Contracte inteligent

Un contracte inteligent (en anglés smart contract) és un programa informàtic que facilita, assegura, fa complir i eixecuta acorts registrats entre dos o més parts (per eixemple persones o organisacions). Com a tals ells els ajudarien en la negociació i definició de tals acorts que causaran que certes accions succeïxquen com a resultat de que es complixquen una série de condicions específiques.

Un contracte inteligent és un programa que viu en un sistema no controlat per cap de les parts, o els seus agents, i que eixecuta un contracte automàtic el qual funciona com una sentència if-then (si-llavors) de qualsevol atre programa d'ordenador. En la diferència de que es realisa d'una manera que interactua en actius reals. Quan es dispara una condició pre-programada, no subjecta a cap tipo de valoració humana, el contracte inteligent eixecuta la clàusula contractual corresponent.

Tenen com a objectiu brindar una seguritat superior a la llei de contracte tradicional i reduir costs de transacció associats a la contractació. La transferència de valor digital per mig d'un sistema que no requerix confiança (ej. bitcoins) obri la porta a noves aplicacions que poden fer us dels contractes inteligents.

És veloç, eficient i precís. Realisa presa de decisions de millor manera de la que la realisaria un humà convencional. Ademés és segur, puix deu estar planejat en encriptación per a poder garantisar un nivell de seguritat. D'igual modo, fomenta l'aforro ya que busca la manera més econòmica de fer el negoci.

Un contracte inteligent, també es pot definir com un protocol de transacció computarizado que eixecuta els térmens d'un contracte, en a on poden existir tantes estipulacions com siga necessari per a satisfer les necessitats dels participants, en la seguritat de que la tasca es completarà satisfactòriament.

Els contractes inteligents normalment també es componen d'un interfaç d'usuari i a voltes emulen la llògica de les clàusules contractuals.

Propietat inteligent

Una breu infografía que explica algun dels seus usos i qué nos aporten.

Una propietat inteligent (en anglés smart property) és un dret de propietat controlat usant contractes inteligents. És l'afirmació digital de drets de propietat d'un actiu a través de la seua entrada en una cadena de blocs, usant la clau privada del propietari. El propietari de l'actiu pot provar a atres individus la propietat en la corresponent clau pública. Quan el propietari decidix vendre l'actiu, el contracte inteligent completa el procés entregant la clau privada del propietari al comprador. Alguns tipos de propietats com a marques, drets d'autor i palesos poden ser fàcilment propietats inteligents ya que poden ser fàcilment codificats i processats com a documents digitals. No obstant, en els actius físics, és a on els propietaris estan més exposts a fraus. De fet per a registrar en la cadena de blocs alguna cosa físic, com un coche, necessitem adherir-li una etiqueta única o chip. Si l'informació continguda en l'etiqueta o chip pot ser alterada, o pot ser arrancada, la propietat inteligent pugues no estar garantisada.

Eixemples

Digam que vosté vol apostar 2500 euros (o el seu corresponent valor en bitcoin) a que la Real Societat va a guanyar, mentres que el seu amic està apostant la mateixa cantitat a que l'Atlètic de Madrit guanyarà el partit. El primer pas és que vosté i el seu amic coloquen els bitcoin en un conte neutral controlat per un contracte inteligent. Quan el joc haja terminat i el contracte inteligent siga capaç de verificar a través d'un lloc de notícies quí va guanyar, el contracte inteligent depositaria automàticament els euros o bitcoins en el conte de l'acertante.

Supongam que vullc vendre una producció d'art digital a un coleccioniste. El preu de la compra s'acorda realisar-ho en quotes. L'esquema de pagament és introduït en un contracte inteligent i, quan els determinis es complixen, els pagaments passen al meu conte. Despuix de certa cantitat de pagaments satisfets, la pròpia producció digital passa al coleccioniste (hi ha una transferències del actiu digital). ¿Per qué usar un contracte inteligent i no per eixemple que el coleccioniste faça pagaments automàtics des del seu banc i que un sistema transferixca la producció digital quan en el meu conte es reben els ingressos? La diferència és que sense contractes inteligents cada part realisa transaccions independents. En el nostre cas el coleccioniste pot cridar al seu banc per a cancelar els pagaments. Jo sempre puc canviar el meu sistema per a que la transferència de la producció digital no ocórrega. Per a evitar estes possibilitats en el món real és necessari establir un contracte llegal en el que nos comprometam a complir la nostra part del tracte. Si un dels dos falla en els seus compromisos el contracte llegal nos donarà dret per a eixecutar les disposicions contractuals en un juí. No obstant no es pot físicament parar el que una de les parts es tire arrere, Mentres que en un contracte inteligent idealment tant l'actiu digital a ser transferit com la moneda/actiu usat per al pagament viuen en el sistema. El contracte en sí és una transacció autoejecutada entre parts, disparada per events que determinen de forma definitiva per a que succeïxquen o no.

Múltiples parts colaboren per a crear una gravació de sò. Estan el compositor de la música, un letrista, músics, cantants, productors i uns atres. Les parts que fan la creació poden embeber els térmens de licenciamiento en un contracte inteligent, i quan un consumidor compra la música, les regalías poden fluir immediatament a cada una de les partixes participants. No es necessiten intermediaris per a processar les transaccions, o distribuir el contingut. Este tipo de sistemes permet un fluix més transparent de regalías en menys intermediaris entre els drets d'autor dels propietaris/artistes i els consumidors. Imogen Heap i Ujo estan treballant en un sistema d'este tipo.

Història

En les décades de 1970 i 1980 un moviment informàtic es va propondre implantar els mecanismes de mercat com les subastas o les vendes al camp de l'informàtica. Mentrestant la criptografia de clau pública va revolucionar en aquell llavors lo que era possible sobre seguritat en la ret.

El terme "smart contracts" va ser falcat per l'informàtic Nick Szabo, provablement al voltant de 1993, per a emfatisar l'objectiu de dur lo que el cridava les pràctiques "altament evolucionades" de la llei de contractes i les pràctiques comercials relacionades cap al disseny de protocols de comerç electrònic entre estranys en internet. Szabo, inspirat per investigadors com David Chaum, també creïa que l'especificació a través d'una llògica clara, i una verificació o eixecució a través de protocols criptogràfics i atres mecanismes de seguritat digital, podrien constituir una millora important sobre els contractes llegals tradicionals. Mark Miller i uns atres han subrallat l'utilisació d'un atre tipo de seguritat com a base dels contractes inteligents, a diferència de Chaum i atres investigadors en criptografia financera els quals posen émfasis en utilisar protocols criptogràfics alvançats per a millorar la seguritat i la privacitat dels diners digitals, la firma de contractes, les subastes i atres mecanismes comercials. La majoria dels anteriorment citats eixemples, tenen, provablement llínees de desenroll independents, i de fet molts defensors veuen els contractes inteligents com el resultat inevitable de molts esforços independents per a millorar les operacions en vàries indústries que utilisen la tecnologia digital. Actualment, varis llenguages formals s'han desenrollat, especificat o propost per a especificar les clàusules contractuals d'este tipo de contractes. l'IEEE té dos grups de treball especialisats en contractes digitals, els quals promouen que esta investigació continue en el futur.

Per a ilustrar el funcionament dels Smart Contracts, Szabo va utilisar l'analogia de la màquina expenedora: un dispositiu que opera baix la llògica de 'si-llavors' (if-then), en a on, si s'introduïx l'import correcte, i se selecciona el producte, la màquina eixecuta automàticament la transacció sense la necessitat d'intervenció humana, d'esta forma es garantisa que cap de les parts involucrades puga incomplir el tracte una volta iniciada l'eixecució, per eixemple, en comprar un producte en la màquina l'única forma d'obtindre-ho és pagant en la seua totalitat, i en cas de requerir canvi, la màquina ho donarà automàticament, en el cas de donar els diners exacte, no retornarà res, i pel contrari en cas que falte per pagar la màquina mateixa ho indicarà.

En el 2014 en la publicació del whitepaper: A next generation smart contracts & decentralized application platform, escrit per Vitalik Buterin el concepte dels contractes inteligents va reprendre la seua importància, ya que propon agregar la proposta desenrollada per Satoshi Nakamoto.

Abans de l'aparició de la cadena de blocs no existia cap plataforma que poguera fer realitat els contractes inteligents, per lo que solament estava definida conceptualment. Bitcoin en sí mateixa és un eixemple d'un contracte inteligent, a on les regles de joc estan codificades i acceptades pels seus participants. Ethereum entre atres plataformes, permet crear contractes inteligents Turing complets (significa que qualsevol programa que es puga crear en un computador estàndar, és també possible de ser programat ací) i almagasenar el còdic font en la seua cadena de blocs. D'esta manera és possible crear una infinitat de programes que seran eixecutats en cada computador de la ret i que tindran tots els beneficis de la tecnologia Blockchain. Apareix l'idea de crear distints programes basats en la tecnologia de cadena de blocs donant lloc a una nova descentralisada Internet plena d'aplicacions descentralisades. La cadena de bloc assegura que totes les transaccions són verificades per múltiples participants, i només transaccions que seguixen les regles del contracte inteligent seran confirmades.

En febrer de 2021 el Consell General de la Abogacía Espanyola en colaboració en l'empresa CTI soluciones s. l. i Caixabank varen llançar una plataforma de contractació digital associada i condicionada a un event de pagament per a facilitar els acorts judicials i extrajudicials entre lletrats. Dita plataforma permet formalisar i deixar firmat un contracte entre abdós parts i condicionar la seua eficàcia a que es faça un ingrés bancari en el conte associat a dit contracte. L'iniciativa va ser desenrollada basant-se en l'idea de l'advocat espanyol José Enrique Rodríguez Albarzer

Aplicacions

Els smart contract poden ser amprats en una àmplia varietat d'escenaris. Són ideals per a realisar simples transaccions, en les parts de les quals deguen estar obligats a un conjunt de requisits verificables per la ret, tant dins del blockchain com a variables externes per mig d'APIs.

Eixemples d'aplicació dels contractes inteligents

• la Gestió digital de drets d'autor o DRM per les seues sigles en anglés consistix en l'us de contractes digitals per a gestionar llicències de drets d'autor
• la criptografia financera proporciona contractes inteligents per a realisar contractes financers.

Algunes rets d'intercanvi d'archius P2P necessiten mecanismes per a assegurar que el client remot contribuïx oferint recursos al sistema de la mateixa manera que els consumix, tot açò sense requerir les despeses que puguen ocasionar la tramitació d'un contracte tradicional a l'us. Un eixemple d'açò pot ser flud. En l'Internet de les coses hi ha varis proyectes per a que les coses realisen contractes inteligents entre elles. Per eixemple hi ha proyectes per a electrodomèstics i per a rets de telemetría.

Per a desenrollar aplicacions descentralisades el còdic d'estes està escrit en smart contracts eixecutant-se en una ret descentralisada i no en un servidor centralisat. Les aplicacions descentralisades o dApps utilisen cadenes de blocs com Ethereum per a l'almagasenament de senyes i contractes inteligents per a la llògica de la seua aplicació. Les Dapps es poden descentralisar perque estan controlades per la llògica escrita en el contracte, no per un individu o una empresa i ademés són eixecutades sobre una cadena de blocs, que per naturalea és immutable.

Per a automatisar i agilitar els servicis que oferixen administracions governamentals, com el vot electrònic, subastes electròniques d'immobles embargats, registres de naiximent, verificació d'identitat etc.