Yagiíta
La yagiíta és un mineral de la classe dels minerals ciclosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'osumilita”. Va ser descoberta en 1968 en el meteorit fèrric que va caure en Colomera, en la província de Granada (Espanya), sent nomenada aixina en honor de Kenzo Yagi, mineralólogo japonés.[1] Sinònims poc usats són: yagita o jageiíta, aixina com la seua clau IMA1968-020.
Característiques químiques
És un aluminosilicato anhidro de sodi i magnesi, que cristalisa en el sistema cristalí hexagonal en els tetraedres de silicat disposts en dobles anells.[1] Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: titani, crom, ferro, manganeso i calcio.
Formació i jaciments
Trobat únicament com una inclusió de silicat en l'interior del meteorit de ferro de Colomera (Espanya), en el que la yagiíta ha cristalizado en un ambient ric en magnesi, en el que estada associat a atres minerals com: diópsido, whitlockita, tridimita, plagioclasa de tipo albita-anortita, aixina com aleacions de la serie ferro-níquel.[1]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yagiíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.