Anar al contingut

Yakub

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Yakub (a voltes escrit Yacub o Yaqub) és una figura de la mitologia de la Nació de l'Islam (NOI). Segons la doctrina de la NOI, Yakub va ser un científic negre que va viure fa 6.600 anys i va començar la creació de la raça blanca per mig d'una forma de crío selectiva, denominada "esgall", mentres vivia en l'illa de Patmos.

El relat, ha causat disputes dins de la NOI a lo llarc de l'història del moviment. Este té el seu orige en els escrits del fundador de la NOI, Wallace Fard Muhammad, pero va ser rebujat per alguns dels seus líders posteriors. Baix el seu actual líder Louis Farrakhan, la NOI seguix afirmant que el història de Yakub és certa.

Resum

L'història de Yakub es va originar en els escrits de Wallace Fard Muhammad, el fundador de la Nació de l'Islam, en el seu fullet doctrinal de preguntes i respostes Lost Found Moslem Lesson No. 2 de principis de la década de 1930.[1] Va ser posteriorment desenrollat pel seu successor Elijah Muhammad en varis escrits, especialment en un capítul titulat "The Making of Devil" en el seu llibre Message to the Blackman in America .[2]

Versió original

Segons el història, en l'orige de l'humanitat, distints tipos de persones negres habitaven la Lluna; quan un "deu científic" negre, frustrat perque tots els habitants de la Lluna no parlaven un sol idioma, va fer esclatar el satèlit. Un péntol d'esta lluna destruïda es va convertir en la Terra, que posteriorment va ser poblada per una comunitat de negres supervivents i moralment justs, alguns dels quals es varen establir en la ciutat de La Meca .[3] Yakub va nàixer a poca distància de la ciutat. Es trobava entre el terç dels negres originals que estaven descontents en la vida en esta societat.[4] Membre de la branca mequí de la tribu de Shabazz, Yakub va adquirir el sobrenom de "cabezón", per el seu cap inusualment gran i la seua arrogància. Als sis anys va descobrir la llei d'atracció i repulsió jugant en imants fets d'acer.[5]

Esta idea va dur a un pla per a crear un nou poble. "Va vore un ser humà diferent, fet per a atraure uns atres, que podria, en el coneiximent de trucs i mentires, governar a l'home negre original".[5] A l'edat de 18 anys, havia agotat tots els coneiximents de les universitats de la Meca. Més tart va descobrir que el home negre original contenia tant un " germen negre" com un "germen marró". En 59.999 seguidors, va anar a una "illa en la mar Egea cridada Pelen", que Mahoma va identificar com l'actual Patmos. Una volta allí, va establir un règim despótico, va començar a eliminar les traces negres dels seus seguidors, va matar a tots els bebés més obscurs i va conseguir crear una raça marró despuix de 200 anys.


Yakub va morir a l'edat de 150 anys,[6] pero els seus seguidors varen continuar en el seu treball. Despuix de 600 anys d'este sistema eugenésico delliberat, es va crear la raça blanca . Les brutals condicions de la seua creació varen determinar la naturalea malvada de la nova raça: "en mentir-li a la mare negra del bebé, esta mentira va nàixer en la naturalea mateixa del bebé blanc; i, l'assessinat del poble negre també va nàixer en ells, o convertits per naturalea en bolers i assessins".[2] Totes les races, llevat la raça negra, varen ser subproductes del treball de Yakub (escrit Yacub en la biografia), ya que les races "roja, groga i marró" es varen crear durant el procés de " blanquege".[4] No obstant, la "raça negra" incloïa als pobles asiàtics, considerats ancestres compartits dels moros .[4] Els "blancs" varen ser definits com europeus . Elijah Muhammad també va afirmar que alguns membres de la nova raça blanca "varen intentar tornar a empeltar-se en la nació negra, pero no tenien res en quina fer-ho". Com a resultat, es varen convertir en goriles: "Alguns varen tindre la sòrt d'escomençar de nou i varen aplegar fins a lo que es diu gorila. De fet, tota la família de les mones prové d'estos 2.000 anys d'història de la raça blanca en Europa".[2]

La nova raça va viajar a la Meca, a on varen causar tants problemes que varen ser exiliats a "Àsia Occidental (Europa), despullats de tot menys l'idioma. [...] Una volta allí, els varen nugar per a mantindre'ls fòra de Paraís [...] Els soldats patrullaven la frontera armats en espases, per a impedir que els dimonis creuaren".[2] Durant molts sigles varen viure una vida bàrbara, sobrevivint nuets en coves i menjant carn crua, pero finalment Moisés els va traure de les coves i "els va ensenyar a usar roba". Moisés va intentar civilisar-los, pero finalment es va donar per vençut i va fer esclatar en dinamita a 300 dels blancs més problemàtics.[7]

No obstant, els blancs havien deprés a utilisar la "trucositat"; un pla per a utilisar els seus enganys i la seua falta d'empatia i emoció per a usurpar el poder i esclavizar a la població negra, duent els primers esclaus a Estats Units.[4] Segons la doctrina de la NOI, la progenie de Yakub estava destinada a governar durant 6.000 anys ans que els pobles negres originals del món recuperaren el domini, el final del qual va ser l'any 1914.[8]

Versió nuwaubiana

Plantilla:Image externa La Nació Nuwaubian, un nou moviment religiós supremacista negre dirigit per Malachi York, conta una versió alternativa de l'història: açò s'expon en un llibre d'aproximadament 1.700 pàgines cridat The Holy Tablets. En la narració nuwaubiana del mit dels Yakub, 17 millons d'anys abans de la primera de moltes "batalles intergalácticas", els antepassats dels negres (als que se'ls va donar una varietat de noms, inclosos els riziquianos, que significa "proveïdors") eren deus, pero subordinats al "Deu Suprem". Els riziquianos vivien en una atra galàxia en un planeta conegut com "Rizk", que estava ubicat en el "Sistema Tri-Solar Original" que presentava un "tro mòvil"/nau espacial, Nibiru.[9]


Segons conten, la capa atmosfèrica protectora original d'este planeta, necessària per a protegir-se dels rajos ultravioleta dels seus tres sols, havia segut destruïda per un ser maligne, el líder dels àngels caiguts, Shaitan. El deu suprem li havia demanat a Shaitan que es mudara, ya siga fora del planeta per complet o a un lloc diferent en ell. Ell es va negar i en el seu lloc va provocar una explosió atòmica "com una bomba H", destruint part de l'atmòsfera. Els científics del planeta varen poder reparar-ho en or, pero no hi havia suficient or en el planeta, per lo que va ser necessari realisar excursions a l'espai en el Nibiru per a extraure or del planeta Terra, a on es varen establir colónies.[9]

Els riziquianos no volien extraure or, creent que estava per baix de la seua condició d'àngels. Empalmaron gens de Homo erectus en els seus propis genomes, produint a l'humanitat per a que ho fera per ells. Originalment els humans tenien habilitats psíquiques, pero despuix de les guerres i de Caín i Abel, els riziquianos varen eliminar del cervell humà la glàndula responsable d'estos poders psíquics. Yakub va nàixer en dos cervells (l'explicació nuwaubiana per al tamany del seu gran cap), lo que ho va convertir en un geni capaç de realisar experiments de empalme de gens, que varen donar com resultat persones blanques. Una volta terminats els seus experiments, un dels seus cervells va explotar, lo que va provocar la seua mort.[9]

Paper en la Nació de l'Islam

La doctrina de Yakub va ser una de les raons de les divisions en la Nació de l'Islam. En la seua Autobiografia, Malcolm X senyala que en els seus viages per Orient Mig molts musulmans varen reaccionar en sorpresa en sentir sobre la doctrina de Yakub. Esta, si be està present en la teologia de NOI, no apareix en la corrent principal de l'Islam.[10] Malcolm X va rebujar posteriorment el història, afirmant que qualsevol, de qualsevol raça, que intencionalment prive a uns atres dels drets humans bàsics és un "diable".[11] Warith Deen Mohammed, successor del seu pare Elijah al front de la Nació de l'Islam despuix de la seua mort, la va rebujar casi de colp i repent i va tractar de reinventar la Nació com un moviment més dins de l'Islam sunita.

Louis Farrakhan va restablir la Nació de l'Islam original i va reafirmar la seua creència en la veritat lliteral de l'història de Yakub. En una entrevista de 1996, Henry Louis Gates, president del Departament d'Estudis Afroamericans de l'Universitat de Harvard, li va preguntar si el història era una metàfora o lliteral. Farrakhan va afirmar que la ciència genètica moderna havia demostrat que alguns aspectes de l'història eren exactes i va insistir que "Personalment, crec que Yakub no és una figura mítica, és un científic molt real. No és una borinotada d'un cap gran, com els agradaria dir".[12][13]

Vore també

Referències

Cites
  1. ↑ Allen, 2000, pp. 192, 213
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Deutsch, 2000, pp. 104–108
  3. ↑ Nelson, 2006, p. 140
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Nelson, 2006, p. 141
  5. ↑ 5,0 5,1 Gomez, 2005, p. 311
  6. ↑ Gibson y Berg, 2017, p. 163
  7. ↑ Muhammad, 1973, p. 120
  8. ↑ Berg, 2009, p. 89
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Nuruddin, 2006, pp. 161–163
  10. ↑ X y Haley, 1992, p. 192
  11. ↑ Robinson, 2001, p. 46
  12. ↑ Gates, 1996, p. 163
  13. ↑ Ostow, 1998, p. 86
Fonts primàries
Artículs acadèmics
  • Gates, Henry Louis(Summer 1996).«Farrakhan Speaks».Transition: An International Review.(70): 140–167.doi:10.2307/2935354.(en en-us)
Llibres