Anar al contingut

XRP (criptomoneda)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Logo de XRP Ledger

XRP Ledger o simplement XRP (abans cridat Ripple)[1][2][3] és un proyecte de software lliure i un protocol de pagaments que perseguix el desenroll d'un sistema de crèdit basat en el paradigma "ret de parells". Cada nodo de la ret funciona com un sistema de canvi local, de manera que la totalitat del sistema forma un banc mutualiste descentralisat. Alguns consideren que implementada fins a les seues últimes conseqüències esta ret constituiria un servici de ret social descentralisat basat en l'honor i en la confiança entre els seus participants a nivell global (d'esta manera, el seu capital financer se sustenta en el capital social). Una versió reduïda de la ret consistiria en una extensió del sistema bancari tradicional en el que existirien rutes de pagament alternatives que no dependrien dels bancs centrals.

Història

Logo de Ripple Labs, Inc.

El proyecte XRP Ledger (en eixe moment conegut com "Ripple" [1] és llançat per la companyia Ripple Labs, Inc., fundada per Chris Larsen i Jed McCaleb en Estats Units en 2012.[4][5] En agost de 2015 Ripple va rebre el premi com a pioner tecnològic (Technology Pioneer) del Fòrum econòmic global.[6]

En eixe moment les fiches del sistema eren conegudes com "ripple credits" o "ripples".[1]

Segons el portal d'ajuda per a desenrolladors de XRP, en maig [7]de 2018 la comunitat va elegir el nom "XRP" per a la criptomoneda per a diferenciar-la de l'empresa que la va crear. El 13 de juny va ser anunciat un nou logo per a l'actiu producte de dos rondes de votació.[1] El 31 de maig de 2018 el portal de notícies News.Bitcoin.com va publicar un artícul en el que descrivia els esforços de la comunitat de XRP per a que les persones feren una correcta diferenciació entre la marca "Ripple" i la criptomoneda.[3] El 9 de juliol de 2018 Ripple Labs va publicar una infografía en el seu portal web aclarint la diferència, característiques i relació entre la companyia i la criptomoneda.[2]

Funcionament

Context

Els sistemes monetaris moderns es basen en les obligacions entre els participants.[8][9] Les monedas i els billets són obligacions emeses pel govern, mentres que els préstams són obligacions personals del prestatari i els contes dels bancs són obligacions del banc, fonamentades en lo permés per les lleis i les obligacions del govern. Una obligació té valor si el propietari confia en poder rebre el valor de la mateixa. Aixina que, podem vore la ret bancària com una ret basada en confiança.[10][11]

El método principal per a realisar un pagament a un atre participant del sistema és transferint la propietat de les obligacions bancàries de forma electrònica a través de la ret bancària, des del pagador al cobrador.[12]

La ret bancària és una ret jeràrquica en la que els bancs són mers intermediaris entre els seus clients, i a la seua volta, els bancs centrals servixen com a intermediaris entre bancs.[13][14][15] Esta estructura implica que és molt senzill establir una ruta de pagament entre qualsevol participant, pero està plena de punts de fallo, els quals també podrien considerar-se com a punts únics de control.[16]


El sistema de XRP genera ingressos principalment per mig del seu sistema, lo que els permet als bancs realisar transaccions entre ells prescindint de la necessitat dels bancs centrals.[17]

Principis

L'idea clau del sistema XRP Ledger és que deu ser possible enrutar pagaments a través de rets basades en confiança obertes, de manera similar a com Internet enruta els paquets de senyes a través de rets d'ordenadors obertes i arbitràries. Les ventages d'este sistema seria una menor dependència d'institucions que reclamen l'autoritat per a prendre decisions respecte a la política monetària de tot un país. En este cas, tots els participants prendrien en cert grau partix de les decisions del sistema, d'una manera molt més democràtica. Esta alternativa seria en teoria molt més solidària i donaria una millor resposta a les necessitats de les regions i la comunitat en general. Alguns consideren que com a conseqüència d'açò no faria falta una jerarquia institucional altament regulada per a controlar als participants centrals, com ocorre en Internet. Adicionalment la ret de XRP podria seguir funcionant encara que es pergueren molts dels seus nodos.[18]

L'objectiu del protocol de XRP no és impedir que existixquen estructures de pagament jeràrquiques, únicament permet que apareguen atres estructures com a alternatives.[19]

Comparació en atres sistemes de pagament alternatius

Encara que existixen sistemes alternatius a la banca tradicional i als bancs centrals com els processadors de pagament i els sistemes de canvi locals, el sistema de XRP es diferencia d'ells de la mateixa manera que unes atres criptomonedas com Bitcoin, Bitcoin Cash, Litecoin, Ethereum i Dash degut a que tracta a tots els participants com a iguals. Tant els processadors de pagament com els sistemes de canvi locals es basen en una autoritat central que definix les seues polítiques de forma centralisada i s'encarrega de processar els pagaments entre els "nodos full", mentres que en XRP Ledger cap nodo té major capacitat que el restant.

En certa forma, cada nodo de XRP és com un sistema de canvi local o processador de pagaments en sí mateixa. L'utilitat del protocol XRP és conectar els sistemes de pagament tradicionals i alternatius en una sola ret.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «XRP - XRP Ledger Dev Portal». xrpl.org. Consultat el 10 de novembre de 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 «The Difference Between Ripple and XRP» (en en-us). Ripple. Consultat el 10 de novembre de 2019.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Ripple Wants People to Stop Calling Its Coin ‘Ripple’» (en en-us). Bitcoin News. Consultat el 10 de novembre de 2019.
  4. ↑ «¿Qué és Ripple i cóm funciona la» (en és). Cointelegraph. Consultat el 10 de novembre de 2019.
  5. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  6. ↑ «Ripple receives Technology Pioneer Award at World Economic Forum». kucoin.com. Consultat el 17 de juny de 2022.
  7. ↑ «¿Qué és el llibre major XRP?» (en espanyol). Colòmbia.com. Consultat el 2025-10-30.
  8. ↑ Desan, Christine (2014-11-27). Making Money: Coin, Currency, and the Coming of Capitalism, Oxford University Press. ISBN 9780191779800.
  9. ↑ Muhleman, Maurice L. (1908). Monetary and banking systems; a comprehensive account of the systems of the United States, with complete statistical information and brief accounts of the systems of other nations, also abstracts of plans for currency reform in the United States, New York city, Monetary publishing co., 1908.
  10. ↑ «Networks: Between Markets and Hierarchies».Strategic Management Journal.7(1)
    37–51.ISSN 0143-2095.Consultat el 2026-03-05.
  11. ↑ «The Political Economy of Global Finance: A Network Model».Perspectives on Politics.11(1)
    133–153.ISSN 1537-5927.doi:10.1017/S1537592712003593.Consultat el 2026-03-05.
  12. ↑ «The Internet and Financial Market Structure».Oxford Review of Economic Policy.17(2)
    235–247.ISSN 0266-903X.Consultat el 2026-03-05.
  13. ↑ «Information Production and Capital Allocation: Decentralized versus Hierarchical Firms».The Journal of Finance.57(5)
    1891–1921.ISSN 0022-1082.Consultat el 2026-03-05.
  14. ↑ Anjan Roy. «Organization Structure and Risk Taking in Banking». Archivat des d'el original, el 2026-03-04. doi:10.1057/palgrave.rm.8250043. Consultat el 2026-03-05.
  15. ↑ «Corporate Spatial Links With Financial Institutions: The Role of the Metropolitan Hierarchy».Annals of the Association of American Geographers.76(2)
    262–274.ISSN 0004-5608.doi:10.1111/j.1467-8306.1986.tb00116.x.Consultat el 2026-03-05.
  16. ↑ «Communication within Banking Organizations and Small Business Lending».The Review of Financial Studies.33(12)
    5750–5783.ISSN 0893-9454.Consultat el 2026-03-05.
  17. ↑ «A Formal Approach for the Analysis of the XRP Ledger Consensus Protocol».Proceedings of the 6th International Conference on Information Systems Security and Privacy - ICISSP.
    52–63.doi:10.5220/0008954200520063.Consultat el 2026-03-04.
  18. ↑ «Comparative Analysis of SWIFT and Blockchain- Based Cross-Border Payment Systems». Consultat el 2026-03-05.
  19. ↑ «Stablecoin Disintermediation». Federal Reserve Bank of New York. Consultat el 2026-03-05.


Referències