Wadi Mujib
El Wadi Mujib o Wadi al-Mujib (en àrap: وادي الموجب ‘Wādī al-Mūǧib’), conegut en hebreu com ארנון (Arnon), és un riu en una profunda gola que termina en la vora oriental del mar Morta a 410 metros de profunditat, en Jordània. Forma part de la Reserva Natural de Mujib (Mujib Nature Reserve), que té 220 quilómetros quadrats i es troba a 90 quilómetros al sur d'Amán. És la reserva a menor altitut del món. Va ser creada en 1987 per la Royal Society for the Conservation of Nature de Jordània i és particularment important per les aus.
Descripció
El riu Mujib (Seil el-Mojib), d'uns 75 km de llongitut, s'estén des de les montanyes de Madaba al nort fins a Al Karak, al sur. Naix a uns 900 m s. n. m., en un desnivell màxim d'1.300 m. Sèt afluents nutrixen el riu principal, que en la Bíblia li'l coneixia com a riu Arnon i té una rica història. Les riuades estacionals, que solen omplir les goles d'aigua, i els manantiales, que fan que el riu duga aigua tot l'any en la seua desembocadura, permeten una rica biodiversitat en un lloc que està sent encara explorat pels naturalistes. Es calcula que hi ha unes 300 espècies de plantes, 10 espècies de carnívors i numeroses espècies d'aus migratòries i permanents. Alguns llocs de la reserva són difícils d'alcançar i açò permet l'existència d'algunes espècies de felinos poc comunes, cabres i atres animals de les montanyes.
Geomorfología i vegetació
La forma actual del riu està relacionada en les oscilacions del mar Morta durant les últimes glaciacions. Fa uns 20.000 anys, la mar Morta es trobava a 230 m per damunt del seu nivell actual i les desembocadures dels rius quedaven baix l'aigua, formant baïes que varen acabar colmatándose de sediment. Quan la mar va descendir de nou en disminuir les precipitacions, els rius es varen obrir pas a través de les margas depositades i de la calcàrea de les montanyes, excavant profunts canons. La peculiaritat del Mujib és que arreplega l'aigua d'una conca molt àmplia, de caràcter pluvio-nival, en molt poca aigua en estiu i abundant en hivern i primavera. Lo mateixa succeïx en el Wadi Hasa, més al sur.
Poc despuix de la desembocadura, que forma una chicoteta delta, es troba un manantial, el Hammamat Ma'in que sorgix a 264 metros per baix del nivell de la mar Morta, en grans cantitats d'àcit sulfhídrico.
Les montanyes són desérticas, rocoses i en a penes vegetació, en despeñaderos, goles i profunts canons que tallen els replanells. En els llits dels rius profunts apareixen manantiales que sostenen una vegetació abundant d'acacias, tamarindos, palmeres del gènero Phoenix i baladres.
L'eixèrcit de Jordània té un campament militar temporal al sur de la reserva. En la zona inferior del wadi s'ha construït una chicoteta esclusa, a on la carretera que voreja la mar Morta creua el riu, i a uns 25 quilómetros en llínea recta des de la desembocadura, a on el camí dels Reis creua el wadi, s'ha construït una gran presa.
Vida animal
En els alvertents escalonats de les montanyes viuen vàries espècies adaptades de mamífers, entre els que destaquen el damán del Cap, semblat a una marmota, el teixó euroasiàtic, i l'íbice de Nubia, el més important, que sobreviu gràcies a un programa de reintroducció. En les zones en vegetació i roquedo hi ha també diversos carnívors, com el caracal, semblat al gat cerval. Entre les numeroses aus migratòries destaquen la cigüena blanca i la cigonya negra, i com a aus permanents en el cel de la reserva poden vore's el buteo, el gavilà grec, el quebrantahuesos, l'alimoche o buitre egipcíac, el buitre leonado, el cernícalo primilla, l'alcotán unicolor, la perdiu de gola grisa, el cárabo àrap, la collalba monge, la collalba colinegra, el turdoide àrap, l'escribano saharià, el camachuelo trompetero, el cheu de la mar Morta i l'estornino de Tristam.
El riu Arnon
En temps bíblics, este riu es dia Arnon, que en hebreu significa "sorollós", per l'última part del caixer. Era conegut, sobretot, perque marcava els llímits septentrional del regne de Moab, encara que un rei, Mesá o Mesha, en el IX va ampliar els seus llímits en eixa direcció, invadint el territori dels amorreos, com consta en l'estela de Mesha, una pedra de basalt en inscripcions trobada en l'antiga Dibon, ara Dhiban, en la zona alta de la conca del Mujib, a uns 70 km al sur d'Amán. En l'estela es menciona la construcció d'una carretera a lo llarc del Arnon, l'importància històrica del qual queda resaltada pels numerosos vestigis trobats en les afores. Ací estaven les ciutats moabitas d'Aroer, Dibon i Madaba, llímit nort del regne. En la Bíblia hi ha un episodi en que els israelitas, guiats per Moisés, apleguen a este riu i envien una petició al rei dels amorreos, Sehón, per a que els deixe passar, seguint el camí dels Reis. Sehón es nega i reunix un eixèrcit que és derrotat pels israelitas, els qui ocupen la regió fins al riu Jaboc, el modern Nahr el-Zarqa, Wadi Zarqa o riu Zarqa.
En l'Haggadá, un vell text en hebreu antic que conta l'exili d'Egipte, es relata el pas del Arnon. Relata que els amorreos vivien en coves quan varen aplegar els israelitas, i que des d'elles sitiaven als viagers. Pero l'Arca de l'Aliança, que precedia als israelitas, va fer que les montanyes s'afonaren i que la vall s'alçara, matant en les seues coves als amorreos. Este milacre se celebra en una bendició durant el Séder pascual de la Pasqua judeua.
Arnon és un nom comú en les famílies judeues.
Galeria
-
El Wadi al-Mujib prop de Dhiban
Vore també
- Reserva de la Biosfera de Dana
- Reserva dels Chapulls de Azraq
- Moses Wilhelm Shapira
Enllaços externs
- The Royal Society for the Conservation of Nature
- Bird Life of Wadi Mujib
- Rogerson, John. La Bíblia. Atles culturals del món, Ed. Foli, 1992
- JewishEncyclopedia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wadi Mujib» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.