Anar al contingut

Westfaliano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El westfaliano (en westfaliano Westfäölsk, en baix alemà Westfäälsch, en alemà Westfälisch) és una varietat llingüística del baix saxó pertanyent al grup del baix alemà.

La seua característica més destacada és la diftongació (diptongos ascendents). Per eixemple, en westfaliano es diu ieten ([ɪɛtn̩]) mentres que en atres llengües bajoalemanas es diu eten ("menjar").

Subdivisions

El westfaliano es dividix en quatre grups dialectals:

Des d'un punt de vista llingüístic i històric, també pertanyen al westfaliano els dialectes parlats en el noreste dels Països Baixos (Drenthe, Twente, Achterhoek i Salland). Estos en els últims anys han evolucionat més cap al neerlandés per l'influència que eixercix esta llengua, mentres que en Alemània els dialectes estan sent substituïts pel alemà estàndar per l'envelliment dels seus parlants.

Extensió

La zona d'extensió del westfaliano comprén la part nort-oriental de l'estat de Renania del Nort-Westfalia, és dir, l'antiga província prusiana de Westfalia, a excepció del districte de Siegen-Wittgenstein, i la partix sur de l'antic districte de Weser-Ems (la regió al voltant d'Osnabrück i la zona d'Emsland, en la moderna Baja Sajonia).

Característiques

Algunes de les característiques del westfaliano són:

  • Diferenciació ent l'antiga "a" llarga com en Rot (Rat en alt alemà, en espanyol "consell") de la "a" prolongada posteriorment com en Sake (Sache en alemà, en espanyol "cosa")
  • Diftongació de les antigues vocals curtes en sílaba oberta com en iäten (essen en alt alemà, "menjar" en espanyol), wieten (wissen, saber), Iems (Ems, nom propi), uapen (ofen, "obert"), Fuegel (Vogel, "pardal"). En algunes regions també es diptongan les vocals llargues, com en l'ostfaliano.
  • Paraules específiques, com küern ("parlar", en alemà sprechen) i Rüe ("gos", en alemà Hund).

El westfaliano ha conservat moltes estructures gramaticals i traces fonètiques antigues. La seua forma escrita carix d'ortografia normativizada, s'escriu segons la fonètica. No obstant, s'han elaborat ortografia per a parles específiques com la de Münsterland i la de Ravensberg.

El lèxic del westfaliano està descrit en el Westfälisches Wörterbuch ("Diccionari de Westfalia") i en el Niedersächsisches Wörterbuch ("Diccionari del baix saxó").

Us

Hui en dia, el verdader westfaliano és parlat principalment per persones majors. En la vida quotidiana, la majoria de la població de Westfalia parla una varietat local d'alemà estàndar en accent de Westfalia. Este accent no és tan marcat com, per eixemple, el bávaro, puix Westfalia està prop de la regió d'Hannover, la varietat de la qual se sol considerar propenca a l'alemà estàndar modern.

No obstant, l'alemà que es parla en Westfalia ha pres algunes paraules originàries de l'idioma westfaliano que són ininteligibles per a atres parlants d'alemà de fòra de Westfalia. Alguns eixemples són Pölter ("pijama"), Pömpel ("desatascador"), Plörre (terme que fa referència a un líquit desagradable o a una beguda o sopa aguada i sense sabor), o Pinöckel (paraula comodí que designa un objecte menut, generalment puntagut).

Dialecte del Westfaliano en Brasil

En la ciutat de Westfalia, en Rio Grande do Sul, l'estat més meridional de Brasil ha adoptadado una variació del Westfaliano cridat localment: Vesfaliano com a llengua co-oficial junt al Portugués[1] del municipi.

Referències

  1. ↑ https://web. archive. org/web/20190418013906/http://camarawestfalia. rs. gov. br/wp-content/uploads/2016/05/1302. pdf

Bibliografia

  • Daniela Twilfer: Dialektgrenzen im Kopf. Der westfälische Sprachraum aus volkslinguistischer Perspektive. Verlag für Regionalgeschichte, Bielefeld 2012, ISBN 978-3-89534-903-4.
  • Niederdeutsche Mundarten. En: Geographisch-landeskundlicher Atles von Westfalen. Themenbereich V. Kultur und Bildung. Münster 1996 (Karten und Begleittext).
  • Hermann Niebaum: Geschichte und Gliederung der sprachlichen Systeme in Westfalen. En: Der Raum Westfalen VI,1, Münster 1989, ISBN 3-402-05554-6, S. 5–31.
  • Jan Goossens: Sprache. En: Westfälische Geschichte Bd. 1 (Von donen Anfängen bis zoom Ende dones alten Reiches). 1. Auflage. Düsseldorf 1983, ISBN 3-590-34211-0, S. 56–80.
  • Rudolf I. Keller: Westphalian: Mönsterlänsk Platt. En: German Dialects. Phonology & Morphology, with selected texts. Manchester University Press, Manchester 1961, S. 299–338.

Enllaços externs