Anar al contingut

Zóminthos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zóminthos

Zóminthos (en grec, Ζώμινθος) és un jaciment arqueològic del municipi d'Anoguia, en l'illa de Creta (Grècia), que conté restants de la civilisació minoica. Es troba aproximadament a uns 1200 m d'altitut. En 2025 va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, junt a atres llocs de la cultura minoica.[1]

El lloc arqueològic va ser descobert en 1982 pel arqueòlec grec Yannis Sakellarakis, per indicació d'un pastor, mentres estava excavant en la propenca Cova de Zeus. Des de llavors s'han portat a terme successives campanyes d'excavacions. Despuix del decés de Yannis Sakellarakis, estes varen passar a ser dirigides per Efi Sapouna. Alguns de les troballes s'exhibixen en el Museu Arqueològic de Rétino.[2]

Les excavacions han tret a la llum els restants d'un assentament que va estar ocupat des d'aproximadament 1900 a. C.[3] Destaca en ell un gran edifici central de caràcter palacial de 1800 m²[4] que tenia a lo manco dos pisos, 120 habitacions i alguns dels seus murs estaven decorats en fresca. Entre les troballes d'este lloc es troben ceràmica, ossos d'animals, fragments de fusta carbonizada, sagells, joyes, objectes de bronze, inscripcions jeroglífiques i en llineal A, tallers (un de ceràmica, un atre de fabricació de cristal de cuarzo i un atre de tractament de coure) i indicis d'un sistema de drenage.[5][2]

S'estima que Zóminthos va ser un centre polític, cultural, econòmic i religiós, a on estava instalat el sacerdoci de la cova de Zeus en les époques en que esta era inaccessible per la climatologia,[6][4] i possiblement el lloc servia d'àrea de descans per als peregrins que anaven a la mencionada cova. També s'ha relacionat el lloc en les ovelles que figuren en moltes tablillas de llineal B de Cnosos, de modo que es creu que Zóminthos podria haver segut el lloc utilisat com a centre ganader de la regió.

L'assentament va ser destruït per un terremot cap a l'any 1600 a. C. encara que hi ha troballes del gran edifici central que indiquen que este lloc va continuar sent utilisat des del periodo micénico fins al romà.[5]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]