Zafirina
.jpg)
La zafirina és un mineral de la classe dels inosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la zafirina”. Va ser descoberta en 1819 en l'antic port de Fiskenæsset, en Nuuk, Groenlàndia (Dinamarca),[1] sent nomenada aixina pel seu color similar al safir.
Característiques químiques
És un aluminosilicato de magnesi. Dins de l'els inosilicatos del grup de la zafirina, pertany al subgrup de l'aenigmatita. Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea ferro.
Formació i jaciments
Apareix en roques magmáticas o metamòrfiques. En roques metamòrfiques d'alta temperatura o xenolitos en abundància d'alumini i magnesi i baixa concentració de silici. Pot formar-se com a mineral magmático primari en roques de poca sílice.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: sillimanita, cianita, cordierita, kornerupina, corindón, surinamita, flogopita, crisoberilo, piroxeno, espinela, granate, calcita o cuarzo.
Referències
- ↑ (1819).«Analyse einiger von dem Prof. von Giesecke in Grönland entdeckten Fossilien, 2. Saphirin von Fiskenaes oder Kikertarsoeitsiak».Annalen der Physik und Chemie.63
- 374.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zafirina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.