Al Karak

Al Karak

Al-Karak o Al-Kerak (en àrap: الكرك) és la capital de la governació homònima de Jordània, i coneguda pel seu castell dels creuats. el Castell de Karak, Qal'at al Karak, és un dels tres castells més grans de la regió, els atres dos es troben en Síria.

La ciutat de Karak, que va formar part fa temps del Regne de Jerusalem, es troba a 140 km al sur d'Amán, en el Camí dels Reis. Durant les creuades es va construir una fortalea en la cresta de la montanya, a 930 m d'altitut, rodejada per tres dels seus costats per un abisme sobre la vall. Des d'ací pot vore's la mar Morta. Al voltant del castell, la ciutat té uns 20 000 habitants, i posseïx varis edificis destacables, restaurats, de l'época otomana. La ciutat vella es troba sobre un replanell triangular, en el castell com una estreta prolongació cap al sur, dominant l'entorn. La zona metropolitana de Karak tenia en 2003 uns 68 000 habitants, pero hui eixa sifra pot haver-se doblat. La majoria són musulmans, en una minoria cristiana, encara que molt alta per a Jordània.

Història

Vore també: Mutasarrifato de Karak

Al Karak ha segut habitada des de l'Edat del Ferro, i va ser una ciutat important per als moabitas, que la cridaven Qir de Moab. En la Bíblia es mencionen les dos fortalees dels moabitas, Ar i Qir, en Isaías, 15:1. Isaías torna a mencionar-la com Qer Harreseth en 16:7, com formant part del Imperi assiri. En el Llibre dels Reis i en el Llibre de Amós es menciona com el lloc a on varen ser els siris abans d'assentar-se en la regió nort de Palestina, i a la qual va enviar Tiglatpileser III els presoners despuix de la conquista de Damasc. Més tart, va caure baix el poder dels nabateos i dels romans, i en 105 va ser conquistada pels gasánidas. Durant l'últim periodo helenístic es va convertir en una ciutat important en el nom de Kharkha. Baixe l'Imperi bizantí es va convertir en sèu episcopal, i més vesprada va ser predominantment cristiana encara baix govern àrap. La seua major importància, no obstant, es va alcançar durant les Creuades i baix la dinastia ayubí, iniciada en Saladino.

El castell

La construcció dels creuats va escomençar en la década de 1140, baix Payen el Majordom, majordom del rei Fulco de Jerusalem. Paganus o Pagà va ser també Senyor de Transjordania i Karak es va convertir en el centre del seu poder, substituint el debilitat castell de Montreal, més al sur. Gràcies a la seua posició a l'est del riu Jordán, Karak tenia el control dels beduïns i de les rutes que unien Damasc en Egipte i La Meca. Els seus successors, el seu nebot Maurice i Philippe de Milly, varen afegir torres i varen protegir les cares nort i sur en dos profundes fosses (la del sur d'usava com a cisterna). La construcció més notable de l'arquitectura dels creuats es va realisar en el nort, a on hi ha encara una immensa sala en arcs de dos pisos d'altura, usada com a estable i residència pero també com a refugi davant els atacs en màquines de guerra.

En 1176, Reinaldo de Chatillon pren possessió del castell despuix de casar-se en Estefanía de Milly, viuda d'Hunfredo III de Torón i nora d'Hunfredo II de Torón. Des de Karak, Reinaldo hostiga a les caravanes i inclús intenta atacar La Meca. En 1183, Saladino sitia el castell en resposta als atacs de Reinaldo. el lloc del Kerak té lloc durant el matrimoni d'Hunfredo IV de Torón i Isabel de Jerusalem. Saladino promet no assaltar l'habitació dels reis mentres assalta el castell, pero fracassa per l'ajuda del rei Balduino IV de Jerusalem.

A la mort de Balduino IV de Jerusalem, li va succeir el seu nebot de 6 anys Balduino V, que va morir al cap d'un any. La seua mare li va cedir el mando llavors al seu nou marit, Guido de Lusignan, qui, desinteressat per la política, es va deixar aconsellar per Reinaldo de Chatillon. Este volia dominar la regió, va trencar la treua en els àraps i es va guanyar molt mala fama perque en el seu castell de Kerak es torturava als presoners, fins al punt de que Saladino va prometre matar-ho en les seues pròpies mans.

Despuix de la batalla de les Banyes de Hattin en 1187, Saladino va tornar a sitiar el castell i ho va conquistar finalment en 1189. Saladino va fer presoners a Guido i a Reinaldo i va ordenar que a est li tallaren el cap.

En 1263, el sultà mameluco Baibars d'Egipte i Síria ho engrandix i construïx una torre en el cantó noroest. En 1840, Ibrahim bajá d'Egipte captura el castell i destruïx moltes de les seues fortificacions.

Durant el periodo otomà, juga un important paper per la seua situació estratègica en el creuament de camins entre Aràbia, Egipte i la Gran Síria.

El castell és un notable eixemple d'arquitectura dels creuats, en una mescla d'estils europeu, bizantino i àrap. En la ciutat es pot gojar del plat nacional de Jordània, el mansaf.

Galeria

• 
  Desert Al-Karak
• 
  Frontera sur del castell del Karak
• 
  Entrada al castell del Karak

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Al Karak.
• City of Al-Karak