Yund

El yund (àrap جند ŷund, en plural aŷnad, اجناد) va ser un vocable del temps dels primers Estats musulmans, que s'usava per a denominar a les colónies militars establides en les terres conquistades i, en especial, a les formades en el Llevant, aixina com als eixèrcits de cada una d'elles. Posteriorment la paraula es va amprar en sentits diferents en el món musulmà.

Orige i evolució de la paraula

El vocable yund és d'orige iranio i apareix mencionat en el Corán, en el que designa a una tropa. En temps del Califato omeya, va adoptar un significat més precís: el de colónia militar o territori en el que s'assentaven soldats àraps als que es podia enviar en campanyes més o menys llargues i també el de l'unitat militar que proporcionava cada una d'estes colónies.

Paulatinament, la paraula va passar a designar aixina mateix el conjunt de les forces armades d'un Estat. En este sentit, un dels departaments del fisc califal, el diwan al-yund, gestionava el pagament de les soldadas i l'abastiment de l'eixèrcit. Ademés, els geógrafos dels sigles IX i X usaven la paraula aŷnad com a sinònima de amṣar (grans ciutats).

Alce

Erro al crear miniatura:

El Llevant (Bilad al-Sham) i les seues províncies (aŷnad) en temps del Califato abasí (sigle IX).

La zona d'us per antonomàsia del terme va ser el Llevant, que es creu que el califa ortodox Abu Bakr va dividir en quatre aŷnad o districtes militars: Homs (Yund Homs), Damasc (Yund Dimashq), Jordán (Yund al-Urdunn) i Palestina (Yund Filastin). El califa omeya Yazid I després va afegir un de més, el de Qinnasrin (Yund Qinnasrin). Esta divisió va ser característica de l'Alce i no es va aplicar a atres províncies califales, que en general varen quedar administrades per un únic governador; per això a sovint li les cridava en conjunt al-Shamat, el Llevant.

Els territoris de les aŷnad s'ajustaven aproximadament a les anteriors províncies bizantines, en algunes variacions. La seua creació es va deure al desig dels governants musulmans de conservar el Llevant i defendre's dels envestiments bizantins. Per això les capitals d'estes noves unitats administratives es varen fixar en llocs equidistants uns d'uns atres —devien servir de centres de control del territori i d'organisació de les seues forces militars— i llunt de la costa, per a evitar possibles atacs per mar. Els eixèrcits dels aŷnad llevantins estaven compost exclusivament per àraps que rebien soldadas (ʿatāʾ) provinents dels imposts sobre la terra (jaray), ademés de terres. Quan es trobaven en campanya, als seus membres els acompanyaven els seus dependents (shākiriyya) i els voluntaris (mutaţawwiʿa).

El Califato abasí va conservar la divisió de l'Alce en aŷnad i també ho varen fer els Estats que ho varen succeir en la regió, fins als temps dels mamelucos. En temps dels abasíes, a sovint existia, no obstant, un governador general de l'Alce en autoritat sobre tota la regió. En el 785, el califa Harún al-Rashid va crear un nou districte militar, el Yund al-'Awasim, en el nort, que comprenia la zona fronteriça en l'Imperi bizantí.