Z4
La computadora Z4, dissenyada per l'ingenier alemà Konrad Zuse i construïda per la seua companyia Zuse KG entre 1941 i 1945, va ser entregada a ETH Zürich en Suïssa en setembre de 1950.[1] Va ser la primera computadora en el món en ser venuda, vencent a la britànica Ferranti Mark I per cinc mesos i a l'UNIVAC I per dèu mesos. El Z4 va ser el resultat final de Zuse pel disseny de el Z3. Com el Z3, era una màquina electromecànica.[2]
Konrad Zuse, este investigador va crear numeroses computadores a lo llarc de la seua vida; es va dedicar plenament a això. Les seues primeres màquines varen ser la Z1, Z2, Z3 i Z4
La Z4 va ser terminada en 1944, encara que posteriorment va ser retocada en numeroses ocasions afegint-li una unitat de llectura de targetes perforades. Esta màquina era capaç de reproduir les targetes perforades per mig d'instruccions de la pròpia Z4, en lo que no era massa complicat programar-la. Esta era una ventaja ya que era possible realisar còpies dels programes per a poder fer correccions.
La Z4 admetia un gran conjunt d'instruccions capaç de resoldre complicats càlculs científics. Era capaç d'eixecutar 1000 operacions de menge flotant en promig per hora. Estava formada aproximadament per 2200 relés, era capaç de realisar unes 11 multiplicacions per segon i tenia una memòria de 500 paraules de 32 bits. Pesava uns 1000 quilograms.
L'entrada de senyes era a través d'un teclat decimal o a través de targetes perforades, i l'eixida era per una màquina d'escriure.
Esta màquina va ser utilisada fins a 1959 per multitut d'institucions. Actualment es troba en el museu alemà de Munich.
Construcció
El Z4 era molt similar al Z3 en el seu disseny pero va anar significativament més alvançat en una série d'aspectes. La memòria constava de 32 bits en lloc de paraules de menge flotant de 22 bits. Una unitat especial anomenada Planfertigungsteil (unitat de construcció de programes) perforava les cintes de programa, facilitant la programació i la correcció de programes per mig de l'us d'operacions simbòliques i cèlules de memòria. Els números i l'eixida s'introduïen en el sistema de menge flotant decimals, encara que el treball intern va ser en binari. La màquina tenia un gran repertori d'operacions que incloïa la raïl quadrada, MAX, MIN i sen. Quan es va enviar a ETH Zuric la màquina tenia una instalació de bot condicional afegitó i podia imprimir en una màquina d'escriure de la marca Mercedes. Hi havia dos cintes de programa, de les quals, la segona podia ser usada per a sostindre una subrutina (originalment, s'havien planificat sis).[3]
En 1944, Zuse treballava en el Z4 en unes dos dotzenes de persones.[4] Alguns ingeniers que varen treballar en les instalacions de telecomunicacions de el OKW també varen treballar per a Zuse com una ocupació secundària. Per a evitar que caiguera en mans dels soviètics, el Z4 va ser evacuat de Berlín en febrer de 1945 i es va transportar en Göttingen. El Z4 es va completar en Göttingen en una instalació de l'Aerodynamische Versuchsanstalt (AVA, Institut d'investigació aerodinàmica), que va ser encapçalada per Albert Betz. Pero quan es va presentar als científics de el AVA els enemics estava molt prop de descobrir el parador de la màquina,[5] per lo que l'ordenador es va transportar en un camió de la Wehrmacht fins a Hinterstein, a on Konrad Zuse es va reunir en Wernher von Braun.[5][6]
Us despuix de la SGM
En 1949, el matemàtic suís Eduard Stiefel, despuix de tornar d'una estància en Estats Units, a on va inspeccionar els equips nortamericans, va visitar Zuse i el Z4. Quan va formular una equació diferencial a Zuse, que immediatament va programar el Z4 per a resoldre-ho, Stiefel va decidir adquirir l'ordenador per a la seua institució en Suïssa, l'Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric (ETH Zuric).[7] Va ser entregat a la ETH Zuric en setembre de 1950. En 1954, el Z4 va ser traslladat al Institut Franco-Allemand dones Recherches de St. Louis (ISL, Institut Franc-alemà d'Investigació) en França, a on va permanéixer en us fins a 1959. Hui en dia, el Z4 es troba en exhibició en el Deutsches Museum de Munich. El Z4 va inspirar al ETH a construir el seu propi ordenador (principalment per A. Speiser i E. Stiefel), que va ser cridat ERMETH, un acrònim per a l'alemà: Elektronische Rechenmaschine ETH (Màquina Computadora Electrònica ETH).
En 1950 o 1951, el Z4 va ser l'únic ordenador digital que funcionara en l'Europa continental (els britànics havien desenrollat diversos, uns onze provablement), i el segon ordenador digital comercialisat del món, superant la Ferranti Mark 1 en cinc mesos i el UNIVAC I en dèu mesos, només superat per BINAC (encara que mai va aplegar a funcionar en les instalacions dels compradors).[8] Els atres ordenadors, tots numerats en una Z davant, varen ser construïts per Zuse i la seua companyia. Són destacables el Z11, que va ser venut a l'indústria de l'òptica i en les universitats, i el Z22.
El Z4 es va utilisar per als càlculs de la Represa Dixence Gran.
Vore també
- Z1 (1937)
- Z2 (1939)
- Z3 (1941)
- Z22 (1955)
- Història de l'informàtica
- Història del hardware de computador
Referències
- ↑ «Konrad Zuse -- The Z4 Computer and the Zuse Apparatebau». Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2010. Consultat el 14 de decembre de 2016.
- ↑ «Computer Resurrection Issue 37». Consultat el 14 de decembre de 2016.
- ↑ Speiser, Ambros P (2000). "Konrad Zuse's Z4: Architecture, programming and modifications at ETH Zurich". In Rojas, Raúl;#agen, Ulf. The first Computers: History and architecture. MIT. ISBN 0-262-18197-5.
- ↑ Bauer, Friederich L. Historische Notizen zur Informatik. ISBN 3-540-85789-3.
- ↑ 5,0 5,1 «Lecture on Zuse and his machine».Lecture on Zuse and his machine.
- ↑ «OBITUARY : Konrad Zuse».The Independent.
- ↑ Lippe. The first programmable computers.
- ↑ «binac». Consultat el 14 de decembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Z4» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.