Anar al contingut

Wilhelm Eduard Weber

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Wilhelm Eduard Weber by Gottlieb Biermann 1885.jpg
Wilhelm Eduard Weber

Wilhelm Eduard Weber (24 d'octubre de 1804-23 de juny de 1891) va ser un físic alemà.[1] Les contribucions de Wilhelm Eduard Weber varen ser fonamentals per a donar forma als camps de l'electromagnetisme, la metrologia i l'aplicació dels principis científics a la tecnologia. Les seues colaboracions en Gauss varen influir especialment en la comprensió i aplicació de l'electricitat i el magnetisme en el XIX. Junt en Carl Friedrich Gauss va ser inventor del primer telégraf electromagnètic.

L'unitat del Sistema Internacional per al fluix magnètic, el Weber, (símbol: Wb) va ser batejada en el seu honor.

Biografia

[editar | editar còdic]

Va nàixer en Sajonia-Anhalt, a on el seu pare, Michael Wèber, era professor de teologia.[2] Wilhelm era el segon de tres germans, tots ells en una clara aptitut per a l'estudi de les ciències. Despuix de la dissolució de l'Universitat de Wittenberg, el seu pare va ser destinat a Trobe en 1815. Wilhelm havia rebut les seues primeres lliçons de la mà del seu propi pare, pero va ser enviat a l'Asil-Orfenat i Escola de Gramàtica de Trobe. Despuix dels seus estudis allí, va entrar en l'universitat i va encaminar els seus passos cap a lo que es dia llavors Filosofia Natural. Va despuntar entre els seus companyers i pel seu treball fresc i original. Despuix de doctorar-se i convertir-se en professor adjunt, va ser nomenat Professor Extraordinari de Filosofia Natural en Trobe.

En 1831, recomanat pel seu amic Gauss, va ser cridat a Gotinga (a on Gauss ya era director de l'observatori astronòmic) com a professor de Física, a pesar de les seues 27 anys d'edat. Les seues llectures eren interessants, instructivas i sugerents. Weber, no obstant sabia que aquelles llectures, encara que profusamente ilustrades en gràfics i dibuixos eren mers texts, per lo que animava als seus estudiants a experimentar la física i aplicar-la per a explicar en ella els fenomens quotidians fora del laboratori, en l'afany d'afiançar en ells un coneiximent verdader i complet de la Física com alguna cosa que nos rodeja més allà de les aules. Aixina, Weber permetia als seus alumnes experimentar sense càrrec algun (en aquella época l'us del laboratori es pagava aparte), en el laboratori de la Facultat de Física. Quan contava 20 anys, sent encara estudiant, Wilhelm havia escrit junt en el seu germà Ernst Heinrich Weber, ya professor d'Anatomia en Leipzig, un llibre titulat Teoria ondulatoria i Fluïdea, que va donar a abdós autors una considerable reputació. No obstant l'Acústica era la branca de la Física preferida per Wilhelm, que va escriure numerosos artículs sobre això en el Poggendorffs Annalen, el Jahrbücher für Chemie und Physik, de Schweigger, i el periòdic musical de l'época Carcilia. El Mechanik der menschlichen Gerverzeuge (El mecanisme del caminar humà), publicat en 1836, va anar un atre important estudi realisat junt en els seus uns atres dos germans (Ernst Heinrich i Eduard Friedrich) en el que s'analisaven les claus de la postura empinada del ser humà i del seu moviment, aixina com de les tensions i esforços soportats per tendons i músculs.

Junt en el seu amic Gauss va inventar en 1833 un nou tipo de telégraf conegut com Gauss-Weber. El receptor utilisava els moviments d'una barra que es desplaçava per l'acció del camp magnètic d'un bobinado. Esta barra estava unida a un espill que es desplaçava a esquerra i dreta conforme ho feya la barra. Per mig d'un anteojo l'observador distinguia els moviments de l'espill reflectits en una escala. Este telégraf unia el laboratori de Weber en l'universitat i l'observatori astronòmic en el que treballava Gauss, una distància aproximada de 3 km.

Weber va formar part del grup cridat els sèt de Gotinga, un grup de professors de l'Universitat de Gotinga que varen portar a terme una protesta en 1837 contra les intencions del rei Ernesto Augusto d'abolir o reformar la constitució del Regne de Hanóver, negant-se també a prestar el jurament de fidelitat al nou monarca.[3][4] Els atres sis membres varen ser Friedrich Christoph Dahlmann,[5] els germanistas Wilhem i Jacob Grimm,[6] el juriste Wilhelm Eduard Albrecht, l'historiador Georg Gottfried Gervinus, i el teòlec i orientaliste Heinrich Georg August Ewald.[7]

Apartat de les seues funcions pel Govern d'Hannover a causa de les seues opinions polítiques de cort lliberal, Wilhelm es va dedicar a viajar, visitant Anglaterra, ademés d'atres països, i es va convertir en professor de Física en Leipzig de 1843 a 1849, quan es reinstaló de nou en Gotinga, a on algun temps despuix va ser nomenat director de l'observatori astronòmic. Un dels seus més importants treballs va ser el Atles dones Erdmagnetismus (Atles de Geomagnetismo), confeccionat en colaboració en Gauss, i compost per una série de mapes magnètics de la Terra que varen suscitar l'interés de les principals potències del moment per a crear «observatoris magnètics».[8][9] En 1864 i també en colaboració en Gauss va publicar Mides proporcionals electromagnètiques, contenint un sistema de mides absolutes per a corrents elèctriques, que va assentar les bases de les mides que usem hui en dia. Va dedicar els últims anys de la seua vida a l'estudi de l'electrodinàmica, assentant les bases per al posterior desenroll de la teoria electromagnètica de la llum.

Va ser elegit membre estranger de la Real Acadèmia Sueca de Ciències en 1855.

En 1856 en Rudolf Kohlrausch (1809–1858) va demostrar que la proporció d'unitats d'electrostàtica a electromagnètica produïa un número que coincidia en el valor de la llavors coneguda velocitat de la llum. Esta troballa va conduir a les la conjectura de Maxwell de que la llum és una ona electromagnètica. Açò també va conduir al desenroll de Weber de la seua teoria de l'electrodinàmica. Ademés, el primer us de la lletra "c" per a denotar la velocitat de la llum va ser en un artícul de 1856 de Kohlrausch i Weber.

Weber va morir en Gotinga a l'edat de 86 anys.

Llabor científica

[editar | editar còdic]

Treballs en acústica en Trobe

[editar | editar còdic]

En 1827, Wilhelm Weber va ingressar en l'Universitat de Trobe com Privatdozent. Després va començar a escriure la seua tesis d'habilitació sobre els tubos d'orgue com a osciladors acoplats en acoplament acústic de la lengüeta i la cavitat d'aire, presentant-la el mateix any.

En 1828 va ser nomenat professor extraordinari de filosofia natural en Trobe. Més vesprada, en setembre, va acompanyar al seu germà Ernst a Berlín, a on els germans varen assistir a la sèptima reunió de la Gesellschaft Deutscher Naturforscher und Arzte, la Societat de Científics Naturals i Meges Alemans.

Allí, Wilhelm Weber va presentar un treball sobre els tubos d'orgue, que va impressionar a acadèmics com Alexander von Humboldt, l'organisador de la reunió, i Carl Friedrich Gauss, professor de l'Universitat de Göttingen, que en eixe moment estava interessat en el geomagnetismo.

Gauss va reconéixer ràpidament el potencial de Weber i es va donar conte de que el jove seria un excelent colega. Llamentablement, en eixe moment no hi havia cap lloc disponible per a Weber en Göttingen, per lo que va permanéixer en Trobe i va publicar una série d'artículs sobre els tubos de l'orgue de lengüeta.

L'esquema de Weber

[editar | editar còdic]

L'esquema de Weber és el conjunt de lleis simples que relacionen la freqüència del sò produït per un tubo de lengüeta i la llongitut del tubo resonante. Estes lleis només descriuen un fenomen promig, que mai se seguix exactament, pero que servix per a estimar un orde de magnitut. L'esquema de Weber es basa en la freqüència de batut de la lengüeta sense ressonador i en els parcials del tubo. L'esquema de Weber resalta un fenomen important en acústica: per baix d'una certa llongitut de tubo, la freqüència del sò no pot sobrepassar un cert llímit, el de l'etapa de lengüeta únicament.

L'unificació de les unitats electromagnètiques

[editar | editar còdic]

Wilhelm Weber, en repetir sistemàticament tots els experiments quantitatius d'Hans Christian Ørsted i Michael Faraday, i conectar-los en les mides magnètiques realisades per Gauss, és pioner del sistema internacional d'unitats elèctriques. Per a això va desenrollar nous instruments de mida, com el electrodinamómetro i el magnetómetro inductor terrestre, que li varen permetre realisar medicions en una precisió fins a llavors sense igual. De la mateixa manera que Newton havia relacionat l'acceleració, la força, la massa i l'atracció gravitatoria, va conectar d'esta manera totes les magnituts electromagnètiques conegudes en aquella época: intensitat de la corrent elèctrica, força electromotriz induïda, capacitat dels condensadorés. En el curs d'este treball d'unificació, Weber va fer el seu propi descobriment, a saber, que les dos lleis d'atracció de Coulomb: la força electrostàtica i l'interacció dipolar magnètica, que Oersted havia vinculat, estan, independentment del mig material a través del com actuen, en una relació de velocitat, i que esta velocitat és la de la llum. Va ser la primera volta que esta cantitat, que llavors es considerava característica del éter luminífero, apareixia en les lleis de l'electromagnetisme. Este descobriment va ser considerat en el seu moment com una confirmació de l'hipòtesis de Faraday, segons la qual les forces electromagnètiques actuen, com la llum, per propagació de #destorbament del mateix éter. James Clerk Maxwell va poder aixina fonamentar la seua electrodinàmica com una mecànica de decorreguts aplicada a este hipotètic éter, i el físic austríac Friedrich Hasenöhr[nota 1] va deduir d'això que les llínees de camp descriuen la distribució d'energia a través de l'éter.[10]

Weber també va ser el primer en sugerir la propagació de l'electricitat per #fluix de partícules elementals, basant-se en la segona llei de la electrólisis de Faraday i en les idees d'Humphry Davy i Jöns Jacob Berzelius sobre l'activitat química de les solucions. Ademés d'una càrrega elèctrica, assigna una massa precisa (o inèrcia) a estes partícules d'electricitat, i d'esta manera explica la conducció elèctrica en els metals, estudi que seria repres/représ 30 anys més tart en ocasió dels fenomens descoberts en els rajos catódicos.[10] Weber també ho utilisa per a interpretar els efectes del diamagnetisme.

Escrits

[editar | editar còdic]
229–230.doi:10.1038/044229b0.Consultat el 16 de novembre de 2007. – obituary

Eponimia

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Wilhelm Eduard Weber» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2017-10-04.
  2. ↑ Wilhelm Weber House plaques, Wittenberg
  3. ↑ Suzanne L Marchand Down from Olympus: Archaeology and Philhellenism in Germany, 1750-1970. Princeton University Press, 1996. ISBN 0-691-11478-1
  4. ↑ Margaret B. W. Tent The Prince of Mathematics: Carl Friedrich Gauss. A K Peters, 2006. ISBN 1-56881-261-2
  5. ↑ Fanny Lewald, Hanna Ballin Lewis A Year of Revolutions: Fanny Lewald's Recollections of 1848. Berghahn Books, 1997. ISBN 1-57181-099-4
  6. ↑ Christa Jungnickel, Russell McCormmach Intellectual Mastery of Nature: Theoretical Physics from Ohm to Einstein. University of Chicago Press, 1986. ISBN 0-226-41582-1
  7. ↑ Donald R. Hettinga The Brothers Grimm: Two Lives, One Legacy. Clarion Books, 2001. ISBN 0-618-05599-1
  8. ↑ «Book Details Page: Atles Dones Erdmagnetismus: Nach Donen Elementen Der Theorie Entworfen». World Ebook Fair.
  9. ↑ Atles Dones Erdmagnetismus: Nach Donen Elementen Der Theorie Entworfen, Alibris.
  10. ↑ 10,0 10,1 Philipp Lenard (1929). «Wilhelm Weber», Grosze Naturforscher, eine Geschichte der Naturforschung in Lebensbeschreibungen (Grans naturalistes, una història de les ciències naturals en biografies) (en alemà), Munich: J.-F. Lehmann..
  11. ↑ «Weber» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Wilhelm_Eduard_Weber&oldid=801173»