Zaratita

La zaratita és un mineral de la classe dels minerals carbonat i nitrat. En 1849, Antonio Casares, catedràtic de química de l'Universitat de Santiagho de Compostela, va trobar en una chicoteta explotació de níquel, la mina "Manolita", situada en el penya-segat en Teixedelo (lloc pròxim a Sant Andrés de Teixido) en Cedeira, La Corunya, en Galícia (Espanya), varis minerals secundaris de níquel, formats per l'alteració dels sulfur primaris, especialment la millerita.[1] Estos minerals varen ser estudiats per Martínez Alcíbar,[2] que va donar el nom de zaratita a un d'ells, en honor de Gil i Zárate, escritor, polític i pedagogo espanyol. No està clar actualment si és un mineral vàlit o no, ya que la seua composició és prou variable i els estudis en rajos X no mostren un patró cristalí ben definit.[3] Se li ha donat també el nom de "texasita"
Característiques químiques
És un carbonat hidroxilado i hidratat de níquel.[3] Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea magnesi.
Formació i jaciments
Es forma com a mineral secundari inusual a partir d'atres carbonat del níquel, en roques ígneas de tipo bàsic i en roques serpentinitas. Ademés d'en la localitat tipo apareix en unes atres, com Texas, Lancaster County, Pennsylvania, USA
Sol trobar-se associat a atres minerals com: brucita, hidromagnesita, calcita, aragonito, dolomita, pirrotita, pentlandita, cromita o antigorita.
Referències
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2012). Minerals i Mines d'Espanya. Vol V. Carbonat i Nitrat. Borat., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo., p. 627-628.
- ↑ (1851).«A.M. Alcíbar: Sobre el mineral de nickel de Galícia, en algunes consideració sobre el polimorfisme del sulfat de nickel i d'atres substàncies».Revista Minera.2
- 175-184.
- ↑ 3,0 3,1 (1963).«The mineralogy and chemistry of nickel carbonates».Mineralogical Magazine.33
- 663-678.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zaratita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.