Wikinomía
La wikinomía (conjunció de les veus wiki, del hawaiano 'ràpit', i economia) és un concepte utilisat per a referir-se a l'art i a la ciència de la colaboració massiva.
Va ser introduït per Don Tapscott i Anthony D. Williams en el llibre Wikinomics: la nova economia de les multituts inteligents (títul original: Wikinomics: How Mass Collaboration Changes Everything), publicat en decembre de 2006, i després traduït a l'espanyol i publicat en 2007. En esta obra els autors descriuen cóm l'evolució d'Internet cap a la web 2.0, l'alcanç de la majoria d'edat de la «generació net» i el sorgiment de l'economia de la colaboració, varen provocar una revolució en el món empresarial i el sistema econòmic. Afirmen que les forces de la tecnologia, la demografia i l'economia global varen convergir en el sorgiment de nous modos de producció i en un paradigma econòmic basat en la colaboració massiva i l'us intensiu de les tecnologies de còdic obert com la wiki i d'hardware obert.
Para Tapscott i Williams, l'us de les ferramentes de la colaboració permet als consumidors participar en la creació de productes d'una manera activa i permanent. Els clients s'organisen per a participar en la creació de productes que utilisen ells mateixos, formant comunitats de prosumidores que compartixen i intercanvien informació i desenrollen noves ferramentes, métodos i versions dels productes.[1] Alguns eixemples d'este tipo de treball són el Proyecte Genoma, Flickr, Myspace, YouTube, Second Life i Wikipedia. Els conceptes de treball i producció colaborativa a través de les últimes tecnologies de l'informació i la comunicació com Internet varen ser desenrollats per primera volta en 1996 per Don Tapscott, en el seu llibre Economia digital.
Els quatre principis de la wikinomía
D'acort a Tapscott i Williams, la wikinomía es fonamenta en quatre idees innovadores:
- Obertura
- Interacció entre iguals
- Compartir
- Actuació global
Obertura
El ràpit alvanç científic i tecnològic i l'aument de la complexitat global fan que les empreses que confien exclusivament en els seus recursos i capacitats internes tinguen llimitades possibilitats d'innovació. Les empreses que millors resultats obtenen són aquelles que estan obertes i dispostes a interconectarse en ret, compartir i fomentar la autoorganisació.
L'us d'estàndarts oberts i software lliure és una aplicació del principi d'obertura. Els clients demanden sistemes oberts i rebugen les aplicacions tancades que no són vàlides per al hardware d'atres marques. Alguns eixemples són Apache en servidors web, Linux en sistemes operatius, MySQL en bases de senyes, Firefox en navegadors i la pròpia Word Wide Web.
L'informació corporativa està deixant de ser secreta per a socis, treballadors, clients i atres grups d'interés. Les empreses inteligents revelen informació pertinent per a estos grups i ho fan perque obtenen importants beneficis. La transparència reduïx els costs de transacció de les empreses, accelera les rets de negocis i promou la confiança i llealtat dels treballadors i els clients. Un eixemple és l'empresa Progressive Insurance que compartix els seus preus i els dels seus competidors en els seus clients.[2]
L'educació és un atre camp d'obertura. Les universitats en més trayectòria i reconeiximent del món estan impulsant la producció i l'accés gratuït a continguts i recursos educatius oberts (REA) per a educadors, estudiants i tota persona autodidacta de qualsevol part del món. Un eixemple són els MOOCs (sigla en anglés de Massive Online Open Courses) que oferix des de 2001 el Massachusetts Institute of Technology (MIT) a través del seu OpenCourseWare.
Interacció entre iguals
L'interacció o producció entre iguals és una nova forma d'organisació horisontal que està sorgint i competint en l'organisació jeràrquica de l'empresa tradicional.[3] Les persones, en ajuda de les ferramentes tecnològiques de la colaboració, es autoorganizan per a dissenyar i produir bens i servicis.
Els incentius per a participar en les comunitats de producció entre iguals són variats: des de la diversió i l'altruisme fins a l'obtenció de beneficis directes.
Els sectors a on l'interacció entre iguals va tindre fins al moment major inserció són els de software, comunicació, entreteniment i cultura. Alguns eixemples són Linux i Wikipedia.
Compartir
El control dels recursos i les innovacions per mig de drets de propietat intelectual és un dels pilars bàsics del sistema econòmic tradicional. Pero este sistema està en crisis. Un eixemple és el complex problema que enfronten les indústries de continguts digitals com la música i el cine. Actualment és possible compartir creacions digitals, aixina com també reproduir-les i remixarlas, a costs marginals nuls. La resposta de moltes empreses a este fenomen va ser restringir més l'accés a la propietat i la distribució de material digital. La conseqüència és un fort rebuig per part dels consumidors.
Les empreses inteligents comprenen que la propietat intelectual no lliure paralisa les oportunitats d'innovació i creació de valor que poden impulsar els clients i el treball colaboratiu en atres empreses. Cada volta són més les empreses que combinen valors de propietat intelectual protegits i compartits. Es compartix la propietat intelectual bàsica, com a infraestructura i capital humà, i es reserven els drets de palés sobre els nous productes finals. Açò permet accelerar l'innovació i el creiximent. Es troben eixemples en les indústries de l'electrònica i la biotecnología.
Actuació global
La globalisació produïx conseqüències profundes per a l'innovació i la creació de riquea. La desaparició de l'Unió Soviètica i l'incorporació al mercat global de potències com China i Índia varen contribuir a una major interdependencia i varen accelerar el creiximent econòmic mundial.
En una economia cada volta més global, mantindre la competitivitat requerix moure's a escala mundial i aprofitar els recursos transcendint les fronteres de les organisacions i els països.
En este context, les plataformes globals de colaboració permeten que les empreses i els individus actuen globalment. Açò significa dispondre de processos unificats sense fronteres, conduïts per plantilles de treballadors i socis externs en ret.
Ments Colaboratives
L'utilisació de les noves tecnologies torna a les empreses que saben utilisar-les adequadament en empreses d'excelència. És per açò que en este nou món de la wikinomia qualsevol pot ser un líder en ment colaborativa.
Canviar de chip: Transformar la forma de fer ciència, crear cultura, informar-nos i educar-nos, inclús per a governar les nostres nacions. este concepte té que vore en el fet de trencar paradigmes preestablits.
Un Choc Entre Dos Móns
"¿Per qué no posar en pràctica estes idees?".
Jim Griffin (One House LCC.) respon a este cuestionamiento definint la “Economia de Tarzán” que consistix en no soltar la liana que els manté fins a tindre fermament una atra en que recolzar-se fomentat per la por de les empreses a perdre el monopoli econòmic que han creat en perdre el control i donar-li-ho als demés. consideren que l'internet no és per a ells una colaboració entre iguals si no una autopista de l'informació per lo tant el pensament innovador representa un perill ya que pot atacar les opcions de baixa calitat, generant un pensament crític.
Els qui editen i publiquen continguts en diversos formats s'estan alienant en l'indústria de les telecomunicacions per a declarar la guerra a l'internet oberta.
La guerra contra l'internet oberta: Skype vs telefonia de cables; es planteja l'idea de “Privatisació d'Internet”
Crisis de liderage: Escomença l'atac en lleis i regulacions, es deu buscar l'idea de negoci nou en lloc d'atacar. Els canvis de paradigmes ocasionen normalment les crisis de liderage.
Per a pensar diferent: Trencar paradigmes i crear empreses inteligents
Ser oberts: estar oberts al canvi, l'eixemple clar és P&G (Procter & Gamble)
Interacció entre iguals: Tindre en conte que les tecnologies han canviat i han brindat l'interacció entre els individus a on sorgix l'idea de la colaboració
Compartir: Reduir costs, buscar el ben comú i compartir l'informació.
L'internet o la ret tenen tres regles d'or:
-No té un propietari
-És usada per tot lo món
-Qualsevol pot afegir-li servicis
Açò és lo que la distinguix de qualsevol atre mig de comunicació.
Podem mencionar que l'estabilitat no existix, l'idea de que es puga inventar un negoci que mai siga alterat per la tecnologia és història.
Principis Bàsics De Disseny de la Wikinomia:
-Pistes dels usuaris punters: fenomen vist en trending topics, qué és lo que li interessa la comunitat.
-Construir una massa crítica: extraure beneficis a llarc determini per a la producció entre iguals
-Suministrar una infraestructura per a la colaboració: Consciència de propietat intelectual sense ser comercial
-Prendre's el temps per a donar en les estructures i gobernanza adequades, a través de la ment colaborativa
-Assegurar-se que tots els participants puguen recaptar la seua part de valor
-Sometre's a les normes de la comunitat
-Deixar que el procés evolucione.
Vore també
Notes i referències
- ↑ Segons Tapscott i Williams, qui va falcar per primera volta el terme prosumidor va ser Alvin Toffler en la seua obra The Third Wave, Nova York, Bantam Books (traduït a l'espanyol: La tercera ona: la tercera ona està creant nova civilisació, Barcelona, Plaça i Janés, 1990).
- ↑ Tapscott, D. i Williams, A., «Creating Value in the Age of Transparency», panel de congrés, 2003. Tapscott, D. i Ticoll, D., The Naked Corporation: How the Age of Transparency will revolutionize business, Nova York, Simon and Schuster, 2003.
- ↑ Tapscott i Williams utilisen indistintament «colaboració massiva» i «producció entre iguals» i diuen que este últim terme es deu a Yohai Benkler, catedràtic de Yale. Recomanen vore Benkler, Y. (2002-2003), «Coase´s Penguin, or, Linux and the Nature of the Firm», Yale Law Journal, n.º 112.
Bibliografia utilisada
- Tapscott, Don; Williams, Anthony D. (2006). Wikinomics: How Mass Collaboration Changes Everything. ISBN 84-493-2014-3.
Bibliografia adicional
- Tapscott, Don; Williams, Anthony D. (2010). Macrowikinomics: Rebooting Business and the World. ISBN 978-84-493-2564-9.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wikinomía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.