Anar al contingut

Z22

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Z22, feta en 1956; ara en l'Universitat de Ciències Aplicades, Karlsruhe.

La Z22 va ser el sèptim model de computador que va desenrollar Konrad Zuse (els primers sis varen ser les computadores Z1, Z2, Z3, Z4, Z5 i Z11, respectivament). El major bot entre la Z11 i la Z22 va ser l'us de tubos de buit, a diferència dels models anteriors que usaven dispositius electromecànics. Va ser una computadora comercial, i el seu disseny va finalisar en 1955. Les primeres màquines es varen vendre a Berlín i a Aquisgrà.

Es diu que la Z22 va ser la primera computadora en memòria de núcleus magnètics. Pero les memòries magnètiques ya treballaven en models militars. La computadora Whirlwind usava memòria de núcleus magnètics en 1953.

L'Universitat de Ciències Aplicades de Karlsruhe (Fachhochschule Karlsruhe) té una Z22 operativa.

Senyes tècniques

La Z22 operava a una freqüència de 3 kHz, sincronisada en la rotació del tambor magnètic. Les senyes d'entrada s'introduïen per targetes, i directament a la memòria de tambor o a la de núcleus magnètics per mig d'un teclat. La Z22 usava tubos Williams per a mostrar la memòria i l'estat d'eixida.

Programació

La Z22 es va dissenyar per a fer fàcil el programar a eixa primera generació de computadores.

El còdic màquina tenia 38 bits d'instruccions, constant de 5 camps:

  • els primers 2 bits devien ser sempre 10
  • els següents 5 bits contenen un símbol condicional
  • els següents 13 bits contenen un símbol operacional
  • els següents 5 bits contenen una direcció de memòria de núcleu
  • els següents 13 bits contenen una direcció de memòria del tambor magnètic

Hi havia també un llenguage de programació del tipo ensamblador, el «Còdic Freiburger».

Es va dissenyar per a programes de resolució de problemes de matemàtica.