present i que és la més antiga de Mèxic. Dita peça es troba en exhibició en el Museu Nacional d'Antropologia.[9] Dita figurilla correspon al periodo precerámico i es distinguix d'atres posteriors pel seu cos cilíndric llaugerament aplanado en la seua part anterior. No té boca ni braços, no posseïx articulacions en el cap ni en la cadera. Té una front menuda, els seus ulls són depressió rectangulars, el nas i les celles formen una T. Té un melic i dos cames curtes i bulbosas. Aparenta ser andrógina i és de color beige grisáceo. Es desconeix el seu us i funció, inclús si representa a un ser humà o una deidad. S'ha hipotetizado que la falta de boca indica la seua associació en ritos funeraris.[9]

Ademés de les figurillas de fanc es varen trobar restants de dos cràneus humans que, entre els anys 2003 i 2006, varen ser somesos a una datació per radiocarbono a on va destacar l'Home de Tlapacoya I, que va tirar una edat de 10 200±75 anys. Antiguetat corresponent en les etapes inicials del poblament de la regió central de Mèxic i ho convertix en un paleoamericano.[3] La primera ceràmica de Tlapacoya mostra una clara influència en la seua contemporànea de llocs com El Opeño, en l'Occident de Mesoamérica. Figurillas de fanc de Tlapacoya. Periodo Preclásico Mig.

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Hohensfels, 2004: 59; Kelly, 2001: 142–44; Porter Weaver, 1967: 6; INAH. «Zona arqueològica de Tlapacoya». Inah.gob.mx. Consultat el 08/10/2022.
  2. ↑ Temporalitat citades i acotaciones en Lavallée i Plumet, 1992: 706–7; Mirambell, 1994: 194; Dixon, 1999: 95–97; García-Bárcena, 2007: § 5; Hohensfels (2004): 59; Jones, 2007: 53; Encyclopedic Dictionary of Archaeology, 2021: 1395; MacNeish, 2008: 88.
  3. ↑ 3,0 3,1 Anals d'antropologia.Institut d'Investigacions Antropològiques.Ciutat de Mèxic:55(2)
    221-235.ISSN 2448-6221.doi:10.22201/iia.24486221i.2021.77832.Consultat el 16 d'octubre de 2022.
  4. ↑ García-Bárcena, 2007; Mirambell, 1994: 189–90
  5. ↑ Encyclopedic Dictionary of Archaeology, 2021: 1395.
  6. ↑ Hohensfels (2004): 59; INAH. «Zona arqueològica de Tlapacoya». Inah.gob.mx. Consultat el 08/10/2022.
  7. ↑ Sullivan, 2014: 15.
  8. ↑ Kelly, 2001: 142–44; Porter Weaver, 1967: 6.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Arqueologia Mexicana.Editorial Raïls i l'Institut Nacional d'Antropologia i Història.Ciutat de Mèxic:42
    58-59.ISSN 0188-8218.Consultat el 16 d'octubre de 2022.
  10. ↑ Halperin, 2014: 246.
  11. ↑ Clark, 1997: 224.
  12. ↑ Lavallée i Plumet, 1992: 706–7; García-Bárcena, 2007: § 4–5; MacNeish, 2008: 88.
  13. ↑ 13,0 13,1 MacNeish, 2008: 88.
  14. ↑ MacNeish, 2008: 88; Barba Ahuatzin, 2007: 81.
  15. ↑ 15,0 15,1 Barba Ahuatzin, 2007: 81.
  16. ↑ Hohensfels (2004): 59; MacNeish, 2008: 88; cf. Castañeda de la Pau, 2020: 182–84; Beltrán Bernal, 1998.
  17. ↑ Dixon, 1999: 95–97; MacNeish, 2008: 88.
  18. ↑ INAH. «Zona arqueològica de Tlapacoya». Inah.gob.mx. Consultat el 08/10/2022.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Zona_arqueològica_de_Tlapacoya&oldid=853280»