Ethereum
Ethereum és una plataforma de còdic obert basada en cadena de blocs que permet la creació i eixecució de contractes inteligents i aplicacions descentralisades (dApps).[1]
A diferència de bitcoin, que està dissenyat principalment d'un sistema de diners digitals, Ethereum és programable, lo que oferix als desenrolladors la possibilitat de construir aplicacions i servicis descentralisats en la seua ret.[2]
Estes aplicacions descentralisades (abreviat en anglés com dapps) es valen de la capacitat de transaccionar de les criptomonedas, la programabilidad d'un contracte inteligent i la tecnologia de cadena de blocs. Són confiables i predibles, lo que significa que una volta que es carreguen (minen) en Ethereum, sempre s'eixecutaran segons lo programat.
Poden controlar els actius digitals per a crear nous tipos d'aplicacions financeres. Es poden descentralisar, lo que significa que cap entitat o persona els controla.
Entre les aplicacions d'Ethereum figuren:
- Carteres de criptomonedas per a realisar pagaments en Ether (ETH) o atres actius (tókenes).
- Aplicacions financeres per a demanar prestats, prestar o invertir actius digitals.
- Mercats descentralisats.
- Jocs.
- Tókenes no fungibles.
El desenrollador de software Vitalik Buterin, va propondre integrar un llenguage Turing complet en el sistema de scripting de Bitcoin com a millora del protocol, encara que el concepte és una idea original de Sergio Demian Lerner que desenrolla en la seua tesis.[3] El desenroll del mateix es va conseguir gràcies a una plataforma de financiamiento colectiva, des de juliol a agost de 2014. El sistema va eixir definitivament el 30 de juliol de 2015.
Despuix d'un forcall de la blockchain en juliol de 2016, hi ha dos cadenes de blocs d'Ethereum actives: Ethereum i Ethereum Clàssic.
De la mateixa manera que atres criptomonedas, Ethereum va ser molt criticat pel seu alt consum d'electricitat, superior al de tot un país com els Països Baixos, i la chafada de carbono que generava.[4] A partir del 15 de setembre de 2022, Ethereum va reduir el seu consum en un 99,95% en modificar el seu prova de consens, migrando del model de prova de treball (que requerix grans cantitats d'energia) al model de prova de participació.[5][6]
Objectius
L'objectiu fundacional del proyecte Ethereum va ser contribuir a la descentralisació de la web, en el marc d'una visió coneguda com a Web 3.0. Esta proposta inclou quatre components principals: publicació de contingut estàtic, mensageria dinàmica, transaccions verificables i un interfaç d'usuari integrada. Cada u d'estos elements està concebut per a replicar funcionalitats habituals de la web actual, pero per mig de mecanismes distribuïts que no depenguen de servidors centrals ni d'intermediaris de confiança.[7]
Beneficis
- Una de les ventages que oferix esta plataforma és el d'eliminar obstàculs burocràtics, permetent als usuaris interactuar entre ells directament.[8]
- L'informació personal dels usuaris d'Ethereum no corren risc en esta plataforma. Ací, la seua informació personal, els seus fondos i el seu contingut seguixen sent confidencials i el mateix pot rastrejar els seus fondos i senyes personals en tot moment.[9]
- Degut a que està descentralisada, la seua principal ventaja és que és una plataforma transparent, a prova de hackers.[10]
- Permet llançar la seua pròpia moneda, pot crear qualsevol tipo d'accions de l'empresa en la plataforma o representar la propietat de qualsevol objecte.
- Té la capacitat de reduir els costs, assegurant la transparència i la confiança entre l'interacció de contractes inteligents.
- Servix per a eliminar les barreres de desconfiança entre les parts. El fet de que Ethereum siga, pel seu propi disseny, resistent al frau i a l'adulterament, significa que oferix una nova gama de solucions als problemes quotidians que actualment es resolen a costs exorbitantes.
- També permet als desenrolladors crear, per eixemple, diferents mercats descentralisats, almagasenar registres de deute o promeses de pagaments, transferir fondos d'acort en instruccions anteriors i atres aspectes que encara no han portat a terme en plataformes de contractes inteligents, tot això de forma automàtica, sense risc d'intermediari o de contra partix.[9]
Funcionament bàsic
Ethereum funciona de manera descentralisada a través d'una màquina virtual d'Ethereum (EVM, per la seua sigla en anglés). Esta màquina eixecuta un còdic intermig el qual és una mescla de LISP, ensamblador i bitcoin script.[11]
Els programes que realisen contractes inteligents són escrits en llenguages de programació d'alt nivell de tipo Turing complets, com Serpent o Solidity, que seguixen la metodologia de disseny per contracte per a crear els contractes inteligents.[11]
Ethereum usa com a divisa interna el ether, la criptomoneda descentralisada subjacent al mateix que servix per a eixecutar els contractes del mateix. A este respecto, Ethereum no és com la majoria de les criptodivisas existents, ya que no és solament una ret per a reflectir les transaccions de valor monetari, sino que és una ret per a l'alimentació dels contractes basats en Ethereum. Estos contractes de còdic obert poden ser usats per a eixecutar de forma segura una àmplia varietat de servicis, entre els que s'inclouen: sistemes de votació, intercanvis financers, plataformes de micromecenazgo, propietat intelectual i organisacions descentralisades autònomes.
Ethereum pot ser usat per a crear aplicacions financeres, en seguritat i transparència, oferix també seguritat criptogràfica en llínea per a manejar propietats i contractes.
En Ethereum, els desenrolladors també poden escriure la llògica de negoci i acorts en forma de contractes inteligents, els quals s'eixecuten automàticament quan les seues condicions són satisfetes per abdós parts i informades a la ret. Estos contractes poden almagasenar senyes, enviar i rebre transaccions i inclús interactuar en atres contractes, independentment de qualsevol control .
Ether
El ether o éter (ETH) és la criptomoneda generada pel protocol d'Ethereum com recompensa als miners en un sistema de prova de treball per afegir blocs a la cadena de blocs. És l'única moneda acceptada en el pagament de les taxes de transacció, que també es destinen als miners. La recompensa per bloc junt en les taxes de transacció proporcionen l'incentiu als miners per a mantindre el creiximent de la cadena de blocs (és dir, per a seguir processant noves transaccions). Per lo tant, ETH és fonamental per al funcionament de la ret. Cada conte d'Ethereum té un saldo d'ETH i pot enviar ETH a qualsevol atre conte. La subunidad més chicoteta d'ETH es coneix com wei i equival a 10 a 18 ETH.[12] A sovint es fa referència erròneament al ether com Ethereum.[13]
Puntualizacion: despuix de The Merge ya no hi ha miners en Ethereum; les comissions/propines i emissions van a validadores, en un procés conegut com Staking i els Ether s'emeten en este procés, quan abans s'emetien per mig de mineria i confirmació de blocs a través d'elles, ara la validació de blocs es fa en PoS.
El ether es cotisa en les bosses en el còdic de moneda ETH. El caràcter grec Xi en mayúscula (Ξ) s'utilisa a voltes per al seu símbol de moneda.
Màquina virtual
La màquina virtual d'Ethereum (EVM) és l'entorn d'eixecució de les transaccions en Ethereum. Es tracta d'una pila de registres de 256 bits que està aïllada dels demés archius i processos del nodo per a garantisar que, per a un determinat estat previ a la transacció i una determinada transacció, tots els nodos produïxquen el mateix estat posterior a la transacció, permetent aixina el consens en la ret. La definició formal del EVM s'especifica en el Llibre Groc d'Ethereum.[14] Els EVMs han segut implementats en C++, C#, Go, Haskell, Java, JavaScript, Python, Ruby, Rust, Elixir, Erlang.
Gas
El gas és una unitat de conte dins del EVM que s'utilisa en el càlcul de la taxa de transacció, que és la cantitat d'ETH que el remitent d'una transacció deu pagar al miner que inclou la transacció en la blockchain.
Cada tipo d'operació que pot ser realisada pel EVM està codificada en un determinat cost de gas, que pretén ser aproximadament proporcional a la cantitat de recursos (computació i almagasenament) que un nodo deu gastar per a realisar eixa operació. En crear una transacció, el remitent deu especificar un llímit de gas i un preu de gas. El llímit de gas és la cantitat màxima de gas que l'emissor està dispost a utilisar en la transacció, i el preu del gas és la cantitat d'ETH que l'emissor desija pagar al miner per unitat de gas utilisada. Quant més alt siga el preu del gas, més incentiu tindrà el miner per a incloure la transacció en el seu bloc i, per tant, més ràpit s'inclourà la transacció en la cadena de blocs. El remitent compra la cantitat total de gas (és dir, el llímit de gas) per avant, al començ de l'eixecució de la transacció, i se li reembossa al final el gas no utilisat. Si en algun moment la transacció no té suficient gas per a realisar la següent operació, la transacció es revertix pero el remitent seguix pagant pel gas utilisat. Els preus del gas solen estar denominats en gwei, una subunidad d'ETH igual a 9 a 10 ETH.[15]
Este mecanisme de tarifes està dissenyat per a mitigar el spam de les transaccions, evitar els bucles infinits durant l'eixecució dels contractes i proporcionar una assignació dels recursos de la ret basada en el mercat.
Desenroll
En decembre de 2013, Vitalik Buterin va escomençar el desenroll d'Ethereum, en la primera prova de concepte (PdC) realisada en Go i C++ publicada en febrer de 2014.[16][17]
Des de llavors, vàries PdC han segut publicades, en PdC4 es va dur l'implementació del Contracte Inteligent a llenguages d'alt nivell com Serpent (basat en Python), Mutan (basat en Go) i LLL (basat en Lisp).[18]
En la finalitat de finançar el desenroll del proyecte, Ethereum va distribuir una assignació inicial de ether per mig d'una subasta pública que es va prolongar durant 42 dies, obtenint un total de 31 591 BTC de crèdit.[19]
La PdC5 va ser publicada per mig de GitHub el 22 de juliol de 2014, coincidint en el llançament de la preventa de ether, i incloïa varis canvis respecte a anteriors PdC.[20]
És part del grup de plataformes de pròxima generació o Bitcoin 2.0.[21]
Va ser la primera volta que dos clients, un escrit en C++ i un atre en Go, varen funcionar entre ells de manera satisfactòria operant en el mateix blockchain. En agost de 2014, la versió client de Python va ser afegida a la llista, i ara una versió de Java està prop de ser publicada.[22]
En la PdC7 es va introduir Solidity, un llenguage híbrit entre Javascript/C++ en alguns afegitons sintàctics per a fer possible la codificació de contractes sense Ethereum.[23] Els temps de bloc varen ser reduïts de 60 a 12 segons gràcies a utilisar un nou protocol basat en GHOST.[24]
Actualment, Ethereum està en procés d'usar una cantitat inicial de fondos (generats per mig de la venda de ether) els quals són sostrets dels fondos inicialment reservats per a expandir les seues operacions. Eth Dev (l'entitat responsable de traure a la llum Ethereum 1.0) està centrada en l'implementació i la publicació de la PdC8. Esta versió escomençarà a ser auditada de manera massiva tant internament com externament per entitats de seguritat informàtica.[25] Ademés, s'implementarà un programa per a depurar errors en el sistema.[26]
Smartphones Ethereum
En agost de 2023, varen eixir al mercats els teléfons Ethereum, basats en Google Pixel 7, este teléfon inteligent funciona en el Sistema Operatiu ethOS. Un celular dissenyat per a poder gestionar pagaments i rebre mensages. Ademés, tenen integració en Ethereum Name Services, facilitant transaccions en esta criptomoneda.
Ethereum 2.0
L'objectiu principal de l'actualisació és aumentar el rendiment de les transaccions de la ret des de les actuals 15 transaccions per segon fins a decenes de mils de transaccions per segon.[27]
L'objectiu declarat és aumentar el rendiment dividint la càrrega de treball en moltes cadenes de blocs que s'eixecuten en paralel (lo que es coneix com a fragmentació) i fent que totes elles compartixquen una cadena de blocs de prova d'apostes comuna, de modo que per a manipular maliciosamente qualsevol cadena en particular seria necessari manipular el consens comú, lo que costaria a l'atacant molt més de lo que podria guanyar en un atac.
La cadena de blocs de prova de participació d'Ethereum ha plantejat preocupacions de centralisació en relació en la salut i la seguritat a llarc determini d'Ethereum.[28]
Ethereum 2.0 (també conegut com Serenity) està dissenyat per a ser llançat en tres fases:
- "Fase 0" també coneguda com "The Beacon Chain" va ser llançada l'1 de decembre de 2020 i va crear la Beacon Chain, una blockchain proof-of-stake (PoS) que actuarà com a eix central de coordinació i consens d'Ethereum 2.0.[29][30][31]
- La "Fase 1", també coneguda com "The Merge", va fusionar la Beacon Chain en la ret d'Ethereum, canviant la seua mecanisme de consens de prova de treball (proof-of-work) a prova de participació (proof of stake). La fusió va tindre lloc el 15 de setembre de 2022.[32][5][31] El 12 de març de 2023 va tindre lloc l'actualisació Shapella, més coneguda com Shangai Upgrade, que va permetre iniciar els retirs del ETH posat en stake des de l'inici del roadmap d'Ethereum 2.0.[33]
- La "Fase 2", també coneguda com "Shard chains", implementarà l'eixecució d'estats en les cadenes de fragments[34] i s'espera que l'actual cadena Ethereum 1.0 es convertixca en un dels fragments d'Ethereum 2.0. Les cadenes de fragments repartiran la càrrega de la ret entre 64 noves cadenes. A partir del 28 d'agost de 2021, s'espera el seu llançament en 2022.[31]
Referències
- ↑ «What is Ethereum?» (en anglés). Ethereum. org. Consultat el 2 de setembre de 2025.
- ↑ «¿Qué és Ethereum?» (en es). Invarg. Archivat des de l'original, el 26 de febrer de 2021. Consultat el 24 de febrer de 2021.
- ↑ «Sergio Demian Lerner tesis».MPF (Mental Poker Framework) A new family of practical and secure Mental Poker protocols Tesis de Llicenciatura.
- ↑ «Ca NFTs solve their massive carbon footprint problem?» (en en). BBC Science Focus Magazine. Consultat el 2022-08-05.
- ↑ 5,0 5,1 «La Fusió» (en es). ethereum. org. Consultat el 2023-06-05.
- ↑ De Vries, Alex(2023-01).«Cryptocurrencies on the road to sustainability: Ethereum paving the way for Bitcoin».Patterns.4(1): 100633.doi:patter.2022.100633 10.1016/j. patter.2022.100633.Consultat el 2025-09-08.(en en)
- ↑ Winters, Tristan (25 d'abril de 2014). «Web 3.0 – A Chat With Ethereum’s Gavin Wood». Consultat el 11 de setembre de 2025.
- ↑ https://www.youtube.com/watch?feature=youtu.be&v=hoRgoFF9p1c&app=desktop
- ↑ 9,0 9,1 «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 21 d'abril de 2017. Consultat el 6 de juny de 2018.
- ↑ «Ethereum desafia a hackers a atacar les rets d'Eth 2.0 propostes» (en es). Cointelegraph. Consultat el 2022-02-11.
- ↑ 11,0 11,1 Using Blockchain Technology and SmartContracts to Create a Distributed Securities Depository. Eric Wall, Gustaf Malm. Department of Electrical and Information Technology. Lund University. 29 de juny de 2016
- ↑ Popper, Nathaniel. «Ethereum, a Virtual Currency, Enables Transactions That Rival Bitcoin’s», The New York Claves, 2016-03-28. Consultat el 2021-11-15 (en en-us).
- ↑ «Ether seeks to escape bitcoin's shadow with CME futures launch», Reuters, 2021-02-05. Consultat el 2021-11-15 (en en).
- ↑ «Wayback Machine». web. archive. org (2018-02-03). Archivat des de l'original, el 3 de febrer de 2018. Consultat el 2021-11-15.
- ↑ «An Analysis of the Fees and Pending Clave Correlation in Ethereum».
- ↑ Tual, Stephan. «C++ Code+Build FAQ». Ethereum. Consultat el 3 de setembre de 2014.
- ↑ Buterin, Vitalik (23 de giner de 2014). «Ethereum: A Next-Generation Cryptocurrency and Decentralized Application Platform». Bitcoin Magazine. Archivat des de l'original, el 13 d'abril de 2014. Consultat el 9 d'abril de 2014.
- ↑ Tual, Stephan. «Writing Smart Contracts FAQ». Ethereum Forum. Consultat el 3 d'agost de 2014.
- ↑ Buterin, Vitalik. «Ethereum was second largest crowdsale in history?». Reddit. Consultat el 8 de setembre de 2014.
- ↑ Buterin, Vitalik. «Launching the Ether Ix». Ethereum Blog. Consultat el 3 de setembre de 2014.
- ↑ Kharif, Olga (28 de març de 2014). «Bitcoin 2.0 Shows Technology Evolving Beyond Use as Money». Bloomberg News. Consultat el 11 d'abril de 2014.
- ↑ Buterin, Vitalik. «State of Ethereum: August Edition». Ethereum Blog. Consultat el 3 de setembre de 2014.
- ↑ Wood, Gavin. «CPP Ethereum Home». GitHub. Consultat el 8 de decembre de 2014.
- ↑ Buterin, Vitalik. «Toward a 12-second Block Clave». Ethereum Blog. Consultat el 3 de setembre de 2014.
- ↑ Hallam, George. «ÐΞVcon-0 Recap». Ethereum. Consultat el 19 de decembre de 2014.
- ↑ Steiner, Jutta. «A call to all the bug bounty hunters out there…». Consultat el 19 de decembre de 2014.
- ↑ «Justin Drake from the Ethereum Foundation is coming to Disrupt Berlin» (en en-us). TechCrunch. Consultat el 2021-11-16.
- ↑ Young, Sage D. (2022-05-18). «Will a Proof-of-Stake Ethereum Lead to More Centralization?» (en en). www. coindesk. com. Consultat el 2022-06-01.
- ↑ «Bloomberg - Llaure you a robot?». www. bloomberg. com. Consultat el 2021-11-16.
- ↑ «Bloomberg - Llaure you a robot?». www. bloomberg. com. Consultat el 2021-11-16.
- ↑ 31,0 31,1 31,2 «Les actualisacions d'Eth2» (en es). ethereum. org. Consultat el 2021-11-16.
- ↑ «L'actualisació d'Ethereum s'ha completat: Açò és lo que seguix» (en es). Cointelegraph (2022-09-15). Consultat el 2023-06-05.
- ↑ Monti, Pablo (2023-04-26). «L'actualisació Shanghai d'Ethereum marca una nova era en el retir del staking» (en es-és). BeInCrypto. Consultat el 2023-06-05.
- ↑ Castell, Michael d'el. «Ethereum Cofounder Joe Lubin Talks Trump, Blockchain’s ‘Frankenstein’ And Willingness To Work With China» (en en). Forbes. Consultat el 2021-11-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ethereum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.